Ja fa més d’una dècada del mític espot de l’Ajuntament de Barcelona on Els Catarres cantaven que “tan net és qui neteja com qui no embruta”. Ara, enmig d’una campanya electoral molt marcada pel debat sobre la neteja, analitzem què en té de cert. Quin és l’estat dels carrers de Barcelona? Realment està més bruta que abans?

🗳️ Enquestes per a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: qui guanyarà?
 

🟡 Programes electorals a Barcelona 2023: Què proposa cada partit?
 

Certament, la brutícia preocupa els barcelonins. Concretament, la neteja és el segon problema més greu de la capital catalana, d’acord amb el darrer Baròmetre municipal: és la màxima preocupació del 16% dels enquestats, una xifra que s’ha multiplicat per 7 en només quatre anys.

En realitat, és molt complicat quantificar amb xifres objectives si Barcelona està més neta o més bruta que fa uns anys. En tot cas, l’any passat l’Ajuntament va rebre més de 64.000 queixes, incidències i peticions relacionades amb la recollida de residus i la neteja de l’espai urbà, un 29% més que el 2019. Els motius de trucada més freqüents van ser per demanar al consistori que netegés o retirés objectes del carrer, per denunciar incidències als contenidors de reciclatge i per queixar-se del mal estat de neteja dels carrers.

I, si està més bruta, és culpa dels serveis de neteja, que no netegen prou, o el problema és que la gent embruta més? És l’eterna pregunta. Les dades que tenim són sobre la brossa recollida dels carrers: l’any 2019, abans de la pandèmia, els serveis de neteja van recollir 66.500 tones d’escombraries del terra, de les papereres i de les platges de la ciutat, un augment del 16% en nou anys. L’any 2021 va recollir-ne 60.000, tot i que aquesta dada podria estar afectada pel confinament.

També han augmentat els residus reciclats: de 120.000 tones el 2002 a les 310.000 del 2019, tot i que mai s’ha superat la xifra de 2010, quan es van recollir 335.000 tones.

Quant gasta l’Ajuntament?

Aquest 2023 l’Ajuntament ha pressupostat 200 milions d’euros a la neteja viària, el mateix que l’any passat, unes xifres força superiors als altres anys. I és que la nova contractació del servei de neteja ha suposat una despesa extra i, segons Ada Colau, és el que ha causat problemes de brutícia durant aquests mesos.

Diferent és el cas de la recollida, gestió i tractament dels residus. Durant els darrers anys, l’import pressupostat rondava els 100 milions -força menys que els anys previs a 2016-, però aquest 2023, la despesa prevista s’acosta als 150 milions.

En tot cas, Barcelona és la gran ciutat espanyola que més gasta en neteja i recollida de residus per habitant, d’acord amb les dades de Gobierto, la plataforma que permet fer comparacions entre els pressupostos dels municipis. El 2022 va pressupostar 178,75 euros per persona, superant Madrid (172 euros), Màlaga (169 euros), Sevilla (144 euros), València (102 euros) i Saragossa (95 euros), les sis ciutats de l’Estat amb més de mig milió d’habitants.

És més net qui neteja o qui no embruta?

Tornem a la cançó d’Els Catarres: és millor netejar més o embrutar menys? Les directives de la Unió Europea i l’Ajuntament apunten que l’opció més sostenible és reduir al màxim possible la quantitat de residus generats, encara que després es reciclin correctament. La fabricació de plàstics i altres materials genera una gran quantitat d’emissions, i el mateix procés de recollida i tractament de residus -des del camió que els recull fins a la planta que els processa- també té un impacte mediambiental negatiu.

El mateix passa amb les emissions contaminants. Eva Parera, candidata de Valents a l’alcaldia de Barcelona, ha proposat instal·lar “aparells que netegen i depuren l’aire”. Aquests instruments existeixen -i són creats a Catalunya-, però estan pensats per eliminar NOx i partícules en suspensió en ambients tancats, no a l’aire lliure. Per reduir la contaminació als carrers de la ciutat, com recorden els experts consultats per Verificat, és molt més útil limitar les emissions del trànsit que intentar mitigar-les amb aparells.