En plena campanya per a les eleccions municipals 2023, les diverses opcions polítiques s’afanyen a marcar diferències amb els seus rivals per oferir als potencials votants models de ciutat que els convencin per decidir-se a favor d’un partit o altre. Paradoxalment, als programes electorals dels principals partits que concorren a les eleccions a Barcelona hi ha punts on, malgrat aquest afany diferenciador, tots coincideixen en les propostes, almenys en les seves línies més generals. Un d’aquests punts és la cobertura de la ronda de Dalt, una vella promesa que torna a aflorar ara que hi ha campanya i que contrasta amb l’obra de govern dels dos últims mandats: la cobertura d’un únic tram, de 195 metres.

🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

🟡 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista

La ronda de Dalt va ser una de les infraestructures clau de la transformació de Barcelona pels Jocs Olímpics del 1992 que, conjuntament amb la ronda Litoral, va permetre desviar el gruix de trànsit de l’interior a les vores de la ciutat. Ara bé, el que per a la ciutat interior va suposar una reducció de vehicles, per als barris que quedaven a banda i banda de les noves rondes va suposar un augment del soroll, la contaminació i la consolidació d’una gran cicatriu en barris densament poblats, en especial als districtes de Nou Barris i Horta-Guinardó, especialment en aquest últim, on fa més de trenta anys que la ronda de Dalt es va convertir en un veí incòmode.

I és que si a Nou Barris va caldre esperar a la primera dècada del segle XXI per completar la cobertura de la ronda de Dalt, que actualment és pràcticament completa amb l’excepció de tres trams que junts sumen una longitud de menys de 500 metres, a la zona nord del districte d’Horta-Guinardó, el que anomenem de forma global Vall d’Hebron però que afecta els veïns dels barris de la Font del Gos, Montbau, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera i el Parc de la Vall d’Hebron, les promeses s’han succeït durant tres dècades, però les realitzacions es resumeixen en una, el tram de menys de 200 metres cobert davant el mercat de la Vall d’Hebron finalitzat el 2020.

En els últims anys només s'ha cobert un tram de 195 metres, entre l'avinguda del Jordà i l'institut de la Vall d'Hebron, davant del mercat de la Vall d'Hebron / Foto: Carlos Baglietto
L'únic tram cobert de la ronda de Dalt durant l'últim mandat, amb una pèrgola i zones per a vianants / Foto: Carlos Baglietto

Cal recordar que durant el mandat de Xavier Trias (2011-2015) es va impulsar la cobertura a la Vall d’Hebron, amb l’elaboració de projectes acordats amb els veïns que implicaven la cobertura dels trams en trinxera i el soterrament d’altres parts, en especial el tram de l’estació de Metro de Montbau, on hi ha un edifici a tocar de la ronda, que se salvaria amb un túnel pels cotxes a la part de muntanya, mentre que d’allà fins a Karl Marx hi hauria diversos trams subterranis i altres en superfície. L’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia el 2015 va aturar en sec aquests projectes, tot i que just abans de les eleccions, el ple municipal de març del 2015 va aprovar una resolució per la qual tots els grups de l’Ajuntament -inclosa Iniciativa per Catalunya, que després formaria part de Barcelona en Comú- van acceptar un projecte de cobertura amb una inversió estimada de 400 milions d’euros i un calendari d’execució fins al 2023.

 

Precisament, aquell acord del 2015, o més ben dit, el seu incompliment, va assenyalar un “punt d’inflexió” respecte a la cobertura de la ronda de Dalt, segons assenyalen des de la junta de l’Associació de Veïns del Parc de la Vall d’Hebron, una de les entitats que s’ha mobilitzat durant aquests anys en la demanda de la cobertura de la ronda de Dalt. En conversa amb ElNacional.cat, un dels seus membres recorda que l’arribada d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona va suposar l’aturada, “perquè no volien fer obres que qualificaven de faraòniques”, tot i que finalment sí que s’ha acabat el túnel de Glòries, una altra obra que inicialment van frenar.

La cobertura s’ha de fer”, assenyalen els veïns, tot i admetre que ja és “recurrent” que els partits ho prometin quan venen eleccions, a més d’afegir que es tracta de “promeses electorals vagues sense concretar terminis ni la solució tècnica que s’aplicaria”. “Per nosaltres és una vegada més”, assenyalen des de l’associació veïnal, per afegir que ja tenen clar que BComú els darrers mandats “ha posat bastons a les rodes” i el PSC “ha intentat fer coses, però sense gaire èxit”. Per això defensen que es recuperi el projecte del 2015, això sí, marcant distàncies amb Trias: “El projecte del 2015 no és la solució Trias, és la solució dels barris que van lluitar per trobar-la”.

