Amnistia Internacional elabora un decàleg amb les recomanacions que el govern espanyol hauria de tenir en compte per evitar repetir un altre espionatge orquestrat pel mateix CNI que l'entitat considera totalment un abús i per això, conclou que el centre nacional d'intel·ligència de l'Estat no dona prou garanties actualment per complir amb la norma que eviti atemptar contra els drets humans.
Acaba el debat sobre el CatalanGate al Congrés dels Diputats.
Acaba la intervenció de Pedro Sánchez.
Sánchez assegura que no mira a una altra banda i remarca que el CNI no està descontrolat: "Mai he dit que el CNI estigués descontrolat. És que no ho està!".
"Crec que la discreció en algunes matèries reservades a la seguretat nacional no són opacitat", defensa Sánchez. Tot i això, admet que cal avançar en la transparència, malgrat que qüestiona de nou l'informe de Citizen Lab.
"Des de fa quatre anys demanen eleccions anticipades, dia si dia també", assenyala del PP Sánchez, qui torna a retreure als populars la seva oposició destructiva al govern espanyol.
Torna a intervenir Pedro Sánchez. "Alguns grups parlamentaris demanen la meva presència per tot menys per parlar", lamenta el president espanyol, qui afirma que el ple ha estat replet d'insults.
Torn per Héctor Gómez (PSOE), qui retreu a Gamarra que assenyali a Sánchez com a responsable del CNI al president espanyol, Pedro Sánchez, quan Rajoy va dir en el seu moment que el CNI no el va avisar del viatge de Corinna al país. "Menys agressivitat i menys mentir", sentència.
Intervé Esteban Bravo (PNB) discrepa amb l'afirmació de Sánchez de què no existeix el deep state. "En alguns àmbits tenen vostès un gran temor a actuar", afirma el diputat.
Torna a intervenir Ines Arrimadas (Cs) amenaça als independentistes catalans i bascos: "cada vegada que amenacin la seguretat nacional els serveis d'intel·ligència se'ls investigarà. Ho entenen?".
"El fracàs de la taula de negociació, no és el fracàs de l'esquerra independentista, sinó de l'esquerra espanyola", remarca el diputat d'ERC.
Arriba el segon torn de paraula de Gabriel Rufián (ERC). "Justifica espionatge per talls de carreteres i crema de contenidors. S'ho torno a repetir si demà li fan una vaga i fan això, són coses que passen, també els espiarà?"
Jaume Asens (Podem) torna a intervenir i retreu que ERC ha votat en contra de les mesures socials que ha presentat el govern espanyol.
En la seva intervenció Gamarra ha recomanat el llibre de Roger Torrent sobre Pegasus a Pedro Sánchez: "Li recomano una lectura: Pegasos, l'Estat que ens espia, per Roger Torrent, expresident del Parlament. Allà pot trobar moltes respostes a les preguntes que li hem fet".
Gamarra retreu a Sánchez que no ha respost cap de les preguntes que li ha fet en la seva intervenció inicial. A més, qüestiona l'informe de Citizen Lab.
Torn de nou per Cuca Gamarra (PP), qui respon a la intervenció de Sánchez afirmar que el govern socialista es "deslegitima nou". "Nega a l'oposició el dret a controlar el govern", retreu la popular.
"No puc compartir que aquí es persegueixi a gent per la seva ideologia, el que puc garantir és que nosaltres actuem dins de la legalitat democràtica i evitem errors com els d'anteriors administracions", afirma Sánchez.
El president espanyol insisteix a dir que no hi ha un "Estat profund" i afirma que les pràctiques d'estructures parapolicials van acabar amb la seva arribada a la Moncloa.
Sánchez retreu a Miriam Nogueras que Junts polititza l'ús de la llengua catalana a Catalunya i no vol acudir a la taula de diàleg. "Crec que es van quedar l'any 2016 i estem en 2022, assumeixin responsabilitats i passin pàgina".
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, lamenta que les preguntes essencials sobre el CatalanGate es mantenen sense resposta.
Sánchez retreu que hi ha parts del Govern que no creu en el diàleg amb l'Estat. "Hem d'avançar més de pressa? No diré que no. Si l'independentisme només defensa l'amnistia i l'autodeterminació, no anem enlloc".
"El problema de la dreta i la ultradreta és que han fet servir la societat catalana com un pim-pam-pum per arribar al poder", afirma Sánchez qui també remarca: "Quan arribin les eleccions, a vostès, senyora Gamarra i senyor Abascal, els posaran al seu lloc".
Sánchez, a Vox: "De vostès no puc esperar respecte. Alguns cops quan pugen aquí no s'adonen de les barbaritats que diuen".
El president espanyol carrega contra el PP i els retreu: "En 40 anys de democràcia a qui li han fet una declaració unilateral d'independència?". Sánchez també els acusa de fer servir les forces de l'estat quan estan al poder per perseguir rivals polítics.
Sánchez acusa el PP de deslegitimar el seu Executiu pels suports que té. "No fa cap favor a la democràcia, ja que aquí estem representats tots els que els espanyols han decidit a les urnes", remarca.
Torna a intervenir el president espanyol, Pedro Sánchez, qui assegura que la majoria dels grups de l'oposició estan aprofitant el debat d'aquest dijous per tractar altres temes. "Aquest govern compleix amb la constitució", insisteix.
Gómez insisteix que el PSOE "només fa que treballar per Espanya". Retreure l'agressivitat de l'oposició i demana que s'ha de contextualitzar els casos d'espionatges.
Torn per Héctor Gómez (PSOE) que acusa la dreta d'atacar al president Pedro Sánchez "no tenen decència". "Superarem totes les barreres de l'insult, però els frenarem amb democràcia, no permetrem la desqualificació de manera permanent".
Sayas: "El que és normal en qualsevol democràcia és que s'espiï als terroristes i el que no és normal en cap democràcia és que el govern pacti amb terroristes".
Sergio Sayas (Unión del Pueblo Navarro): "Espanya necessita que el seu president dimiteixi. Espanya no pot permetre's viure sotmès a tota la cort d'independentistes de la Cambra".
Pedro Quevedo (Coalición Canaria): "Un té la sospita que no es pot estar tranquil de cap de les maneres, ni en companyia del mòbil. Cal diferenciar l'espionatge inacceptable, el que és utilitzat com una eina de poder per a perseguir el que discrepa".
Vehí dura contra Sánchez "no serveix una taula de diàleg que només li serveix al PSOE per a rentar la seva imatge internacional". "Davant el que vostè ens ha explicat abans, nosaltres ho tornarem a fer".
Mireia Vehí (CUP) pregunta Sánchez com convencen al jutge del tribunal Suprem per autoritzar l'espionatge, que són independentistes? "Aquestes escoltes vulneren el conveni europeu dels Drets Humans". "Quin estat de dret compta amb un sistema judicial que permet espiar a advocats, polítics i periodistes?"
Aizpurua recorda que Sánchez ha demanat un acte de fe i "nosaltres hem demanat una cosa més simple investigar, aclarir i depurar"."Haurien de ser vostès els interessats en depurar les clavegueres i fer passos cap a la democratització i la regeneració d'aquest estat".
"Nosaltres sostenim la majoria plurinacional i progressista que impedeix un govern de la ultradreta i vostè ens espia". Pregunta directament a Sánchez, si considera que això és normal. "Els mateixos mecanismes que utilitzen contra el narcotràfic, contra el jihadisme o contra els atacs de l'exterior, els usen contra persones que l'única cosa que fan és posar urnes".
Torn ara per Mertxe Aizpurua (EH Bildu) reclama a Sánchez que fa més d'un mes que es va conèixer la notícia de l'espionatge amb Pegasus i durant aquest temps s'han anat dient diverses explicacions per part del govern espanyol. "Vostè ha acabat compareixent contra la seva voluntat". "Aquest govern ha utilitzat les mateixes tàctiques que tots els anteriors contra els adversaris polítics".
Esteban: "L'assumpte de l'espionatge té més implicacions, moltes més de les que aparentment semblem controlar des de la superfície".
Esteban, sobre l'espionatge al mòbil de Sánchez i d'altres ministres, assegura que "no disminueix la gravetat de l'espionatge a Catalunya ni dona més seguretat, per què no ens dirà qui l'ha fet?
Estaban recorda que "un govern democràtic ha de conèixer les decisions operatives el que no ha de fer és utilitzar els serveis secrets per als seus propis interessos".
Aitor Esteban (PNB) sobre el cas Pegasus, dirigint-se a Sánchez assegura que no sap que és pitjor "que ho sàpigues o que no". "Si ho sabia em sembla una responsabilitat, però si no ho sabia, que el CNI sigui una cèl·lula autònoma que decideix escollir objectius en una matèria tan delicada com la política és molt greu".
La líder de Cs ataca Sánchez per la gestió de la situació de l'espionatge. "Vostès posen la diana sobre els servidors públics, posen la diana sobre ells, no pot ser que talli el cap de la directora del CNI quan no serveixi als seus interessos"
Arrimadas critica amb el govern per la concessió d'indults. "L'últim infame per a una dona que ha segrestat a un nen i l'ha tingut segrestat durant un any". La líder de Cs demana a la ministra d'igualtat, Irene Montero, que dimiteixi i que "deixi d'utilitzar el nom del feminisme per defensar aquestes barbaritats".
Arrimadas contra Sánchez "estem parlant d'un govern que comet infàmies contra l'Estat des de les institucions de l'Estat". A més insisteix, en el fet que el president del govern espanyol demani perdó als policies que van titllar com a "piolins".
Torn ara per la líder de Cs, Inés Arrimadas, que critica a Oriol Junqueras, Arnaldo Otegui i Mertxe Aizpurua, i els acusa de delinqüents. Assegura que Sánchez és el "vehicle gràcies al qual aquestes persones que volen destruir Espanya estan arribant a institucions bàsiques del govern". Recorda a Sánchez que això té conseqüències, "vostè és una maquinària perfecta, és una bola de demolició contra les institucions de l'Estat".
Néstor Rego (Bloque Nacinoalista Galego) es dirigeix directament a Sánchez "espiar a adversaris polítics no és propi d'un sistema realment democràtic, ni legalment ni molt menys de forma il·legal". A més, pregunta directament a Sánchez quan derogaran la llei mordassa?
Iñigo Errejón (Más País) sobre Pegasus "aquesta batalla s'ha de lliurar per restaurar un pluralisme efectiu".
El portaveu del PdeCat sobre la taula de diàleg "l'avenç que vostès consideren no es pot entendre com un gran assoliment, simplement és una petita passa, però fa 8 mesos que no tenim noticies".
Torn per a Ferran Bel (PdeCat) que critica que Pedro Sánchez hagi parlat tant de la corrupció del PP en lloc del cas Pegasus. Li pregunta directament que si pot garantir que la policia no ha utilitzat Pegasus. "L'única responsabilitat que assumirà el govern espanyol és el cessament a la directora del CNI? O també pensa destituir a la ministra de Defensa?".
Nogueras reconeix que gràcies al PSOE la situació a Catalunya en res s'assembla a la del 2017, li donaré la raó. Assegura que ara ja no és la Catalunya desacomplexada i valenta que va sortir al carrer el 2017 per dir "prou", però "estic convençuda que Catalunya tornarà a sortir al carrer per rematar la feina que vam començar el 2017. Visca Catalunya Lliure".
Nogueras exigeix a Sánchez que expliqui per què han espiat als independentistes. "Vostè es pensa que aquí tots som estúpids, A quins incendis de l'independentisme fa referència?", pregunta a Sánchez.
Torn ara per Miriam Nogueras, diputada de JxCat, critica amb Sánchez "a què ha vingut avui vostè". "El que fa el CNI i els objectius, els marca, els signa i els aprova el president del govern espanyol". Quan assegura que la ciutadania ha d'estar trenqui-la perquè només espia quan tenen una autorització policial "vostè està afirmant que està espiant a l'adversari independentista".
Rufián es mostra molt crític amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, per les seves declaracions en les quals assegurava que "estava molt orgullosa dels 3.000 treballadors del CNI" i assegura que no els ajuda. "Hem d'avançar en l'Estat de Dret".
"Consideren a l'independentisme una amenaça per a l'Estat a l'altura del jihadisme internacional". Rufián considera que és important saber si hi ha gent en aquest país amb placa que pensa que no hi cap ningú més i que contra aquest ningú més "val tot".
Rufián retreu a Sánchez que "no pot blanquejar al seu Executiu davant tot el que ha passat". Els investigats només tenen en comú que comparteixen ideologia, que eren independentistes. El líder d'ERC pregunta a Sánchez quin delicte havien comès aquestes persones. "Per què van espiar a Pere Aragonès, que feia? I perquè l'investigaven mentre ERC negociava una investidura amb vostès?"
Intervé Gabriel Rufián (ERC) critica a Sánchez i li pregunta "vostè és conscient que l'únic que fa és donar-nos més excuses i que la gent cabdal cada cop som menys i més dèbils?". Rufián assegura que "el poder mai pot estar per sobre de la moral, ni un Estat ni un govern pot tenir una vida paral·lela". "Espanya fa olor de tancat", així sentència Rufián.
Asens afirma que la legislatura de Sánchez serà recordada pel diàleg i la llibertat, tot i que, sobre la taula de diàleg Asens assegura que no ha avançat. Insta a Sánchez a reflexionar sobre com vol ser recordat el seu govern.
El diputat de Podemos, Jaume Asens, fa una repassada sobre el que sabem fins al moment del cas Pegasus. Assegura que per al seu partit el cas Pegasus representa "un atac als drets fonamentals incompatible amb la democràcia i això afecta la imatge exterior d'Espanya". A més, reitera que aquest acte mostra un problema sobre la manera com s'ha afrontat el conflicte català en el "tot val contra l'independentisme".
El líder de Vox assegura que destituint la directora del CNI "ha atacat als que ens protegeixen contra colpistes i terroristes". Abascal assegura que "no és legítim mentir als espanyols".
Torn ara pel líder de Vox, Santiago Abascal, assegura que no s'ha cregut res del que ha explicat avui Sánchez "no té cap credibilitat, és la mentida feta persona". I l'acusa de ser capaç inventar-se un espionatge només per mantenir la seva posició al poder. "Que podríem esperar d'un govern que ha pactat amb els enemics de l'Estat, malgrat haver comès els pitjors delictes que pot cometre un polític amb l'acte secessionista que es va viure a Catalunya".
