El 12 de desembre de 2022, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 1946) feia el pas i confirmava que tornava a l’arena política per intentar guanyar l’alcaldia de Barcelona en aquestes eleccions municipals 2023. De fet, Trias ja va ostentar aquesta responsabilitat entre el 2011 i 2015. D’una forma molt ràpida, la seva decisió revifava les expectatives de Junts en aquests comicis: un mes després d’anunciar que seria alcaldable, se situava al capdavant de la cursa electoral, segons un sondeig d’ElNacional.cat. Durant aquests mesos, ha bastit un projecte que va més enllà de les fronteres de Junts, arribant a un acord amb el PDeCAT, Demòcrates i Moviment d’Esquerres. Tant és així que el nom de la candidatura transcendeix els partits: Trias per Barcelona. El candidat fa front a la recta final d’una campanya clau per al 28 de maig: la igualtat amb els comuns i el PSC és màxima i cada papereta marcarà la diferència. Xavier Trias rep aquest diari a la Casa Rius en un moment on tot està en joc i reitera: ell només serà alcalde si guanya.
🟡 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
🗳️ Programes electorals a Barcelona 2023: Què proposa cada partit?
Entrem en els últims dies de la campanya. Quina valoració en fa?
Jo crec que em va bé. És una campanya molt competida, cosa que no es donava últimament. Crec que guanyaré les eleccions i estem en una actitud molt positiva. Però, a més, jo considero que hi ha hagut discussions i aspectes que penso que il·luminen bastant la gent, què ha de fer i què ha de votar.
Quin diagnòstic fa de l'estat de Barcelona?
Que es gestiona malament. Es gestiona malament la neteja, la seguretat, la mobilitat, l'activitat econòmica de la ciutat. Tot plegat es gestiona molt malament.
Vostè planteja 1.400 propostes en el seu programa electoral. Si hagués de situar algunes línies prioritàries, quines serien?
La prioritat és crear activitat econòmica per donar benestar. Per tant, hi ha tres components: un és econòmic, un altre és el benestar, i un tercer és una gestió que sigui correcta amb les coses que poden semblar més petites com és la neteja, per exemple. Quan una ciutat està bruta, quan és insegura, quan crea problemes de mobilitat, la gent perd l'autoestima. La ciutat de Barcelona, en el moment actual, té un problema greu d'autoestima de la gent.
La prioritat és crear activitat econòmica per donar benestar. Quan una ciutat està bruta, insegura, amb problemes de mobilitat, la gent perd l'autoestima
La inseguretat és el problema més greu per als barcelonins, segons una enquesta de l'Ajuntament. Quines mesures vol adoptar si és alcalde?
La primera és que l'alcalde de Barcelona ha d'estar convençut que és el màxim responsable de la seguretat. Segona, no tenim prou efectius. Nosaltres necessitem com a mínim 4.000 guàrdies urbans a la ciutat. Necessitem que una gran part d'aquests estiguin uniformats, que tinguin presència als carrers i la gent els vegi. Es necessita, també, una estreta col·laboració amb els Mossos d'Esquadra i que se sentin que tenen el suport de l'alcalde de la ciutat en tot moment. L'alcalde és el màxim responsable de la seguretat d'aquesta ciutat i, per tant, hi ha una qüestió que és de lideratge i de crear l'ambient perquè la Guàrdia Urbana senti que té el suport del seu Ajuntament.
L'accés a l'habitatge és una de les principals patates calentes a Barcelona. El preu del lloguer és inassumible per a molta gent. Com es reverteix la situació?
Construint. Les administracions públiques han de fer un esforç important durant 5, 10, 15, 20 o 30 anys per construir habitatge que sigui de la seva propietat i que sigui de lloguer a preu assequible. Això ha de ser un acord de tots els partits que puguin governar, de posar-nos d'acord en unes línies i aplicar-les. És evident que hi poden haver correccions perquè, quan tu proves una cosa i no funciona l'has de corregir, però sí que hi hauria d'haver un gran pacte. Un gran pacte de no fer promeses que sempre es fan. Alguns diuen que faran tants habitatges, cadascun explica la seva història. El que hem de fer és, entre tots, deixar molt clara quina és la línia que farem.
La regulació del preu dels lloguers que contempla la legislació estatal és una bona solució?
