Marc Castells i Berzosa (Igualada, 1972) és l'alcalde d'Igualada des de l'any 2011. Exmilitant de CDC i del PDeCAT, es presenta en aquestes eleccions municipals 2023 amb el partit local que ell mateix encapçala, Junts per Igualada. Alhora, també ho farà sota el paraigua de Compromís Municipal, la coalició de Junts per Catalunya en aquests comicis. En una entrevista amb ElNacional.cat des del Parc Central de la capital de l'Anoia —un dels projectes que més reivindica—, Castells fa un repàs a la seva obra de govern (fa èmfasi, també, en iniciatives com haver "doblat" els cinemes a la ciutat, el Centre Cívic Nord, la millora de l'accessibilitat o el nou Arxiu Històric) i a un mandat complex, tenint present que la Conca d'Òdena va ser on es va produir el primer confinament per la pandèmia. L'actual batlle projecta els reptes a assolir si aconsegueix un quart mandat com a primer edil de la ciutat. Aquesta és una contesa on comptarà amb una nova rival amb trajectòria a escala nacional, l'exconsellera de Salut i actual vicepresidenta primera amb funcions de presidenta del Parlament de Catalunya, Alba Vergés.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
🟡 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Igualada: tota la llista
Quina és la valoració que fa de l’estat actual d'Igualada?
Estem molt satisfets. La ciutat ha millorat molt en qualitat de vida. De fet, som una de les ciutats amb més zones verdes per habitants d'Europa. En un rànquing de més de 800 municipis, estem en el lloc número 26 i aquest projecte el volem ampliar. Hem fet grans projectes com el Parc Central amb 25.000 metres quadrats d'espai verd per poder fer actes i esdeveniments de gran format com l'European Balloon Festival, concerts, activitats de Festa Major, l'Anòlia, etcètera. Hem volgut ampliar-ho amb 20.000 metres quadrats més fent una zona on es combina el que ha de ser el que nosaltres volem com a projecte polític, que la natura torni a les ciutats, amb un gran parc on hi ha, a part de zones verdes amb plantes arbustives, un biollac amb biodiversitat, un centre per poder explicar als més petits que la natura forma part de la nostra vida i que és el futur en aquesta lluita contra el canvi climàtic. Hem posat a tota la ciutat zones verdes, cuidant molt l'enjardinament, atès que Igualada és una vila florida amb quatre flors.
Dels projectes que ha impulsat com a alcalde, quin destacaria?
Jo diria que el projecte més emblemàtic és l'universitari. De fet, ja tenim dos campus universitaris. El 4DHealth —que és l'hospital simulat i que va ser l'embrió del projecte universitari de la ciutat— hem aconseguit aquesta legislatura que sigui acreditat com a Hospital Universitari i, per tant, que el curs 25-26, aquest gran projecte i aquesta gran aposta amb la Universitat de Lleida, ens permeti arribar als 1.000 estudiants universitaris. A més, ens permet aconseguir una cosa molt important, que és poder aspirar en un futur proper a tenir estudis universitaris de Medicina a la ciutat. Hem fet molta obra de govern, però quan vam entrar l'any 2011, em va cridar el conseller Mas-Colell com un dels 50 ajuntaments més endeutats de Catalunya que estaven en risc de fallida absoluta. Tots els indicadors economicofinancers de l'ajuntament estaven en vermell. Ara podem dir que hem pogut fer tot el que hem fet i que tots aquests indicadors estan en verd. Per tant, també volem presumir de bon govern en el sentit que hem pogut seguir fent totes aquestes coses alhora que els diners dels igualadins han estat gestionats per gestors solvents i correctes.
Quan vam entrar l'any 2011, tots els indicadors econòmics estaven en vermell. Ara podem dir que tots estan en verd i volem presumir de bon govern
Ha estat un mandat complicat des del punt de vista de la covid-19. Hi ha deures pendents?
La pandèmia, amb l'epicentre a Igualada, ha afectat la nostra programació, però també ha afectat la societat en general. Jo crec que a Catalunya ningú podrem oblidar el que vam passar i de mica en mica ens anem recuperant. Ara diria que, tres anys després, hem recuperat a nivell d'actes i d'activitats els mateixos nivells de l'any 2019 i em fa pensar que estem en una situació de resoldre aquest impacte que va ser molt dur, amb moltes persones i moltes famílies que ho van passar molt malament i amb els servidors públics que van actuar de manera exemplar. Però jo no vull que la covid pugui semblar una excusa. De fet, no en parlo gairebé mai, només si m'ho pregunten.
Amb tot, quin considera que va ser el moment més dur de la pandèmia?
