Núria Parlon fa 14 anys que és alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, des del 2009, els darrers vuit per majoria absoluta i amb una victòria històrica el 2019, quan va aconseguir un 50,95% dels vots. Amb tot, mai no hi havia hagut tanta atenció sobre aquest municipi de 117.981 habitants, el desè de Catalunya, com en aquestes eleccions municipals després que el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, decidís presentar-se a l'alcaldia per rivalitzar amb ella. En aquesta entrevista a ElNacional.cat, l'alcaldessa socialista i candidata a la reelecció explica com ha viscut la irrupció del candidat republicà, repassa l'estat actual de Santa Coloma i la feina que hi ha fet en els darrers 14 anys, els seus reptes de futur —que passen especialment per la seguretat i l'habitatge—, la importància del moviment feminista i així com la seva relació amb el Govern.
Més enllà de la polèmica que envolta Santa Coloma aquestes eleccions, en quin moment es troba la ciutat?
Estem en un moment molt interessant des del punt de vista de la nostra projecció a l'àmbit metropolità com a ciutat que està innovant en el desplegament de polítiques públiques vinculades a la igualtat d'oportunitats, al medi ambient amb la recuperació que estem fent del riu Besòs, i també amb projectes d’igualtat de gènere. Hem deixat enrere els pitjors moments de la pandèmia i la ciutat ha agafat un pols molt interessant. Hem deixat de ser una ciutat dormitori, sinó que és una ciutat residencial i que posa al centre les persones de la seva pròpia transformació.
I quins són els seus reptes de futur ara mateix?
El gran repte és millorar les rendes familiars disponibles a través de ser competitius en el mercat laboral. Això també està relacionat amb com ha evolucionat el territori del Besòs Central. Necessitem millorar les comunicacions entre les ciutats, que el metro connecti anta Coloma amb Badalona i hem de donar la volta als indicadors de pobresa als nostres municipis. No volem que se'ns reconegui com un corredor de pobresa.
Les respostes del Govern als ajuntaments són lentes, escasses. Els costa reunir-se amb els alcaldes”
Un dels seus retrets més habituals és la manca de suport que rebeu els municipis per part del Govern. Què li demaneu a la Generalitat?
En els darrers anys, la inestabilitat que s'ha donat al Govern, amb la sortida de Junts i ERC en minoria, ha perjudicat les grans polítiques que són competència exclusiva de la Generalitat o n'és corresponsable, com en el cas d'Educació o amb l'atenció a la gent gran, que ha estat molt escassa. També amb la seguretat ciutadana: la comissaria a Santa Coloma s'inaugura el 2003 amb 150 efectius i a avui en tenim 131. A la Generalitat no li agrada que se li digui això, però és així. Per exemple, hem posat sobre la taula del conseller Josep González Cambray fer inversions conjuntes. Dels 30 milions que calen per posar al dia els centres escolars, nosaltres en posem meitat, però necessitem corresponsabilitat.
I obtenen resposta en aquest sentit?
Les respostes són lentes, escasses i els hi costa molt reunir-se amb els alcaldes i les alcaldesses. A l'inici de curs d'aquest curs vam tenir un problema a una escola, amb estudis tècnics que deien que no es podia ocupar perquè hi havia risc de saturació de l'estructura, i el conseller no em va acompanyar a donar la cara davant les famílies. Ara, en campanya, sí que s'estan passejant molt pel territori amb l'estratègia que té Esquerra Republicana de fer forat a l'àrea metropolitana i això és molt legítim, però seria lleial fer-ho també fora de campanya. I això és el que trobem a faltar els alcaldes i les alcaldesses.
S'estan passejant pel territori i l'estratègia d'ERC és fer forat a l'àrea metropolitana. Això és molt legítim, però seria lleial fer-ho també fora de campanya.
A què atribueix aquest fet?
Jo crec que s'ha descuidat la gestió com a estratègia de governabilitat per part de la Generalitat i això ha provocat aquesta deixadesa a la capacitat de reacció davant les problemàtiques. El cas de l'habitatge és paradigmàtic. És competència exclusiva i estatutària. Hi ha una manca de parc d'habitatge assequible a les ciutats i ens diuen que fem nosaltres tanteig i retracte per adquirir pisos. Moltes vegades ens deixen descuidats en el sentit de compartir una estratègia per garantir que aquest habitatge digne. I, al final, què fem els ajuntaments? Buscar-nos la vida.
