L'actual alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, es torna a presentar a les eleccions municipals d'aquest 28 de maig per intentar revalidar el càrrec. Poques setmanes abans, rep ElNacional.cat per valorar el primer mandat d'ERC al capdavant de la Paeria de Lleida i per parlar sobre uns comicis que, segons les enquestes, tindran uns resultats molt ajustats. Pueyo, que va irrompre a la Paeria trencant amb dècades de govern socialista, buscava un 'canvi honest' a la ciutat, tal com deia el seu lema de campanya electoral el 2019. Ara, es presenta a la cursa per a l'alcaldia amb quatre anys d’experiència, on s’ha trobat reptes com la pandèmia, un criticat alberg per a temporers i l'aprovació del Pla de l’Estació, per cobrir les vies del tren i crear un centre comercial. El paer en cap també arriba a la reelecció amb una querella per prevaricació a les seves espatlles presentada pels promotors del projecte Torre Salses, que proposen crear un parc comercial a Lleida, al qual l'actual govern municipal, format per ERC i Junts després de la sortida del Comú, s'oposa.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Lleida: tota la llista
Després de quatre anys de govern d'ERC a la Paeria, heu aconseguit el canvi honest que apel·làveu en la campanya del 2019?
Quan vam entrar a la Paeria, feia gairebé 40 anys que governava un mateix partit i això genera una sèrie de tics. Hi ha un compte d'accions positives realitzades durant aquests mandats, però arriba un moment que no només la il·lusió del que podia ser el projecte del Partit Socialista es va esvaint, sinó que, a més, ens trobem un nivell d'endeutament a la Paeria molt alt. Ara, hem passat d'una Paeria on a cada regidor se li pagava una plaça d’aparcament i on moltes coses se celebraven amb cava i amb un cert entusiasme, a un model de gestió molt més sobri. Crec que aquest és un dels punts a remarcar, hem fet de la Paeria un govern més transparent. També destaco que hem aconseguit millorar i sostenir el suport a les persones, especialment amb els serveis socials, així com reduir la segregació escolar.
Heu aconseguit plantejar tots els reptes marcats a l'agenda?
Hem engegat un procés de canvi però reconec que en alguns reptes hauríem volgut ser més eficients. Ha estat un mandat difícil, però també apassionant. Difícil perquè, com a tots els governs, ens ha tocat afrontar dos anys de pandèmia, però apassionat per aquesta característica que té el govern local que permet apropar-nos a la gent. Ara, ens trobem en un moment de represa, amb un seguit d'obres que ja han començat i que gairebé ens permeten fer un programa d'actuacions fins a l'any 2025-2026. És per això que demanem a la ciutadania que ens ampliï la confiança quatre anys més per complir la major part de les promeses que vam assumir.
Hem engegat un procés de canvi però reconec que en alguns reptes hauríem volgut ser més eficients
Ara opta a repetir i continuar quatre anys més al capdavant de la Paeria, què proposa fer en un possible segon mandat?
Fa quatre anys, la meva missió era trencar el sostre de vidre de 40 anys del Partit Socialista, i la meva missió ara és garantir que trencar-lo no va ser una excepció. Crec que hem començat i acabat propostes que dormien en un calaix, i ara tenim un projecte de ciutat ambiciós que mira al futur. Hem avançat, però necessitem quatre anys més per consolidar-ho. Hi ha temes que s'estan acabant ara, i n'hi ha d'altres que s'hauran d'anar impulsant, especialment en àmbits com els serveis socials, l’educació o en l'impuls econòmic industrial a Lleida. Encara tenim molta feina per fer.
Un dels projectes que heu impulsat és un alberg per a temporers, una proposta que no ha estat ben rebuda per un sector de la població.
Aquest projecte implica passar de deixar dormir els temporers al carrer i despertar-los a cops de mànega, a crear un equipament per sortir de la situació de provisionalitat. Nosaltres els hem acollit en un pavelló, però és evident que això no pot continuar així. És cert que per aquest alberg hem arribat a patir assetjament físic per part de petits grups, però jo tinc la consciència molt tranquil·la perquè crec que és un repte que Lleida, la capital de la fruita dolça, ha d'assumir. És obvi que a darrere d'aquesta campanya de rebuig hi ha un interès indissimulat de tota la dreta, especialment de Vox, PP, Ciutadans i, fins i tot, i això em sap més greu, del PSC. Tots ells han trobat en aquest projecte una nafra per fer oposició al govern.
En el seu cas, arriba a la cursa per a les eleccions municipals amb una denúncia per prevaricació pel projecte Torre Salses. Com s'encara aquest procés?
