Segueix en directe l'última hora de la sentència del TJUE, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que aquest dimarts s'ha pronunciat sobre les qüestions prejudicials enviades pel magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena. El TJUE avala rebutjar euroordres si hi ha "raons serioses i fundades" de vulneració de drets d'un individu i "deficiències" que "afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a les quals pertany l'interessat". El tribunal de Luxemburg diu que també es pot denegar una entrega si es demostren "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema judicial d'un país. Malgrat que la sentència es refereix als motius de Bèlgica per extradir Lluís Puig, també afecta Carles Puigdemont, pendent de resoldre el cas de la seva immunitat. Des de l'independentisme s'ha celebrat la resolució del TJUE, mentre que el govern espanyol ha qualificat aquesta satisfacció de "ridícul".
Fins aquí el directe d'ElNacional.cat amb l'última hora de la sentència del TJUE. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'ha pronunciat aquest dimarts sobre les qüestions prejudicials enviades pel magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena. En les seves respostes, avala rebutjar euroordres si hi ha risc de vulneració de drets d'un individu i "deficiències" que "afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a les quals pertany l'interessat". El tribunal de Luxemburg també diu que es pot denegar una entrega si es demostren "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema judicial d'un país. Des de l'independentisme s'ha celebrat la resolució del TJUE, mentre que el govern espanyol ha qualificat aquesta satisfacció de "ridícul".
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha afirmat que la resolució del TJUE d'aquest dimarts "és un inventari dels llençols que el Suprem ha perdut en aquesta bugada (que ell va demanar, per cert)". "A mesura que es va analitzant línia a línia, mot a mot, la sentència agafa més força i valor", ha afegit, en referència a un fil de Twitter del jurista Josep Costa on analitza la sentència.
Molt bon fil de @josepcosta, aclaridor i pedagògic. És un inventari dels llençols que el Suprem ha perdut en aquesta bugada (que ell va demanar, per cert). A mesura que es va analitzant línia a línia, mot a mot, la sentència agafa més força i valor. https://t.co/bp8MIXUNB5
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) January 31, 2023
Puig també ha reaccionat a les paraules del govern espanyol, que ha qualificat la satisfacció de l'independentisme de "ridícul" i ha ironitzat dient que és necessari "llegir" més. "A vegades els discursos polítics són molt frívols i poc documentats", ha concretat. "Pensar que amb aquesta sentència tindran a Puigdemont és frívol".
Sobre el grup objectivament identificable, el conseller ha dit que "el que és evident és que cada vegada es manifesta més una persecució política a unes idees". En aquest sentit, ha recordat la llista de represaliats presentada per Òmnium Cultural. "Cada vegada estem més sòlids i fermament justificats a seguir-nos defensant", ha afegit.
Puig ha assegurat que estan convençuts que tard o d'hora el jutge Llarena farà una nova ordre, però que "aquestes respostes delimiten molt bé el camp de joc amb què es pot bellugar el país emissor i el país receptor". "A partir del moment que els jutges resolguin els temes pendents, podran presentar una nova petició d'extradició".
"Aquesta sentència no és un judici a favor o en contra, és una resposta d'allò que va preguntar el magistrat Llarena. Hi ha coses favorables al jutge i moltes d'altres que van a favor nostre", ha afirmat Lluís Puig aquesta nit en una entrevista a TV3. "Personalment, ens sentim molt satisfets, més del que m'esperava".
El president Carles Puigdemont i el conseller Lluís Puig s'han mostrat satisfets davant la sentència del TJUE que admet que es pot denegar una euroordre argumentant risc de vulneració de drets fonamentals i per deficiències del sistema judicial que afecti un "grup objectivament identificable de persones". "El TJUE blinda el que estem argumentant des de fa cinc anys: que estem defensant drets fonamentals i que lluitem contra un estat que ens vol perseguir per raons polítiques", ha subratllat Puigdemont.
La sentència del TJUE feta pública aquest dimarts dona resposta a cada una de les qüestions prejudicials plantejades pel magistrat espanyol Pablo Llarena sobre els líders independentistes exiliats i les ordres europees de detenció. El text contesta les 7 preguntes del jutge del Tribunal Suprem, encara que només n'ha admès 6, ja que la segona depenia de si li donava la raó en la primera, cosa que no ha passat. Aquí pots consultar quines són les qüestions resoltes pel TJUE.
A més a més, complicant la causa, va forçar encara més la interpretació de la llei: va dividir els processats, i els membres de la Mesa del Parlament només acusats de desobediència, els va fer jutjar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El magistrat Llarena i la sala penal del Tribunal Suprem, però, sempre han argumentat que són el tribunal competent per jutjar l’1-O i el procés d’independència català. El TS va forçar la interpretació de l’article 57.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix que "serà competent per al coneixement de les causes que se segueixin contra els diputats del Parlament català el Tribunal Superior de Justícia. No obstant això, fora del territori de Catalunya, la responsabilitat penal serà exigible davant de la sala penal del Tribunal Suprem". Segons van defensar, com que hi havia algunes despeses en delegacions exteriors per l’1-O, es quedava ell la causa per jutjar els independentistes catalans.
De fet, els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem sempre han considerat que s'ha vulnerat el seu dret al jutge predeterminat per la llei, ja que creuen que el tribunal presidit per Manuel Marchena no havia de jutjar-los, sinó que havia de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el cas de les persones aforades, o un jutjat ordinari de Barcelona o del lloc on van passar els fets, tal com marca la llei.
Això dona la raó a tots els independentistes catalans jutjats i processats. En el cas dels europarlamentaris catalans, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, no hi ha una normativa clara, cosa que exigeix ara el TJUE. El Tribunal Suprem, però, defensa que hi ha jurisprudència espanyola que els equipara a diputats i senadors.
Concretament, en el punt 100 de la resolució, el TJUE confirma que "no pot considerar-se un tribunal establert per llei un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i última instància sobre un assumpte penal sense disposar d’una base legal expressa que li confereixi competència per enjudiciar la totalitat dels encausats", i es refereix a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
La resolució, a més de no posar fàcil l’entrega del president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili, també obre la porta a desmuntar que el Tribunal Suprem sigui el tribunal competent per jutjar-los. En aquest sentit, el TJUE avala rebutjar euroordres si hi ha "raons serioses i fundades" de vulneració de drets d'un individu i "deficiències" que "afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a les quals pertany l'interessat".
Aquest dimarts, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala rebutjar euroordres si hi ha "raons serioses i fundades" de vulneració de drets d'un individu i "deficiències" que "afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a les quals pertany l'interessat". El tribunal de Luxemburg diu que també es pot denegar una entrega si es demostren "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema judicial d'un país.(TJUE) ha fet pública la sentència on respon a les preguntes que va fer el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre els líders independentistes exiliats i les ordres europees de detenció.
✍🏻 OPINIÓ | "Diu que el TS no podrà jutjar Carles Puigdemont", la reacció de Pilar Rahola a la sentència del TJUE.
Per la seva part, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha mostrat el seu "respecte més absolut al pronunciament" del TJUE. Davant les preguntes dels periodistes sobre si la sentència del tribunal europeu pot tancar la porta a entregar Puigdemont per falta de respecte de drets fonamentals a Espanya, la també ministra de Política Territorial ha asseverat que "la resposta que s’ha donat avala l’ordenament jurídic espanyol". "Es facilita que Puigdemont pugui rendir comptes davant la justícia espanyola", ha afirmat.