Santa Coloma és una de les ciutats més densament poblades de Catalunya, només superada per l'Hospitalet. Com s'aconsegueix guanyar zones verdes en l'actual context d'emergència climàtica?
S'ha fet un esforç d'esponjament de la ciutat, relacionat també amb el pas de les grans infraestructures, com és el cas del metro, i s'han obert nous espais que estan pensats per a l'ús i gaudi de la ciutadania. Tenim el riu Besòs, que funciona com a infraestructura verda cabdal a la ciutat i el parc de Can Zam, en transició a la Serralada de Marina. El gran repte és construir refugis climàtics i zones d'ombra que no es poden fer d'un dia per l'altre, però que ja portem al programa electoral.
Comentava aquesta estratègia d'Esquerra Republicana de fer un forat a l'àrea metropolitana i aquí es presenta Gabriel Rufián, portaveu del partit al Congrés i una de les seves cares més visibles. Creu que aquest moviment li pot passar factura? Pot fer perillar la seva majoria absoluta?
Jo realment crec que no. El PSC durant tot el mandat ha estat amb una escolta activa de la conversa social i parlant amb la ciutadania per totes les vies que tenim les presencials i també a través de les noves tecnologies que permeten escoltar contínuament el que la ciutadania pensa de nosaltres. Aquesta és la línia de treballar, escoltant, explicant les nostres propostes pels barris, contrastant, recollint idees i demostrant que sempre estem al costat dels veïns i les veïnes.
Vostè i Gabriel Rufián es van discutir a les xarxes socials i el la va titllar de cacic. Com ho va viure?
Davant aquesta paraula no li vam dir res. Si algú s'adreça a tu amb aquests termes, doncs ja no té sentit parlar-hi.
Limitar els mandats d’un alcalde és poc realista. La confiança es guanya amb els anys i es revalida a les urnes
Amb aquesta paraula, Rufián denunciava que el PSC fa molts anys que governa a la ciutat i vostè també. Creu que hi hauria d'haver un límit de legislatures al capdavant d'un ajuntament?
En tot cas, si hi hagués límits, hauria de ser per a tothom, no només posar els límits als alcaldes i les alcaldesses que no són del teu partit, no? Hauríem de pensar si altres alcaldes, també d'Esquerra, que hi són des de fa molt de temps han de plegar o no han de plegar? Jo crec que tot això té una dimensió molt poc realista. La confiança amb la ciutadania te la guanyes sovint amb els anys. I si aquesta confiança la revalides a les urnes no és tan determinant el temps que ets alcalde, sinó com fas les coses. El temps passa molt de pressa en els mandats municipals. L'important és que el candidat tingui força i tingui ganes i sobretot a les urnes, rebi la confiança de la ciutadania.
Rufián no és l'únic candidat que no viu habitualment a Santa Coloma, tampoc ho fan els del PP i de Vox. Què els hi faltarà a aquests candidats?
Un alcalde o alcaldessa pot viure a la seva ciutat i tenir responsabilitats en altres administracions? Pot tenir-les, però com a mínim has de viure a la teva ciutat, perquè si no, jo crec que no pots fer bé la feina d'alcalde.
Creu que els candidats que no viuen aquí no coneixen la realitat de Santa Coloma?
No sé si la coneixen o no, però que es perden una part d'aquesta realitat això ho puc garantir. Una alcaldia en una ciutat gran com és aquesta necessita una dedicació cada dia de la setmana i no fer-ho és minvar la capacitat transformadora d'una ciutat.
En aquestes eleccions hi ha molts candidats a les alcaldies que també són diputats al Parlament o en el cas de Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, també és presidenta de la Diputació. Vostè va ser diputada entre el 2013 i el 2015. Creu que és compaginable?
És molt esgotador combinar-ho en una ciutat gran que té moltíssima activitat com aquesta. Has de fer un sobreesforç perquè els teus veïns i veïnes no diguin que ja no et veuen. El cas de Marín és diferent, perquè és un organisme supramunicipal, que al final és la gran àgora dels 311 ajuntaments de la nostra demarcació. Crec que això és molt més compatible.