Tant jo, com el candidat de Junts, Toni Postius, hem estat querellats pels promotors del projecte Torre Salses, que proposa fer un parc comercial als afores de Lleida. La prevaricació és un delicte penat amb presó i, per tant, és obvi que s'ha fet amb la finalitat d'intimidar-nos i també amb la intenció d'influir en els resultats de les eleccions municipals. És evident que pretendre presentar-nos com a delinqüents pel fet de defensar un model comercial integrat a la ciutat no és una demostració de simpatia. Des del punt de vista de model comercial, és cert el projecte de Torre Salses no és el que nosaltres defensem: el model de la superfície a l'extraradi està en declivi, ens lligaríem a un cavall que no portaria enlloc. Però el centre comercial de Torre Salses tampoc té llicència comercial, i l'Ajuntament no té capacitat econòmica per assumir el que suposaria la seva creació. A més a més, ara, la Paeria ha aprovat el Pla de l'Estació, una proposta amb un gran consens a Lleida per cobrir les vies del tren i crear un centre comercial de petites i mitjanes empreses al costat de l'estació de trens, una zona que necessita un revulsiu.
Per aquest alberg hem arribat a patir assetjament físic per part de petits grups però tinc la consciència tranquil·la
A pesar d'aquesta pressió, es veu amb forces de mantenir l'alcaldia?
La veritat és que aquests quatre anys, amb la pandèmia, han estat tan durs que m'han donat molta experiència. Afronto les pròximes setmanes amb una gran il·lusió, però no només individual, sinó per totes les persones del meu entorn. Vull reivindicar la coherència de la nostra llista: estic acompanyat d'una llista brillant, coherent i amb persones que poden assumir responsabilitats i fer-ho molt bé. El fitxatge de Xavier Estrada pot ser el més impactant, però és una persona molt formada i que, a banda de la seva dimensió com a àrbitre, sempre ha estat lligat amb iniciatives que combinen l'esport amb altres lluites.
Les enquestes mostren uns resultats ajustats. Confia a continuar governant?
El temps de les majories absolutes ha estat superat. Ara és moment de dialogar per trobar suports amplis. Estic convençut que tindrem oportunitat de governar, per què, sinó, amb qui podrà governar el PSC? Les opcions es compliquen. Fa anys va tenir el suport de Ciutadans i PP, però jo no sé si això és el que contempla el líder socialista. Al PSC Lleida que nosaltres hem conegut aquests anys, va costar-li molt refer-se psicològicament de la derrota del 2019 i després s'ha preocupat més d'intentar armar una moció de censura que no va prosperar i d'oposar-se a projectes que objectivament eren bons per la ciutat, que no a estar orientat a trobar consensos i acords. Les possibilitats d’arribar a acords no apareixen miraculosament el 28 de maig a la nit.
Com està la relació amb el Comú després de la sortida del govern municipal?
Vam acabar amb un divorci amistós perquè a vegades al Comú li costa assumir el desgast o les contradiccions que implica governar. A l'oposició gaudeixes d'una llibertat gairebé absoluta, però també és veritat que hi fa molt fred. El Comú va sortir del govern d'una manera amistosa, però crec sincerament que els partits amb els quals compartim la defensa de l'autodeterminació de Catalunya, com són Junts, la CUP i el Comú, podem sumar forces per plantejar-nos un nou govern.
Mirant l'actual situació al Parlament, creu que la posició d'ERC, amb un Govern en solitari després de la sortida de Junts, us pot perjudicar?
Crec que la marca ERC continua sent bona. Governar sempre desgasta, cal prendre decisions que afavoreixen una majoria, però perjudiquen altres. Però, com he dit, a l'oposició sempre hi fa molt de fred: pots criticar, però no pots impulsar transformacions positives. Més enllà d'això, crec que ara mateix hi ha un cert desencís general, una certa melancolia post 1 d'Octubre. També hi ha un problema amb la imatge que es té dels partits en general. L’escena política s'ha fet massa guinyolesca, amb crits i insults, i crec que la ciutadania ens està demanant més respecte.
La meva il·lusió és tancar un nou cicle com a alcalde de Lleida i després tornar a ser professor, que és la meva professió
Des que va ser nomenat alcalde ha sostingut que només considera ser paer en cap quatre anys més. Segueix en peu aquesta idea?
No hi ha res pitjor que la imatge i manera de fer del polític professional, que tota la seva vida ha depès d'un sou com a representant públic. Vaig ser diputat i vaig estar al Govern de la Generalitat durant períodes de 7 o 8 anys. Crec que a partir d'aquests anys s'adquireixen tics, és inevitable. Així que sí, en el moment actual, la meva il·lusió continua sent tancar amb un nou cicle com a alcalde de Lleida i després tornar a ser professor, que al final és la meva professió. Aquest és el meu circuit ideal.