"L’independentisme més extremista viu en una mitologia", argumenten les fonts de l'executiu de Sánchez. Tot i aquesta reacció, a La Moncloa no canten victòria del tot. En aquest sentit, el govern espanyol també assenyala que encara han de rebre la resolució del Tribunal General de la Unió Europea sobre la immunitat dels eurodiputats exiliats, cosa que podria arribar abans de l’estiu.
Cal recordar que el govern espanyol ha qualificat de "ridícul" que l'independentisme celebri la sentència del TJUE. Fonts del govern espanyol apunten que des d’aquest dilluns el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fet més fàcil l'entrega de Carles Puigdemont a Espanya. De fet, l'executiu ha atribuït la satisfacció dels exiliats a una tàctica per "convertir derrotes judicials en victòries".
L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha reaccionat a les respostes d'Inés Arrimadas i Adrián Vázquez Lázara sobre la sentència del TJUE. D'una banda, Arrimadas ha afirmat que és una "gran notícia" perquè "els colpistes estan més prop de rendir comptes a Espanya". "El TJUE reafirma la legitimitat de la democràcia espanyola: Bèlgica no pot negar el lliurament de fugits. És trist que Europa defensi més als nostres jutges que el Govern de Sánchez", ha escrit a Twitter. En la mateixa línia s'ha expressat el secretari general de Ciutadans, que ha escrit que "s'aplana el camí per al lliurament dels escapolits de la justícia". Davant d'aquestes paraules, Boye ha ironitzat assegurant que "deu ser un problema de comprensió lectora".
La sentència del TJUE feta pública aquest dimarts ja ha arribat al Tribunal Suprem, i aquest ho ha notificat a les parts oficialment.
"L’última pregunta és la més important", ha assenyalat Josep Costa en el fil de Twitter. "El Suprem demana si pot tornar a emetre les euroordres rebutjades. El TJUE li diu que en teoria sí, però que si les han rebutjat per vulneració de drets fonamentals, aleshores no. Gol en pròpia porta", ha conclòs.
La següent qüestió que recull la sentència és que "Llarena demana (en altres paraules) si el fet de deixar que algú es defensi fa que la vulneració dels seus drets sigui menys greu", ha exposat Costa. "Aquí el TJUE diu (en altres paraules) que bon intent, però que una vulneració de drets és una vulneració de drets". Pel que fa a la sisena, "el Suprem planteja al TJUE si poden denegar una extradició sense demanar-li informació addicional del cas. La resposta és que en teoria no, però enlloc es diu que sigui el cas. (De fet, Bèlgica va demanar informació i Llarena la va enviar)", ha puntualitzat l'exvicepresident del Parlament.
En la quarta pregunta, Llarena demana si es pot rebutjar l’euroordre per vulneració de drets fonamentals basant-se en el dictamen d’un Grup de Treball de l’ONU que aporta el mateix interessat. Segons Costa, "el TJUE ni es molesta a respondre de tan evident que és la resposta". Així mateix, el jurista ha subratllat que el jutge insisteix "si el dictamen de l’ONU és suficient per acreditar la vulneració de drets fonamentals" i el TJUE aclareix que "només si parla del cas concret, però que si afecta altres persones serveix per acreditar deficiències sistèmiques". De nou, segons Costa, "Llarena torna a insistir sobre les condicions per denegar una euroordre. El TJUE desenvolupa la seva teoria que cal acreditar, a més de la situació individual, una amenaça general sobre un grup objectivament identificable. Un altre tret al peu".
"A la pregunta 2, Llarena es passava de llest preguntant si s'havia d’estudiar totes les lleis dels diferents estats de la UE abans d’emetre una euroordre, per evitar que li fossin denegades. El TJUE li respon en una línia que la pregunta no mereix resposta. Pam!", ha explicat. Pel que fa a la tercera qüestió, Costa ha destacat que "Llarena pregunta també si el tribunal belga podia controlar que el Suprem és competent per a emetre les euroordres. El TJUE diu que no, però li repeteix moltes vegades que allò que està en qüestió és si el Suprem és competent per jutjar els exiliats. Irrellevant".
Costa ha recordat, a través d'un fil a Twitter, que "Llarena va fer 7 preguntes, una d’elles triple. La majoria estaven redactades per induir el TJUE a respondre que sí, però eren plenes de paranys. Va aconseguir enredar l’Advocat General, però no al TJUE, que a la sentència respon amb un 'Sí, però'". "A la pregunta 1, Llarena preguntava si es podia denegar el lliurament d’una persona per causes previstes a la llei belga però no a la llei europea. El TJUE li respon que la llei belga és perfectament coherent amb la llei europea. Primera plantofada", ha assegurat.
El jurista i exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha apuntat que "la raó per la qual la sentència és una victòria total, rotunda, és al paràgraf 125. Diu que la persecució com a “grup objectivament identificable” el podem acreditar amb el dictamen del Grup de Treball de l’ONU".
Una de les claus de la resolució es troba en el punt 100 de la sentència, on el TJUE afirma: "No pot considerar-se un tribunal establert per llei un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i última instància sobre un assumpte penal sense disposar d’una base legal expressa que li confereixi competència per enjudiciar la totalitat dels encausats", i cita jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquesta afirmació dona la raó a tots els independentistes catalans, jutjats i processats. A més a més, en el cas dels europarlamentaris catalans, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, no hi ha una normativa clara, com ara exigeix el TJUE. No obstant això, hi ha jurisprudència espanyola que els equipara a diputats i senadors, segons el Tribunal Suprem.
Aquí podeu consultar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sencera:
Més reaccions. La plataforma 3 d'octubre ha afirmat que "la sistematització política de l'estat espanyol s'entossudeix a evidenciar la vulneració dels drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya, a la seva essencialitat nacional catalana". Així mateix, ha destacat que les euroordres "s'estan utilitzant contra un grup identificable, no exclusivament els independentistes, sinó contra tota la ciutadania de Catalunya; a la qual se li nega l'aplicació de l'article 1 del Pacte dels drets de Nacions unides del 1966". "I és que la deficiència democràtica sistèmica generalitzada és el mateix projecte polític España", ha afegit en un comunicat.
El president del Suprem ha assegurat que "els tribunals belgues no es podran oposar a les euroordres dels tribunals espanyols" perquè ha assegurat que a l'Estat espanyol "no hi ha un problema sistèmic". Pel que fa al nou requisit que es vulnerin drets a "un grup objectivament identificable", Marín no ha estat tan taxatiu i ha assegurat que cada tribunal ho haurà d’interpretar.
🔴 El president en funcions del Tribunal Suprem, Francisco Marín, ha afirmat que la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s’ha rebut "amb satisfacció" en el Tribunal Suprem i que "dona suport" als tribunals espanyols per aconseguir l’entrega del president Carles Puigdemont i els consellers a l'exili. Marín ha fet aquesta valoració després que el rei Felip VI hagi presidit l’acte d’entrega de despatxos judicials a l'Auditori del Fòrum de Barcelona.
