Jaume Collboni (Barcelona, 1969) convoca ElNacional.cat al carrer Lepant de Barcelona, davant de l'escola Mas Casanovas, un edifici de colors, difícil de definir, coronat amb dues cúpules inversemblants. És el centre on va estudiar. Aleshores l'escola es deia Obispo doctor Irurita, "els nens anaven de blau i les nenes de rosa". Va ser en aquest carrer on Collboni va participar en la seva primera manifestació. Tenia 13 anys i les famílies del centre van tallar la circulació per reivindicar a l'Ajuntament millores per dignificar una escola que havia quedat atrapada al tardofranquisme. "Aquí va començar la presa de consciència del que és l'escola pública, del que costa canviar les coses...", assegura. Era l'any 1983, Pasqual Maragall era alcalde i Albert Batlle, actualment regidor de seguretat amb el PSC, era el regidor d'Horta.
🗳️ Enquestes per a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: qui guanyarà?
📅 Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
El candidat, advocat de formació, va iniciar la seva carrera política a la UGT i va ser portaveu dels socialistes al Parlament abans de protagonitzar una sonada estrena a la política municipal: el 2015, enmig d'un context de caiguda electoral del PSOE, llastrat per la crisi financera del 2008, i amb el PSC atrapat en la tempesta provocada pels primers anys del procés, Collboni va recollir el pitjor resultat de la història dels socialistes a Barcelona. "Estàvem en caiguda lliure", admet. Això no obstant, la necessitat que Ada Colau tenia dels seus vots per aconseguir l'alcaldia li va obrir la porta al govern de la ciutat.
[El 2019] la majoria progressista no independentista havia de governar, amb el suport de Valls. Jo no me n'amago pas
Quatre anys després, el 2019, amb la capital catalana encara impactada pels efectes del referèndum de l'1-O i malgrat que ERC va guanyar els comicis, Collboni tampoc no va tenir dubte: "Vaig considerar que la majoria progressista no independentista que hi havia a l'Ajuntament era la que havia de governar la ciutat, amb el suport de Valls. Jo no me n'amago pas", assegura. El passat mes de gener, però, després de dues legislatures, l'alcaldable socialista va decidir que ja havia caducat aquest compromís. Collboni, entre crítiques dels socis, va abandonar el consistori quatre mesos abans dels comicis per preparar una campanya en què les enquestes assenyalen una possible victòria socialista.
El candidat del PSC ha explicat en repetides ocasions que aspira a ser el primer alcalde gai de Barcelona. Tot i que Ada Colau va prendre-li l'estendard LGTBI revelant que és bisexual, l'alcaldable socialista considera absurd entrar en competicions amb ningú per aquest tema ni fer-ne bandera. "Celebro estar en un país amb una societat que pot viure amb absoluta i radical normalitat, tenir un alcalde gai. És molt important per tenir una societat que respecti la forma de ser de la gent", subratlla.
Un home que va obrir camí i que, per mi, ha estat molt important personalment i políticament és Miquel Iceta
Durant la passejada amb ElNacional.cat, explica que forma part d'una generació "que ho va tenir difícil per sortir de l'armari i portar una vida més o menys normal", i que quan es va presentar a les primàries per ser candidat es va plantejar què havia de fer —"pensava: no ho diguis perquè l'ideal és que sigui irrellevant quina tendència sexual tinguis, com t'autodefineixes el teu gènere o qualsevol cosa que tingui a veure amb la teva vida privada"—. Però una trobada a casa seva amb col·lectius LGTBI el va fer canviar d'idea, amb la voluntat d'ajudar persones en situació menys favorable que la seva. "Aquí va haver-hi un home que va obrir camí i que, per mi, ha estat molt important a la meva vida personal i política que és el Miquel Iceta. El Miquel va ser el primer polític en aquest país que obertament va dir que era gai. Amb una reflexió molt semblant a la que he fet jo", explica.
La seva cursa al consistori coincideix, no obstant això, amb un clar moment de regressió. "La ultradreta ha envalentit els homòfobs i els masclistes, un sector que sempre ha existit, que el políticament correcte els tenia cohibits i que ara han sortit de l'armari i, en alguns sectors de la gent jove, d'una forma molt violenta i molt radicalitzada. La bèstia està allà", denuncia abans de revelar que ell mateix ha patit amenaces homòfobes que han acabat davant d'un jutjat.
He patit amenaces homòfobes greus. Vaig portar aquell individu davant un jutge, que el va condemnar, esclar
"Amenaces greus. I també vaig dubtar de si havia de denunciar o no. Amenaces per les xarxes socials, però amenaces reals. Vaig decidir portar aquell individu davant un jutge, que el va condemnar, esclar. I vaig trucar a l'Observatori contra l'Homofòbia, que apuntessin el meu cas, perquè jo també formo part d'aquest augment del 50% d'agressions homòfobes que hi ha a casa nostra".
Durant la passejada, el candidat acompanya ElNacional.cat al camp del Martinenc on "intentava" jugar a futbol, de porter o defensa. Collboni va abandonar aviat el futbol i ara, ha optat per esports més individuals com bicicleta o parapent. "Faig o coses de risc o coses de repte, però de manera molt personal, d'autosuperació més que no pas de competició", explica.
Faig o coses de risc o coses de repte, però de manera molt personal, d'autosuperació més que no pas de competició
Parapent? "M'encanta perquè m'encanta volar i m'encanta l'adrenalina i el risc i la sensació de llibertat, és una barreja entre llibertat i solitud. És molt especial. No sents res, només el vent. Ho faig a Àger, que és un paisatge espectacular. Tampoc hi vaig tot el que voldria. Però és una barreja d'això, no d'audàcia, de pau, d'estar amb tu mateix, de sentir l'aire i la natura", explica.
El candidat del PSC, que assegura que té la mà trencada a la cuina, explica que quan acaba la jornada de campanya, fa una "desconnexió digital". Si algú del seu equip ha de contactar amb ell, l'ha de trucar al telèfon fix. Li agrada escoltar música —"eclèctic, rumba, jazz, hip-hop, música barroca, depèn del dia i l'hora. Ara m'ha agafat per escoltar música dels 60 i els 70"— i llegeix sobre temes que no tenen res a veure amb la campanya. Ara, sobre la Xina. Assegura que és més de pel·lícules que de sèries, però que darrerament ha vist La diplomàtica.
Collboni viu sol, amb dos gats de carrer, l'Aretha i el Franklin —la mateixa setmana que la reina de soul va morir, va recollir Franklin i dos anys després va arribar l'Aretha—. Es va casar el 2011 al Saló de Cent de l'ajuntament amb un productor de televisió, Óscar Cornejo, conegut per ser un dels creadors del mateix programa Sálvame que aquesta setmana s'ha anunciat que passa a millor vida. El casament a Barcelona va congregar una àmplia representació de celebrities de la televisió. El matrimoni va durar cinc anys fins que es van separar. "Ara som molt amics, ens portem molt bé", assegura.