El 15 de juny del 2019 Barcelona va viure una situació inèdita: per primera vegada en l’actual règim democràtic, el ple municipal escollia un alcalde que no era el guanyador de les eleccions. Un fet previst a la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) i perfectament legal però que, per la pròpia casuística, va ser considerada una operació destinada únicament a tallar el pas al guanyador de les eleccions, el cap de llista d’ERC, Ernest Maragall, per la seva condició d’independentista. La gran beneficiada va ser Ada Colau, que va aconseguir una segona investidura gràcies als vots del PSC, amb qui va tancar un pacte de govern, i els de la plataforma liderada per Manuel Valls, un partit de dretes que va practicar un vot contra natura en votar la candidata dels comuns.
🔴 Resultats Eleccions 2023, DIRECTE | Escrutini de Municipals i Autonòmiques
🔴 Eleccions a Barcelona 2023, DIRECTE | Resultats, escrutini i votacions del 28-M
🔴 Resultats Eleccions Barcelona 2023, DIRECTE | Última hora del escrutinio del 28-M
Cal tenir present que la celebració aquest diumenge de les eleccions municipals marca l’inici d’una frenètica cursa que culminarà al cap de tres setmanes, amb la investidura dels alcaldes de tot l’estat espanyol. A diferència d’eleccions a altres cambres, com el Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats, en el cas dels plens municipals hi ha una regulació i un funcionament estipulat molt clar a partir de la LOREG, que fixa que el “vintè dia posterior a la celebració de les eleccions” es constituirà la corporació municipal i que aquest mateix dia es “procedeix a l'elecció de l’alcalde”.
Això vol dir que el proper 17 de juny, un dissabte, tots els ajuntaments catalans escolliran el seu alcalde, i en el cas de Barcelona està sobre la taula si es respectarà el candidat més votat o si s’articularà una majoria alternativa que pugui donar l’alcaldia a un altre candidat. Des del 1979 que el candidat més votat ha estat finalment l’alcalde, amb l’única excepció del 2019. Així, en els últims vint anys, els alcaldes Clos, Hereu, Trias i Colau en el seu primer mandat van arribar a l’alcaldia després de guanyar les eleccions, una norma no escrita que es va trencar el 2019 i que es podria tornar a trencar el 2023.
Abans, però, de repassar les investidures dels darrers vint anys, cal tenir present que l’elecció de l’alcalde difereix també de la del president de la Generalitat o del govern espanyol. Segons el procediment establert per la LOREG, “poden ser candidats tots els regidors que encapçalin les seves corresponents llistes” i “si algú d’ells obté la majoria absoluta dels vots dels regidors, és proclamat electe”; però, i aquí rau la diferència principal, “si cap d’ells obté aquesta majoria, és proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut un nombre més gran de vots populars”. És a dir, només hi ha una votació —no dues com al Parlament i el Congrés— i només és imprescindible la majoria absoluta per als candidats que no han guanyat les eleccions.
Dit d’una altra manera, si el candidat que ha quedat segon en les eleccions obté més vots en la investidura que el candidat que ha obtingut més vot popular però no assoleix la majoria absoluta, l’alcalde serà el guanyador de les eleccions. El 2019, per exemple, Maragall n'hauria tingut prou amb els seus 10 vots si Colau només hagués comptat amb els de Collboni i tots dos haguessin sumat 18 vots. Per això van ser imprescindibles els vots de Manuel Valls.
🟡 Programes electorals a Barcelona 2023: què proposa cada partit?
👤 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
Com van ser les investidures del 2003 al 2023?
- 2003 Joan Clos. El candidat socialista va guanyar àmpliament les eleccions i va obtenir 15 regidors, suficients per conservar l’alcaldia davant la incapacitat de la resta de partits d’articular una majoria absoluta alternativa. Així i tot, va aconseguir la investidura amb 25 regidors de 41, ja que als seus va poder sumar els d’Esquerra Republicana de Catalunya i els d’Iniciativa per Catalunya (ICV), cinc per cada partit.
- 2007 Jordi Hereu. Després de rellevar Clos a l’alcaldia el 2006, Hereu (PSC) va guanyar les primeres eleccions en què es va presentar com a candidat i va ser investit amb 18 vots, 14 del seu partit i 4 d'ICV-EUiA. De fet, Hereu no necessitava la majoria absoluta, ja que va ser el candidat més votat.
- 2011 Xavier Trias. L’aleshores candidat de Convergència i Unió i ara cap de llista de Trias per Barcelona va ser investit per majoria simple, amb els vots dels seus 15 regidors i els 2 d’Unitat per Barcelona (coalició d’ERC amb Democràcia Catalana, el partit de Joan Laporta). En va tenir prou en ser el candidat més votat.
- 2015 Ada Colau. La candidata de Barcelona en Comú va ser investida per majoria absoluta tot i que no ho necessitava en ser la guanyadora de les eleccions. Amb tot, i com a mostra de confiança, va sumar als seus 11 vots els 5 d’ERC, els 4 del PSC i 1 dels 3 de la CUP, amb els quals va arribar als 21. Això sí, cal no confondre un acord d’investidura amb un acord de govern, ja que mentre el primer és puntual per a l’elecció, el segon implica entrar a formar govern. En aquest cas, ni ERC ni la CUP van entrar al govern, i el PSC no va entrar al govern fins a l’any següent.
- 2019 Ada Colau. És la investidura més sonada, perquè tot i que les eleccions les va guanyar Ernest Maragall amb 10 regidors, Ada Colau li va arrabassar l’alcaldia amb els seus 10 vots, els 8 del PSC i tres provinents de la coalició Ciutadans - Barcelona pel Canvi, concretament els de Manuel Valls, Eva Parera i Celestino Corbacho. Malgrat que Colau sempre ha mantingut que no va demanar els vots de Valls ni va oferir res a canvi, el fet és que l’exprimer ministre francès, malgrat liderar una opció de dretes, va acabar donant l’alcaldia a Colau amb un únic propòsit, evitar un alcalde independentista.
- 2023 Escenaris oberts. Fins que no es coneguin els resultats electorals aquest diumenge a la nit, es fa difícil fer conjectures postelectorals. Amb tot, l’escenari està prou obert, amb tres candidats, Xavier Trias, Jaume Collboni i Ada Colau, frec a frec, que porten a pressuposar que respectar el candidat més votat no serà la primera opció per a la majoria de partits. Les dues possibilitats amb més opcions és l’articulació d’una majoria progressista, que és l’objectiu d’Ada Colau, o bé un eventual pacte entre Trias i Collboni que podria arribar a comptar amb suport extern de Daniel Sirera, el candidat del Partit Popular.