Va arribar a l'alcaldia el 2009, quan acabava de començar la crisi econòmica. Des de llavors, quin seria el gran canvi de la seva ciutat?
Santa Coloma ha millorat moltíssim. Són tres crisis que han coincidit: l'econòmica, la territorial i la sanitària. Hem sortit, crec, amb nota de les tres: tenim menys atur, menys desigualtat, i durant la de país vam aconseguir evitar la polarització. Ara, la ciutat està orientada a avançar en tres grans eixos: transformació urbana, creació d'oportunitats laborals i socials i culturals, i en ser una ciutat innovadora referent en polítiques de regeneració mediambiental.
Collboni com a alcalde de Barcelona tindria un efecte clarament multiplicador de la gran transformació de l'Àrea Metropolitana
Vostè és alcaldessa des del 2009 i Barcelona, la capital de l'Àrea Metropolitana, no té un batlle socialista des del 2011. Com creu que canviaria la seva relació si Jaume Collboni fos alcalde?
Jo recordo la transformació de la ciutat de Barcelona, tot i que era joveneta, amb Pasqual Maragall al capdavant i la resta d'alcaldes. Per tant, crec que l'arribada de Jaume Collboni, si així ho volen els electors, com a alcalde de la ciutat de Barcelona tindria un efecte clarament multiplicador de la gran transformació de l'Àrea Metropolitana. No és obligatori que l'alcalde de Barcelona presideix l'àrea metropolitana, però si ho fos tindríem la capacitat de treballar de manera més estratègica per la millora d'un territori que comparteix i ha de compartir en el futur molts reptes.
Creu que fins ara ha faltat una mica d'aquesta visió estratègica conjunta durant els últims anys?
Jo crec que ha faltat lideratge de la capitalitat i la resta de ciutats no volem perdre la nostra personalitat i identitat, no volem ser barris de Barcelona. Però sí que és cert que crec que ha faltat si més no, ambició. Crec que Barcelona és una capital d'Estat gairebé li ha faltat certa ambició que arrossegués les grans transformacions des de diferents àmbits, sobretot el metropolità.
Vostè és una de les grans defensores del moviment feminista, per exemple, impulsant la Xarxa de Ciutats Lliures de Tràfic de Persones. Com ha portat la seva posició feminista a l'alcaldia d'una ciutat?
Santa Coloma treballa per una societat igualitària, per fer que homes i dones puguin desenvolupar els seus projectes de vida amb igualtat. I això és fàcil de dir, però a vegades ens trobem amb el sostre de vidre, el terra enganxifós, moltes dificultats perquè les dones s'incorporin al mercat laboral, per les càrregues que porten intrínsiques pel fet de ser dones: tenir cura de la canalla, de les persones grans dependents.... I nosaltres estem intentant abordar totes aquestes desigualtats. La nostra política és integral i innovadora i amb la CIBA, un centre de recursos per dones, hi juga un paper clau.
A vegades és més fàcil fer determinades crítiques a una dona, però les de campanya serien les mateixes si fos un home
Creu que les crítiques que ha rebut en les ultimes setmanes per part, per exemple, del candidat d'ERC, s'haurien produït si fos un home?
Realment tinc dubtes, potser a vegades és més fàcil fer determinades crítiques a una dona. Amb tot, crec que les crítiques de campanya, encara que fos un home les crítiques serien les mateixes. El que sí que podem veure al llarg del temps és com les dones se les jutja en política d'una manera diferent.
S'ha parlat molt de la candidautra de Rufián, però un dels temes que ha quedat més fora d'aquesta campanya és l'ús social del català, que ha patit un important descens, també a Santa Coloma. Com ho valora com a alcaldessa? Què pot fer un ajuntament davant aquesta situació?
Com a ciutat multicultural que som hem fet un esforç molt important per reivindicar la riquesa de les llengües, inclosa la nostra. A més, tenim un conveni estable amb el Centre de Normalització Lingüística, que permet treballar tota una estratègia amb persones nouvingudes o que porten temps a Santa Coloma, però que no tenen la facilitat de dominar la llengua. L'impuls local crec que està sent molt important. Tot i les dades, si vas a qualsevol escola de la nostra ciutat, veuràs que hi ha una diversitat a les classes enormes i els nens i les nenes parlen perfectament el català.