Gamarra assegura que és hora d'actuar d'una manera diferent per millorar els serveis d'intel·ligència i li ofereix l'ajuda del PP a Sánchez, ja que no podrà comptar amb els seus socis de govern. "El drama per a Espanya és simple i és vostè".
Gamarra anuncia que el PP ha sol·licitat una convocatòria de la Comissió de Despeses Reservades per a conèixer la informació del hackeig als mòbils dels membres del govern espanyol que han estat espiats.
Gamarra insisteix a criticar la gestió que el govern espanyol ha fet amb el cas Pegasus "compareix vostè en un acte de malaptesa. Ens va comunicar que havia estat atacat el Govern al maig i juny de 2021, quan vivíem una de les majors crisis diplomàtiques amb el Marroc". A més li pregunta directament si van espiar el seu mòbil personal o l'oficial i quin tipus de documents se'n van hackejar.
Torn per Cuca Gamarra (PP) que li recorda a Sánchez els casos de corrupció del seu partit: "tenen a dos presidents condemnats". A més, insisteix en el fet que no li ha demanat perdó als policies que va anomenar 'piolins' i "que van ser els que van parar el cop d'estat a Catalunya".
Fins aquí la intervenció del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre l'espionatge amb Pegasus.
Sánchez recorda que "la meta del govern" ha estat canviar la discòrdia per la convivència. Tot i això, Sánchez admet que encara hi ha discrepàncies però que una cosa està clara, el seu govern mai ha permès un abús.
El president assegura que les noves lleis evitaran "futures bretxes de seguretat". Sánchez explica que la nova responsable del CNI podrà donar compte del compliment d'objectius i que això és gràcies a les noves lleis. "Respecte absolut a la legalitat democràtica, això que no ho dubti mai ningú", diu el dirigent socialista a mode de conclusió.
El president espanyol també anuncia una reforma de la llei orgànica reguladora del control del CNI en la línia de les recomanacions de l'informe del Defensor del Poble. Finalment, el president assegura que seguiran treballant per redoblar la seguretat i blindar-la de cara al futur.
Sánchez exposa que cal actualitzar la regulació de la ciberseguretat i recorda que la llei del CNI és de 2002 i que, per tant, necessita evolucionar. Sánchez anuncia una nova llei d'informació classificada (de secrets oficials) ja que la vigent es va aprovar durant la dictadura.
Sánchez demana també la col·laboració público-privada i recorda que el 2020 es va crear el fòrum nacional de ciberseguretat: "Espanya és el segon país del món amb més centres de ciberseguretat reconeguts públicament, només estem per darrera d'una gran potència com són els Estats Units".
El president espanyol explica que el seu executiu lluita per garantir la privacitat al ciberespai: "Aquest espai exigeix una atenció constant i això té un impacte directe sobre la seguretat nacional". Sánchez demana compromís a totes les forces polítiques per fer front a aquesta "qüestió d'estat".
Sánchez fa referència a països com Portugal i Grècia i assegura que els seus serveis secrets no requereixen d'una autorització judicial prèvia. El president aclareix que a Espanya hi ha control "polític, econòmic i judicial".
"La ciutadania espanyola ha d'estar tranquil·la perquè protegim els seus drets constitucionals", Sánchez envia un missatge als ciutadans i els diu que estan ben protegits i que vetllen per ells. "Tenim un sistema més garantista que el de molts països del nostre voltant"
"Hem intentat millorar les relacions i hem treballat amb el govern català", Sánchez recorda que es va acordar amb el Govern crear una comissió mixta. El president espanyol torna a fer referència a l'informe del Defensor del Poble i explica que aquest ja fa referència a les discrepàncies entre governs i no les considera "dolentes".
"El govern espanyol està compromès amb el diàleg amb Catalunya", diu al mateix temps que lamenta que l'espionatge hagi empitjorat els contactes amb el Govern. Sánchez demana a l'independentisme que obri la taula de diàleg perquè considera molt necessari el "retrobament de tots els catalans".
Sánchez refusa "qualsevol pràctica il·legal" i planteja "tres reflexions" per "tranquil·litzar l'opinió pública catalana". Sánchez assegura que no es comformarà amb només demostrar que s'ha actuat de manera legal i que anirà més enllà. Sánchez indica que més endavant farà un anunci per provar el seu compromís.
"El CNI va sol·licitar al TS per procedir a la intervenció de les comunicacions de 18 de les persones a les que es fa referència a la publicació de Citizen Lab. No eren 65, n'eren 18", apunta el president que intenta així minimitzar la magnitud del cas. "Es volia prevenir, detectar i impossibilitar les accions que atemptin contra l'ordre constitucional, l'estabilitat de les institucions i el benestar de la població, entre d'altres", afegeix el president espanyol.
"El propi informe de Citizen Lab, que ha organitzat tota aquesta alarma, reconeix que no es poden atribuir les operacions d'espionatge a una entitat concreta". Sánchez demana que no es concedeixi l'estatus de proves a una conjectura.
Sánchez fa referència al CatalanGate i a l'informe del Citizen Lab: "El passat 2 de maig nosaltres també vam explicar que teníem telèfons infectats amb Pegasus". El president espanyol posa exemples d'altres països que han patit l'espionatge amb Pegasus i parla del Regne Unit, Alemanya i França.
"El govern no coneix, no decideix sobre els serveis d'intel·ligència. Això mai ha passat en aquest govern", assegura el president espanyol que recorda que aquesta és la base de la democràcia. Sánchez aprofita per fer referència al "conflicte polític amb Catalunya" i indica que, tot i haver viscut moments molt durs, encara queda molt per solucionar.
Sánchez explica que es fan controls sovint com, per exemple, a la comissió de secrets oficials. El president espanyol recorda que el Defensor del Poble va actuar d'ofici amb un estudi minuciós del CNI. "La informació que afecta a la seguretat nacional està sempre sotmesa al control dels tribunals, del Parlament, o fins i tot del Defensor del Poble"
El president parla sobre la seguretat nacional i agraeix la feina dels cossos de seguretat i dels serveis d'intel·ligència: "Treballen per nosaltres i per protegir-nos".
Sánchez fa refència als audios que revelen converses entre ministres del PP i Villarejo: "Sentim vergonya aliena d'aquestes converses amb cossos parapolicials". El del PSOE critica que el PP no doni expliacions i digui que la trama de corrupció és contra ells i no d'ells.
Pedro Sánchez assegura que el seu govern no se salta la Constitució i sempre actua d'acord amb ella. "Estem compromesos amb la transparència", subratlla el president espanyol.
"La corrupció ja no és de les principals preocupacions ciutadanes", explica Sánchez que es felicita dels pocs casos que hi ha des del seu mandat. El president del govern espanyol defensa que les institucions públiques pertanyen als ciutadans i que el país està tirant endavant tot i els entrabancs com la pandèmia.
"La dreta espanyola practica la corrupció democràtica, es pensen que el poder només és seu". Pedro Sánchez critica els partits de dretes i els acusa de voler apoderar-se d'Espanya. El president espanyol explica que la dreta no pot entendre com el nacionalisme català i basc donen suport al govern espanyol.
El líder del PSOE recorda que el seu partit es va proposar posar fi a les polítiques antisocials i a la corrupció. Sánchez fa referència a les enquestes, que abans deien que una de les principals preocupacions era la corrupció i ara ja no.
Pedro Sánchez pren la paraula i explica que compareix a petició de diferents grups parlamentaria per "retre comptes". El president diu que s'ha posat en dubte el compromís del govern espanyol. Sánchez explica que en breu farà 4 anys de la moció de censura al PP i que ell va fer un pas endavant per superar les "desigualtats" que havien causat les polítiques neoliberals del PP.
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, dona per iniciat el ple i anuncia que compareix Pedro Sánchez, per petició d'ERC i EH Bildu, per donar explicacions sobre el CatalanGate
🔴 El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareix en el ple del Congrés per informar de la crisi política motivada per l'espionatge amb el sistema Pegasus, que ha afectat líders polítics independentistes i també membres de l'Executiu. Comença el ple.
La compareixença de Sánchez es produeix dos dies després que el PSOE hagi tornat a impedir amb els seus vots la creació d'una comissió d'investigació sobre l'espionatge, com havien demanat Unides Podem i partits nacionalistes i independentistes, després de fer-se públiques les escoltes als dirigents independentistes a través de Pegasus i també a alguns membres del govern espanyol, entre ells el mateix Pedro Sánchez.
El president del govern espanyol també comunicarà que s'agilitzarà la nova llei de secrets oficials en el proper període de sessions i que es desclassificaran les autoritzacions d'espionatge que demani l'Audiència Nacional, segons avancen alguns mitjans.
Sánchez donarà explicacions a petició de l'oposició, que va exigir la seva compareixença en Junta de Portaveus, deixant en minoria a les dues forces polítiques que componen el govern espanyol, PSOE i Unidas Podemos. Serà a més un debat monogràfic, com demanaven els altres grups, que començarà a les nou del matí d'aquest dijous.
El ple d'aquest dijous portarà novetats ja que, assegura el diari, Sánchez ha decidit que anunciarà un canvi important a la llei del CNI per augmentar els controls judicials i interns, segons El País,
Òmnium Cultural ha fet un pas més per garantir que els responsables del CatalanGate assumeixen les responsabilitats de les seves accions. L'entitat ha demanat la creació d'una comissió internacional d'investigació en el si de les Nacions Unides (ONU) per elaborar un informe independent i imparcial sobre l'espionatge massiu u a líders socials i polítics catalans independentistes, amb el qual es pugui identificar i sancionar els responsables.
La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, s’ha reunit amb el ministre de la Ciberseguretat del Quebec, Éric Caire, i la ministra de Relacions Internacionals i de la Francofonia, Nadine Girault. En la trobada, s’ha abordat aspectes com la ciberseguretat, l’accés a la informació i l’eficiència de l’Administració Pública. La consellera ha posat sobre la taula la necessitat de regular internacionalment l’ús dels programes d’espionatge i han acordat que els governs de Catalunya i el Quebec hi treballaran conjuntament.
Aquest dijous a les 9 hores, el president espanyol Pedro Sánchez compareixerà davant del Congrés dels Diputats per l'espionatge de Pegasus.
Acaba el torn de preguntes al govern espanyol referides a l'espionatge amb pegasus i el catalanGate.
Bolaños critica l'actuació del PP per la seva corrupció i assegura que "no poden donar lliçons a ningú, no poden obrir la boca". Assegura que les seves politiques de ciberseguretat van ser "un exemple d'inacció i de mandra"
Ana María Beltran exigeix a Bolaños que dimiteixi "per haver posat la seguretat de l'Estat en exposició pública, per haver consentit que es cessés a la directora del CNI, per haver mentit en seu parlamentaria i sobretot perquè és vostè el bullidor prinicipal dels pactes de la vergonya de Sánchez".
Ana Maria Beltran (PP) li pregunta directament al ministre de la Presidència, Felix Bolaños, si dimitirà del seu càrrec després d'admetre que la intromissió al telèfon de Pedro Sánchez es culpa del seu departament i no pas del CNI.
🔴 El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha desestimat la petició de personació de la Generalitat com a acusació popular pel CatalanGate per no existir habilitació legislativa específica perquè les persones jurídiques públiques, com és el cas de la Generalitat, puguin exercir l'acció popular. La interlocutòria del jutge recull la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem que estableix que el sistema general de la Llei d'Enjudiciament Criminal no permet inferir que les entitats públiques puguin exercir com a acusació popular.
Belén Vázquez ha fet referència a la informació que va sortir a la llum ahir sobre que el Ministeri de l'Interior va posar en marxa el 2012, durant el primer mandat de Mariano Rajoy al capdavant del govern espanyol, un pla contra dirigents independentistes catalans a partir d'informes falsos elaborats per policies, coincidint amb la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya
Marlaska sobre l'espionatge, argumenta que s'ha posat la denuncia tal i com correspon davant l'Audiència Nacional i s'està investigant el cas.
Torn de preguntes dirigides al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Ana Belén Vázquez (PP) critica a Pedro Sánchez per anomenar "piolins" als policies que estan a Catalunya. I li pregunta a Marlaska "qui li ha robat el 7GB d'informació? i que està fent contra els que li han robat la informació del seu mòbil?"
Pedro Sánchez ha assegurat aquest dimecres a la sessió de control que el govern espanyol serà transparent i col·laborarà amb la Justícia perquè "no té res a amagar" i s'ha compromès a complir reformant la Llei de Secrets Oficials, així com a "escoltar les propostes que siguin necessàries" per a "millorar" el treball del CNI, com l'anunciada pels nacionalistes bascos.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà finalment dijous 26 de maig en el Ple del Congrés per informar de la crisi política motivada per l'espionatge amb el sistema Pegasus, amb el qual es va espiar polítics i líders independentistes en el marc del CatalanGate, i també a membres de l'Executiu, inclòs el mateix cap del Gabinet, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha considerat "extremadament urgent" la reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre el CatalanGate però ha avisat que "no es tracta de fer una foto entre dos presidents". En una entrevista a Ser Catalunya, el cap de l'executiu català ha reclamat que es desclassifiquin els documents sobre "l'espionatge polític", saber qui va donar l'ordre i que s'assumeixin responsabilitats, si fa falta, penals.
Sánchez, s'ha declarat en el Congrés disposat a reunir-se amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, o a convocar la taula de diàleg amb Catalunya quan la parteixi catalana així ho decideixi, ja que sosté que la seva aposta pel diàleg és "total, absoluta i rotunda". La portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, qui considera que la majoria que va facilitar la investidura de Sánchez en 2020 ha quedat "tocada" després de la polèmica per l'espionatge a polítics independentistes. ERC, principal aliat parlamentari del Govern de coalició, ja ha dit que una reunió de Aragonès amb Sánchez i una nova reunió de la taula bilateral ajudarien a resoldre aquesta crisi.
