La campanya electoral arriba a la seva fi i amb això arriba també la jornada de reflexió que es repeteix sempre que hi ha unes eleccions. Aquest diumenge 28 de maig se celebren eleccions municipals a tot l'estat espanyol i, en algunes comunitats, també eleccions autonòmiques, per tant, el dissabte 27 de maig hi haurà la jornada de reflexió. Aquesta es produeix el dia anterior al de les votacions que assenyala el final de la campanya electoral. Durant aquesta jornada està prohibit demanar el vot per a una determinada opció o fer qualsevol tipus de manifestació que influenciï el sentit del vot.

📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista

📩  Aquestes són les excuses (vàlides) per no anar a una mesa electoral

Quin és l'objectiu de la jornada de reflexió?

La LOREG (la Llei Orgànica del Règim Electoral General) estableix que "la campanya electoral acaba, en tot cas, a les zero hores del dia immediatament anterior a la votació". La llei indica que durant aquest dia "no es pot difondre propaganda electoral ni realitzar-se cap acte de campanya electoral una vegada que aquesta hagi legalment acabat". L'objectiu és que el votant pugui valorar totes les opcions possibles i processar tota la informació rebuda durant la campanya. Com el seu nom indica, la jornada és per reflexionar el vot sense interferències externes dels partit. 

Les penalitzacions per no complir la jornada de reflexió

Segons la llei, si s'incompleixen les normes de la jornada de reflexió i, per exemple, un partit celebra un acte de campanya, hi ha càstigs que van dels tres mesos a l'any de presó i multes de sis a vint-i-quatre mesos. Tot i això, cal admetre que poques vegades s'han aplicat aquestes sancions per incompliment. 

Què es pot fer i què no

El que està més clar és que durant la jornada de reflexió no es pot difondre propaganda electoral ni dur a terme cap acte de campanya. Per tant, el que no està permès fer és demanar el vot de manera explícita i no es poden penjar cartells. Però hi ha escletxes com per exemple manifestacions contra una sentència, això sí, sense que no es sol·liciti el vot o es faci propaganda. Així doncs, en la sentència de 2010 que va revocar la prohibició d'una manifestació feminista durant una jornada de reflexió, el tribunal va concloure que les manifestacions només es poden prohibir "quan la finalitat sigui la captació de vots". 

Des de 2007, la prohibició de fer propaganda electoral s'amplia també a tota aquella que es pugui compartir a través d'internet i xarxes socials, però cal entendre que la norma no especifica què s'entén com a propaganda i què no.