El Tribunal Suprem ha descartat emetre noves euroordres immediatament per la sentència del TJUE, és a dir, que "no hi haurà un efecte immediat" en el Suprem per la sentència del Tribunal de Luxemburg — tal com han confirmat fonts judicials a Planta Baixa, que han apuntat a tres motius. Per una banda, l'alt tribunal espanyol encara no ha rebut la sentència del TJUE; per una altra, que és la Fiscalia qui primer ha de demanar la reactivació de les euroordres; finalment, que el jutge Pablo Llarena vol un criteri estable per interpretar la reforma del Codi Penal.
"Per primera vegada es reconeix que es poden denegar les ordres d'extradició si es demostra: 1) Deficiències que afectin els drets d'un grup objectivament identificable, com podria ser l'independentisme, 2) Que l'òrgan que jutjaria el cas clarament no té la competència per fer-ho", ha destacat Òmnium Cultural. Segons l'entitat, el TJUE ha creat així un precedent amb els exiliats independentistes, el qual "permetrà continuar defensant-se dels abusos de l'Estat".
Òmnium Cultural també ha valorat positivament el text del tribunal, apuntant que reconeix "la persecució a l'independentisme, malgrat l'obsessió malaltissa de l'Estat espanyol per reprimir el moviment". A través de les xarxes socials, l'entitat ha considerat que es tracta d'"un pas important".
Lluís Llach també s'ha posicionat i ha assegurat que té la "impressió que els centenars de judicis desfermats contra els centenars, si no milers, d'imputats per l'1 d'octubre, sentències i més, reforçaran i molt el contingut del nou concepte "grup objectivament identificable" de l'independentisme perseguit". "De manera que la sentència d'avui serà, potser, una trampa amb resultats imprevisibles per a l'estat espanyol i les futures sentències que han de venir. Quan entreu als jutjats, després d'aquests anys de persecució i patiment, penseu-hi", ha afegit.
La portaveu del Govern també ha donat el "màxim suport al president Puigdemont, al conseller Lluís Puig i la resta d'exiliats que continuen lluitant per demostrar la persecució del jutge Marchena, el jutge Llarena i el poder judicial espanyol". Tanmateix, ha remarcat que la sentència del TJUE és "un pronunciament tan important com complex" i que no es poden fer "valoracions precipitades".
Des del Govern s'han mostrat prudents, encara que veuen una possible escletxa a la resolució del TJUE per als dirigents independentistes exiliats. La portaveu Patrícia Plaja ha destacat que es pugui denegar euroordres si hi ha vulneració de drets fonamentals en un "grup identificables de persones" i que això obre la porta al "reconeixement d’una causa general".
El conseller Lluís Puig també ha fet una primera valoració de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i ha afirmat que, amb aquesta, tant ell com els seus companys que van marxar de Catalunya estan "una mica més a prop de tornar a casa". En una entrevista a Catalunya Ràdio poc després de conèixer la resolució del TJUE, Puig ha insistit que Llarena "ho té molt més difícil si vol presentar la quarta petició d'extradició", encara que ha reconegut que està "segur" que la farà.
Tot i aquestes valoracions dels partits espanyolistes, tant Carles Puigdemont com Lluís Puig s'han mostrat satisfets amb la sentència del Tribunal de Luxemburg. Per la seva banda, el president a l'exili ha apuntat que "el TJUE blinda el que estem argumentant des de fa cinc anys, que estem defensant drets fonamentals i que lluitem contra un estat que ens vol perseguir per raons polítiques".
En la mateixa línia, el líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha assegurat que la sentència sobre les euroordres és "una bona notícia". En una roda de premsa al Parlament ha subratllat que la resolució del TJUE "apropa una mica més" l'extradició dels exiliats. "No està tot guanyat, però el que és evident és que el TJUE ha donat la raó als tribunals espanyols i l'ha tret als jutges belgues" ha dit Carrizosa, que també ha demanat "prudència".
Contràriament, la portaveu del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, ha afirmat que l'únic camí que li queda al president Puigdemont i a la resta d'exiliats "és presentar-se davant la justícia espanyola i respondre pels delictes que van fer". "Respectem i compartim la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el tema Puigdemont i, per tant, aquí només hi ha un camí: que Puigdemont es presenti davant la justícia espanyola. Ni immunitat, ni impunitat", ha subratllat en declaracions a la premsa.
Clara Ponsatí també ha parlat sobre la resposta del TJUE a Llarena. "Li concedeixen el dret de tornar a perdre", ha assegurat l'eurodiputada. En aquest sentit, ha afirmat que "cal llegir la sentència amb atenció, el diable és als detalls". "La batalla continua", ha afegit.
Resposta del TJUE a Llarena: li concedeixen el dret de tornar a perdre. Cal llegir la sentència amb atenció, el diable és als detalls.
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) January 31, 2023
La batalla continua. pic.twitter.com/VjNWwijhWi
El tribunal de Luxemburg també ha admès que es pugui valorar per prendre aquesta decisió l'existència de deficiències del sistema judicial "que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l'interessat". Així, descarta la necessitat de demostrar que existeixen deficiències sistèmiques en l'estat emissor de l'ordre de detenció per desestimar la petició i accepta l'argument de les defenses que es poden esgrimir deficiències que afecten l'independentisme.
El TJUE ha llegit aquest matí la sentència davant les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge Pablo Llarena després que la justícia belga rebutgés l'euroordre contra el conseller Lluís Puig, i ha argumentat que malgrat que aquesta decisió ha de ser excepcional es pot denegar una euroordre per vulneració de drets fonamentals.
La sentència del TJUE ha arribat també a la premsa internacional. El mitjà flamenc Nieuwsblad ha publicat que "el Tribunal de Justícia de la UE vincula condicions estrictes amb la negativa a extradir els líders catalans". Entre altres, el diari destaca que "el tribunal belga només pot negar-se a executar ordres de detenció europees contra els líders catalans si constata que la justícia espanyola té defectes fonamentals o estructurals i el tribunal que els ha de jutjar no té competència clarament".
Tanmateix, l'ANC ha reconegut que "és massa aviat per saber com acabarà la persecució judicial dels representants catalans". "Aquest és un afer que definitivament trigarà a resoldre's, però aquesta resolució crea un precedent amb els exiliats catalans per a la futura denegació d'euroordres contra ells", ha afegit.
L'ANC també ha reaccionat a la decisió del TJUE i ha considerat que "afegeix alguns matisos positius", ja que la sentència obre la porta a la possibilitat que es demostri que la ciutadania de Catalunya és un grup identificable de persones que s'enfronten a deficiències del sistema judicial que afecten la protecció dels seus drets. A través d'un comunicat, l'ANC destaca la menció de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, que no és vinculant, però aporta més arguments a la defensa per demostrar el seu punt. Així, admeten que sense aquesta escletxa seria "gairebé impossible" demostrar una deficiència generalitzada del sistema judicial espanyol.
🔴 El jutge Pablo Llarena no ha assistit al lliurament de despatxos als 171 integrants de la nova promoció de la carrera judicial, que se celebra aquest dimarts a l'Auditori del Fòrum de Barcelona. La presència de Llarena és habitual en aquest acte d'entrega de despatxos, però aquesta vegada, coincidint amb la sentència del TJUE, ha decidit no anar-hi. Per la seva part, el magistrat Manuel Marchena sí que hi ha assistit, ja que és el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem.
