El programa amb què l’actual alcaldessa Ada Colau va presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona el 2019 prometia “ampliar el parc d’habitatge públic amb 1.500 habitatges anuals [...] a través de les compres i de la construcció”. Quatre anys després, tanmateix, no surten els comptes. Segons les dades de l’Ajuntament de Barcelona —que també apareixen en el nou programa de Barcelona en Comú (Bcomú) per a les eleccions d’aquest 28 de maig— en els darrers vuit anys han incrementat el parc públic d’habitatge amb més de 4.000 pisos. És a dir, una mitjana de 500 habitatges anuals; només un terç de la xifra que s’havien proposat el 2019. Complir la promesa del programa hauria suposat afegir 6.000 nous pisos al parc públic només durant els 4 anys de l’actual mandat.
Davant la crisi de l’habitatge que es viu a Barcelona, que és la ciutat de l’Estat amb el lloguer més car, el repte de convertir la capital catalana en un lloc més vivible per a tothom està al centre del debat polític —i també de la campanya i els programes electorals. Si bé és cert que el parc públic de Barcelona ha crescut més d’un 50% des que governen els comuns —passant de 7.500 habitatges el 2015, a 9.646 el 2019 i a 11.500 el 2023, segons les dades de l’Ajuntament— les xifres estan lluny del que prometien i no han pogut engreixar el parc públic al ritme i velocitat que preveien. Si haguessin ampliat el parc en 1.500 habitatges anuals com assegurava el programa dels comuns del 2019, ara mateix n’hi hauria més de 15.600 —un 30% més.
Des que Ada Colau va assumir el càrrec el 2015, una de les prioritats del seu partit ha sigut, a banda de defensar la regularització del lloguer, augmentar el parc públic d'habitatge per dotar la ciutat de més pisos assequibles. Per aquest objectiu, s'hi ha destinat "una aportació municipal en despesa i inversió que se situa al voltant dels 1.000 milions d’euros" des del 2015, segons asseguren a la pàgina web de l'Ajuntament. La principal via utilitzada per ampliar el parc d’habitatge ha sigut la captació —1.747 habitatges entre 2015 i 2022 segons asseguren en el programa—, que consisteix a adquirir habitatge públic a través de diferents vies com la Borsa d’Habitatge de Lloguer o el programa d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT). En xifres molt similars està la construcció pròpia: s'han construït 1.504 pisos públics entre 2016 i 2023 —menys de 200 l'any— i s'han engegat 94 promocions, que es troben a hores d'ara en diferents estats. I és que més enllà de no haver assolit la xifra promesa, la gran majoria encara estan lluny de finalitzar-se i tampoc no s'han construït pisos en tots els districtes per igual.
En quins districtes han construït menys habitatge assequible?
Si ens centrem només en la construcció, el percentatge d'habitatges finalitzats representa poc més d’un quart del total d’habitatges construïts en promoció pública —el 28% segons una anàlisi de les dades de l'Ajuntament feta per ElNacional.cat. El 2022 va ser l'any en què es van finalitzar les obres de més d'habitatges: 489 pisos d'11 promocions. De la resta d'edificis pendents de finalitzar, un altre 28% estan encara en construcció. La majoria estan en projecte (36%) i un 8% en reserva de sòl (el primer estadi en la promoció d'immobles). En total, quan s'acabin de construir les promocions pendents, es preveu que hi hagi 5.390 nous habitatges assequibles — però 3.886 de les quals encara estan pendents d'enllestir.
Per altra banda, també és important destacar que hi ha diferències significatives entre els districtes de la ciutat. Com es pot veure en les dades de l'Ajuntament, alguns districtes tenen moltes promocions pendents, mentre que altres ja han finalitzat molts dels seus projectes. Els districtes amb menys promocions finalitzades són Les Corts i Horta-Guinardó, amb cap promoció acabada, seguits per Gràcia (una promoció), Sarrià-Sant Gervasi (2), Eixample (2) i Nou Barris (3). Per contra, els districtes amb més promocions finalitzades són Sant Andreu, amb 9 promocions finalitzades, seguit per Sant Martí amb 8 i Ciutat Vella amb 5. Així mateix, també és interessant observar quins són els districtes on hi ha projectades més promocions en total, incloent-hi tant les que estan acabades com les que estan en construcció i projecte. En aquest sentit, els districtes amb més promocions són Sant Andreu i Sant Martí, amb 21 promocions planificades cadascun, seguits de prop per Sants-Montjuïc, amb 15.
Què prometen els alcaldables en matèria d’habitatge?
L'accés a l'habitatge continua sent un tema pendent a la ciutat de Barcelona. El preu del lloguer ha augmentat un 18,7% en el darrer any, i Barcelona és la ciutat més cara per llogar de l'Estat segons les dades d'Idealista. En sis dels 10 districtes de la ciutat s'han registrat aquest abril del 2023 màxims històrics en el preu del metre quadrat per llogar segons el registre del portal immobiliari. Tant Horta-Guinardó (14,7 €/m2 en lloguer) com Les Corts (17,7 €/m2), dos districtes amb cap promoció d'habitatge públic finalitzada, han registrat màxims aquest abril. Davant aquesta realitat, els diferents partits polítics que concorren en les eleccions municipals de Barcelona presenten les seves propostes. En el programa de BComú asseguren que si repeteixen alcaldia, lliuraran 5.000 pisos públics i assequibles i 2.000 més en obres els 4 anys vinents, "ja que 3.500 pisos d’obra nova començats durant aquests anys s’acabaran al proper mandat". En total, preveuen haver ampliat el parc públic en 5.000 habitatges el 2027. És a dir, de nou prometen afegir una mitjana de 1.250 l'any.
La resta d’alcaldables també tenen propostes per abordar la situació de l’habitatge a Barcelona. Xavier Trias, de la candidatura Trias per Barcelona, és qui es mostra més crític amb les mesures de l'actual alcaldessa. Per això, defensa un pacte a 40 anys per a revertir la falta d'habitatge assequible, que implica construir, comprar i rehabilitar habitatges en mal estat. Trias rebutja la mesura del 30% de reserva de nova construcció per a habitatge protegit, ja que considera que no ha funcionat i que ha portat a un augment dels preus del lloguer i dels desnonaments.
També es mostra crític amb l’actuació del govern actual de la ciutat Ernest Maragall. El candidat d’ERC proposa construir 20.000 habitatges i que almenys un terç siguin assequibles. Creu que l'actuació de l'Ajuntament en construcció de pisos ha estat insuficient i vol que Barcelona recuperi el lideratge en aquesta àrea. A diferència de Trias, advoca per revisar i adaptar la mesura del 30% de reserva per a habitatge protegit. Per la seva banda, Jaume Collboni (PSC) proposa la construcció de 25.000 habitatges protegits i un programa perquè els petits propietaris cedeixin els seus pisos a l'Ajuntament. A més, també vol revisar la reserva del 30% per a habitatge protegit i espera que la nova llei estatal d'habitatge freni l'augment dels preus del lloguer.