Xavier Trias ha insistit al llarg de la campanya de les eleccions municipals 2023 que el model urbanístic i de mobilitat de l'alcaldessa Ada Colau és un "desastre". Per aquest motiu, l'alcaldable s'ha compromès aquest dimarts a fer una auditoria dels "eixos verds" si aconsegueix liderar l'ajuntament. Trias, acompanyat de l'exconseller Josep Rull, s'ha erigit en defensor del pla Cerdà i ha anunciat que aturaran els projectes planificats de superilles "per repensar-los amb rigor, amb diàleg i cercant sempre el màxim consens possible". Sobre l'auditoria, que tindrà un caràcter "vinculant" i que s'efectuaria al llarg del primer any de mandat, volen detectar amb indicadors el "grau de contaminació, neteja, seguretat, activitat comercial, mobilitat o augment del preu de l'habitatge" d'aquests eixos per "adequar-los als resultats obtinguts" i "revertint" allò que "no funcioni o distorsioni l'esperit original de l'Eixample Cerdà".

🟡 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista

🗳️ Programes electorals a Barcelona 2023: Què proposa cada partit?

En tot cas, però, ha precisat que no revertirà el carrer Consell de Cent: "La gent d'aquest carrer no es mereix que jo ara ho desfaci, serà un èxit, tot i que no serà l'èxit que busca Colau". De fet, Trias ha alertat de la "gentrificació" que generarà. En aquest sentit, però, sí que ha promès "recuperar els xamfrans" de càrrega i descàrrega i ha assenyalat el carril bici de la Via Augusta com un dels punts més conflictius: "És una catàstrofe, crea una congestió espectacular, no té ni cap ni peus".

D'altra banda, en matèria de mobilitat, l'exalcalde de Barcelona ha reiterat que no farà la segona part del tramvia, que connectaria Verdaguer amb la plaça Francesc Macià. En el seu lloc, Xavier Trias aposta per autobusos elèctrics. Amb tot, el candidat ha obert la porta a realitzar una consulta sobre aquesta connexió: "És una possibilitat, no dic que no". De fet, Trias ha explicat que la "ciutat ha d'estar oberta a les consultes" i ha situat Berna (Suïssa) com a exemple. Encara sobre transport, el número u de Trias per Barcelona s'ha mostrat partidari del traspàs de Rodalies, "sempre que sigui acompanyat dels recursos i finançament adient, perquè si no, cada traspàs ens fa més dependents i estem tips de ser-ho". Novament, Trias ha demanat el vot per a la seva candidatura davant un "urbanisme ideològic basat en teories del decreixement i en la confrontació". "Estem perdent el temps i el temps és competitivitat", ha alertat.

Josep Rull, Xavier Trias, Francina Vila i Damià Calvet / Foto: Carlos Baglietto.

La Barcelona dels sis grans parcs i la nova Gran Via

Per la seva banda, Damià Calvet, número 5 de la candidatura, ha exposat els principals eixos en urbanisme que el projecte planteja: d'una banda, volen fer una Barcelona "renaturalitzada", amb l'impuls de la Barcelona dels "sis grans parcs", que són els Tres Turons, Montjuïc, el Besòs, el Llobregat, la ronda de Dalt (amb la seva cobertura) i el Front Marítim. Aquest 'verd' també s'implementaria a l'avinguda Meridiana, des de Trinitat Nova fins a Glòries, i de Glòries a l'estació de França. En aquesta línia, Calvet també ha anunciat que volen fer una nova Gran Via de les Corts Catalanes, en una transformació que vagi en la línia que va fer Trias a la Diagonal entre passeig de Gràcia i Francesc Macià. En paral·lel, plantegen "nous sistemes urbans" per connectar millor el Besòs i el Llobregat i una connexió del passeig de la Zona Franca i el Poble-sec, donant peu a un "urbanisme àgil".

L'exconseller Josep Rull ha assistit, també, a la roda de premsa de presentació de les propostes en urbanisme, mobilitat i habitatge i ha situat la lluita contra el canvi climàtic com la "batalla de les nostres vides", parafrasejant el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres. Davant aquesta lluita, ha plantejat, "hi ha l'opció d'ideologitzar una causa comuna en contra d'alguns o fer-ho amb diàleg i consens". "L'objectiu prioritari és el consens", ha destacat. En aquesta línia, Rull ha propugnat la "mobilitat sostenible, la resiliència hídrica i la circularitat de l'economia" com a receptes per aconseguir-ho. Com a exconseller de Territori, ha fet referència a Rodalies, recordant l'acord "amplíssim" que es va plasmar l'any 2016: "És inaudit que els que hi eren reivindicant això ja no hi siguin, tant Colau com el PSC ja no ho reivindiquen".

Finalment, Francina Vila ha explicat que aquest matí han estat repartint a les estacions de tren uns tríptics que denuncien la situació de Rodalies i que situen Colau i Collboni com a "còmplices" per no "aixecar la veu" davant l'Estat. Per a Vila, "sense resoldre Rodalies, seguirem tenint una hipoteca molt important des del punt de vista de la mobilitat". Respecte a la mobilitat, Vila ha defensat el binomi "ecologia-economia" i ha exposat que, si governen, faran un "pla d'electrificació de debò", amb ajuts per a l'electrificació de les motos, l'impuls d'electrolineres o fins i tot la possibilitat de començar a tenir algun carril electrificat.