D'altra banda, el senador del PP Rafael Hernández ha celebrat que "el Tribunal de Justícia d'Estrasburg doni la raó al jutge Llarena". "Bèlgica haurà d'entregar Puigdemont a la justícia espanyola perquè sigui jutjat", ha afegit. Tot i això, el membre del PP ha lamentat que "ja no podrà ser condemnat com la resta de sediciosos gràcies al nou Codi Penal de Pedro Sánchez".
El Tribunal de Justicia de Estrasburgo da la razón al Juez Llarena y Bélgica tendrá q entregar a Puigdemont a la justicia española para ser juzgado👏
— Rafael Hernando (@Rafa_Hernando) January 31, 2023
Sin embargo ya no podrá ser condenado como el resto de sediciosos gracias al nuevo código penal de @sanchezcastejon
Més reaccions a la sentència del TJUE per l'euroordre. L'exconsellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, ha donat "tot el suport" a Lluís Puig a través de les xarxes socials. "La teva lluita, és la nostra. Us volem a TOTS i a TOTES en llibertat i a casa", ha escrit.
Tot el suport estimat HC @LluisPuigGordi. La teva lluita, és la nostra. Us volem a TOTS i a TOTES en llibertat i a casa. pic.twitter.com/h4vULINXuC
— Violant Cervera i Gòdia (@ViolantCervera) January 31, 2023
Les dues últimes preguntes que ha respost el TJUE són si pot un tribunal rebutjar executar una ordre d'entrega perquè l'encausat no sigui jutjat en un tribunal que no tingui la competència per fer-ho, sense haver demanat abans informació complementària sobre això a l'autoritat judicial que ha emès l'ordre. La resposta ha estat que no, mentre que en la darrera qüestió sobre si Llarena pot emetre noves euroordres contra els exiliats, el tribunal ha admès que sí.
En la mateixa pregunta, el TJUE afegeix que el tribunal "ha de determinar si existeixen elements objectius, fiables, precisos i degudament actualitzats que tendeixin a demostrar l'existència d'un risc real que es vulneri" el dret a un judici just "a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades o de deficiències que afectin un grup objectivament identificable de persones al qual pertanyi l'interessat", després de "dur a terme una apreciació global del funcionament del sistema judicial de l'Estat". Per tal de donar-los per acreditats, s'haurà de despendre "que els encausats es veuen privats, amb caràcter general, en aquest estat membre d'un llit jurídic efectiu que permeti controlar la competència de l'òrgan jurisdiccional penal que ha de jutjar-los, en forma d'un examen de la seva pròpia competència per aquest òrgan jurisdiccional o d'un recurs davant un altre òrgan".
Si bé el tribunal que ha d'efectuar l'entrega no pot decidir qui té competència per emetre una euroordre (tal com diu la resposta de l'anterior pregunta), sí que podrà tenir en compte si la persona serà jutjada per un tribunal que no tingui competència per fer-ho a l'hora de decidir si hi ha risc de vulneració de drets i, per tant, rebutjar entregar la persona sol·licitada. Amb tot, "el desenvolupament dels procediments" relatius a les ordres de detenció que s'hagin fet en el país que demana extradir-la "s'han de tenir en compte", i la manca de competència ha de ser "manifesta", sense discrepàncies entre l'estat emissor i el receptor de l'euroordre.
La quarta i cinquena pregunta és "com pot un tribunal saber quan hi ha risc de vulneració de drets?". El TJUE argumenta que si "existeixen raons serioses i fundades per creure" que la persona contra qui han emès una euroordre implicarà posar-la en "un risc real que es violi el dret fonamental" a un judici equitatiu. En aquest sentit, exposa que el tribunal que l'hagi d'executar "haurà de comprovar, de manera concreta i precisa, si, tenint en compte la situació individual d'aquesta persona, de la naturalesa de la infracció que se li imputa i del context fàctic en el qual es va dictar l'ordre de detenció europea, existeixen raons serioses i fundades per a creure que aquesta persona correrà tal risc en cas de ser lliurada".
Pel que fa a la tercera qüestió, diu: "Segons aquesta llei, pot un tribunal negar-se a entregar algú si creu que l'autoritat que ha emès l'euroordre no té competència per fer-ho?". La resposta del TJUE ha estat que no, que el Dret de cada estat membre de la UE dictarà quina "autoritat judicial" té competència per emetre una euroordre.
La segona pregunta plantejada pel magistrat Pablo Llarena no va ser acceptada perquè depenia de si el TJUE li donava la raó en la primera, cosa que no ha passat i, per tant, no procedeix.
En la mateixa pregunta, assenyala que els motius concrets segons els quals un tribunal "ha de o pot" denegar l'entrega es troben recollits a la Decisió Marc 2002/584 (legislació europea), però "l'existència d'un risc de vulneració dels drets fonamentals" també els permet abstenir-se d'executar l'euroordre, i això està recollit en la mateixa legislació, tot i que només s'ha d'aplicar en casos "excepcionals". És per això que els estats membres de la UE no poden "determinar lliurement l'abast" de les euroordres, perquè "aquesta interpretació entorpiria el bon funcionament del sistema simplificat" d'entrega de criminals. En el cas de Lluís Puig, però, el TJUE entén que la justícia de Bèlgica no el va extradir pel risc que suposava per als seus drets, i no segons el dret belga.
La primera pregunta era si un tribunal europeu pot fer cas del seu propi Dret nacional i negar-se a entregar una persona a qui li han imposat una euroordre. La resposta ha estat que no, però que aquest no és el cas de Puig. La denegació d'entregar una persona a qui se li ha imposat una ordre europea de detenció és una "una excepció, que ha de ser objecte d'interpretació estricta". Amb tot, recorda que les euroordres han de respectar "les exigències mínimes" per poder-les considerar "vàlides" i que es puguin executar.
La sentència del TJUE feta pública aquest dimarts dona resposta a cada una de les qüestions prejudicials plantejades pel magistrat espanyol Pablo Llarena sobre els líders independentistes exiliats i les ordres europees de detenció. El text, de 37 pàgines, contesta les 7 preguntes que el jutge del Suprem tenia per al tribunal, de les quals n'ha admès 6, perquè la número 2 depenia de si li donava la raó en la primera, cosa que no ha passat i, per tant, no procedeix.
Jordi Turull ha estat un dels primers a reaccionar a la sentència i ho ha fet en una piulada en què ha fet referència a una de les parts més importants del text del TJUE: "Som molts que formem part d’un grup objectivament identificable. Ens diem i som independentistes catalans", ha escrit
Després de la reunió del Consell Executiu la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha volgut començar la roda de premsa expressant el “màxim suport al president Puigdemont, al conseller Lluís Puig i la resta d'exiliats que continuen lluitant per demostrar la persecució del jutge Marchena, el jutge Llarena i el poder judicial espanyol”.
"Volem analitzar amb calma la situació perquè s'han fet interpretacions oposades". El portaveu dels comuns, David Cid, ha evitat posicionar sobre la sentència del TJUE, però ha aprofitat per reivindicar els indults i la derogació de la sedició.
El portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, ha dit que la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les euroordres "demostra que Llarena tenia raó", i ha afegit que espera veure Puigdemont i la resta d'exiliats retre comptes davant de la justícia.