Quan hi va haver un punt de desesperació a l'hospital i a les residències perquè estaven al límit: no arribava el material i els faltava personal. Dels 1.000 treballadors de l'hospital, va haver-hi un moment que teníem 400 de baixa per covid o per ser contacte directe. D'altra banda, el moment on arribem al pic de mortalitat a la Conca d'Òdena. Va haver una setmana que morien 18 persones al dia. Això, a mesura que va pujant i tu no saps que això acabarà, posa en una situació de tensió. Vam mirar de fer una gestió transparent, vam voler sortir en premsa i fer un comunicat cada migdia per explicar a la ciutadania el que passava. Hi va haver un moment de certa tensió quan les xifres de morts que donava la Generalitat no eren reals i jo vaig haver de dir que la Generalitat no estava donant la informació correcta. A partir de llavors, la Generalitat va fer-ho. En situacions de crisi, el que has de fer és anar sobretot amb la veritat a la cara. I després, en un moment de gestió tan complexa, esperar el millor però preparar-te pel pitjor.
Entrant en crítiques per part de l'oposició, principalment els han retret inacció en matèria d'habitatge. Què els respon?
L’oposició ha d'oposar-se, ho diu el seu nom. Jo crec, però, que haurien de ser més rigorosos. Alguns grups polítics diuen que no hem creat cap habitatge públic. Hem estat pagant al llarg d'aquests anys al voltant de gairebé quatre milions d'euros de les hipoteques dels que van fer en la crisi de 2008, que van endeutar la ciutat. I el que hem hagut de fer és pagar la festa i pagar aquests habitatges. Nosaltres no creiem que s'hagi de fer habitatges endeutant la ciutat. Ara tenim en marxa el projecte de masoveria urbana —els propietaris d'immobles en desús els cedeixen a persones que necessiten un habitatge i tenen els recursos i temps per fer rehabilitacions en aquests—, una promoció de 24 pisos i una de 36 habitatges amb l'Incasòl amb la qual la ciutat ha cedit un terreny, l'Incasòl construeix i durant uns anys és propietari d'aquest edifici que retorna a la ciutat al cap d'aquests anys: hem creat habitatge sense haver d'endeutar la ciutat.
Què més retreu a l'oposició?
Vàrem presentar una proposta al ple per fer habitatge de manera massiva sense cap cost per als igualadins, que era i és el que estan fent les forces polítiques de la majoria d'ajuntaments que són representats per l'oposició a l'Ajuntament d'Igualada. Plantejava deixar fer habitatges als locals comercials de les plantes baixes dels carrers no comercials. L'oposició ho va tombar. El que han fet els alcaldes socialistes o d'Esquerra Republicana a altres municipis aquí van votar-ho en contra. D'altra banda, aquí hem fet una de les propostes de rehabilitació més importants, una subvenció de 20.000 euros per rehabilitar habitatges. De l'any 2016 al 2023, al nucli històric de la ciutat han augmentat un 20% els habitants. A ciutats com Manresa, com Berga o de la Catalunya interior, els nuclis antics s'estan despoblant. Aquí n'hem guanyat perquè s'ha fet una aposta per l'espai públic, per cuidar-lo, per endreçar-lo i per evitar que es vandalitzi.
Finalment, hi ha hagut acord amb Junts per Catalunya per concórrer plegats. Quina valoració fa de l'acord?
L'espai polític que jo represento amb Junts per Igualada i el que representa Junts per Catalunya és un espai que defensem les mateixes coses, en el sentit de defensar el bon govern, que el futur del nostre país ha de passar per la seva llibertat i que això és indiscutible. Aquest acord que hem fet és bo per a Igualada, principalment. Jo ara estic en una fase personal a nivell polític on la meva obsessió és Igualada. Em centro bàsicament en aquest projecte, que és treballar per la meva ciutat. Valoro molt positivament que, amb aquest acord, segurament podrem garantir que Igualada pugui seguir governada per bons gestors i que se l'estimen.
Creu que aquesta reunificació de l'espai postconvergent que s'ha pogut materialitzar aquí hauria de ser la tendència a seguir?
Bé, jo vaig viure amb força decepció tot el que va passar. Jo crec que seria important pel país i per les ciutats com Igualada aquesta capacitat d'entesa, d'arribar a acords, d'arribar a consensos i de posar al servei de la gent equips polítics preparats de nivell i sobretot que tinguin clares les seves prioritats. Per tant, crec que és positiu. Jo sempre que pugui treballaré perquè aquest espai pugui tornar a ser un espai polític del qual molts catalans i catalanes se'n puguin sentir orgullosos.
Estic en una fase on la meva obsessió és Igualada, però sempre que pugui treballaré perquè aquest espai [el de Junts] pugui tornar a ser un espai polític del qual molts catalans se'n sentin orgullosos
Quins serien els principals eixos per al mandat 23-27?
