Jordi Ballart es presenta a les eleccions del 28 de maig com a candidat de la formació municipal Tot per Terrassa (TxT). Hi arriba com a alcalde de la ciutat, càrrec que ocupa des de 2019 després de guanyar les eleccions i pactar amb ERC, però que ja havia ocupat també entre 2012 i 2017 com a membre del PSC, fins que va trencar de manera abrupta amb els socialistes per diferències ideològiques i va abandonar l'alcaldia a mig mandat. Dos anys més tard, el 2019, va recuperar l'alcaldia amb la seva nova formació, Tot per Terrassa. De cara als comicis del 28 de maig Ballart destaca la importància de potenciar l'economia industrial de la co-capital del Vallès Ocicdental, i afirma que vol impulsar projectes importants com una nova connexió amb Sabadell, noves línies ferroviàries o inversions en educació i sanitat. També destaca un dels principals problemes que, segons ell, afronta l'Ajuntament, que és la coordinació amb les altres administracions del país. En aquest context, Jordi Ballart atén a ElNacional.cat a poc més de dues setmanes per les eleccions municipals.
📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
Com valora aquest últim mandat en termes generals i com ha estat la convivència amb Esquerra Republicana després del pacte de govern que el va portar a l'alcaldia?
Vam tenir molt clar des del primer moment, després dels resultats electorals, que l'aliança més lògica era amb Esquerra Republicana. De fet, ens vam entendre molt bé des del primer dia. Hi ha hagut sintonia tant política com en l'àmbit personal, i això al final també ajuda molt a què les coses surtin bé. Vam fer una cosa, crec que històrica en democràcia: en menys de cent dies ja ens havíem posat d'acord i teníem un programa de govern, unes ordenances i uns pressupostos aprovats. Per tant, vam començar el mandat amb molta força i molta il·lusió. La veritat és que quan ja vam començar a aplicar les primeres mesures del nostre programa de govern, va venir la pandèmia, que evidentment ens va condicionar de forma determinant. Per altra banda, una cosa molt important que hem fet ha estat la creació de la comissió bilateral amb el govern de la Generalitat, que això no havia passat mai. Barcelona i l'Hospitalet, com a grans ciutats de Catalunya, sí que tenen una comissió bilateral. Nosaltres no la teníem i la vam aconseguir en aquest mandat i gràcies a això hem pogut desencallar molts projectes pendents. També hem fet altres projectes com el carril per bicicletes i vianants que uneix Terrassa i Sabadell, un institut nou i molts projectes de l'àmbit educatiu i sanitari.
I tenint en compte la convivència amb ERC, que afirma que ha estat molt bona, es podria repetir un nou pacte de govern?
Es podria repetir, si es donés el context adient. Com comentava la convivència ha estat molt bona durant tot el mandat i sabem que és molt difícil que puguem arribar a una majoria absoluta. També és bo que no n'hi hagi i que ens acostumem al diàleg i a acordar amb altres forces polítiques. Tenim una bona experiència amb Esquerra Republicana, però també hi ha altres forces polítiques amb les quals podem parlar. És un tema que tocarà debatre si s'escau. Estem oberts a parlar, excepte amb l'extrema dreta, amb la qual no parlarem ni en pintura. Esperem que no entrin a l'Ajuntament, però si entressin, no hi parlaríem. Però amb la resta de forces, estem disposats a parlar, tenint en compte també el PSC.
Amb el PSC estem obligats també a parlar-ne i arribar a grans acords si s'escau"
Després de com es va produir la seva sortida del PSC, també hi podria pactar i refer llaços?
El pas d'aquests quatre anys ha estat difícil, tenint en compte d'on veníem i com va ser el trencament. Però bé, també és el principal partit de l'oposició en aquest moment. És un partit que té pes a la ciutat i que, per tant, crec que estem obligats també a parlar-ne i arribar a grans acords amb el PSC si s'escau.
Quan va trencar amb el PSC fa uns anys, va ser una ruptura molt abrupta. Creu que des de TxT han pogut diferenciar les seves polítiques de les polítiques que es podrien fer des del PSC? Tenint en compte que va afirmar, al marxar, que no se sentia identificat amb certes tendències del partit socialista.
Hi ha una gran diferència, que és que en aquest moment el projecte de Tot per Terrassa, que va néixer per això, no té cap mena de dependències amb cap estructura de Barcelona o Madrid, i això ens dona llibertat per tirar endavant accions que realment interessin a la ciutat i millorin la vida dels ciutadans de Terrassa. Nosaltres no tenim ningú que ens marqui directrius de què hem de fer, ni ens passa programes electorals o consignes, sinó que fem el que convé a la ciutat. Això és una gran diferència respecte a l'etapa anterior, ja que moltes vegades has de ser lleial a la disciplina de partit, no a l'interès de la ciutat. Crec que això ens dona molta més llibertat per fer polítiques per transformar realment la ciutat.