“Ridícul”. Així és com des del govern espanyol es valora que l’independentisme celebri la sentència del TJUE. Fonts de l'Execuitiu de Pedro Sánchez apunten que des d’aquest dilluns el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fet més fàcil l’entrega de Carles Puigdemont a Espanya.
El secretari general de Cs i president de la Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu, Adrián Vázquez, ha donat la seva versió dels fets "El TJUE conclou que un estat membre de la UE no pot denegar l'execució d'una euroordre pels motius pels quals ho va fer Bèlgica. S'aplana el camí per a l'entrega dels fugats de la justícia"
L'ANC celebra la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea: "La resolució d'avui dona esperances per als líders catalans a l’exili, perquè tot i que una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol seria gairebé impossible de demostrar, hi ha una finestra d'oportunitat més gran perquè els advocats de la defensa demostrin que els catalans a favor de la independència poden veure els seus drets vulnerats".
La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha assegurat després de la decisió de la Justícia europea, que l'Estat de Dret "funciona" i que al final el president Carles Puigdemont i la resta dels exiliats hauran de "retre comptes davant de la Justícia espanyola".
Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans a Catalunya, fa la seva pròpia interpretació de la sentència: "És una bona notícia i suposa que guanya el Tribunal Suprem i perden els jutges belgues".
Aquesta és l'única referència que ha fet la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, a la sentència del TJUE.
🔴 El govern espanyol reacciona a la sentència del TJUE: "Manifestem el respecte per les resolucions judicials, també per les d'aquest tribunal. La resposta avala l'ordenament jurídic espanyol i el que sembla que traduir aquest fet és que es facilitarà que Puigdemont pugui rendir comptes davant la justícia espanyola, tal com ha demanat sempre el govern espanyol".
El TJUE obre la porta a desmuntar la competència del Suprem per jutjar Puigdemont i els exiliats. El TJUE afirma que el jutge predeterminat per la llei ha d'estar reflectit en una base legal expressa. Per Mayte Piulachs
L'exconseller Toni Comín comparteix les declaracions de Puigdemont a Brussel·les després de la sentència del TJUE:
Puigdemont: "El TJUE blinda que lluitem contra un estat que ens persegueix per raons polítiques" via @elnacionalcat https://t.co/YmvqtN5mXI
— Toni Comín (@toni_comin) January 31, 2023
El portaveu dels comuns al Parlament, David Cid, ha defensat que la via política és "més ràpida i efectiva" que la judicial després de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
L'Assemblea Nacional Catalana destaca que el "TJUE admet que es pot denegar l'euroordre dels líders catalans a l'exili per risc de vulneració de drets fonamentals".
Pel que fa a la competència del Tribunal del Suprem per jutjar els implicats en l'1-O, Luxemburg ha apuntat que la justícia belga no ha qüestionat "en principi" aquesta competència. Segons el tribunal, la justícia de l'estat receptor "no pot comprovar" si una euroordre ha estat emesa per una autoritat judicial competent o no i rebutjar-la per aquest motiu. Ara bé, en cas que dubti de la competència, el TJUE ha dit que la justícia belga ha de demanar informació al Tribunal Suprem abans de rebutjar la petició d'entrega.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha fet una breu valoració de la sentència del TJUE que avala tombar euroordres si hi ha "raons fundades" de risc dels drets d'un individu o el seu "grup identificable". En aquest sentit, i avisant que el pronunciament del tribunal s'ha de llegir amb deteniment per evitar conclusions precipitades, Plaja ha remarcat que el TJUE posi "el focus" sobre la denegació de l'euroordre si es vulneren drets fonamentals d'un conjunt de persones concret.
El portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, ha assegurat que la decisió del TJUE "apropa" l'extradició de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. "S'ha demostrat que Pablo Llarena tenia raó i que les denegacions de Bèlgica eren totalment infundades", ha remarcat en una roda de premsa. A més, Garriga ha confiat que "aviat" pugui veure els exiliats "retent comptes davant de la justícia com qualsevol altre ciutadà".
El Govern creu que el TJUE “obre la porta" a reconèixer la "causa general" contra l'independentisme. El Govern promet “continuar treballant per aconseguir l’amnistia” perquè puguin tornar els exiliats. Per Nicolas Tomás.
La periodista i col·laboradora d'El Nacional Elisa Beni ha criticat els mitjans i usuaris de les xarxes que interpreten la sentència al seu gust:
Gente cortando cachitos de sentencia que dicen lo que les gusta ¡que hay que leerlo todo y extraer el sentido objetivo!
— Elisa Beni (@elisabeni) January 31, 2023
El president Carles Puigdemont ha fet una piulada destacant que aquest dimarts s'ha fet "un salt qualitatiu molt important tant per la causa dels catalans com per la democràcia europea".
Avui hem fet un salt qualitatiu molt important tant per la causa dels catalans com per la democràcia europea. El TJUE deixa l'extradició en via morta, i habilita una via per la qual els catalans que lluitem per la independència puguem fer valdre els nostres drets col·lectius.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) January 31, 2023
"Per primera vegada es reconeix que es poden denegar les ordres d'extradició si es demostra: 1) Deficiències que afectin els drets d'un grup objectivament identificable, com podria ser l'independentisme, 2) Que l'òrgan que jutjaria el cas clarament no té la competència per fer-ho", ha destacat Òmnium Cultural en una piulada.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, apunta que hi ha diferents interpretacions sobre la sentència i afegeix que els "més legitimats per valorar el text són els afectats i no el Govern".
El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha assegurat que la sentència del TJUE és "una bona notícia". En una roda de premsa al Parlament ha remarcat que la resolució "apropa una mica més" l'extradició dels exiliats i ha afirmat que el tribunal "ha agafat les tesis del Suprem". "No està tot guanyat però el que és evident és que el TJUE ha donat la raó als tribunals espanyols i l'ha tret als jutges belgues" ha dit Carrizosa, que ha demanat "prudència".
VÍDEO | El magistrat del TJUE en el moment en que ha llegit la sentència sobre les prejudicials de Llarena.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, sobre la sentència del TJUE: "És una sentència que s'ha de llegir al detall. Màxim respecte a les valoracions fetes per Carles Puigdemont i Lluís Puig".
Pilar Rahola, eufòrica amb el TJUE: "Diu que el TS no podrà jutjar Carles Puigdemont". Pilar Rahola analitza la sentència del TJUE fil per randa: derrota de Llarena i èxit de l'exili amb Carles Puigdemont.
L'advocat d'Oriol Junqueras i altres membres d'ERC condemnats pel referèndum de l'1-O, Andreu Van den Eynde, reacciona a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les prejudicials del conseller exiliat Lluís Puig. En un fil al seu compte oficial de Twitter, Van den Eynde ha posat l'accent en el fet que el TJUE hagi admès que els tribunals d'arreu d'Europa poden frenar l'execució de les euroordres "quan aquesta execució donaria lloc a la vulneració d'un dret fonamental", i sempre que s'apreciïn "deficiències que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l'interessat".
Puigdemont: "El TJUE blinda que lluitem contra un Estat que ens persegueix per raons polítiques". Per Marta Lasalas
VÍDEO | Aquestes han estat les paraules del president Puigdemont des de Brussel·les:
L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha valorat molt positivament la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), ja que considera que fa "inviables" i deixa "en via morta" les euroordres del jutge Llarena contra els exiliats. En una declaració a la premsa des del Parlament Europeu, Puigdemont també ha destacat la "gran importància" que per primera vegada el TJUE parli de tombar euroordres si es constaten vulneracions en el tracte a "grups objectivament identificables".
