El dret a un habitatge digne, una de les potes de tota la campanya d'aquestes eleccions municipals 2023, està en dubte. La realitat al carrer és que moltíssimes persones s'han de desplaçar desenes de quilòmetres cada dia perquè han estat directament expulsades de la capital. Els preus desorbitats dels pisos de lloguer i compra a Barcelona obliguen a marxar la població cada vegada més lluny, ja que no es poden permetre pagar aquestes quantitats a la ciutat comtal. Descobrim quantes corones de l'àrea metropolitana han de travessar els joves per poder aconseguir un habitatge en condicions al següent vídeo:
🔴 Debat TV3 | Debat electoral de Barcelona i fact-checking, DIRECTE
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
30 quilòmetres comencen a ser insuficients
El preu de l'habitatge ha pujat a tot Catalunya un 11,6% en un any, però a la província de Barcelona aquest augment encara ha sigut més brusc: l'abril del 2022, els pisos eren un 13,8% més assequibles. Moltes persones, joves i no tan joves, es veuen obligades a sortir de la ciutat a la recerca d'opcions més viables per a la seva economia. Des d'ElNacional.cat ens hem desplaçat per diversos punts de Catalunya per trobar quina és la distància límit que s'ha de recórrer per trobar un habitatge digne. Els resultats són aclaparadors: fins i tot a zones com l'Ametlla del Vallès, dues joves han comentat que si volguessin comprar un habitatge, haurien de marxar encara més lluny. La situació és insostenible.
La majoria d'expulsats es concentren justament al Vallès, un refugi de barcelonins i barcelonines que només està tapant parcialment un problema i coent-ne a foc lent un altre: l'arribada en massa de persones a les ciutats i pobles del voltant de Barcelona provoca que els preus pugin sense control també en aquestes zones. A Sabadell, el preu de l'habitatge ha pujat un 6,9% en un any. Les zones més cares i a prop de la ciutat comtal són Sitges, Castelldefels, Gavà, Sant Cugat, l'Hospitalet i Sant Just Desvern. A Sitges es pot arribar a pagar fàcilment més de 1.900 euros per un habitatge de 120 metres quadrats i a Sant Cugat es troben pisos de 80 metres quadrats per 2.200 euros.
Segons les declaracions, "hem hagut de venir a més de 30 km de Barcelona perquè Barcelona està intocable", "si volguéssim comprar, encara hauríem de marxar més lluny". Entre les queixes, es repeteix una vegada i una altra la sensació que els preus a la rodalia de Barcelona estan pujant cada vegada més per la desbandada de barcelonins de la ciutat. Mentrestant, alguns pobles lluiten per sobreviure. Gisclareny i Sant Jaume de Frontanyà, els dos pobles menys habitats del territori, tenen 27 i 30 habitants, respectivament. A Catalunya, existeixen més d'una trentena de pobles amb menys de 100 habitants que els situen en risc elevat de desaparèixer, segons l'Associació Espanyola Contra la Despoblació (AECD).
🔴 Compartir entre 4 o abandonar Barcelona: l'alarmant problema de l'habitatge | VÍDEO
Calen més ajudes per lluitar contra la despoblació
En aquest àmbit, els diferents partits polítics tenen diferents estratègies contra la despoblació, tot i que poc efectives. Des de la pandèmia es parla d'incentius fiscals per atraure empreses al món rural, incentivar el teletreball amb 5G o impulsar l'habitatge social. Fa tres anys va néixer, però, una iniciativa que ha sigut molt més efectiva que totes aquestes propostes: des del 2020, un grup de Twitter anomenat Repoblem enllaça ofertes de feina i d'habitatge rural amb la població amb l'objectiu de contribuir al repoblament de la Catalunya buida. El projecte suma més de 40 mil seguidors a Twitter i 34 mil a Instagram. Cada dia, apareixen ofertes que intenten frenar el despoblament a Catalunya.