Pau Ricomà (Tarragona, 1957), alcaldable d’Esquerra Republicana per Tarragona, confia a revalidar el 28-M la possibilitat de formar govern a l’ajuntament de la ciutat, i fer-ho teixint aliances amb un front que inclogui comuns i partits independentistes. Ricomà es disputa l’alcaldia amb el PSC, partit que, segons assegura el republicà, representa a Tarragona la punta de llança de la “dretanització” dels socialistes catalans i avisa que el seu contrincant, que ve de Ciutadans, és un giracamises. Ricomà va començar mandat -el primer republicà després d’una era d’ajuntaments del PSC i CiU- amb els comuns, però, després d’un sobtat gir en el guió, els de Jèssica Albiach van abandonar el govern municipal. Ricomà va canviar d’aliats i, des d’aleshores, ha governat amb Junts i la CUP. Les coses, opina, han anat bé i està convençut que Tarragona té “un futur increïble”. Ara acaricia la idea d’executar, si guanya les eleccions, el conjunt d’inversions de l’Estat i la Generalitat que permetran “la transformació de la ciutat” i, sota lideratge republicà, també de tot el Camp de Tarragona. Treu pit de l'aliança a l'ajuntament amb Junts i la CUP perquè ha representat deslligar Tarragona del projecte de ciència-ficció unionista Tabàrnia. Ricomà rep ElNacional.cat a la seu d'ERC a Tarragona, al barri del Port.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
🟡 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Tarragona: tota la llista
El darrer mandat, marcat per la pandèmia, l’ha desviat molt dels seus objectius inicials?
Segueixen sent els mateixos: la nostra aposta era pel canvi. Tarragona feia 12 anys portava una inèrcia paralitzant. La força que millor va definir el programa de canvi va ser Esquerra Republicana. El context era imprevisible. Així i tot, hem fet molta feina, consolidant moltes inversions pel pròxim mandat. La idea de canvi s’ha complert i, malgrat les resistències, es manté perquè és absolutament necessària.
Quines són aquestes inversions consolidades?
La ciutat judicial, un deute crònic amb la ciutat. Totes les capitals tenen les seus judicials unificades i a Tarragona això continua sent un desastre. Feia 30 anys que anàvem darrere d’això i ara s’ha materialitzat: hi ha projecte, terrenys i compromís. Però la inversió més important és la de l’Hospital Joan XXIII, de 210 milions d’euros. Canviarà el paper de la sanitat al sud de Catalunya perquè hi haurà especialitats que no hi són ara. També tenim inversions en l’àmbit residencial i cultural, com el Museu de la Necròpolis, el Fòrum de la Colònia o el tramvia. El proper mandat serà el de la transformació absoluta del Camp de Tarragona i del paper de tot aquest territori dins del conjunt del país. Tarragona com a capital tindrà el paper central de liderar aquest salt importantíssim.
El proper mandat liderarem la transformació absoluta del Camp de Tarragona
Quin tant per cent de totes aquestes inversions que diu que té assegurades depenen de l’estat espanyol?
Ho hauria de mirar. El Joan XXIII és una inversió de 225 milions, tota de la Generalitat. Pel tramvia encara no ho tenim quantificat del tot, però també els aporta la Generalitat. I de l’Estat també són les inversions del Fòrum de la Colònia, el Museu de la Necròpolis romana i algunes altres. També hem aconseguit un traspàs de carreteres de l’Estat, amb una inversió de vuit milions d’euros. Farem vies per bici que travessin tota la part de Llevant fins a Altafulla, ampliarem el pont del Francolí i connectarem amb bicicleta i caminant el centre de la ciutat amb els barris de Ponent. També hem aconseguit més de 25 milions dels Fons Next Generation. Hem treballat amb moltes administracions, hem agafat molts trens i creiem que el proper mandat es veurà tot això executat.
Pel que fa als Fons Next Generation Tarragona ha rebut un cop perquè ha perdut la possibilitat d’aconseguir finançament per a la remodelació de l’edifici del Banc d’Espanya. Presentaran al·legacions?
A cada convocatòria de Next Generation es presenten moltes ciutats. En cap cas les ciutats fracassen, és un tema competitiu. En aquest cas, ha faltat una miqueta. Farem al·legacions i mirarem d’aconseguir-ho. Però hem aconseguit fons per a millores mediambientals importants, per pacificar la circulació, comprar autobusos d’hidrogen, generar aparcaments dissuasius, recuperar el riu Francolí i el Gaià, naturalitzar el Torrent de la Móra...