Jo crec que és una solució d'aquestes benintencionades, però que si no creem habitatge nou, això no serveix perquè no funcionarà. L'únic que farem és que la gent no posarà de lloguer l'habitatge. Serà un disbarat. Per tant, el que s'ha de fer és construir habitatge i llavors les coses es poden revertir.
A parer seu, un altre dels pilars d'aquesta "mala gestió" és la mobilitat. Per què?
Tots estem d'acord que s'ha de pacificar el trànsit. Tots estem d'acord que s'ha de lluitar contra el canvi climàtic i tots estarem d'acord que el futur és el cotxe elèctric, però si tu no fas coses per electrificar la ciutat, s'endarrerirà la presència del cotxe elèctric. Si tu no prens decisions molt clares de com i què s'ha de fer, quan Colau creu que la solució és prendre decisions no consensuades que dificulten el trànsit i el que produeixen són grans embussos a la ciutat, és un error, que és el que s'està produint. L'exemple màxim és el carril bici de la Via Augusta. És lògic que es vulgui un carril bici a la Via Augusta, però quan en fer el carril bici el que es genera és una congestió total al túnel de Vallvidrera, a l'entrada i a la sortida, és evident que no s'està fent bé. S'ha de fer diferent. La mobilitat és un servei. La mobilitat serveix perquè la gent visqui millor. Colau està aconseguint que visquem tots molt pitjor. Ella s'ho ha de plantejar, perquè això no funciona com hauria de funcionar.
La mobilitat serveix perquè la gent visqui millor i Ada Colau està aconseguint que visquem tots molt pitjor
Encara en aquesta qüestió, el cert és que, per a molta gent, avui dia no és viable poder tenir cotxe elèctric. Com es fa per ajudar-los?
Hi ha ocasions que perdem el sentit comú. Una persona que té un cotxe dièsel des de fa 20 anys no és un col·leccionista, sinó que el té perquè no disposa de diners per canviar el cotxe. Per tant, o se l'ajuda —que és una possibilitat— o s'ha de donar una moratòria perquè la gent s'adeqüi en el moment i en el temps. Una cosa és fer polítiques mediambientals, però han de ser compatibles amb polítiques socials. La gent que es pot comprar un cotxe elèctric normalment és gent amb un poder adquisitiu elevat. En una ciutat com Barcelona, quan et trobes que una empresa com Seat que el seu president diu que farà un cotxe elèctric amb un preu més assequible i que en farà 500.000 unitats i, a més, el portarà a tot el món i li posarà de nom Raval, quasi és per fer-li un homenatge a aquest senyor. Primer, perquè genera economia; segona, fa una aposta clara pel cotxe elèctric, que a Barcelona li interessa i, a més, li posa el nom d'un barri, que és un barri que s'ha de regenerar i que hem de donar-li suport de totes totes.
Revertirà alguna superilla?
És que no hi ha superilles. La senyora Colau no fa superilles, fa el que ella diu que són eixos verds, que tampoc són eixos verds. El que fa és fer de vianants segons quins carrers. A més, molts xamfrans de l'Eixample els converteix en llocs que no es pot fer càrrega i descàrrega, i hem de dir que això no pot ser. La càrrega i descàrrega s'ha de poder fer als xamfrans perquè, si no, la gent la fa al mig del carrer i crea una gran congestió de trànsit. És millor fer coses que vol la gent. Si la gent vol que es cobreixi la ronda de Dalt, anem-la cobrint en lloc de fer segons què. L'actuació del carrer Consell de Cent no l'havia demanada ningú. Enllaçar la Marina del Prat Vermell amb el Paral·lel té sentit, per exemple, perquè això és acabar una zona de Barcelona i dignificar-la; també té lògica donar vida al Besòs; la gran transformació d'aquesta ciutat, que és de la Sagrera a Glòries i de Glòries a l'estació de França: tot això té lògica. Hi ha invents que poden tenir un sentit, però hi ha invents que tenen molt poc sentit.
Ada Colau ha afirmat que, si revalida l'alcaldia, farà una vintena més d'eixos verds fins al 2030. Com ho valora?
Farà una vintena de carrers pacificats. Crec que s'equivoca, això no s'ha de fer així. Pacificar carrers, segons com es faci, genera carrers de primera i de segona, i no té sentit.
Vostè rebutja fer la connexió del tramvia entre Verdaguer i Francesc Macià, però alhora es mostra obert a la possibilitat que hi hagi una consulta sobre aquesta qüestió, oi?