González Terol insisteix en que perquè no expliquen els autèntics motius del cessament d'una persona que ha fet bé la seva feina. Es pregunta que ha fallat i de qui ha estat culpa "quina informació es va extreure dels mòbils, quins mòbils van ser investigats?". Segons González Terol la resposta és fàcil el govern espanyol cedeix sota pressió dels líders independentistes. González Terol ha afirmat que de Robles esperava una "defensa fèrria de les institucions". "El PP no entén què fa vostè encara aquí asseguda", ha dit.
Robles reitera que la "substitució" d'Esteban es deu a que consideren que s'ha fer un canvi per donar una visió nova i modernitzar el càrrec.
Comença el torn de preguntes cap a la ministra de Defensa, Margarita Robles. El diputat Antonio González (PP) pregunta quins són els motius pels quals ha estat cessada la directora del CNI, Paz Esteban.
La portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha centrat la seva intervenció en el cas CatalanGate i ha recordat a Sánchez que el seu Executiu "va néixer d'un pacte diabòlic" amb aquells que sabia que estaven sent investigats. "Què li concedirà a l'espiat Aragonés?", s'ha preguntat. Gamarra ha afirmat que queden "moltes incògnites" que Sánchez ha de buidar sobre les recerques del Centre Nacional d'Intel·ligència després del cessament de la seva directora, Paz Esteban, i ha asseverat que "no pot negar que estava al corrent de qui s'investigava i per què".
Els ministres de Presidència, Félix Bolaños, i Defensa, Margarita Robles, seran objecte de nou d'un examen al qual està vegada també se sumarà també el responsable d'Interior, Fernando Grande Marlaska.
Pedro Sánchez provoca el riure a l'hemicicle quan argumenta que ell també ha estat víctima de Pegasus i ha verbalitzat la seva "empatia" amb les persones que, han estat espiades amb el programa 'Pegasus' "sense permís judicial". Sánchez s'ha mostrat disposat a estudiar la iniciativa plantejada pel PNB per a incrementar el control judicial sobre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).
Torn de pregunta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pel diputat Aitor Esteban (PNV) qui li ha demanat que s'asseguri "bé" que és cert que ni la Policia ni la Guàrdia Civil tenen el programari d'espionatge Pegasus i li ha recordat actuacions irregulars de les coneguda com a 'policia patriòtica'. Per altra banda, també li demana reformar la llei de secrets oficials així com de la reforma de llei del control del CNI que el seu grup ha presentat.
Comença la sessió de control al govern espanyol on el cas Pegasus tornarà a ser protagonista. El PP tornarà a interrogar per aquest assumpte al president Pedro Sánchez, que també haurà d'afrontar preguntes referent a Bildu i PNB. Els ministres de Presidència, Félix Bolaños, i Defensa, Margarita Robles.
La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha insistit aquest dimarts que el seu executiu "té la consciència tranquil·la" sobre la resposta que ha donat al Catalangate, l'espionatge a independentistes per part del CNI. Segons Rodríguez, el govern espanyol ha fet un "exercici de transparència" amb la compareixença de la directora del CNI a la comissió de secrets oficials i posant-se a disposició de la Justícia i del Defensor del Poble, i el continuarà fent la setmana que ve amb la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés. La portaveu ha afirmat que de moment encara no hi ha data per a la reunió entre Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que tindrà lloc quan es "concretin les agendes".
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà finalment dijous 26 de maig en el ple del Congrés per informar de la crisi política motivada per l'espionatge amb el sistema Pegasus, el CatalanGate, que ha afectat polítics independentistes i també a membres de l'Executiu, incloent-hi el mateix cap del Gabinet, i que va provocar la destitució de Paz Esteban com a directora del Centre Nacional d'Intel·ligència. Es tracta d'una compareixença que havia exigit l'oposició i que va sortir a davant en la Junta de Portaveus la passada setmana en quedar-se en minoria els dos partits que componen el Govern, el PSOE i Unidas Podemos. Serà a més un debat monogràfic, com demanaven els altres grups.
Sobre el CatalanGate, Colau ha refermat que l'espionatge és "molt greu" i ha tornat a reclamar "que se sàpiga tota la veritat". Segons ha indicat, com a alcaldessa ja ha demanat als serveis jurídics del consistori quina és la millor manera de personar-se i d'emprendre accions jurídiques per tenir accés a la causa i poder demanar responsabilitats "si és el cas". "Seguirem actuant i ja estem mirant quina és l'acció jurídica més oportuna perquè com a Ajuntament de Barcelona som els més interessats", ha afegit. També ha donat per fet que el PSC hi estaria d'acord.
L’advocat Andreu Van den Eynde ha presentat una querella en nom del president del grup parlamentari i del Consell Nacional d’Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, i de l’eurodiputada Diana Riba pel Catalangate. Ho ha fet al jutjat de guàrdia de Barcelona, amb requeriment que les causes es remetin i s’acumulin a les ja obertes al jutjat d’instrucció número 32, també de Barcelona. També ha presentat una querella en nom propi en haver estat el propi advocat víctima de l’espionatge.
El president del grup de Podem al Congrés, Jaume Asens, ha criticat aquest dimarts la "manipulació grollera" que al seu entendre ERC ha fet del cas de l'espionatge del CNI a les negociacions entre ERC i BComú per a la formació del govern de Barcelona. Segons Asens, "sorprèn" que el líder dels republicans a l'Ajuntament, Ernest Maragall, hagi denunciat un "complot inexistent" del que no ha participat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Aquest embat judicial arriba després de l'estratègia que es va bastir just un dia després de destapar-se el CatalanGate, quan els tres partits independentistes, Òmnium i ANC es van trobar a Brussel·les i van anunciar que portarien l'espionatge a Europa, l'ONU, i a la justícia. Segons va explicar l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, la intenció és que cada una de les 65 persones afectades pugui presentar querelles individuals i no conjuntes, perquè es tracta d'una vulneració de drets individuals.
Des de l'exili, la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, presentarà una acció penal per l'espionatge sofert en territori suís i davant les autoritats d'aquest país. També en els propers dies l'eurodiputat Jordi Solé presentarà una querella.
Ada Colau reitera, ha reiterat que espera unes disculpes d'Ernest Maragall. En paral·lel, Colau ha qüestionat que el rei emèrit "pretengui tornar amb total impunitat sense donar cap explicació".
Després que ho hagin fet Òmnium, la CUP i l'ANC, aquest dimarts l'advocat Andreu Van den Eynde ha presentat una querella pel CatalanGate en nom del president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, i de l'eurodiputada Diana Riba. Ho ha fet al jutjat de guàrdia de Barcelona, amb requeriment que les causes es remetin i s'acumulin a les ja obertes al jutjat d'instrucció número 32, també de Barcelona. Van den Eynde ha presentat també una querella en nom propi, ja que ell mateix ha estat víctima de l'espionatge.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assegura que no es creu que les declaracions d'Ernest Maragall sobre la participació d'ella en el CatalanGate fossin cap "malentès". En declaracions als mitjans després de participar en un acte, ha explicat que Maragall li va dir que tot plegat havia estat un malentès. "Jo he escoltat les seves declaracions i no és cap malentès, tothom ha entès el mateix: que estava insinuant que jo tenia algun tipus de relació d'aprofitament de l'espionatge polític", ha afegit, qualificant-ho de "molt greu"
L'Assemblea Nacional Catalana va anunciar fa dies que quines les accions legals impulsa per fer front al CatalanGate i per defensar les cinc víctimes del massiu cas d'espionatge que són membres de l'entitat independentista.
Josep Bou, líder del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, ha considerat sobre l'espionatge del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) durant les negociacions per formar govern després de les municipals que aquesta informació dona "una mala imatge, fa malbé la democràcia una mica".
La llista es fa més llarga. Després que ho hagin fet Òmnium Cultural, ANC i CUP, el Parlament de Catalunya també ha formalitzat la denúncia contra el CatalanGate. La cambra catalana ha presentat aquest dilluns al jutjat la demanda pels fets relacionats amb el programa d'espionatge Pegasus, en la qual sol·licita que s'incoï les corresponents diligències judicials per a investigar els fets denunciats. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha signat la denúncia que s'ha presentat a la Ciutat de la Justícia i que s'adreça al jutjat d'instrucció de Barcelona que correspongui per torn de repartiment.
El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), ha expressat aquest dilluns la seva sorpresa per la "virulència i inconsistència" de les declaracions del líder d'ERC a l'Ajuntament, Ernest Maragall, sobre l'espionatge del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) durant les negociacions per formar govern després de les municipals.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat als serveis jurídics de l’Ajuntament que estudiïn quines accions jurídiques pot emprendre el consistori pel CatalanGate. “Estem mirant quina és l’acció jurídica més oportuna. Com Ajuntament som els primers interessats que se sàpiga la veritat”, ha afirmat. L’alcaldessa ha qualificat de greus les informacions publicades aquest diumenge sobre l’espionatge del CNI en les negociacions per formar govern després de les eleccions municipals del 2019. “Sobretot ara que hem conegut que potser poden afectar directament a la ciutat de Barcelona”, ha afegit. “La voluntat del consistori, com a institució, com a ajuntament, és poder-nos personar per, activament, poder demanar accedir a tota la informació i contribuir a esclarir tota la veritat per després en conseqüència demanar, si fos el cas, responsabilitats”.
Restaran per presentar, també, altres accions legals de membres d’Esquerra Republicana que formen part del Govern de Catalunya, les quals es decidiran i lideraran des del mateix Govern.
Des de l’exili, la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, presentarà una acció penal per l’espionatge sofert en territori suís i davant les autoritats d’aquest país.
Les querelles d'ERC remarquen la gravetat d’un espionatge de caire polític que atempta, no només contra els drets fonamentals al secret de les comunicacions i a la intimitat, sinó també als drets inherents al secret professional dels que gaudia l’advocat i a la immunitat parlamentària que assistia a l’eurodiputada. L’objectiu és el de permetre descobrir els fets ocorreguts en la seva integritat (l’abast de la informació sostreta a les víctimes, la finalitat amb la que ha sigut tractada i on s’emmagatzema), així com esbrinar la identitat dels autors. Tot plegat per evitar la impunitat dels fets i per assegurar el rescabalament dels danys i perjudicis causats a les víctimes.
El jutjat número 32 ja té en curs les querelles presentades, ara fa gairebé dos anys, per l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i el president del grup municipal de Barcelona i diputat, Ernest Maragall, després que es fes públic el seu cas d’espionatge.
Després que la revista The New Yorker, a través de la investigació del laboratori de ciberseguretat Citizen Lab, fes públic el cas més gran d’espionatge utilitzant Pegasus, els republicans han decidit ampliar l’acció legal contra l’empresa NSO, sol·licitant que la investigació es centri en el CNI.
🔴 Aquest dimarts, l’advocat Andreu Van den Eynde ha presentat una querella en nom del president del grup parlamentari i del Consell Nacional d’Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, i de l’eurodiputada Diana Riba pel Catalangate. Ho ha fet al jutjat de guàrdia de Barcelona, amb requeriment que les causes es remetin i s’acumulin a les ja obertes al jutjat d’instrucció número 32, també de Barcelona. També ha presentat una querella en nom propi en haver estat el propi advocat víctima de l’espionatge.
Sobre el cas d'espionatge a l'Ajuntament de Barcelona, Rius reclama a Colau que, com a membre d'un dels partits de la coalició, demani que s'arribi fins al final, amb una comissió al Congrés. "Colau va arribar per primera vegada a l'alcaldia de Barcelona beneficiant-se d'una operació contra Xavier Trias. Ara hi ha les sospites que va aconseguir el segon mandat a través d'una operació de les clavegueres de l'estat. Ha de donar explicacions".
Rius reclama que la Generalitat limiti les seves relacions amb el govern espanyol a les reunions de caràcter tècnic i administratiu. Tampoc s'ha de reunir la taula de diàleg, ja que té una funció blanquejadora.
Mentrestant a la roda de premsa de Junts per Catalunya, el portaveu Josep Rius: "La reacció del govern espanyol ha estat decebedora. Ha passat de negar-ho a incloure Pedro Sánchez com a espiat. A més, han emprat la destitució de la directora del CNI com a tallafocs".
En un reportatge publicat aquest diumenge pel rotatiu britànic The Guardian, l'expert en ciberseguretat i director de Citizen Lab, Ron Deibert, alerta que la magnitud de l'escàndol conegut com a CatalanGate ha "catapultat Espanya en una crisi democràtica i de seguretat nacional", que només es pot esclarir "amb una investigació independent".
Maragall :"Quan es va fer l'últim ple extraordinari encara no teníem tota la informació i en els dies vinents aniran sortint més evidències. Hi ha molts motius perquè l'Ajuntament prengui decisions davant aquesta situació. Estic disposat a parlar amb tothom per veure que és el que més ens convé".
"Per valorar el seu abast real hauríem de saber el que ara mateix desconeixem", recorda Maragall sobre el fet que no s'hagin desclassificat els documents.
Maragall insisteix que ell "no ha dit ni ha pensat mai" que Colau estigui implicada en el cas d'espionatge.
Després de les declaracions de Maragall, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha explicat que ells ja estan treballant contra l'espionatge en el marc del CatalanGate, i també ha demanat una "investigació rigorosa" contra aquest suposat cas a Barcelona. Així, ha criticat les paraules del republicà. "L'espionatge no pot ser instrumentalitzat per ningú, no entenc aquest discurs partidista de Maragall". En aquest sentit, el portaveu dels Comuns ha exigit una "rectificació real del candidat i que demani disculpes per les insinuacions".
Ernest Maragall ha volgut matisar aquest matí les seves paraules sobre el paper d'Ada Colau en tot aquest cas, assegurant que "no n'estava al cas", i que ell mai no ho ha dit ni ho ha pensat que estigués involucrada en l'espionatge.
"L'única intenció és treure'n profit polític. Aquesta és la gravetat de l'espionatge del CNI".
Compareix Ernest Maragall després de les últimes informacions sobre l'espionatge.