Renaturalització del riu Anoia, li hem de donar una transformació com la que ha viscut la zona del Parc Central. Tenim un projecte també vinculat a això que és el Pla Freàtic, que té a veure amb l'aprofitament del voltant de 60 milions de litres que ens permetrà que tots els parcs i jardins i les zones esportives de la ciutat els podrem regar amb aigua freàtica, sense gastar aigua de boca. Per tant, podem tenir una Igualada verda perquè tenim a sota una Igualada blava. Aprofitar aquesta aigua no potable per a aquests usos és una de les obsessions que ens hem marcat. Hi ha també la transformació amb el soterrament de l'estació de trens de tot el passeig Verdaguer. És un dels passejos més llargs de Catalunya, és preciós, però requereix d'una transformació en el seu paviment i amb l'estructura verda que volem impulsar. I al final del Parc Central, la construcció del nou auditori que ha de tenir Igualada, on hi haurà també l'Escola de Música, el Conservatori i l'escola de teatre i tot allò vinculat amb les arts escèniques. Igualada té amb el seu Ajuntament aquella xarxa que permet que cap ciutadà quedi en una situació de vulnerabilitat i és una xarxa que volem preservar i mantenir.
En matèria industrial, hi ha un acord amb alcaldes de la Conca d'Òdena, oi?
Sí, crec que serà el que farà un canvi radical per Igualada. Som set alcaldes de cinc forces polítiques diferents. Ens hem posat d'acord i hem creat al voltant d'Igualada 100 hectàrees de sòl industrial de gran format amb grans parcel·les. Som industrialistes. Creiem que els serveis de qualitat es donen a la indústria i aquestes hectàrees de sòl industrial que ja estem treballant amb l'Incasòl per parcel·lar i urbanitzar ens permetran no només fer venir empreses de fora, sinó empreses d'aquí que volen créixer, que estaven acotades i limitades. Sempre he cregut que el millor subsidi és un lloc de treball i aquesta és l'aposta que volem fer, la creació d'indústria per tal de poder fer o garantir que els nostres joves visquin i treballin a Igualada i, per tant, fer una vida aquí.
Sempre he cregut que el millor subsidi és un lloc de treball i és l'aposta que volem fer per poder garantir que els nostres joves visquin i treballin a Igualada
Quina lectura fa de la incorporació d'Alba Vergés a les eleccions municipals d'Igualada?
És una persona molt coneguda a Igualada, però que no feia massa vida a la ciutat perquè s'ha dedicat a la política a Barcelona i ho segueix fent. Espero que els ciutadans sàpiguen valorar la meva feina.
Quin adversari veu més fort, ERC o el PSC?
Nosaltres el que fem és tenir una gran dosi d'autocrítica i, més que fixar-nos en la resta, ens fixem en les coses que podem millorar i el que fem és treballar per millorar Igualada. No ens fixem en els nostres adversaris, als quals els demanem que siguin capaços de posar la mirada a la seva ciutat abans que en els seus partits.
Creu que ha d'haver-hi un respecte cap a la llista més votada?
Crec que respectar la voluntat dels ciutadans és important, però les normes de la democràcia són les que són. A Igualada pot passar que Junts per Igualada guanyi les eleccions i que s'ajuntin la resta de forces polítiques. Per això jo hi insisteixo molt als ciutadans que no se'n refiïn i que ens donin tot el suport possible per mirar de no dependre de ningú.
No ens fixem en els nostres adversaris, però els demanem que siguin capaços de posar la mirada a Igualada abans que als seus partits
La sequera serà una de les qüestions nuclears a molts municipis. En el cas d'Igualada, hi ha més garanties en aquest sentit? Amb el desenvolupament del biollac, hi ha hagut crítiques d'alguns ecologistes. Quina resposta els dona?
El tema de l'aigua és molt seriós. Nosaltres vam aconseguir l'any 2019 portar l'aigua des de la Llosa del Cavall. Això és molt important perquè hem aconseguit no dependre de l'aqüífer Carme-Capellades, que era la nostra garantia de subministrament. Ja li avanço que si Igualada no hagués estat connectada, hauríem estat amb restriccions fa bastants mesos. Per tant, la visió que vàrem tenir en el seu moment quan ningú parlava d'això va ser clau i n'estem molt orgullosos. D'altra banda, hi ha el reaprofitament de l'aigua freàtica. Aquesta aigua freàtica d'Igualada, la majoria l'estem llençant a la claveguera, cosa que ens suposa pagar per netejar una aigua que no fa falta que els netegi. Hem omplert un espai com el biollac amb aigua freàtica i aquesta va recirculant, es neteja i es depura gràcies als arbustos i plantes que hi hem plantat que generen aquest ecosistema tan positiu. El nostre objectiu és reaprofitar aquesta aigua, que no es llenci a la claveguera, que no es malgasti diners del contribuent netejant una aigua que es podria destinar a altres usos. Aquí ens hem trobat amb les ganes de l'oposició d'intentar trobar objectius per desgastar el govern perquè no en tenen més.