Sí, jo crec que un no s'ha de negar mai a les consultes. S'ha d'explicar el que passa i per què això no és una decisió racional. Això té un cost elevat. Tu pots unir els tramvies a través d'autobusos elèctrics, que avui dia és un element que crea menys problemes que un tramvia. El tramvia és una estructura rígida que crea unes dificultats. Fa uns anys, era la modernitat perquè era una solució per no contaminar i perquè era elèctric. Avui dia hi ha autobusos elèctrics que no contaminen i, per tant, hi ha solucions millors que la del tramvia. A més, hi ha un factor afegit: el tramvia és una empresa privada, això acabarà malament i això és un prejudici per a TMB, que és una empresa pública. No acabo d'entendre el que fa la senyora Colau. Si això ho fes jo, em dirien que estic privatitzant.
Pacificar carrers, segons com es faci, genera carrers de primera i de segona
Al llarg de la campanya, ha allargat la mà tant al PSC com a ERC. La seva candidatura reivindica que amb qui no governaran segur és amb Ada Colau.
Això és segur.
Alhora, han explicat que el "fracàs" d'aquests vuit anys és responsabilitat tant d'Ada Colau com de Jaume Collboni. Amb Colau no governaran, però per què amb Collboni podrien col·laborar?
La senyora Colau té un model que és completament diferent del meu. Això és un problema d'afinitats ideològiques, d'afinitats de funcionament de la ciutat, d'on volem portar la ciutat. La senyora Colau i jo tenim idees diferents d'on s'ha de portar la ciutat. Insisteixo: soc una persona que creu que l'única lluita efectiva contra la pobresa és crear activitat econòmica, que vol dir crear llocs de treball. La senyora Colau creu en el decreixement. Jo no hi estic d'acord. El senyor Collboni no té aquesta idea. És veritat que el problema de Collboni és que, quan es posa a gestionar amb Colau, ho fa molt malament, que és el que li costa explicar. Per què la gent ha de votar al senyor Collboni si la gent està en contra del que ha passat fins ara i ell li ha estat fent costat? És més, ell se n'ha anat, però el PSC continua dins del govern i amb àrees molt sensibles. Per tant, ho té difícil i entenc que hi hagi cops que es posi neguitós, perquè té difícil explicar el que ha estat fent aquests vuit anys.
Si guanya les eleccions, a qui trucarà primer?
Al que em surti primer al telèfon. Els trucaré a tots, no trucaré a uns i deixaré de trucar a uns altres. Sí que trucaré amb una idea clara: les eleccions les guanya el que suma 21 regidors. Per tant, el primer que has de mirar és si tens possibilitats de sumar 21 i després has de trucar a la gent, perquè hi ha un altre plantejament i és que, si tu guanyes però no sumes 21, pots ser alcalde senzillament per ser la força més votada i perquè la resta es votin ells.
Descarta els vots del PP?
Sí, és que no els necessito.
Per què la gent ha de votar a Jaume Collboni si la gent està en contra del que ha fet el govern fins ara i ha estat fent costat a Ada Colau? Té difícil explicar el que ha estat fent aquests vuit anys
Per a Ernest Maragall, la seva irrupció a la cursa electoral ha suposat revifar les expectatives d'Ada Colau. Què li respon?
És el seu problema, no el meu. Jo em presento perquè vull competir, perquè crec que la ciutat no va bé. Si això ell diu que és fer revifar la senyora Colau, jo el que penso és en substituir-la. Una altra cosa és que digui que a ell li crea un problema que jo em presenti. Jo sempre dic el mateix: el senyor Maragall ha de pensar quan ell va guanyar. El meu partit li va donar els vots. Si guanyo jo, ERC em donarà els vots? És l'única cosa que li pregunto.
Vostè reitera que, si no guanya, no intentarà ser alcalde?
Si jo no guanyo, no puc pas ser jo alcalde. Ets alcalde si guanyes. Si no guanyes, jo ja sé que no puc ser alcalde.
La llei electoral, de fet, sí que li ho permet. Li plantejo un eventual escenari: imagini que queda segon a una distància molt minsa d'Ada Colau i el PSC i Esquerra li truquen i li diuen que estan disposats a fer-lo alcalde.