L’objectiu d’un dels espionatges del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) era conèixer les negociacions per l’alcaldia de Barcelona després de la victòria del republicà Ernest Maragall, segons ha publicat La Vanguardia, que ha tingut accés a l’escrit que van presentar al jutge del Tribunal Suprem. En concret, es va intervenir el telèfon d’una persona que estava intercedint per la configuració d’un govern de coalició entre ERC i BComú. Tots dos van obtenir 10 regidors, tot i que Maragall va quedar per davant en vots.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat una "rectificació sincera" al líder d'ERC a l'Ajuntament, Ernest Maragall, o que ERC desautoritzi les seves declaracions en relació amb el presumpte espionatge de CNI sobre les negociacions a l'alcaldia de la capital catalana. L'alcaldessa ha afirmat que insinuar que ella ha tingut alguna complicitat o connivència amb l'espionatge és una "barbaritat" i ha assegurat que li dol que provingui d'una persona com Maragall, "representant d'un partit d'esquerres i company a l'ajuntament". "Encara falta un any per les eleccions: tranquil·litat", ha dit Colau.
L'exconseller de la Generalitat i candidat a la secretaria general de Junts, Jordi Turull, ha considerat la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, un "canvi de fusible" i ha instat a no guiar-se per fotografies ni estètica. "Demanem una comissió d'investigació i que se sàpiga tot, darrere de l'actuació d'un funcionari d'alt nivell sempre hi ha una directriu política", ha assegurat aquest dimecres en una entrevista a TV3.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha afirmat aquest dimecres que la sortida de Paz Esteban com a directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) arran de l'escàndol per l'espionatge polític a independentistes no és suficient i ha exigit una investigació en profunditat.
Acaba la sessió de control al Parlament de la Generalitat.
Aragonès: "Seguim defensant la independència, l'autodeterminació i l'amnistia. Això vol dir que seguim sent una amenaça, segons la seva tesi, per l'Espanya que s'han construït i que seguim tenint vulnerada la nostra intimitat".
Sessió de control al Govern al Parlament de Catalunya. El president Aragonès, davant la pregunta del diputat de Junts Albert Batet sobre el CatalanGate: "S'equivoca qui es pensi que amb el cessament de la directora del CNI s'acaba la depuració de responsabilitats, la garantia de no repetició. Exigim tota la transparència, que es desclassifiquin les resolucions del magistrat que van fer que el CNI decidís espiar-nos a uns quants".
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha negat aquest dimecres que el govern espanyol hagi volgut acontentar ERC amb el cessament de la cap del CNI, Paz Esteban, i ha assegurat que la decisió s'ha pres amb l'ànim de "reforçar la seguretat dels ciutadans" i "es correspon" amb els esdeveniments que han succeït.
El diputat d'Unides Podem, Juantxu López de Uralde, ha assegurat aquest dimecres que, en el cas d'espionatge polític a través de Pegasus, "queda molta tela per tallar" i cal depurar responsabilitats al més alt nivell. En una entrevista a Onda Vasca, López de Uralde ha assenyalat que la destitució de Paz Esteban com a directora del CNI "és un misteri perquè no se sap exactament per què l'han cessat, però encara queda molta tela per tallar".
Acaben les preguntes sobre el CatalanGate al Congrés dels Diputats.
Pregunta del diputat Sergio Sayas del Grup Mixt, pel ministre Bolaños. "Fins on estan disposats a arribar sotmetent-se als enemics d'Espanya amb la condició de quedar-se en la Moncloa? Bolaños és contundent i assegura que aquest govern porta iniciatives per a millorar la vida dels ciutadans. I l'acusa de "trànsfuga" per votar coses en contra del seu partit.
Torn ara per Carlos Rojas García (PP) que pregunta al ministre de la Presidència on són les dades que els hi ha robat als membres del govern espanyol que han estat espiats. Bolaños li demana que "s'informi i faci preguntes amb sentit". Bolaños assegura que "hem conegut uns fets molt greus, que el president i dos ministres han tingut intervencions il·legals als seus mòbils, el que hem fet és esclarir la veritat". El ministre és contundent i assegura que si els hagués passat a ells "Tota Espanya sap que haurien ocultat el delicte".
Rufián assegura que Robles és la màxima responsable de l'espionatge que s'ha produït amb Pegasus, i l'acusa de "ser culpable per acció o per omissió". Rufián assegura que això no va de ser independentista o no, sinó simplement de ser demòcrata. Robles contesta contundent i li recorda a Rufián que si va revisar la documentació que es va mostrar a la Comissió de Secrets Oficials hauria de saber les resolucions judicials i l'acusa de què si no va mirar és perquè "vostè no voldrà saber la veritat".
Torn ara pel portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que pregunta directament a Robles si està orgullosa de l'actuació del CNI. Robles assegura que està molt orgullosa de la feina que duen a terme tots aquests funcionaris.
Bermúdez de Castro insisteix en el fet que el problema és que Sánchez ha entregat el cap de la directora del CNI, per salvar el seu cap. "El problema és que han ficat en la comissió de secrets oficials als qui ataquen una vegada i una altra les institucions de l'estat". La resposta de Robles és clara, i reclama al PP que facin el favor de respectar a les Forces Armades, el CNI i a Espanya. I insisteix que no escoltarà ni una "sola lliçó".
Comencen les preguntes a la Ministra de Defensa, Margarita Robles. Torn ara pel diputat del Grup Parlamentari Popular, José Antonio Bermúdez de Castro, i manifesta tot el suport a les persones que formen el CNI. I pregunta quina és la valoració que fa d'aquesta destitució i de les crítiques que ha rebut. Robles assegura que "ni vostè, ni ningú em donarà explicacions a mi de com es gestionen, ni funcionen, ni com respectar les Forces Armades".
El govern espanyol creu que la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, sumada a l'exercici de "transparència" de la comissió de secrets oficials pot ajudar a recuperar la sintonia amb ERC al Congrés. La Moncloa aspira a reblar aquest procés de recuperació de la confiança a través de la reunió que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, mantindrà amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, previsiblement a Barcelona.
Torn ara per a Edmundo Bal (Cs) en la seva intervenció ha acusat Pedro Sánchez de cedir a l'independentisme "per a mantenir-se en el poder" i "tacar el bon nom de servidors públics" donar suport a calúmnies i injúries que fan veure que la directora del CNI "ha actuat amb negligència o fora de la llei". Una immoralitat i una indignitat, ha dit. "Vostè no creu a Espanya, només en Vostè mateix, i un dia mirarà enrere, estarà sol i veurà la senda de destrucció que ha deixat al seu pas", ha dit el portaveu de Cs.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat un dia després del "relleu" de la directora del CNI, Paz Esteban, que és "evident que hi ha hagut una fallada en la seguretat de les comunicacions del govern espanyol". "El que ha fet el govern d'Espanya ha estat complir amb la llei, posar en coneixement de la Justícia aquests fets delictius i actuar amb absoluta transparència davant l'opinió pública", ha assegurat.
El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va informar el govern espanyol l'any 2019 que estava espiant a Pere Aragonès, aleshores vicepresident del Govern, segons El Mundo. Per tant, quan el nom de l'actual president de la Generalitat va apareixen entre els afectats pel CatalanGate en l'informe de CitizenLab no seria una gran sorpresa govern espanyol.
El PP insisteix amb què ja es veu guanyador: "Estem disposats a governar malgrat la crisi econòmica i institucional que deixarà", retreu Gamarra a Sánchez. El president espanyol li recorda que "ben aviat se celebraran quatre anys de la moció de censura" i "d'aquella corrupció i estructura policial implementada per perseguir rivals polítics". I Sánchez encara va més enllà: "Ara, els 'mangantes' no estan dins el govern".
Gamarra considera que Sánchez "ha deteriorat les institucions" i el president espanyol, Pedro Sánchez, respon que "hi ha errors dins el CNI" tot i que reconeix la gran feina feta pels serveis d'intel·ligència espanyols i conclou que amb aquest instrument "no es taparà cap mena de fet delictiu". Gamarra però, torna: "Qui firma els canvis del CNI? Vostè. Per tant el govern sí ho sabia i el que hem conegut és que negocia la governança amb aquells que l'Estat ha d'identificar".
Comença una nova sessió del Congrés dels Diputats. El primer torn és per Cuca Gamarra del PP que es dirigeix a Pedro Sánchez i li retreu que "manen els independentistes" després de la destitució de Paz Esteban, al capdavant del CNI.
Pablo Iglesias remarca que davant d'uns fets tan greus com els del CatalanGate i Pegasus "la ministra de Defensa no deu deixar anar un discurs, sinó donar explicacions".
Ante uno de los hechos más graves de nuestra democracia, con indicios de las cloacas espiando al presidente, la ministra de Defensa no debe soltar discursos sino dar explicaciones. pic.twitter.com/WO8VDKMJDE
— Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) May 10, 2022
L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, considera que el president del Govern, Pedro Sánchez, ha enviat a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), el missatge que "els enemics de l'Estat tenen capacitat de decidir a Espanya" després de la destitució de Pau Esteban com a directora del Centre Nacional d'Intel·ligència.
Poc després que finalitzés la compareixença de la ministra Rodríguez i la ministra Robles, el líder al Congrés d'Esquerra Republicana ha afirmat: "Que s'assumeixin responsabilitats polítiques no és una concessió a l'independentisme, és una concessió al sentit comú".
El diputat basc, Jon Iñarritu, ha respost a la defensa del CNI que ha fet la ministra Robles a través de Twitter afirmant: "Modernitzar? I per això designa una persona de més edat que la cessada i que porta 4 dècades al CESID-CNI".
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha reaccionat aquest dimarts a la destitució quie el govern espanyol ha fet de la directora del CNI, Paz Esteban, en plena polèmica pels espionatges amb el programari Pegasus. I ho ha fet avisant que aquest canvi "no ho resol tot, no tanca el tema, i qui pensi que és així s'equivoca". "No és suficient", ha dit, tot reclamant "explicacions i transparència" per a saber "qui va permetre l'espionatge, qui el va ordenar, qui ho sabia".
Finalitza la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Sobre a possibilitat de desclassificar la documentació de la comissió de secrets oficials Robles afirma: "Transparència màxima en la desclassificació".
"Farà quatre anys que soc ministra de Defensa i durant aquest temps l'única cosa que he fet és servir i treballar pel meu país i ho seguiré fent. Em sento orgullosa de formar part de l'equip de Pedro Sánchez", respon Robles en ser pregunta si es plantejava dimitir.
Robles evita tractar directament els casos del CatalanGate i Pegasus, fins i tot quan és preguntada pels periodistes presents a la roda de premsa. La ministra de Defensa se centra a lloar la tasca del CNI i els servidors públics.
Robles, en ser preguntada si la destitució està relacionada amb el CatalanGate: "Totes és actuacions que realitza sota la legalitat. En aquest país a ningú se l'investiga per les seves idees"
La ministra Rodríguez retreu la resposta per Twitter del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. "Recordo quan va dir que ell no era partidari de la política del tuit. No ha trigat a desdir-se", assenyala.
Margarita Robles reivindica que sempre ha comptat amb el suport del president espanyol, Pedro Sánchez. També destaca la tasca del CNI i el paper d'Espanya en la seguretat global.
Respecte a la destitució de Paz Esteban al capdavant del CNI, Margarita Robles ha evitat referir-s'hi com una destitució: "Li diria substitució".
Després d'anunciar el relleu de Paz Esteban al capdavant del CNI, Robles elogia la tasca d'Esteban i afirma que Casteleiro és una successora de continuïtat. "És un pas que ens farà créixer, ens farà avançar", sentencia.
"Volem un CNI respectable", assegura Robles abans d'anunciar la successora de Paz Esteban: Esperanza Casteleiro.
Europa Press
La ministra Robles afirma que és important que els Estats no abaixin la guàrdia davant de les amenaces de la ciberseguretat. "El govern espanyol creu que cal fer un pas endavant en reforçar el CNI. Des d'aquesta perspectiva el govern espanyol sempre ha tingut present la modernització del CNI", exposa.
La ministra Rodríguez anuncia que l'anàlisi dels terminals dels membres del Consell de Ministres ha determinat que hi havia tres telèfons infectats: els del president Pedro Sánchez, la ministra Robles i el ministre Grande-Marlaska. També han constatat un intent d'infecció fallit al ministre d'Agricultura, Luís Planas. "Ara els indicadors mostren que no hi ha terminals infectats amb Pegasus", ha assegurat.
🔴 Comença la roda de premsa posterior al Consell de Ministres on compareixen la ministra Portaveu, Isabel Rodríguez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. Les dues membres de l'Executiu compareixen poc després que se sabés que el govern espanyol ha destituït la directora del CNI.
El portaveu del PDeCAT en el Congrés, Ferran Bel, ha avisat aquest dimarts que la destitució de Pau Esteban com a responsable del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) no és ni "suficient" ni "políticament rellevant" i ha tornat a exigir al Govern que doni explicacions sobre l'espionatge a independentistes i s'obri una investigació parlamentària.
Unides Podem ha afirmat que el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, és "un primer pas important", però que l'escàndol de l'espionatge amb Pegasus "no acaba aquí"
El govern espanyol ha anunciat que compareixeran aquest dimarts a les 12 la ministra Portaveu, Isabel Rodríguez amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, en ple escàndol d'espionatge i poc després que s'hagi filtrat la destitució de la directora del CNI.
La secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha advertit que no n'hi ha prou amb el cessament de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, per l'escàndol de l'espionatge. "Si em pregunten si n'hi ha prou, jo els diria que no", ha apuntat en una roda de premsa des del Parlament.
El nou líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, reacciona a la decisió de La Moncloa de cessar la directora del CNI titllant-la d'"injustificable".
Sánchez consuma el esperpento y ofrece la cabeza de la directora del CNI a los independentistas, debilitando una vez más al Estado para buscar su supervivencia. Es una auténtica afrenta a nuestro país. Injustificable.
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) May 10, 2022
Paz Esteban va anar la setmana passada a la Comissió de Despeses Reservades, que es reuneix a porta tancada, per donar compte de l'espionatge a independentistes catalans amb el programa 'Pegasus' i, segons l'opinió de Ciutadans, Rufián va incomplir la llei en revelar-ne als mitjans de comunicació algunes de les dades que va aportar la llavors encara cap dels espies.
La Mesa del Congrés ha rebutjat aquest dimarts la petició cursada per Ciutadans perquè s'actués contra el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, per haver revelat informació aportada per l'acabada de cessar directora de Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, durant la seva compareixença de la setmana passada al Congrés.