Carles Puigdemont, en roda de premsa després de conèixer la sentència del TJUE: "Una persecució política no té cabuda en l’ordenament de les democràcies europees".
🎥 President @KRLS: “Una persecució política no té cabuda en l’ordenament de les democràcies europees.” pic.twitter.com/mNO4IrAQtQ
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) January 31, 2023
Lluís Puig, en roda de premsa des de Brussel·les: "Avui Europa és més justa, aplicarà més justícia i respectarà més els drets fonamentals, per nosaltres i altres grups".
🎥 Conseller @LluisPuigGordi: “Amb aquesta sentència estava en joc el concepte de vulneració de drets fonamentals. Avui Europa és més justa, aplicarà més justícia i respectarà més els drets fonamentals, per nosaltres i altres grups.” pic.twitter.com/blTeXINkgK
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) January 31, 2023
L'eurodiputada Diana Riba (ERC) ha assegurat aquest dimarts que els independentistes investigats i jutjats per l'1-O encaixen en la noció de "grup objectivament identificable" a la qual ha al·ludit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la sentència.
Aquesta es la sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea on s'ha llegit la sentència que afecta els dirigents independentistes:
L'exconseller Josep Rull posa l'accent en el terme 'Grup de persones objectivament identificades".
“Grup de persones objectivament identificables”. Els independentistes.
— Josep Rull i Andreu 🎗 (@joseprull) January 31, 2023
Gràcies @LluisPuigGordi. Gràcies Exili.
La presidenta de Junts, Laura Borràs, tanca files amb els exiliats: "La seva lluita no és individual, és col·lectiva"
Aquesta és l’estratègia de @JuntsXCat des del primer dia: mantenir la posició. Això és confrontació i per això agraïm als membres del govern legítim de la Generalitat a l’exili la seva lluita que no és individual, que és col·lectiva. És la de tots. I avui fem un pas endavant! pic.twitter.com/qR7w5rPfn2
— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) January 31, 2023
"Des del primer dia que vaig marxar, valoro l'escenari de tornar a Catalunya com una persona lliure, avui hi som un pas més a prop", ha sentenciat el president Puigdemont. La roda de premsa ha acabat amb aquestes paraules.
El president Puigdemont especifica que "mai parlem de casos personals" ja que "nosaltres representem els drets del poble de Catalunya que s'han vulnerat en cada una de les decisions judicials".
El president Carles Puigdemont subratlla que el "TJUE ha blindat el que nosaltres fa cinc anys que estem lluitant i que ja va quedar clar en el cas de l'exconseller Lluís Puig".
L'advocat dels exiliats celebra la sentència perquè "dona els instruments per avançar i seguir lluitant en aquest procediment".
Torn per a l'advocat Gonzalo Boye que recorda la importància de llegir a consciència les sentències del TJUE abans de fer valoracions precipitades. Boye recorda que la sentència afirma que Bèlgica "ho va fer bé".
L'exconseller Puig assegeura que els exiliats "són més forts a partir d'avui" per presentar-nos davant qualsevol petició d'extradició que es pugui tornar a presentar.
Pren la paraula l'exconseller Lluís Puig que afegeix que està molt content perquè "Europa avui és més justa i respecta més els drets fonamentals de totes les causes, ja siguin dels catalans o qualsevol altres ciutadà europeu".
Puigdemont apunta que "mai deixarem de lluitar", encara que la sentència d'aquest dimarts hagués estat negativa. "Portem cinc anys lluitant i ara ho seguirem fent amb més solidesa".
El també eurodiputat de Junts parla dels 'Grups Objectivament Identificables', un raonament "que incorpora el TJUE com a condició per rebutjar una euroordre".
El president Carles Puigdemont assegura que la sentència del TJUE "deixa les extradicions en via morta i posa condicions ala presentació de noves euroordres". Puigdemont afirma que la sentència subratlla que la decisió de la justícia belga estava d'acord amb la normativa.
🔴 Comença la roda de premsa des de Brussel·les amb Puigdemont, Puig, Comín, Ponsatí i Boye.
Òmnium Cultural s'ha sumat les reaccions a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L'entitat ha valorat positivament el text del tribunal, ja que apunten que aquest reconeix "la persecució a l'independentisme, malgrat l'obsessió malaltissa de l'Estat espanyol per reprimir el moviment". A través de les xarxes socials, Òmnium ha considerat que es tracta d'"un pas important".
El diputat de Ciutadans al Congrés Guillermo Díaz considera que el TJUE “sap molt bé el mal que han fet personatges com Puigdemont a Europa”. Segons el grup parlamentari liderat per Inés Arrimadas, es demostra que “Espanya és un estat democràtic”.
El secretari general de Cs i eurodiputat Adrián Vázquez ha assegurat aquest dimarts que la sentència del TJUE "aplana el camí per l'entrega dels fugats". En una piulada, el també president del Comitè d'Afers Jurídics de l'Eurocambra –el que es va haver d'encarregar del suplicatori per la immunitat dels eurodiputats exiliats- defensa que la sentència "conclou que un estat membre de la Unió Europa no pot denegar l'execució d'una euroordre pels motius pels quals ho fa fet Bèlgica".
En una entrevista de TV3, Cuevillas també ha reconegut que "com era previsible, diuen coses contradictòries. Donen arguments que poden afavorir una part o l'altra". Ha subratllat que la sentència "no afecta encara Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín", perquè tenen aforament com a eurodiputats i encara estan pendents de dues resolucions del TJUE sobre la validesa que l'Eurocambra els aixequés la immunitat.
El diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas, que va ser advocat de l'expresident del Govern Carles Puigdemont, ha valorat aquest dimarts que en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les euroordres "hi ha molts elements per a l'esperança".
L'advocada Isabel Elbal també ha analitzat la sentència del TJUE i ha advertit al jutge Llarena que abans de tornar a cursar una nova OEDE contra la mateixa persona, s'asseguri que “tingui caràcter proporcionat”.
La clave de la sentencia del TJUE, a mi entender, es que se puede denegar una OEDE si se demuestra la existencia de “deficiencias que afecten a la tutela judicial de un grupo objetivamente identificable de personas al que pertenezca” el reclamado. Sobran las pruebas…
— Isabel Elbal Sánchez (@isaelbal) January 31, 2023
El Tribunal Suprem acull amb "calma" la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Fonts del Suprem apunten que els magistrats estudiaran la sentència un cop rebin oficialment la resolució, i assenyalen que previsiblement no es produirà una reacció en els pròxims dies. "Primer ha d'arribar la notificació oficial", apunten, i s'abordarà "amb molta calma".
El president d'Òmnium, Xavier Antich, recorda que "l'independentisme és un 'grup objectivament identificable', i això, segons el TJUE, reclama protecció davant la possibilitat de vulneració de drets".
L'independentisme és un “grup objectivament identificable”, i això, segons el TJUE, reclama protecció davant la possibilitat de vulneració de drets. No és acceptable la persecució d’un moviment.