Quin ha estat el principal escull que s'ha trobat durant aquests quatre anys de mandat?
Bé, esculls, ens n'hem trobat molts. De fet, a les poques setmanes de govern, vam patir una de les onades de calor més importants d'aquesta dècada, al mes de juliol del 2019, que ens va obligar a prendre mesures excepcionals, com ara l'obertura gratuïta de les piscines. Vam patir també la pandèmia, així com un gran temporal, que va causar desperfectes en diferents zones de la ciutat. Després de la pandèmia, estem patint tots els efectes dels preus dels materials i de la inflació, el que ha tingut conseqüències i perjudicis en algunes actuacions municipals i obres públiques, que s'han hagut d'aturar o redefinir els seus projectes perquè el cost s'havia incrementat. En alguns casos, fins i tot les empreses que havien guanyat les licitacions han renunciat a elles, cosa que ens ha obligat a tornar a licitar molts projectes i ha alentit moltes qüestions. De fet, en aquest mandat no s'han acabat moltes obres importants que, si tot hagués anat com havia d'anar, ja estarien finalitzades. Per exemple, un tema emblemàtic com el Casal de Barri del Roc Blanc, que era una de les nostres propostes destacades en les eleccions, no s'ha pogut acabar. Tot això ens deixa una espina clavada de no haver pogut completar alguns projectes a causa del context internacional que hem patit.
Mirant al futur, quins creu que són els principals reptes que afronta Terrassa en els pròxims quatre anys?
Primer cal destacar que venim de la pandèmia, estem en l'època postpandèmica i arrosseguem les conseqüències econòmiques, socials, culturals que han canviat moltes coses. Parlem, per exemple que ara s'ha incrementat la digitalització, hi ha hagut un increment dels preus de consum, l'increment dels preus del transport internacional, etc. Amb això ara estem veient que les ciutats podem entrar en una etapa de tenir més protagonisme i de poder donar més oportunitats a la ciutadania i al teixit econòmic per créixer. Al final, busquem que la nostra ciutat tingui més capacitat d'atraure talent, d'atraure inversions i de treballar. Tots els temes vinculats a la innovació industrial fan que les ciutats que generin més riquesa i més oportunitats per la ciutadania i això porta creixement i millores per la ciutat. Aquest progrés econòmic també ajuda a millorar la cohesió social i la justícia social. Terrassa, crec, pot afrontar aquests reptes. Tenim un ecosistema d'innovació que ens fa estar en una bona posició per poder atreure aquest talent i aquestes inversions. Tenim la UPC, centres tecnològics i grups de recerca i també una ubicació estratègica en el mapa de Catalunya. En aquest sentit, estem situats en la gran porta de la regió metropolitana, però també a la frontera amb la Catalunya Central. Jo crec que això també com a ciutat ens dona unes oportunitats que no podem perdre. En això es concreten diverses propostes que tenim, com per exemple la creació d'un districte d'innovació industrial, el nostre Pla de polígons industrials, que els ha de modernitzar i els ha de fer més competitius. I aquesta és una prioritat molt clara. O sigui, atreure inversions d'empreses. El creixement econòmic és bàsic per millorar la protecció social. Volem una ciutat que no deixi ningú enrere.
Creu que totes aquestes inversions i aquests projectes que s'han de desenvolupar es poden fer només des del consistori de Terrassa o es necessita també suport de les altres administracions? Que en el cas de Catalunya és una mica complicat, perquè hi ha els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals, la Generalitat, etc.
Sí, a Catalunya en algun moment s'haurà de fer una reflexió important i racionalitzar en tots els nivells de l'administració, perquè, en el cas de Terrassa, formem part de la comarca del Vallès Occidental, tenim un Consell Comarcal, però també tenim la Diputació Provincial de Barcelona, tenim la Generalitat, o sigui, ja hi ha moltes administracions superposades. A vegades no se sap qui fa què i algunes funciones se superposen. Crec que a nivell de país s'hauria de fer una reflexió i ordenar-ho, però en tot cas sí que necessitem, evidentment, la complicitat, sobretot del Govern de la Generalitat i també el govern de l'Estat. Aquí a Terrassa tenim molts projectes que depenen de la Generalitat. Hi ha moltes qüestions que sense la complicitat entre institucions no es poden consolidar. Des de Tot per Terrassa sempre busquem la lleialtat institucional, cooperació institucional i no picabaralles partidistes. A nosaltres no ens agrada, per exemple, que fa unes setmanes, després que portem tres anys demanant una visita a Terrassa de la ministra de Transports perquè té temes molt importants aquí, vingués a fer campanya. Terrassa ha sigut una ciutat referent en la implicació de l'Agenda Urbana 2030, ens reconeix el ministeri, però en canvi, la ministra no ve a fer una visita institucional, però ve en una visita de partit i diu que Terrassa ha caigut en la irrellevància. Jo crec que una ministra no pot fer això, venir aquí sense dir res a l'Ajuntament quan fa tres anys que demanem una visita institucional.