A Tarragona hem acomplert una idea de canvi després de 12 anys d'inèrcia paralitzant
Ha tingut un mandat convuls. Va començar amb un govern amb els comuns i a mig mandat canvia de socis: Junts i la CUP. És més còmode governar amb independentistes?
Hauria volgut governar amb tots perquè l’objectiu del canvi a la ciutat el compartíem. Això encara és vigent. Aquí no es tracta de tenir una alcaldia parcial o totalment, el tema és perquè la vols i la volíem per fer coses diferents. El que hem fet diferent és que a Tarragona predominin ara uns valors que abans no hi eren: transparència, honestedat i participació de veritat. Aquest canvi s’hauria de poder reproduir. Entre els grans debats de la ciutat hi ha la confecció d’un nou POUM i aquí els nostres criteris són molt més pròxims als dels comuns que als que puguem tenir amb el PSC.
‘The New York Times’ posava Tarragona al gener a la llista de destinacions interessants per visitar el 2023. Ha guanyat sex appeal la ciutat?
Partim d’una ciutat que és patrimoni de la humanitat pel conjunt romànic, pels castells, per la dieta mediterrània, pel toc manual de les campanes, per una cultura flamenca molt desenvolupada. És una ciutat amb molts atractius. El 2022 vam augmentar el 25% les pernoctacions. I el primer trimestre de l’any un 35% respecte al mateix de l’any passat. Ens funciona la desestacionalització, que dona feina més estable a molta gent. Treballem molt la digitalització i el posicionament en xarxes.
No tem que la transformació que preveu per Tarragona condueixi també al problema de la gentrificació?
Aquest debat ja comença a ser-hi i hem fet estudis. No estem en un moment crític, però està claríssim que actuarem perquè quan arribes al moment crític costa molt tirar enrere. A Tarragona hi ha pisos turístics, però fins ara no hem vist clarament l’efecte d’expulsió. D’altra banda, els pisos turístics tenen una cosa bona, com el tema de rehabilitació de nuclis antics on fa temps que no viu ningú i hi ha una degradació estructural. Per tenir una finca caient a trossos doncs millor tenir-la recuperada i donant vida.
El seu ajuntament s’ha personat en la causa del cas Inipro, de presumpta corrupció que esquitxa el PSC. Això ha enterbolit les relacions amb els socialistes?
L’Ajuntament de Tarragona es va personar en aquest cas com a part afectada. Això ha condicionat molt aquest mandat. Els socialistes no han entès massa que el nostre paper és defensar el conjunt de la ciutadania, no podíem no personar-nos. L’últim mandat el PSC va decidir governar amb el PP, cosa absolutament excepcional. Pacten de forma estranya. El resultat és que van passar de tenir molt avantatge electoral a tenir un empat tècnic amb nosaltres. En tots aquests anys han fet una oposició molt obstaculitzant, sistemàticament i sempre aliant-se amb Cs i PP. Això els situa molt lluny, quan hi ha grans debats d’urbanisme la seva posició és exactament igual que la del PP. La línia que porten de dretanització fa molt difícil, gairebé impossible, compartir govern.
La voluntat de governar amb comuns, Junts i la CUP a Tarragona és vigent
Creu que és una operació per xuclar votants de Cs?
El candidat del PSC [Rubén Viñuales] es va presentar per Cs i després va canviar de camisa. Va fer un canvi de partit per interès personal seu. Estic segur que si Cs no hagués tingut una davallada i mantingut possibilitats electorals aquest senyor no s’hauria mogut de lloc. No és l'única persona de Cs dins d’aquesta llista, amb posicions absolutament dures i molt poc empàtiques amb tot el que té a veure amb el país en general.
Creu que el desencís que es viu pel procés independentista pot afectar el govern d’ERC, Junts i CUP a Tarragona?
A Tarragona hi ha elements diferents de la resta del país. Som una zona on l’independentisme no és majoritari ni tan hegemònic. En l’època del procés totes les entitats i partits vam treballar molt junts. Vam crear vincles de confiança mútua importants perquè no ens disputàvem l’hegemonia sinó la supervivència. Des d’aquesta perspectiva aquest exemple nostre val per Tarragona. Recordem que el nom de Tarragona (amb el de Barcelona) va sevir per formar el neologisme de Tabàrnia. Un dels grans èxits d’aquesta ciutat és haver rebentat aquest projecte absolutament negatiu [amb la formació d’un ajuntament independentista]. Entenc que hi hagi persones unionistes, respecto i defenso que es puguin expressar, però una cosa és un projecte unionista i l’altra inventar-te una realitat amb uns tons molt pejoratius com era allò. Va ser un èxit haver-ho frenat i és un èxit col·lectiu.