El dirigent d'ERC, Gabriel Rufián, compareix des del Congrés per assegurar, amb ironia, que "si t'espien perquè ets independentista serà perquè has fet alguna cosa". El portaveu d'ERC recorda que l'independentisme va guanyar les eleccions a Catalunya i que, per tant, no es pot fer veure com una amenaça.
La ministra Margarita Robles compareix aquest dimarts en roda de premsa després del Consell de Ministres per explicar la destitució.
La diputada de la CUP Mireia Vehí ha afirmat aquest dimarts que la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, "no serveix" per esclarir el CatalanGate perquè "sembla una cortina de fum" per evitar que un ministre assumeixi les "responsabilitats polítiques". "Això no és una qüestió de seguretat nacional, és un escàndol polític", i "no ens serveixen els caps de turc", ha sentenciat en roda de premsa al Congrés dels Diputats.
Paz Esteban, amb tota una trajectòria professional al CNI fins que va ascendir a directora el 2019, ha estat la principal assenyalada durant les últimes setmanes per l’escàndol d’espionatge polític. Era assenyalada per l’independentisme, que veia les urpes dels serveis d’intel·ligència espanyols darrere del CatalanGate, com després es va confirmar a la comissió de secrets oficials.
Aquest mateix dimarts matí se li ha comunicat la seva destitució, un cop ha finalitzat l'anàlisi de tots els dispositius mòbils dels ministres espanyols, segons ha avançat El País. És un primer cap, però l'independentisme i Unidas Podemos ja han advertit en les últimes hores que no n'hi ha prou amb la sortida d'Esteban i apunten també cap a la ministra Margarita Robles, màxima responsable política dels serveis d'intel·ligència.
Més de dues setmanes després que esclatés l'escàndol CatalanGate d'espionatge massiu a l'independentisme, ja ha rodat el primer cap. És el de Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència i principal assenyalada pel cas Pegasus. Però no ha caigut per l'espionatge a l'independentisme, sinó al govern espanyol.
El titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, per ara, no vol saber res de les querelles d’Òmnium Cultural i de la CUP presentades dilluns passat al seu jutjat perquè des de l’octubre del 2020 ja investiga l’atac amb Pegasus als mòbils del llavors president del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, i del regidor i exdiputat d’ERC, Ernest Maragall. El magistrat José Antonio Cruz de Pablo va indicar que les querelles es presentessin al deganat perquè siguin repartides entre un dels 33 jutjats d’instrucció que hi ha a la ciutat.
L'executiu espanyol anunciarà avui que les comunicacions d'altres membres del govern espanyol van ser espiades. Això mostraria que l'escletxa de seguretat a La Moncloa és encara més gran del que s'ha anunciat fins ara i podria ser a gota que fa vessar el vas.
La ministra Portaveu, Isabel Rodríguez, compareixerà avui, a partir de les 12:00 hores, juntament amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, després de la reunió del Consell de Ministres. Actualitzarem l'hora d'inici de la roda de premsa en funció de la durada del Consell.
🔴 El govern espanyol destitueix la directora del CNI, Paz Esteban, segons ha avançat El País
La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha condicionat la continuïtat de la taula de diàleg a l'"esclariment de responsabilitats" per l'espionatge a polítics independentistes. Vilagrà, en una entrevista en RNE, ha encoratjat el president del Govern, Pedro Sánchez, a donar "explicacions esclaridores" sobre l'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Preguntada per si es reuniran ambdós presidents, ha dit esperar que se celebri aviat i ha destacat que "no és important el lloc, és important el contingut i arribar fins al final".
Sànchez explica que ell serà secretari general de Junts fins el 4 de juny quan se celebrarà el congrés del partit. El dirigent independentista dona les gràcies a Elsa Artadi per la seva feina: "Ha pres una decisió complicada i molt honesta".
"Un dels elements de major frustració personal és que després d'un any d'haver intentat trobar un espai per normalitzar relacions amb ERC, el balanç no és positiu". Sànchez explica que per a ell és molt important la unitat tot i ser diferents.
Jordi Sànchez explica que quan el van començar a espiar el 2015 ell no tenia res a veure amb el Govern i no cobrava de cap partit ni de cap organisme públic.
El dirigent independentista recorda que ja va anunciar que encarregaria una avaluació de l'acord de legislatura del Govern i ara indica que en les properes setmanes començarà aquest exercici de valoració. "Hi ha aspectes del govern que són positius per a Junts però alguns desperten dubtes i per mi, personalment, és evident que hi ha aspectes que no s'han complert".
Sànchez exigeix aclarir saber quanta gent s'ha espiat, qui ha donat l'ordre i qui ho ha pagat. El de Junts insisteix que això només es pot aclarir en una comissió a part de la de secrets oficials. "M'he reunit moltes vegades amb Salvador Illa, estem en contacte sovint", ha explicat Jordi Sànchez al mateix temps que ha lamentat no haver tingut el temps de reunir-se amb el PSC per parlar de l'espionatge.
Jordi Sànchez és taxatiu amb Pedro Sánchez i assegura que era coneixedor de l'espionatge i que si no ho sabia ha de dimitir. "Hi ha 18 persones investigades pel CNI i Pedro Sánchez té la capacitat, si ho vol, de desclassificar informes", apunta el dirigent de Junts.
El secretari general de Junts indica que un dels motius pels quals no va pactar amb el PSOE la investidura de Sánchez va ser perquè hi havia espionatge (Torrent i Maragall). "Quines garanties tinc per interlocutar amb gent del govern espanyol que sabem que per activa o per passiva toleren que hi hagi espionatge contra nosaltres", assegura Jordi Sànchez.
Sànchez explica que prenen consciència de que existeix l'espionatge l'any 2019, quan els presos polítics estaven empresonats. El secretari general de Junts recorda que els primers casos que es van conèixer van ser els de Roger Torrent i Ernest Maragall. "A partir d'aquí Citizenlab es posa en contacte amb dirigents independentistes i comença a fer auditories a telèfons mòbils".
Jordi Sànchez recorda que el van començar a espiar el 2015 i que aquell any el fiscal Javier Zaragonza va demanar que es seguís d'aprop els independentistes i se'ls investigués. Sànchez qualifica aquella ordre com "pèrdura de dret dels ciutadans".
Entrevista al secretari general de Junts, Jordi Sànchez, a RAC1
Pegasus i CatalanGate | Què és? Qui són els espiats? Tot el que se sap fins ara. Llegeix aquí l'article de la Marta Sánchez sobre l'espionatge amb Pegasus.
Malgrat que la gran assenyalada dins del Govern pel CatalanGate, però també per l'espionatge amb Pegasus a Pedro Sánchez i a ella mateixa és Margarita Robles, des de la dreta es defensa la ministra de Defensa i centren les seves crítiques en Félix Bolaños. El ministre de presidència va anunciar l'error de seguretat que va permetre instal·lar aquest programa als telèfons del president del govern i altres dels seus membres, i hi ha qui interpreta que la ciberseguretat és competència del seu ram.
L'exvicepresident de la Mesa del Parlament, Josep Costa, ha mostrat la seva sorpresa amb què a "ningú li grinyoli" que el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol hagi de "despatxar els assumptes del rei". El jurista ha explicat que el CNI "no fa res" que el govern espanyol "no sàpiga", ja que la llei exigeix que els serveis d'intel·ligència han d'informar de tot al president i al govern.
Junts continua renegant de la taula de diàleg. Així ho han demostrat les paraules del secretari general del partit, Jordi Sànchez, que ha carregat contra la negociació del govern català amb l'Estat. "No estem per la taula de diàleg, que només blanqueja el govern de Pedro Sánchez", ha avisat. En aquest sentit, s'ha dirigit directament a Esquerra Republicana per demanar que diguin "prou a la presa de pèl" que és aquest espai de reunió, i ha demanat als republicans retirar el seu suport de l'executiu espanyol.
Els membres del secretariat nacional de la ANC Arià Bayé i Sònia Urpí han apostat perquè "la força de la gent tombi l'Estat repressor" davant l'espionatge amb el programari Pegasus, en paraules de Bayé. Ho han dit en declaracions als periodistes aquest divendres des de la concentració d'ERC, Junts, CUP, ANC i Òmnium contra l'esmentat espionatge, davant l'hotel W de Barcelona, on té lloc la 37 Reunió del Cercle d'Economia.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha dirigit aquest divendres públicament al president de la Generalitat, Pere Aragonès, per expressar-li el seu "profund respecte per Catalunya", el seu "respecte i consideració" per "la seva societat i les seves institucions" i la seva "ferma voluntat de continuar avançant en el diàleg, la negociació i l'acord".
FOTOS | Mentre Pere Aragonès i Pedro Sánchez es trobaven a l'Hotel W Barcelona, diverses entitats i partits independentistes s'han concentrat a prop del recinte per protestar pel CatalanGate.
Fotos: Montse Giralt
"La situació és molt greu. Cal una trobada urgent", hauria advertit el president català a l'espanyol mentre esperaven a la porta de l'hotel, on se celebren les jornades del Cercle d'Economia, l'arribada de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a qui avui s'ha lliurat el premi d'aquesta entitat a la construcció europea.
Pere Aragonès ha mantingut les distàncies amb Pedro Sánchez en el seu retrobament d'ençà que es fes públic el CatalanGate. Per altra banda, el president de la Generalitat ha estat parlant animadament amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Foto: Sergi Alcàzar
Entre els participants a la protesta contra el CatalanGate a prop de l'Hotel W Barcelona hi havia Carles Riera. El diputat de la CUP ha criticat que l'Estat espanyol compta amb un govern que "autoritza" l'espionatge.
El president a l'exili Carles Puigdemont ha esclatat contra la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, qui ha afirmat que "Espanya és ara el motor de la Unió Europea". A través de les xarxes socials, Puigdemont ha afirmat: "Sí, motor d'espionatge, de violació massiva de drets fonamentals, de persecució a dissidents polítics".
Sí, motor d'espionatge, de violació massiva de drets fonamentals, de persecució a dissidents polítics. L'energia de la claveguera que empastifa Europa. https://t.co/y1HTXvJUG4
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 6, 2022
El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha dit que la responsabilitat del CatalanGate és del Govern espanyol i dels seus ministres, "que han assumit ser còmplices" de les clavegueres de l'Estat. "Han passat ja hores de la comissió de secrets oficials i encara no s'ha acceptat fer una investigació independent i transparent", ha criticat.
Sobre la concentració per denunciar el CatalanGate, Merixell Serret (ERC) ha celebrat la resposta unitària de l'independentisme. "És un atac greu a la democràcia, que interpel·la tots els demòcrates", i ha apostat per potenciar la investigació del CatalanGate a escala europea.
La primera trobada pública entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez després que s'ha confirmat que el CNI ha espiat el president de la Generalitat s'ha produït davant d'un núvol de fotògrafs a les portes de l'hotel W de Barcelona. Ha estat un intercanvi d'impressions que ha durat escassos minuts, però que Aragonès ha aprofitat, segons fonts de la Generalitat, per advertir Sánchez sobre la necessitat de celebrar una reunió de manera urgent. "La situació és molt greu. Cal una trobada urgent", hauria advertit el president català a l'espanyol mentre esperaven a la porta de l'hotel, on se celebren les jornades del Cercle d'Economia.
A prop de l'Hotel W Barcelona, entitats independentistes s'han concentrat per protestar contra el CatalanGate.
Foto: Montse Giralt
VÍDEO | Pere Aragonès i Pedro Sánchez es troben per primera vegada després que hagi esclatat el CatalanGate.
Diverses entitats i partits independentistes han convocat una protesta al passeig de Joan de Borbó per protestar contra l'espionatge del CatalanGate a pocs metres d'on s'ha produït el retrobament entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez. Entre els participants de la protesta s'hi troben representants de Junts i ERC.
La trobada entre Aragonès i Sánchez a les portes d'Hotel W Barcelona ha estat freda. Els dos presidents han esperat l'arribada de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Pere Aragonès s'ha trobat amb Pedro Sánchez per primera vegada després que esclatés el CatalanGate. El president de la Generalitat li ha dit al seu homòleg espanyol: "La situació és molt greu, cal una trobada".
Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, denuncia davant dels mitjans "a compareixença d'ahir de la directora del CNI es vaga i opaca". Antich, des d'una protesta contra el CatalanGate també ha assenyalat que les explicacions del CNI deixa a tot l'independentisme en una situació molt vulnerable. "El CatalanGate és una violació de drets humans", ha sentenciat.
Entitats i partits independentistes protesten en aquests moments fora de les jornades del Cercle d'Economia per l'escàndol del CatalanGate. Mentre un grup de persones es concentren fora del recinte, mentre Pere Aragonès i Pedro Sánchez coincideixen d'ençà de l'escàndol.
El president ha fet públic aquest un comunicat en què insisteix a reclamar una resposta "al més alt nivell" i la desclassificació de l'autorització judicial. Exigeix també que algú assumeixi les responsabilitats davant d'aquest espionatge. De fet, el text apunta directament al Ministeri de Defensa.
El portaveu de nacional de Ciutadans i sotssecretari general, Edmundo Bal, ha anunciat aquest divendres que presentaran una denúncia davant el Ministeri Fiscal perquè investigui les revelacions de diputats després de la compareixença de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, en la Comissió de Secrets Oficials que es va celebrar en el Congrés. També ha traslladat que demanaran a la Mesa del Congrés que sancioni al portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, per les seves declaracions mitjançant la privació d'alguns dels drets que té com a diputat.
El sotssecretari de Coordinació Autonòmica i Local del PP, Pedro Rollán, ha assegurat aquest divendres que l'escàndol per l'espionatge amb Pegasus posa de manifest l'"absoluta feblesa" del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a més que la legislatura està "tant esgotada com agònica".
El president Carles Puigdemont ha reclamat en una piulada que l'independentisme no es pot tornar a asseure mai més en cap taula amb aquesta gent fins "que hàgim de decidir els termes de la separació".
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha afirmat aquest divendres que l'espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, ve d'un "agent extern a les institucions de l'Estat" i podria ser o bé un país estranger o "alguna altra mena d'entitat". "Cap institució de l'Estat ha realitzat una entrada il·legal", ha assegurat Albares aquest divendres al matí en una entrevista a TVE i Ràdio 4.
La vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, ha desvinculat l'executiu de Pedro Sánchez de l'espionatge a polítics i membres de la societat civil catalana i ha insistit que "no és qui decideix" quins telèfons s'intervenen. "És una decisió que prenen els serveis secrets amb autorització judicial", ha dit Calviño en una entrevista aquest divendres a Els Matins de TV3, en què ha defensat que les explicacions de la directora del CNI, Paz Esteban.
ERC, Junts per Catalunya, la CUP i entitats independentistes han convocat per a aquest divendres una concentració dels afectats per l'espionatge amb el programari Pegasus, amb motiu de l'assistència del president Pedro Sánchez a la XXXVII Reunió del Cercle d'Economia a Barcelona.
Intervé ara a Catalunya Ràdio el diputat de la CUP al Congrés, Albert Botran, sobre la desclassificació dels documents assegura que "hauria d'arribar, el que volem és que tothom sigui sabedor del que hi ha en aquells documents". D'altra banda, exigeix que algú ha d'assumir aquesta responsabilitat i demana la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Fins aquí l'entrevista de la portaveu de JxCat al Congrés, Miriam Nogueras, a Catalunya Ràdio.
Sobre les relacions entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol, Nogueras exigeix que s'ha de crear una comissió d'investigació i que cal una desclassificació d'aquests secrets. "L'independentisme en general hem demostrat que fem les coses de manera adequada".
La portaveu de JxCat al Congrés, Miriam Nogueras, assegura que "el govern espanyol és qui signa els objectius del CNI". En una entrevista a Catalunya Ràdio, Nogueras exigeix rigorositat al govern de l'Estat, perquè el CNI compleix ordres. "El que està sortint ara ho sabem des de fa molt temps. Sabem que això és la punta de l'iceberg".
Junts vol que el Parlament insti el Govern a "congelar" les relacions institucionals amb el govern espanyol i qualifica el cas del CatalanGate com a "terrorisme digital". Es tracta d'una moció presentada per JxCat que es votarà al ple del Parlament de la setmana que ve.
Fins aquí l'entrevista al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a Catalunya Ràdio.
El president es manté en l'opinió que la Ministra de Defensa, Margarita Robles, no està capacitada per dur a terme aquesta feina. Sobre els vots en contra d'ERC al Congrés, Aragonès argumenta que analitzaran cas a cas les reformes que queden per votar. Aquest divendres el president espanyol, Pedro Sánchez, està a Barcelona, en una visita al cercle d'Economia, i el president alerta que no està prevista una reunió entre els dos "no volem una foto".
Aragonès, sobre la taula de negociació assegura que "és imprescindible que es restaurin les condicions de credibilitat i de confiança". El president es manté ferm en què "mai abandonarem la taula de negociació". Recorda que estan negociant amb "l'enemic" no renunciaran a un espai que s'ha construït per aconseguir coses i presentar les seves opinions.
Sobre si seria suficient el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, el president insisteix en el fet que no seria suficient perquè "necessitem saber qui va donar l'ordre". Hi ha clavegueres de l'Estat que es mouen en l'àmbit de l'opacitat.
És imprescindible màxima referència per part del govern espanyol "no és suficient amb una reunió a porta tancada". El president exigeix garanties que en aquests moments no s'està produint un espionatge. Sobre el suport d'ERC al govern espanyol, assegura que "el que està passant ara allunya les possibilitats d'acabar la legislatura del govern espanyol" perquè a dies d'ara la confiança està trencada.
Sobre si el govern espanyol no tenia coneixement d'aquesta investigació, assegura que cal que s'assumeixin responsabilitats i li sembla inversemblant que ningú controli els serveis secrets i d'aquesta manera sembla "que el CNI va al seu aire investigant les activitats d'un Govern i d'un partit polític". Aragonès exigeix desclassificar els documents d'aquesta investigació cap aquests dirigents independentistes,
Sobre l'autorització política per punxar el seu telèfon, Aragonès assegura que es poden fer moltes suposicions, però per aquest motiu exigeix "que es desclassifiquin aquests documents" per saber quins són els motius que porten algú a espiar a un partit polític. El president considera que se'ls estan tractant com si fossin terroristes.
El president de la Generalitat assegura que a mesura passant els dies "la situació es va degradant, perquè encara no s'assumeixen responsabilitats". I es pregunta si ara mateix no l'està espiant el CNI pel fet de continuar sent independentistes. Aragonès afirma que fa moltes setmanes que no parla amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Entrevista al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a Catalunya Ràdio l'endemà que la directora del CNI confirmés l'espionatge al president Pere Aragonès i 17 líders independentistes més amb aval judicial.
El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) compleix aquest divendres 20 anys, però la polèmica generada pel CatalanGate a través del programa Pegasus ha tirat per terra la celebració i ha obligat a anul·lar tots els actes que tenia previstos per a, de forma inèdita, obrir una escletxa de les seves portes a la ciutadania.
L'endemà que la directora del CNI confirmés l'espionatge al president Pere Aragonès i 17 líders independentistes més amb aval judicial, Carles Puigdemont ha destacat en una pilada: "Perquè s’entengui millor: un jutge que autoritzés una acció dels GAL no convertia aquesta acció en legal ni emparada per la llei. Convertia el jutge en còmplice d’un acte criminal".
La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha assegurat en una entrevista a TV3 que entén la preocupació del president Pere Aragonès pel fet d'haver estat objecte d'espionatge per part del CNI, però ha puntualitzat que en el moment de les punxades del telèfon del llavors vicepresident la situació era una altra, amb "violència al carrer". Calviño ha destacat que Pedro Sánchez "estarà encantat" de trobar-se amb Aragonès. La vicepresidenta ha insistit que el govern espanyol està interessat en què s'aclareixin els fets. "És el jutge qui ha d'investigar", ha afirmat.
L'Alt Representat de la Unió Europea, Josep Borrell, es mossega la llengua perquè ell mateix diu que el càrrec que té no li permet opinar en temes que afecten directament La Moncloa. Però normalment, sempre acaba saltant-se aquest principi. En una ferma lloança a la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha comprat la teoria que l'espionatge és normal i necessari: "No siguem angèlics, és obvi que s'espia".
El president a l'exili, Carles Puigdemont, s'ha mostrat indignat després que la directora del CNI, Paz Esteban, ha dit a la comissió de secrets oficials que van espiar el seu entorn i la seva família amb autorització del Tribunal Suprem. Puigdemont considera que la qüestió de l'autorització judicial no resol l'escàndol i ha recordat que la majoria de persones del seu entorn no estan en cap causa judicial, sinó que han estat espiats per atacar-lo a ell. Ha conclòs que "Espanya és una amenaça per a la democràcia".
El Centre Nacional d'Intel·ligència va espiar l'independentisme català, però ho va fer amb una autorització judicial del Tribunal Suprem. Segons fonts coneixedores, aquesta és la versió que ha donat la directora del CNI a la comissió de secrets oficials. Això sí, Paz Esteban ha rebaixat la llista a només 29 dirigents independentistes, entre els quals hi ha el president Pere Aragonès i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha reclamat al president espanyol, Pedro Sánchez, que aclareixi exactament qui va ordenar al CNI espiar polítics catalans. Feijóo ha fet les declaracions després que el centre d'espionatge espanyol ha indicat que es van espiar independentistes catalans "amb autorització judicial, prèvia sol·licitud de l'òrgan polític competent". "La directora del CNI ha donat la informació que entén que és la correcta, apropiada i conforme a l'estatus de secrets d'Estat que correspon al Centre Nacional d'Intel·ligència", ha recordat.
El cap de l'oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, ha reclamat que la directora del CNI, Paz Esteban, informi sobre quants independentistes segueixen sent investigat. A través de les seves xarxes socials ha afirmat: "Podria dir-nos quants de nosaltres continuem espiats i vigilats".
La confirmació en el marc de la comissió de secrets oficials del Congrés que els serveis d'intel·ligència espanyols han espiat el president, Pere Aragonès, i que ho han fet amb autorització judicial, ha complicat encara més les ja prou abonyegades relacions entre el govern català i l'espanyol. El president ha fet públic un comunicat en què insisteix a reclamar una resposta "al més alt nivell" i la desclassificació de l'autorització judicial. Exigeix també que algú assumeixi les responsabilitats davant d'aquest espionatge.
L'espionatge a representants polítics, tant independentistes com al propi Govern, centrarà el ple de control a l'Executiu de la propera setmana en el Congrés, on tant el PP com Vox volen demanar comptes especialment al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, encara que també hi ha preguntes per a la ministra de Defensa, Margarita Robles, una d'elles d'ERC.
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha titllat la informació d'aquest dijous sobre el CNI "d'injustificable" i ha dit que "espiar per exercir drets fonamentals és antidemocràtic". "El CatalanGate forma part de la causa general contra l'independentisme i exigim transparència i responsabilitat", ha afegit.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidiran aquest divendres a Barcelona en la XXXVII Reunió Cercle d'Economia en plena polèmica sobre el cas d'espionatge a través del programa Pegasus. Ambdós presidents seran presents en l'acte de lliurament del II Premi Cercle d'Economia a la Construcció Europea a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que es durà a terme després de la intervenció de Sánchez en aquestes jornades.
El govern espanyol es desentén de l'espionatge del CNI al president de la Generalitat l'any 2019 –quan era vicepresident- que la directora del CNI, Paz Esteban, ha admès aquest dijous a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats. Fonts de l'executiu espanyol afirmen que el govern espanyol i el seu president, Pedro Sánchez, "ni sabia ni havia de saber res" de la tasca dels serveis secrets, malgrat que el resultat d'aquesta tasca d'espionatge es remeten directament al govern espanyol, i no al Tribunal Suprem. Fonts de l'executiu insisteixen en la seva aposta pel "diàleg" amb la Generalitat. Aragonès i Sánchez coincidiran divendres a les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona.
La directora del CNI, Paz Esteban, no només ha facilitat als membres de la comissió de secrets oficials els avals del Tribunal Suprem a l'espionatge a 18 independentistes catalans –entre els que hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'entorn de Puigdemont a Waterloo- sinó també documents sobre 11 casos més d'espionatge amb els noms guixats en negre. D'aquesta manera, segons fonts coneixedores del contingut de la compareixença d'Esteban- s'eleva a 29 el nombre de persones que el CNI hauria investigat amb aval judicial, tot i que en 11 dels casos ha evitat revelar-ne la identitat.
Finalment, Aragonès assegura que "és inajornable l’assumpció de responsabilitats" davant l'escàndol d'espionatge amb Pegasus que aquest dijous ha confirmat el CNI.
"És urgent rebre totes les explicacions públiques sobre aquesta qüestió, així com saber qui en va donar l’autorització política i qui en tenia constància. I per aquest motiu, exigim una resposta al més alt nivell", manifesta el president.
El missatge d'Aragonès en resposta a l'espionatge segueix amb una demanda clara: "Exigim que es desclassifiqui immediatament l’autorització judicial per tal de conèixer-ne les motivacions i poder exercir el dret de defensa".
"Estem davant d’una vulneració flagrant del dret a la intimitat, de participació política i institucional, tant de les persones espiades com de totes aquelles que s’hi han relacionat", continua el comunicat del president.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha respost a la informació d'aquest dijous sobre la implicació del CNI en l'espionatge amb Pegasus. "Aquesta informació confirma i augmenta la gravetat del cas d’espionatge massiu per part de l’estat espanyol contra les institucions catalanes i l’independentisme, destapat per CitizenLab", ha expressat en un comunicat.
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, compareixerà al Congrés dels Diputats la setmana vinent després que s'hagi conegut que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) ha espiat amb aval judicial al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i a gairebé una vintena de polítics independentistes. Bolaños acudeix dimecres vinent a les 16.30 hores a la Comissió Constitucional del Congrés per explicar, entre altres assumptes, la reunió que va mantenir amb el govern espanyol de la Generalitat arran de conèixer-se l'espionatge polítics independentistes a través del sistema Pegasus i enmig de la polèmica sobre les escoltes al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles.
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat aquest dijous el cas Pegasus i el fet que tant el president del govern espanyol com la ministra de Defensa hagin estat espiats no ha generat "cap matís, canvi o dubte" sobre la reputació d'Espanya en matèria de ciberseguretat. Albares, qui ha detallat que va lliurar el seu mòbil diumenge passat perquè fos revisat, ha reiterat que Espanya manté la confiança internacional i l'espionatge a Sánchez i Robles "no ha suposat cap mal reputacional".
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha destacat aquest dijous, després de les explicacions en el Congrés de Paz Esteban, directora del CNI, que el govern espanyol "compleix amb la llei" i actua "unit" i "perfectament coordinat". "S'ha vist clarament que aquest Govern compleix, compleix amb la llei, acudeix quan ha d'acudir al Congrés dels Diputats a donar les explicacions, perquè res no ha d'ocultar", ha dit Robles en unes declaracions difoses pel seu departament.
La ministra de Política Territorial i portaveu del govern central, Isabel Rodríguez, ha insistit aquest dijous que en relació amb l'espionatge dels telèfons mòbils del president de l'Executiu i de la ministra de Defensa, el que està "constatat i denunciat" és un episodi dut a terme "al marge de l'Estat" i que des que es va tenir constància diumenge passat, ha recalcat, es treballa "per saber el què, el com i el perquè" d'aquests fets.
El líder de Cs en el Parlament, Carlos Carrizosa, ha assegurat que l'espionatge a polítics independentistes és un "deure legal per a qualsevol Estat democràtic del món". Ho ha dit aquest dijous en un tuit on adjunta una notícia sobre que la directora del CNI, Paz Esteban, hagi acreditat l'ordre judicial per vigilar a independentistes. "Vigilar conforme a la Llei als qui van donar un cop contra la democràcia, van malversar diners públics, van robar dades personals i amenacen de tornar a fer-ho és un deure legal per a qualsevol Estat democràtic", ha afirmat Carrizosa.
El portaveu de Vox en el Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, no descarta que la seva formació emprengui accions legals per revelació de secrets contra diputats de la Comissió de Despeses Reservades després de la compareixença de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban. "Han passat breus minuts i no ens ha donat temps a revisar el que s'ha dit de la compareixença, però no descartem res", ha assenyalat en roda de premsa en el Congrés.