— xavier antich (@XavierAntich) January 31, 2023
Al vostre costat, @LluisPuigGordi, president @KRLS, @toni_comin i @ClaraPonsati https://t.co/d0SW3i9G9a
L'exconseller de Cultura, Lluís Puig, ha destacat aquest dimarts que els exiliats estan "cada cop més forts" a Europa. En una entrevista a El Món a Rac1 després que es fes pública la sentència del TJUE, Puig ha dit que està "carregat de raons" per fer front, si cal, a una nova euroordre. "Hi ha més arguments per continuar sense retornar-me a Espanya, hi ha més causes que ha de complir la nova petició d'extradició", ha afirmat Puig. L'exconseller exiliat a Bèlgica ha dit que, arribat el cas, afrontaria "amb tota l'alegria possible" una quarta petició d'entrega. Puig també ha dit que la sentència, ajuda a "millorar" la Unió Europea.
El portaveu del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, ha assegurat aquest dimarts que un cop feta la lectura completa de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) "segurament veurem que ni es dona la raó al cent per cent al jutge Llarena ni són flors i violes" per a l'independentisme. En roda de premsa al Congrés ha recordat que aquesta resolució és sobre la situació de l'exconseller Lluis Puig, i si Llarena vol l'extradició haurà de fer una nova euroordre que d'acord a la reforma del Codi Penal "només podria sustentar-se en un delicte de desobediència".
Un dels advocats de Lluís Puig, Simon Bekaert, considera la sentència "positiva":
Good judgement from the CJEU today. The Spanish judiciary went behind the back of the Brussels Court to the European Court of Justice to sideline the Belgian courts in the Catalan extradition cases. Their move backfired. #puigdemont #comin #puig #ponsati https://t.co/nwXv2qQJkJ
— Simon Bekaert (@Simonbekaert) January 31, 2023
L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, considera que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) manté les "esperances" que els tribunals d'altres països segueixin entenent el "biaix repressiu contra el moviment independentista que tenen els tribunals espanyols". Segons ha destacat a través de Twitter, el TJUE ha dit que es pot denegar una euroordre quan hi ha risc de lesió de drets fonamentals i s'afecta un "grup concret" de persones. I ha posat en valor que el tribunal ho ha decidit tot i tenir l'opinió en contra de l'Advocat General.
Pel que fa a si l'informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU és un element prou sòlid, Luxemburg considera que és una prova més, però no única per demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals. Finalment, el TJUE avala que el Tribunal Suprem pugui emetre noves euroordres contra els exiliats. Ara bé, sempre que les noves peticions siguin "proporcionades" i no suposin una "vulneració" dels drets fonamentals.
Pel que fa a la competència del Tribunal del Suprem per jutjar els implicats en l'1-O, Luxemburg apunta que la justícia belga no ha qüestionat "en principi" aquesta competència. Segons el tribunal, la justícia de l'estat receptor "no pot comprovar" si una euroordre ha estat emesa per una autoritat judicial competent o no i rebutjar-la per aquest motiu. Ara bé, en cas que dubti de la competència, el TJUE diu que la justícia belga ha de demanar informació al Tribunal Suprem abans de rebutjar la petició d'entrega.
Òmnium Cultural afegeix que el TJUE ha reconegut que es poden denegar les euroordres quan:
- "Hi ha deficiències que afectin els drets d'un grup objectivament identificable, com podria ser l'independentisme"
- "Quan l'òrgan que jutjaria el cas clarament no té la competència per fer-ho"
Òmnium assegura que "el TJUE ha fet un pas important i reconeix la persecució a l'independentisme".
Avui el Tribunal de Justícia de la UE ha fet un pas important i reconeix la persecució a l'independentisme, malgrat l'obsessió malaltissa de l'Estat espanyol per reprimir el moviment 👇
— Òmnium Cultural (@omnium) January 31, 2023
L'advocat dels eurodiputats de Junts, Gonzalo Boye, ha celebrat la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). "Les sentències del TJUE són per llegir-les íntegrament; avui és un gran dia", ha piulat aquest dimarts, després que la justícia europea hagi avalat el rebuig de les euroordres si es considera que hi ha "raons serioses i fundades" de vulneració de drets.
Després del pronunciament del TJUE, el proper pas de Llarena serà reactivar l'ordre de detenció europea contra Lluís Puig. Aquesta també afectarà Puigdemont, Comín i Ponsatí, però en el seu cas encara s'hauran de resoldre altres causes judicials abans de poder-los reclamar perquè ells són eurodiputats.
Malgrat que la sentència es refereix als motius de Bèlgica per extradir Puig -l'única euroordre que s'ha arribat a concloure-, també afecta la de l'expresident Carles Puigdemont, pendent de resoldre el cas de la immunitat.
El senador del PP Rafael Hernando es dirigeix a Pedro Sánchez i lamenta que Puigdemont "ja no podrà ser condemnat com la resta de sediciosos gràcies al nou Codi Penal".
El Tribunal de Justicia de Estrasburgo da la razón al Juez Llarena y Bélgica tendrá q entregar a Puigdemont a la justicia española para ser juzgado👏
— Rafael Hernando (@Rafa_Hernando) January 31, 2023
Sin embargo ya no podrá ser condenado como el resto de sediciosos gracias al nuevo código penal de @sanchezcastejon
Concretament, Llarena va preguntar al tribunal si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. En cas que fos així, també demanava aclarir si l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU era un element prou sòlid per acusar Espanya de vulnerar els drets fonamentals, i fins a quin punt Bèlgica podia rebatre la competència del Suprem per jutjar els implicats en el cas de l'1-O
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha defensat que els independentistes catalans són un "grup objectivament identificable". Turull també ha expressat el seu suport a l'exconseller de Cultura, Lluís Puig.
Aquest és el text íntegre de la sentència del TJUE:
L'advocat Andreu Van den Eynde explica la sentència en un fil al seu compte de Twitter. "Toca seguir lluitant pel reconeixement de drets fonamentals i contra l'ús pervers del dret penal amb finalitats polítiques", afirma.
La discussió que vam dur al TJUE en el cas Puig Gordi la vam centrar molt en la necessitat de superar el requisit d'acreditar un defecte sistèmic per a denegar una OEDE i acollir la possibilitat que el risc de lesió de DDFF afectés un "grup concret" de persones
— Andreu Van den Eynde (@eyndePenal) January 31, 2023
L'espanyolisme no es llegeix la sentència a fons i celebra "la gran notícia" de que "els colpistes estan més a prop de retre comptes a Espanya". Aquestes són paraules de la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas.
Gran noticia: los golpistas están más cerca de rendir cuentas en España. El TJUE reafirma la legitimidad de la democracia española: Bélgica no puede negar la entrega de huidos. Es triste que Europa defienda más a nuestros jueces que el Gobierno de Sánchez. https://t.co/uxQ3Yt9fAC
— Inés Arrimadas (@InesArrimadas) January 31, 2023
L'advocat Benet Salellas subratlla que la sentència "és un pas de gegant":
A l'espera de llegir la STJUE del cas Lluís Puig, hem de ser conscients del pas de gegant que suposa que el @EUCourtPress accepti poder denegar OED discutint el dret del jutge predeterminat per la llei quan afecti "un grup de persones objectivament identificable"👇
— salellas advocats (@salellasadv) January 31, 2023
Lluís Puig considera que la sentència d'aquest dimarts els deixa "un pas més a prop de tornar a casa".