Deixant de banda el tema institucional, què pot diferenciar la seva formació de les altres que també es presenten?
Hi ha un tret diferencial que crec que va ser valorat per la ciutadania el 2019, que és el fet que som un partit cent per cent municipalista. Nosaltres no tenim intenció, en cap cas, de fer més política més enllà de Terrassa, ni de presentar-nos a les eleccions al Parlament de Catalunya ni a les eleccions generals, sinó que nosaltres vam néixer, creixerem i ens consolidarem sempre a la ciutat de Terrassa. Això és una gran diferència respecte als altres partits, ja que ells es presenten a altres eleccions. Competeixen electoralment entre ells i nosaltres no tenim competència electoral amb ningú en altres eleccions i només pensem en la ciutat de Terrassa i en el que convé als terrassencs i terrassenques. Aquesta és la gran diferència amb els altres projectes polítics.
No demanem que es faci la B-40, sinó la ronda nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell"
Llavors no tenen cap perspectiva d'ampliar el partit en altres municipis, ni que sigui aquí, al Vallès?
No obrirem franquícies en cap altre municipi. És veritat que hi ha alguns municipis que ens han preguntat i s'han interessat per conèixer l'experiència i hi ha iniciatives similars, però no tenim cap relació política més enllà de les simpaties que podem tenir, però que no tenim vinculació política amb ningú.
La B-40, o Quart Cinturó, és un dels punts calents dels últims mesos entre Terrassa, Sabadell i aquesta part del Vallès. Com valora aquest projecte? Creu que pot ser un bon impuls per la ciutat?
Nosaltres ja no parlem de la B-40. La B-40 estava planificada fins ara fins a Granollers. Nosaltres no parlem d'això, sinó que parlem de que es completi una via d'alta capacitat que en aquest moment no existeix. Esperem que a l'octubre arribi de Terrassa fins a Abrera. I després, està previst que a Terrassa aquesta via d'alta capacitat acabi a una rotonda al nord de la ciutat, en un barri. Volem que el projecte s'acabi, però també demanem que no pot ser que el volum de trànsit que pot arribar a aquesta rotonda cada dia quan estigui oberta la B-40, que està calculat que pugui arribar a 150.000 vehicles, acabi amb en un cul de sac al nord d'un barri terrassenc. Estem demanant que des del nord de la ciutat es complementi la via fins la Ronda Oest de Sabadell i, per tant, es faci no la B-40, sinó la ronda nord dels sistemes urbans de Terrassa i Sabadell. No només seria positiu per les empreses i pel teixit productiu de la ciutat, sinó que també és un tema de mobilitat interna de la ciutat. Que 150.000 vehicles diaris arribin al nord de la ciutat, al final col·lapsarien les vies principals i secundàries de Terrassa.
Creu que a part d'aquesta connexió via carretera, també s'haurien de potenciar altres tipus de connexions?
Totalment, al Vallès Occidental existeix una manca de connexions eficients entre municipis importants, així com entre la línia del Vallès Occidental i el Baix Llobregat o el Vallès Oriental, per arribar a Martorell o Granollers. Actualment, cal passar per Barcelona, tot i que hi ha una línia de mercaderies convertida a passatgers que opera. No obstant això, encara hi ha una necessitat de planificació ferroviària radial, ja que tot passa per Barcelona. Demanem inversions en intercanviadors per connectar la línia de ferrocarrils, així com connexions cap a la R8. Aquestes inversions permetrien accedir al Baix Llobregat Nord o al Vallès Oriental sense haver de passar per Barcelona. Són inversions relativament baixes amb un impacte significatiu per molta gent. També reclamem els intercanviadors de Riu-Sec i Volpelleres, que serien petites inversions amb grans beneficis. Per altra banda, les comunicacions amb la Universitat Autònoma també són inadequades, obligant molts estudiants de Terrassa a desplaçar-se fins a Sant Cugat i canviar de línia, és un viatge d'una hora en lloc dels pocs minuts que podrien trigar. També reclamem la línia del túnel d'Horta, tot i que hi ha manca de consens entre els municipis. Continuarem insistint en aquestes reivindicacions per millorar la situació i les connexions a la regió del Vallès Occidental.
Finalment, què li hauria dit vostè al Jordi Ballart de fa quatre anys, quan va tornar a l'alcaldia? I què li diria si tornés a guanyar aquestes eleccions?
Què em diria a mi mateix? Que fos coherent, que apliqués el sentit comú i que també fos valent i no tingués por de prendre decisions necessàries i, a vegades, algunes impopulars, però que serveixin per fer avançar Terrassa.