Impacte de la superilla

Encara més, segons la junta de l’associació de veïns, no n’hi ha prou amb “recuperar” projectes, sinó que cal “executar-los”, tot i acceptar que la cobertura és “una carrera de fons” que va més enllà dels límits del proper mandat. Això sí, cal executar-la perquè “és un problema de salut per als veïns que no ha fet més que empitjorar”, ja que “les superilles han impactat directament a la ronda”, pel fet que cada cop més conductors desisteixen de circular per l’Eixample i es deriven a les rondes, la de Dalt i la del Litoral, que, a parer seu, cada cop tenen més problemes de contaminació i soroll. 

L'edifici del passeig de la Vall d'Hebron, 200, és el més perjudicat pel pas de la ronda de Dalt / Foto: Carlos Baglietto

Per això els veïns estan convençuts que la cobertura s’acabarà fent, però el que compta és “quant trigarà a fer-se”, sense descartar el perill que “se n’oblidin l’endemà de constituir-se el govern”. Això sí, per a aquesta entitat, les obres més urgents haurien de començar pel tram corresponent a l’edifici del passeig de la Vall d’Hebron, 200, el més proper a la ronda de Dalt, “on els menjadors dels habitatges estan a tres metres de la ronda”.

Trias vol recuperar el projecte aturat per Colau

En tot cas, si Colau no hagués aturat el projecte, potser en l’actualitat el problema estaria resolt. Però no ho està i, en aquest context, els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Barcelona inclouen als seus programes electorals la previsió de cobrir les rondes. Trias per Barcelona, o cosa equivalent, Junts per Catalunya, defensa la cobertura tant a Horta-Guinardó i els trams pendents a Nou Barris com als districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi, on la demanda és menor. Significativament, al programa electoral s’especifica la voluntat de fer “realitat l’execució dels projectes de cobriment i soterrament de la ronda de Dalt consensuats amb els veïns durant el mandat de l’alcalde Trias”. És a dir, es preveu recuperar el projecte aturat el 2015.

Maragall proposa una gran zona verda sobre la ronda

Per la seva banda, la proposta d’ERC passa cobrir diversos trams de Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris amb l’objectiu de convertir la zona coberta “en un espai de nova centralitat on la natura, el patrimoni i els equipaments ens permetin connectar els barris que van ser separats”. El projecte, a més, inclou un “gran espai caminable, a partir de la progressiva cobertura de la ronda de Dalt, que lligui els espais naturals, tant transversalment amb la ciutat com longitudinalment entre ells per donar un caràcter d’unitat”. A més, els republicans projecten connectar la cobertura amb el projecte d’ampliació de la Ciutat Sanitària de la Vall d’Hebron, que preveu expandir-se a l’altra banda de la ronda.

El projecte de màxims de Collboni

Per la seva banda, el PSC defensa un projecte de màxims, ja que si al programa electoral promet “continuar amb el procés de cobriment de la Ronda de Dalt, demanda històrica i justa del veïnat del nord de la ciutat, prioritzant sempre els trams on se separen barris i se segrega el teixit urbà”, aquesta mateixa setmana Jaume Collboni ha presentat un projecte ambiciós que preveu la cobertura de la ronda de Dalt i també d’àmplies parts de la ronda Litoral que suposaria cobrir fins a 8 quilòmetres, això sí, a llarg termini, amb un horitzó fixat el 2050 que, en tot cas, començarien precisament per la part de la Vall d’Hebron amb la cobertura de 1.400 metres lineals.

Projecte de cobertura de les rondes a llarg termini proposat pel PSC / Foto: PSC BCN

Colau admet implícitament la inacció

Pel que fa a Barcelona en Comú, assenyala que la cobertura és “una llarga reivindicació veïnal que ha estat molts anys sense resposta”, és a dir, que admet implícitament la inacció del govern municipal els últims mandats, tot i assegurar que “aquest govern va ser el primer a prioritzar-ho cobrint un tram el mandat passat, entre Sant Genís dels Agudells i la Teixonera”, a més d’assenyalar que els pressupostos de 2023 “incorporen les partides per redactar els projectes de cobertura de la Ronda en els trams d’Avinguda Vallcarca i Avinguda Jordà”. A més, proposa “realitzar un calendari viable i sostenible per fer-ho possible” en els districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris.

Sirera i Grau també s’apunten a la cobertura

Pel que fa a la resta de partits, PP i Cs també defensen la cobertura. El Partit Popular assenyala al seu programa que es treballarà en “la cobertura de les rondes”, mentre que Ciutadans indica la seva intenció de prioritzar “la cobertura de les rondes”, a més de complir amb els terminis d’execució i fa propostes específiques per a la cobertura als districtes de Gràcia i Horta-Guinardó.