L'exconseller exiliat explica que hi havia preocupació i que estaven preparats per "assumir qualsevol resultat", però que finalment tot és "molt millor del que podíem esperar".
Lluís Puig, sobre el terme 'Grups Identificables Objectivament': "Fa temps que diem que som una minoria nacional"
L'exconseller demana que es llegeixi la sentència a fons abans de fer afirmacions que són negatives per als dirigents independentistes.
Lluís Puig, després de conèixer la sentència, es mostra satisfet amb el text del TJUE i assegura que "aquesta batalla la guanyaran a tot arreu d'Europa".
L'exconseller Lluís Puig, a Catalunya Ràdio, afirma que "Bèlgica ha fet molt bé investigant les possibles vulneracions de drets". Puig veu possible una altra euroordre però creu que ara Llarena "ho té molt més difícil per tirar endavant la seva extradició".
Per la seva banda, l'expresident Quim Torra assegura que el TJUE ha dit que "no tot s'hi val per perseguir judicialment els independentistes"
La diputada de Junts Aurora Madaula afirma que Europa està admetent que hi ha "una persecució específica contra els independentistes catalans".
Europa entén que existeix una persecució específica contra els independentistes catalans.
— Aurora Madaula 🎗 (@Aurora_Madaula) January 31, 2023
L'advocat Gonzalo Boye aprofita per enviar un missatge d'agraïment a tots els professionals del món del dret que han participat del procés:
Esto ha sido un trabajo arduo de @josepcosta @isaelbal @salellasadv @eyndePenal y otras personas que prefieren quedar en el anonimato... mi agradecimiento a todos
— Gonzalo Boye (@boye_g) January 31, 2023
Per contra, n'hi ha que fan interpretacions molt diferents de la sentència. L'eurodiputat i exministre del govern espanyol Juan Ignacio Zoido assegura que el TJUE: "Tomba totes les excuses dels independentistes catalans".
La Justicia europea avala al juez Llarena y tumba todas las excusas de los independentistas catalanes. Puigdemont tiene que responder ante la Ley. https://t.co/r5kiNEkkZj
— Juan Ignacio Zoido (@zoidoJI) January 31, 2023
El diputat de Junts Francesc de Dalmases apunta que és molt important que "a Europa es continuï sense poder avalar el sistema judicial d'un dels seus membres".
No valorem prou què significa que des d’un club d’Estats com és Europa es continuï sense poder avalar el sistema judicial d’un dels seus membres. Si sabem llegir entre línies, fa feredat. Res que no sabéssim, però.
— Francesc de Dalmases i Thió @JuntsXCat (@francescd) January 31, 2023
1/2
Des de la CUP, destaquen l'excepció del TJUE: "La possibilitat de denegar euroordres quan afecti un grup de persones objectivament identificable".
Primera valoració de l'advocat Benet Salellas sobre la resolució del TJUE:
— CUP Països Catalans (@cupnacional) January 31, 2023
La possibilitat de denegar euroordres quan afecti "un grup de persones objectivament identificable", com és el moviment independentista català, és un pas important https://t.co/RDg720cwzc
El TJUE admet, tal i com defensaven les defenses del líders independentistes, que el tribunal pugui valorar "deficiències que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l'interessat".
El TJUE admet que es pot denegar l'euroordre de Puigdemont per risc de vulneració de drets fonamentals. Per Marta Lasalas.
El director de l'Oficina Europarlamentària de Junts, Aleix Sarri, carrega contra la premsa espanyola que creu que ara ja es podrà extradir Puigdemont: "Els pot l'odi i les ganes de guanyar alguna cosa després de cinc anys seguits de derrotes".
Mitja premsa espanyola està titulant com si la sentència del TJUE aconseguís l'extradició del MHP @KRLS. Els pot l'odi i les ganes de guanyar alguna cosa després de cinc anys seguits de derrotes. No passarà. I encara millor, la sentència d'avui és llavor de futures victòries.
— Aleix Sarri i Camargo 🎗 (@aleixsarri) January 31, 2023
L'advocat Gonzalo Boye comparteix fragments de la sentècia:
"no puede considerarse un tribunal establecido por la ley, ... artículo 6, apartado 1, un tribunal supremo nacional que resuelva
— Gonzalo Boye (@boye_g) January 31, 2023
en primera y última instancia sobre asunto penal sin disponer de una base legal
expresa que le confiera competencia para enjuiciar a todos encausado"
En resposta a les preguntes prejudicials presentades pel jutge Pablo Llarena, el tribunal de Luxemburg diu que també es pot denegar una entrega si es demostren "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema judicial d'un país.
El cap de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, recorda les paraules del tribunal del TJUE: "Som GOI, el Grup Objectivament Identificable"
Som GOI, el Grup Objectivament Identificable.
— Josep Lluís Alay (@josepalay) January 31, 2023
El TJUE avala rebutjar euroordres si hi ha "raons serioses i fundades" de vulneració de drets d'un individu i "deficiències" que "afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a les que pertany l'interessat".
El torcebraç entre Puigdemont i Llarena encara el moment decisiu al TJUE. Per Marta Lasalas
Segons la sentència del TJUE, "una autoritat judicial d'execució no disposa de la facultat de negar-se a executar una ordre de detenció europea (ODE) basant-se en un motiu de no execució que es derivi exclusivament del Dret de l'Estat membre d'execució". Malgrat això, el text afegeix que Bèlgica pot "aplicar una disposició nacional que prevegi que es denegarà l'execució d'una ODE quan aquesta execució donaria lloc a la vulneració d'un dret fonamental".
Pablo Llarena ha aconseguit una victòria parcial. El TJUE ha conclòs que la justícia belga no pot denegar una euroordre sota la premissa que el Suprem no és l'òrgan competent per jutjar els dirigents catalans que van impulsar el procés, però argumenta que sí que poden valorar les al·legacions de possibles vulneracions de drets humans.
L'advocat Gonzalo Boye demana que la sentència es llegeixi íntegrament abans de treure conclusions:
Las sentencias del TJUE son para leerlas íntegramente... hoy es un buen día
— Gonzalo Boye (@boye_g) January 31, 2023
El TJUE ha sentenciat que la Justícia belga no pot rebutjar el lliurament dels exiliats basant-se en el risc que es violin els seus drets fonamentals si no demostra deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya.
"La sentència nega la capacitat de denegar una extradició, però fa excepcions, com el risc que no hi hagi un judici just", explica Cuevillas.
"La sentència diu coses contradictòries, però hi ha motius per tenir esperança", reafirma l'advocat Jaume Alonso Cuevillas en declaracions a TV3.
L'advocat Jaume Alonso Cuevillas assegura que "hi ha molts elements per tenir esperança"
El secretari general de Junts, Jordi Turull, envia el seu suport al conseller a l'exili Lluis Puig.
Som molts que formem part d’un grup objectivament identificable. Ens diem i som independentistes catalans. Tota la força i tot el suport conseller @LluisPuigGordi
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) January 31, 2023
El TJUE, però, ha posat condicions a les prejudicials del magistrat del TS, Pablo Llarena.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat la raó al jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, segons les primeres interpretacions.
El tribunal ja ha fet la lectura de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les qüestions prejudicials plantejades pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre les euroordres contra els polítics independentistes exiliats.