La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Economia i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha assegurat aquest dijous que "el tranquil·litza" saber que el CNI no ha comès irregularitats amb referència als casos d'espionatge a polítics independentistes catalans i també al president del govern espanyol i la ministra de Defensa, després que la directora dels serveis d'intel·ligència hagi comparegut aquest matí en la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats.
El ministre d'Afers Exteriors, la Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha apostat aquest dijous per "no entrar en conjectures" sobre si el Marroc podria estar darrere de l'espionatge al president del Govern, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, abans de conèixer els fets.
El diputat d'EH Bildu al Congrés dels Diputats Jon Iñarritu ha ironitzat amb la posició del PSOE respecte de l'espionatge amb Pegasus i el CatalanGate.
Es curioso que el PSOE hoy trate de desacreditar la investigación de Citizen Lab sobre el espionaje masivo al independentismo.
— Jon Inarritu (@JonInarritu) May 5, 2022
Ayer reconocían que la publicación de ese caso motivó revisar los dispositivos del Gobierno y descubrir que también habían sido atacados.
¡Aclárense! pic.twitter.com/wfk2eNbKUq
L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha reaccionat mitjançant un fil de Twitter a la notícia sobre el CNI i l'espionatge a independentistes catalans.
3) Han estat espiats per tal de poder espiar-me a mi sense violar en aparença la meva immunitat. Però l'han violada. Espanya és una amenaça a la llibertat; es permet espiar la meva família i els meus col·laboradors només perquè els molesta la meva llibertat d'acció europea.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 5, 2022
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat aquest dijous que, després que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) hagi confirmat que s'ha espiat independentistes catalans "amb autorització judicial, prèvia sol·licitud de l'òrgan polític competent", el cap de l'executiu, Pedro Sánchez, ha d'aclarir en la compareixença parlamentària que té prevista en el Congrés qui va demanar espiar aquests polítics i amb quin objectiu.
El conseller d'Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, ha criticat aquest dijous que el govern central i el PSOE adoptin una actitud d'"obstrucció" al Congrés amb la seva negativa a donar suport a una comissió de recerca sobre els espionatges amb el programa Pegasus. "És gravíssim que hi hagi una obstrucció per part de l'executiu, i per part del PSOE en concret, al Congrés perquè això s'investigui", ha lamentat Elena en una atenció a mitjans, en què ha remarcat que l'"opacitat" dinamita la confiança i "inhabilita qualsevol possibilitat de diàleg".
L'eurodiputat del PP i exministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha justificat aquest dijous que es pugui utilitzar el sistema programari Pegasus amb persones condemnades per "secessió" i ha agraït a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que estigui "donant la cara" encara que li suposi un "desgast" i "enfrontament" amb altres ministres. Al seu entendre, hi ha "sobrats motius per sentir-se orgullosos de la democràcia, de les Forces de Seguretat i dels Serveis d'Intel·ligència".
El president de Telefonica, José María Álvarez-Pallete, ha apostat aquest dijous que les grans tecnològiques aclareixin quant valen les dades personals per evitar un "vassallatge digital" i per una declaració dels drets de les persones en el món digital i de la Intel·ligència Artificial. "Tenim uns drets en el món analògic que no estem mirant de tenir en el món digital", ha avisat el president de la multinacional en la taula 'Canvi d'era.. o era de canvis' de la segona jornada de la Reunió Anual del Cercle d'Economia. Álvarez-Pallete ha denunciat que actualment hi ha un "atac a la veritat" amb la viralització de continguts que intenten influir de "forma intencionada" en el comportament dels ciutadans.
La ministra d'Hisenda del govern d'Espanya, María Jesús Montero, ha defensat aquest dijous que tant la compareixença de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, en la comissió de secrets oficials, com la de la ministra de Defensa, Margarita Robles, "han permès aclarir" i "eliminar incerteses" sobre l'espionatge de Pegasus, programa que ha arribat a infectar els terminals del president Pedro Sánchez i la mateixa Robles.
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha assegurat que Espanya ha de traslladar una "imatge de solidesa i serietat" sobre l'espionatge a polítics independentistes amb el programa Pegasus.
La ministra d'Hisenda del Govern d'Espanya, María Jesús Montero, ha defensat aquest dijous que tant la compareixença de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, en la comissió de secrets oficials, com la de la ministra de Defensa, Margarita Robles, "han permès aclarir" i "eliminar incerteses" sobre l'espionatge de Pegasus.
La portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha defensat que la compareixença del president del Govern, Pedro Sánchez, en el Congrés és "més necessària que mai" per donar totes les explicacions sobre l'espionatge al seu telèfon mòbil i si s'ha infectat amb Pegasus altres membres de l'Executiu.
"No tinc cap coneixement ni faré comentaris!", és el lacònic missatge que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha traslladat primera hora d'aquest matí a Valladolid a preguntes sobre la suposada 'punxada' del seu telèfon mòbil.
El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha defensat a la ministra de Defensa, Margarita Robles, arran de l'espionatge i ha subratllat que és el govern espanyol "en el seu conjunt" el que "està treballant per esclarir els fets" i poder "prendre mesures perquè no es torni a repetir".
El Centre Nacional d'Intel·ligència va espiar l'independentisme català, però ho va fer amb una autorització judicial del Tribunal Suprem. Segons fonts parlamentàries, aquesta és la versió que ha donat avui la directora del CNI a la comissió de secrets oficials. Això sí, Paz Esteban ha rebaixat la llista a només 18 dirigents independentistes, entre els quals hi ha el president Pere Aragonès i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo.
"Una comissió d'investigació hauria permès una situació més garantista i transparent. El seu rebuig (del PSOE) no els fa res més que còmplices d'aquesta situació", denuncia el portaveu de la CUP.
"Molts de nosaltres ja hem presentat querelles, però volem insistir en la creació d'una comissió d'investigació al congrés, com ja s'ha fet al Parlament de Catalunya, i en la dimissió de la ministra Margarita Robles, com a responsable d'aquest espionatge", ha exigit Botran.
Compareix Albert Botran (CUP): "El que ha explicat la directora del CNI no ens serveix, ni de lluny, per tancar el que és un escàndol d'espionatge massiu. CitizenLab ens dona una visió massiva de l'espionatge i a la comissió no hem pogut escoltar cap referència a aquesta proporció generalitzada de les escoltes i tampoc cap garantia que no hagi existit aquest espionatge. Això ens situa en una posició de gran indefensió als membres del moviment independentista".
Bal: "No em crec que el CNI no hagi detectat una infecció en els telèfons dels membres del govern d'Espanya durant un any. No m'ho crec perquè són professionals. Els hi demanarem per activa i per passiva que aclareixin aquestes circumstàncies i, si cal, demanarem convocar una nova comissió amb la directora del CNI perquè ho expliqui".
Bal: "No hem parlat durant la comissió de l'espionatge als mòbils dels membres del govern espanyol".
Edmundo Bal de Ciutadans lloa la tasca de la ministra de Defensa, Margarita Robles: "És una ministra raonable i també ho és la directora del CNI. Demanem al govern espanyol que ni se'ls passi pel cap cessar-la".
"Reivindicant la presumpció de innocència dels 3.000 treballadors del CNI que vetllen i treballen per la seguretat de tots davant dels atacs injustificats de grups parlamentaris per un interès purament partidista. Ells no es poden defensar, ja que la seva feina s'ha de fer en secret. Per això li he dit a la directora del CNI que es mantingui ferma i que en nom de Cs reafirmem la nostra confiança en els serveis d'intel·ligència", defensa Bal.
Edmundo Bal (Cs): "El meu partit s'ha negat rotundament que hi fossin els representants de tots els grups parlamentaris, especialment els de la CUP, Junts, ERC i Bildu. Els enemics de l'estat coneixent els secrets de l'Estat. Li he manifestat a la directora del CNI que es mantingui ferma en la seva posició davant les crítiques".
Pablo Echenique, compareix després de participar en la comissió de secrets oficials i afirma que "surt més preocupat". "El que se'ns ha explicat reforça la necessitat de què es prenguin responsabilitats polítiques". Com ja ha anunciat Junts, Unidas Podemos també demanarà la desclassificació de la informació que s'ha tractat en la comissió d'aquest dijous.
Míriam Nogueras compareix davant dels mitjans de comunicació després d'assistir a la comissió de secrets oficials. "És imprescindible fer una comissió d'investigació. Sortim enfadats perquè es confirmen moltíssimes de les informacions que s'han anat filtrant", ha exposat. Nogueras, una de les afectades per Pegasus, ha reclamat que es desclassifiqui el contingut de la reunió d'aquest dijous.
El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha decretat el secret per un mes de la causa oberta per la infecció dels dispositius mòbils del president de Govern, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i els ha ofert personar-se en la causa com a perjudicats, tal com havia sol·licitat el Ministeri Fiscal al seu informe presentat al jutjat.
Cuca Gamarra, compareix davant dels mitjans després de la compareixença de Paz Esteban, directora del CNI, lloant la seva tasca. "La informació aportada per la directora del CNI és més que suficient". Gamarra també ha demanat que Pedro Sánchez comparegui i doni explicacions sobre l'espionatge.
Míriam Nogueras, líder de Junts, després de la comissió de secrets oficials, ha afirmat que el seu partit demanarà que es desclassifiqui el que s'ha tractat a la reunió: "Ho ha de saber tota la ciutadania", reclama en una entrevista a TV3.
Héctor Gómez, portaveu del PSOE al Congrés, després de la compareixença de Paz Esteban: "Ha estat un exercici de transparència molt important de la directora del CNI. S'ha de valorar".
Els socialistes valoren positivament la reunió de la comissió de secrets oficials, en roda de premsa posterior a la trobada. Després que aquesta hagi acabat, han celebrat l'actuació del govern espanyol en relació amb l'espionatge.
Aitor Esteban, líder del PNB al Congrés dels diputats, ha afirmat a la sortida de la comissió de secrets oficials que "queda molta tela per tallar".
Rufián titlla la comissió de secrets oficials d'opaca. "Sortim com vam entrar: demanant una comissió d'investigació pública", ha subratllat a TV3 el diputat d'ERC.
Gabriel Rufián, després de la comissió de secrets oficials: "Reconeixen l'espionatge, sostenen que és a menys gent que la que publica Citizen Lab. Apunten a dues vies: organismes de l'Estat o una nació estrangera". El líder d'ERC al Congrés considera les dues opcions com un cop per a la democràcia. El diputat assegura que no està dient res més del que ja s'ha filtrat als mitjans.
Acaba la reunió de la comissió de secrets oficials, on ha comparegut Paz Esteban, directora del CNI.
Salvador Illa justifica el perquè rebutgen una comissió d'investigació sobre Pegasus: "No tenim res a amagar, tenim el màxim interès a arribar al fons d'aquest assumpte".
La directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, compareix en aquests moments aquest la Comissió de Despeses Reservades del Congrés, on es veu les cares amb els diputats que demanen el seu cessament i acusen el centre d'intel·ligència d'espionatge il·legal.
La titular de Drets Socials, Ione Belarra, assenyala els serveis d'intel·ligència espanyols pel CatalanGate: "El que sabem fins ara de manera fefaent, perquè així ho ha confirmat el Ministeri de Defensa, és que part de l'espionatge als líders catalans, a representants públics, prové del mateix CNI",
El portaveu de Podem al Congrés, Jaume Asens, ha avisat que "s'hauria de debatre" la continuïtat del seu partit al govern de Pedro Sánchez si es demostra que l'executiu espanyol ha ordenat l'espionatge.
Els portaveus independentistes han arribat sense expectatives a la compareixença que ofereix aquest dijous en el Congrés la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Pau Esteban, sobre l'espionatge a polítics amb el programa Pegasus.
Com és la compareixença de Paz Esteban? La seguretat al voltant de la compareixença de la directora del CNI és extrema. Els participants no poden entrar amb mòbils i la sala ha estat inspeccionada per trobar dispositius d'escolta. A més, s'han col·locat inhibidors per evitar que s'extregui cap informació de la compareixença.
El Partit Popular, en boca del seu coordinador general, Elías Bendodo, creu que el Govern s'assembla a un "vaixell que s'acaba de trencar i està a punt d'anar a enganxada", i que està sumit en un "atac de nervis" amb els ministres de Presidència i Defensa, Félix Bolaños i Margarita Robles, enfrontats per l'espionatge.
Isa Serra, portaveu de Podemos, ha opinat aquest dijous que la legislatura "no està en risc" d'acabar per avançament electoral, encara que ha instat a "cuidar la majoria de la investidura". Preguntada per si la ministra de Defensa, Margarita Robles, hauria de dimitir, ha contestat que "no posarem noms propis". Sí que ha demanat que la investigació de l'espionatge "no es realitzi pels mateixos que han estat responsables"
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dijous "no tenir coneixement" sobre un suposat atac informàtic amb el programa Pegasus al seu telèfon mòbil.
El portaveu de Ciutadans, Edmundo Bal, ha demanat a la directora del CNI, Pau Esteban, que no reveli secrets que puguin comprometre la seguretat nacional davant de formacions com ERC, Bildu, Junts o la CUP, "els enemics de l'Estat". Bal assisteix a la reunió de la comissió de secrets oficials.
Amnistia Internacional creu que la comissió de secrets oficials no és el lloc "apropiat per investigar les suposades violacions de drets humans" del cas Pegasus, ja que considera que la caracteritza el "secretisme" i l'"obscurantisme". "El govern espanyol no pot utilitzar l'excusa de la seguretat de l'Estat per ocultar possibles violacions de drets humans", assenyala el director d'Amnistia Internacional a l'estat espanyol, Esteban Beltrán. Amnistia demana una investigació "immediata, exhaustiva i imparcial" sobre tots els casos que hagin pogut estar infectats pel programa informàtic d'espionatge Pegasus i reclama que sigui "pública".
El portaveu del Grup Socialista, Héctor Gómez, ha declarat abans d'entrar en la reunió de secrets oficials que confia que la sessió secreta serveixi per "aportar llum" i aclarir en la mesura possible l'escàndol de l'espionatge amb Pegasus.