Això no passarà. Això són opcions que no són veritat. No faré especulacions sobre coses que no són veritat. Jo no soc el senyor Valls. Soc una persona amb principis, amb idees clares i és veritat que jo vaig a substituir la senyora Colau, però guanyant unes eleccions noblement. No faré el que va fer el senyor Collboni amb Valls i Colau. Això no ho faré.
Vostè planteja que un vot a la seva candidatura es tradueix en el fet que Colau no governi. Seria fallar aquesta consigna si vostè és segon i no ho intenta?
Jo ja he explicat com em presento. Aquesta possibilitat no existeix, són entelèquies. La gent em coneix i sap el que faig. És una vergonya el que va passar amb el senyor Valls, és un escàndol organitzat per la senyora Colau i pel senyor Collboni, perquè va ser ell qui va oficiar aquest matrimoni estrany de fer la senyora Colau alcaldessa. Jo en aquest tipus de jocs estranys no penso entrar-hi de cap de les maneres.
Descarta que un hipotètic acord a l'Ajuntament de Barcelona per fer-lo a vostè alcalde tingui res a veure amb un possible pacte a la Diputació de Barcelona?
No té res a veure. Això no són vasos comunicants, cada un va al seu aire.
L'assemblea de Junts a Barcelona va aprovar que s'havia de fer una consulta sobre els pactes postelectorals.
La farem.
Tindrà caràcter vinculant?
No el pot tenir perquè això és una candidatura que és més àmplia que Junts. Ara, tindré en compte el que digui la militància. També estic convençut que si jo vaig i els demano una cosa, funcionarà perquè això és creure en el lideratge que tens. La gent m'ha donat confiança i m'han demanat que em presenti. He explicat clarament com funcionaré. Seria molt curiós que després no estiguessin d'acord amb com he plantejat les coses.
La consulta sobre els pactes no serà vinculant. Estic convençut que si els demano una cosa, funcionarà perquè això és creure en el lideratge que tens
Vostè va dir recentment que no deixarà que l'utilitzin per anar en contra de la Generalitat. A què es refereix amb això?
Home, que hi ha gent que voldria utilitzar-me per anar en contra de la Generalitat o per fer coses diferents i jo dic que, com a alcalde de Barcelona, no aniré contra la Generalitat. Jo donaré suport absolut al president de la Generalitat i al Govern, sigui del color que sigui, perquè és la feina que hem de fer. Jo seré molt respectuós amb aquest Govern, cosa que no vol dir que deixi de ser exigent. De fet, seré molt exigent i respectuós i defensaré no ser depenent.
Què és el primer que farà si és alcalde?
Anar a visitar la Fundació Arrels com un senyal que nosaltres farem una acció social important. La segona acció serà nomenar un gerent per Barcelona. La tercera és l'equip que ha de gestionar aquesta ciutat, que sigui homogeni, que tinguem tots el mateix punt de vista i que siguin capaços de fer coses. La cosa que haurem de fer és veure com governem i reunir-nos amb la gent que ens pot donar suport i amb els que no es poden donar suport també, perquè la ciutat és de tots i hem de parlar amb tothom.
De fet, podria ser la seva segona etapa al capdavant de l'Ajuntament. Què li agradaria canviar o fer diferent respecte al mandat del 2011 al 2015?
Fer més habitatge. El que hem de fer és habitatge, ha de ser una obsessió, que crec que ha de ser la de tots. Ara, per fer més habitatge, es necessiten els diners per fer-la. Per tant, el primer que faré és mirar amb quina situació econòmica estem.
Què és el que li agradaria corregir o no repetir d'aquell mandat?
Hi ha coses que no repetirem. El que ens va passar amb Can Vies no ho repetirem. El que nosaltres hem de fer segur és gastar més diners en benestar social.
Què pot passar si Ada Colau és alcaldessa quatre anys més?
Jo crec que seria una catàstrofe. Per això em presento. Jo em presento perquè crec que la situació actual va malament. No ho dic jo, és que ho diu la gent. Quan fa una enquesta pròpia l'Ajuntament de Barcelona, la gent diu que està descontenta amb la gestió del govern i que hi ha d'haver un canvi.
Si és alcalde, com li agradaria deixar la Barcelona del 2027?
Una ciutat que fos referent, sobretot, en recerca, innovació i benestar social. Aquesta és la finalitat que jo intentaré implementar en aquesta ciutat.