La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha carregat durament aquest dimarts contra Bildu. En l’habitual roda de premsa posterior al Consell de Ministres, ha assenyalat que al partit de l’esquerra abertzale “encara li queda fer moltes passes” per desempallegar-se dels seus vincles amb ETA. “Per participar en la vida pública i la normalitat democràtica un s’ha de fer càrrec del respecte a les víctimes i reconèixer el seu dolor”, ha manifestat la també ministra de Política Territorial. Preguntada en diverses ocasions per la inclusió d’exmembres d’ETA a les llistes de Bildu, ha opinat que “això mai no hauria d’haver passat”.

Rodríguez també ha volgut deixar ben clar on se situa el govern espanyol en tota aquesta polèmica: “Entre els que no han tingut en compte el dolor de les víctimes” i els que s’aprofiten i “segueixen utilitzant” aquest dolor en el seu favor durant la campanya electoral. “És aquí on se situa la immensa majoria dels espanyols”, ha remarcat. Perquè, al seu parer, decisions com la d’incloure en llistes electorals persones que han estat condemnades per terrorisme “generen dolor”.

La portaveu de l’executiu presidit per Pedro Sánchez ha hagut de pronunciar-se sobre aquesta qüestió hores després que set exmembres d’ETA inclosos en les candidatures de Bildu anunciessin que no recolliran l’acte de regidors si els bascos els escullen a les eleccions. Tots set havien estat condemnats per delictes de sang. “Qui ha guanyat avui són les víctimes”, ha reiterat Rodríguez des de la sala de premsa del Palau de La Moncloa.

A les llistes de Bildu hi ha un total de 44 persones que en el seu moment van ser condemnades en major o menor grau per delictes relacionats amb ETA. Els set candidats que abandonen la carrera electoral són Agustín Muiños, Begoña Uzkudun, Asier Urribarri, José Antonio Torre Altonaga, Juan Carlos Arriaga, Lander Maruri i Juan Ramón Rojo.

Otegi denuncia "persecució sistemàtica" de la dreta espanyola

També s’ha hagut de pronunciar sobre aquest tema el coordinador general de Bildu, Arnaldo Otegi, que ha sortit en defensa del “gest significatiu i inequívoc” dels candidats que arrosseguen delictes de sang. No obstant això, el líder del partit ha criticat “la persecució sistemàtica per part de determinats sectors de la dreta espanyola” a la qual, segons ell, s’hi han sumat “irresponsablement altres forces” amb l’objectiu de “crear un fangar en el qual xapotejar per simples interessos polítics i electoralistes”.

Malgrat això, els abertzales han volgut “reafirmar la voluntat d’avançar cap al futur i no generar angoixa en altres sectors que estan disposats a recórrer el camí per a la construcció de la convivència democràtica”.  “És el compromís que volem adquirir davant del nostre poble”, ha explicat Otegi des del País Basc. A més, “per seguir avançant per aquest camí", el coordinador general ha subratllat que els gairebé 4.500 candidats i candidates “subscriuen el compromís amb les vies exclusivament pacífiques i democràtiques”, a la vegada que es reafirmen en la Declaració del 18 d’octubre de 2021.