El portaveu de Podem al Congrés, Jaume Asens, ha avisat que "s'hauria de debatre" la continuïtat del seu partit al govern de Pedro Sánchez si es demostra que l'executiu espanyol ha ordenat l'espionatge. Asens ha afegit que "seria greu" tot i que afectaria un altre govern. Assegura que el seu partit no ha demanat "de forma explícita" la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, tot i que la considera una ministra "més del PP que de la coalició".
Poc abans d'entrar a la reunió de la comissió, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha afirmat que no n'espera "res". Rufián ha defensat que és "absurd anar a una comissió sense càmeres i que després no es pugui dir res del que ha passat dins". "Com a representant públic no puc quedar content de res que comporti aquesta opacitat", ha remarcat. Rufián ha dit que la pregunta clau que plantejarà és "si ha estat el Marroc o el CNI".
Es preveu que sigui una compareixença llarga on Pilar Esteban presentarà la documentació que acredita les actuacions dels serveis d'intel·ligència. Segons fonts del govern espanyol, la directora del CNI defensarà la legalitat estricta d'aquestes escoltes i no entrarà a valorar altres suposats espionatges. Parlarà, apunten, en funció de la documentació i les activitats efectuades pel CNI, i no en funció del que digui l'informe de Citizen Lab.
És la primera vegada que la comissió es reuneix amb presència de representants de Bildu, Junts i CUP –ERC ja hi va ser del 2017 al 2019- fruit del canvi de sistema d'elecció dels seus membres impulsat per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Hi són presents dues de les víctimes de l'espionatge acreditat per Citizen Lab: Míriam Nogueras i Albert Botran.
Segons fonts del govern espanyol, Esteban assisteix al Congrés amb la documentació que acredita l'aval del jutge d'enllaç del Tribunal Suprem amb el CNI, Pablo Lucas, per fer algunes de les escoltes a polítics i activistes independentistes, però no totes. Aquestes fonts xifren les autoritzacions en una desena o més, però en tot cas lluny dels 65 casos acreditats per Citizen Lab.
Comença al Congrés dels Diputats la reunió de la comissió de secrets oficials on la directora del CNI, Paz Esteban, donarà oferir explicacions sobre els casos d'espionatge amb Pegasus detectats en les últimes setmanes.
L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha compartit a Twitter la seva intervenció en el Parlament Europeu, que aquest dimecres ha celebrat un debat sobre Pegasus.
Avui he intervingut al PE en tant que eurodiputat víctima de #Pegasus 👉 “Les democràcies, quan no se’n té cura, es degraden. A la UE hi tenim governs als que els agrada jugar a espies. Pitjor encara: els agrada practicar l’espionatge polític.” #CatalanGate pic.twitter.com/rY9GLQB1jf
— Jordi Solé🎗🇪🇺 (@jordisolef) May 4, 2022
L'eurodiputada del PP Dolors Montserrat ha compartit a les xarxes socials la seva intervenció en el debat sobre Pegasus celebrat al Parlament Europeu. L'Eurocambra l'ha esbroncat per aquestes paraules.
No admito ni una sola lección de legalidad de aquellos que dieron un golpe a la democracia.
— Dolors Montserrat (@DolorsMM) May 4, 2022
Es un grave error pactar con los que pretenden destruir la nación y compartir con ellos información secreta del Estado.
No se puede poner al lobo a vigilar a las ovejas. pic.twitter.com/UHivjccJgW
El grup dels Verds/ALE al Parlament Europeu, on s'inclou ERC, ha protestat amb cartells contra l'espionatge amb Pegasus abans del debat celebrat aquest dimecres a l'Eurocambra. "Si espieu un dels nostres, ens espieu a tots!", diu el grup parlamentari. Diana Riba i Jordi Solé són dos dels 65 independentistes catalans espiats en el marc del CatalanGate.
If you spy on one of us, you spy on all of us!#EPlenary discusses use of #Pegasus spyware by EU countries against individuals including our MEPs @DianaRibaGiner & @jordisolef.
— Greens/EFA in the EU Parliament 🌍 (@GreensEFA) May 4, 2022
We call on other Groups to take this matter seriously!
🔴LIVE: https://t.co/S9wGc8jCVK pic.twitter.com/8DN91ntCxq
L'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha compartit a les xarxes socials la seva intervenció al debat sobre Pegasus celebrat aquest dimecres al Parlament Europeu.
🔴#DebatPegasus 👇
— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) May 4, 2022
1⃣ L'independentisme és la màxima oposició a la deriva reaccionària de l'Estat.
2⃣ El responsable d'esclarir l'escàndol és el Gobierno. Prou cortines de fum.
3⃣ Institucions europees, estiguin al costat dels defensors la democràcia, no només a Polònia i Hongria pic.twitter.com/TX0C9sJ55U
La ministra de Drets Socials i secretària general de Podem, Ione Belarra, ha exigit "responsabilitats polítiques" pel cas Pegasus i que es despleguin els mecanismes necessaris perquè "una cosa així no pugui tornar a passar". Belarra ha considerat que l'"espionatge massiu" a representants públics "no té cabuda" i "no és compatible amb l'estat dret" i, més enllà d'això, ha indicat que el que més l'amoïna és que el Govern central "sigui capaç de restablir la confiança de la ciutadania". "Necessitem que s'assumeixin responsabilitats polítiques urgentment i que es despleguin els mecanismes perquè una cosa així no pugui tornar a passar, perquè això és el més imprescindible, no només per restablir la confiança dels socis parlamentaris, que també és molt important, sinó especialment la dels ciutadans del nostre país", ha asseverat.
Quan ha finalitzat el debat sobre Pegasus al Parlament Europeu, Puigdemont ha compartit un fil de Twitter amb unes reflexions sobre l'espionatge i el CatalanGate.
I Europa té clar que no és un problema de tenir o no permís judicial: el problema és l’eina, que permet monitoritzar tota la teva vida i la del teu entorn en temps real, sense límits. Cap juge no té poder per autoritzar això. I qui ho justifiqui està justificant el feixisme.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 4, 2022
L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha compartit a Twitter la seva intervenció al debat sobre Pegasus celebrat aquest dimecres al Parlament Europeu.
El telèfon del periodista Jamal Khashoggi va ser infectat per #Pegasus poc abans del seu assassinat. L'amenaça és molt greu. S'ha utilitzat sense control per règims autoritaris i democràcies. Pegasus i la democràcia no són compatibles https://t.co/XB39XTg0nU #CatalanGate pic.twitter.com/3xZbqqH39q
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 4, 2022
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avisat que la gestió del cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb l'espionatge "està dinamitant" la via del diàleg i la negociació. Així ho ha advertit durant la conferència inaugural de les jornades del Cercle d'Economia, que aquest any tenen com a lema 'El moment d’Europa. Esperança política, autonomia estratègica'. Aragonès també ha cridat la Moncloa a crear un "punt d'inflexió" per "reconstruir una confiança mínima" per "reprendre la negociació". El president ha tornat a insistir al govern espanyol que, si "es creu" el diàleg amb Catalunya, ha de "depurar responsabilitats" pel CatalanGate.
ERC i JxCat han denunciat el CatalanGate al plenari de l'Eurocambra durant el debat sobre l'espionatge dels estats amb Pegasus. "Europa no pot mirar a un altre costat", ha dit l'eurodiputat de JxCat Carles Puigdemont, que ha avisat que "Pegasus i la democràcia no són compatibles". En la seva intervenció, l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha denunciat que "molt probablement" ha estat espiat pels serveis secrets espanyols. "Quants diners han dilapidat en espiar-me", ha preguntat als "responsables polítics" de l'espionatge. Al seu torn, l'eurodiputada del PP Dolors Montserrat ha lamentat la "victimització" dels polítics independentistes, mentre el de Ciutadans Jordi Cañas ha dit que l'independentisme "acusa d'espionatge sense proves".
Aquest és el moment de la bronca del Parlament Europeu a Dolors Montserrat (PPE) | VÍDEO
Acaba el debat sobre Pegasus al Parlament Europeu.
Per acabar, intervé el conseller europeu Clément Beaune: "Recórrer il·legalment a sistemes de vigilància és inacceptable i ha de ser jutjat. Europa es basa en la lliberta d'expressió, un dret fonamental. Toca als estats membres posar en marxa les investigacions".
Recupera la paraula el comissari europeu Johannes Hahn: "Agraeixo aquest debat. No soc competent, però indirectament em sento implicat en la qüestió perquè fa set anys vaig tematitzar un cas d'escoltes il·legals a Macedònia del Nord. Ara hi ha una sensibilitat per aquests fenòmens. S'ha establit aquesta comissió d'investigació, però vull deixar clar que ens preocupem que hi hagi aquests escàndols. S'ha d'investigar, tanmateix, han d'intervenir els fiscals i les policies dels diversos Estats i han de fer servir les seves lleis".
És el torn de l'última eurodiputada, l'austríaca Bettina Vollath, dels socialistes: "Fins on hem arribat si els nostres Estats fan servir programes informàtics per supervisar l'oposició? Toca que protegim els nostres ciutadans. És un atac contra la democràcia".
Té la paraula l'eurodiputat italià Andrea Cozzolino, dels socialistes: "NSO és una empresa democràtica que compta amb el suport de l'Estat d'Israel. S'ha creat un monstre. És per això que la investigació és tan important, també amb la col·laboració de la Comissió Europea".
Intervé l'eurodiputat espanyol Javier Zarzalejos, del PPE: "La qüestió és tan greu que no podem permetre que hi hagi qui ho aprofiti per fer-se les víctimes, com els independentistes catalans. Sempre defensaré que un dret fonamental només es pot veure afectat per circumstàncies especials, llavors estic segur que a Espanya no s'ha violat la llei. Hem de distingir entre dissidents i entre qui escapa de la justícia".
Ara parla l'eurodiputat neerlandès Thijs Reuten, dels socialistes: "S'està acabant amb la llibertat de premsa. La comissió d'investigació ha de servir per protegir la ciutadania i la democràcia".
És el torn de l'eurodiputat belga Tom Vandenkendelaere, del PPE: "Una democràcia no pot funcionar si els governs ho saben tot dels seus electors i dels seus opositors. Demanem a la Comissió Europea que actuï contra tot això. Necessitem transparència perquè els governs que han fet servir Pegasus puguin retre comptes".
Intervé l'eurodiputada sueca Evin Incir, dels socialistes: "S'ataquen drets fonamentals. Les innovacions es fan servir per reduir les llibertats. S'ha espiat tant el president espanyol com independentistes catalans, també contra militants dels drets humans. La Comissió Europea ha de trobar els responsables, no pot deixar la responsabilitat als estats membres, que podrien fer servir el programari sense control".
Parla l'eurodiputat austríac Lukas Mandl, del PPE: "Un principi inamovible és que una cosa que es pot fer servir per al bé, també es pot fer servir per fer coses dolentes. Ningú hauria de pensar que està fora de perill davant d'instruments com Pegasus. Per això crec que és tan important que hi hagi una comissió d'investigació."
Té la paraula l'eurodiputada polonesa Anna Zalewska, dels Conservadors i Reformistes Europeus (on hi ha Vox).
És el torn d'Izaskun Bilbao Barandica (PNB), del grup Renew Europe: "Darrere de cada espionatge il·legal a cada Estat, hi ha un a por ellos. Demanem més interès per protegir la democràcia. Per la democràcia i més democràcia. És el millor antídot contra la vergonya i l'escàndol".
Intervé l'eurodiputat búlgar Ivo Hristov, dels socialistes: "Pegasus és el resultat dels últims vint anys. La lluita contra el terrorisme s'ha convertit en el pretext per envair la privacitat. Aprovem lleis a favor de la llibertat d'expressió, però acceptem que s'entregui a Julian Assange. Pegasus posa de manifest que no tenim cap mecanisme per protegir la llibertat dels ciutadans".
Parla l'eurodiputada finlandesa Henna Virkkunen, del PPE: "Els mitjans de comunicació tenen un paper clau. El cas Pegasus és un exemple d'una vigilància il·lícita. Hem d'avortar aquests sistemes, que es fan servir cada cop més. L'abús d'aquests programaris afecta tots aquells qui volen protegir la democràcia. Són ciberatacs contra els valors fonamentals de la Unió Europea".
Té la paraula l'eurodiputat italià Vicenzo Sofo, dels Conservadors i Reformistes Europeus (on hi ha Vox).
Intervé l'eurodiputada sueca Abir Al-Sahlani, del grup Renew Europe (on hi ha Ciutadans): "El nostre grup és un dels impulsors d'aquesta investigació contra Pegasus. Tots els parlamentaris han d'escriure als seus governs per demanar contra qui s'ha fet servir la tecnologia".
És el torn de l'eurodiputat maltès Alfred Sant, dels socialistes: "Protestem molt quan ens passa a nosaltres i poc quan els ocorre a aquells als qui no considerem amics. Caldria identificar tots els actors que tenen interès en l'espionatge i crear un marc jurídic amb normes i límits. També aplicar sancions contra aquells qui inverteixen en aquestes tecnologies".
Ara parla l'eurodiputat polonès Bartosz Arlukowicz, del PPE: "El govern polonès va comprar Pegasus per lluitar contra el terrorisme i l'ha acabat fent servir contra l'oposició política".
Parla l'eurodiputada francesa Anne-Sophie Pelletier, del grup de l'Esquerra (on hi ha Podem): "Pegasus serveix per a la repressió. Celebro la investigació d'aquest programari i envio una salutació a l'empresa israeliana NSO, que segurament ens està espiant".
Intervé l'eurodiputat polonès Lukasz Kohut, dels socialistes: "Fer servir Pegasus és una pràctica pròpia d'un país com Rússia".
És el torn de l'eurodiputada polonesa Beata Mazurek, dels Conservadors i Reformistes Europeus (on hi ha Vox).
Té la paraula l'eurodiputada txeca Markéta Gregorová, dels Verds/ALE (on hi ha ERC): "Com lluita la UE contra aquestes intrusions? Com es pot sancionar empreses com NSO?"
Ara parla l'eurodiputat espanyol Jordi Cañas (Ciutadans), del grup Renew Europe: "És irònic com qui ha comès delictes, ara denunciï sense proves l'espionatge. No és irònic, perquè els separatistes catalans només menteixen. Acusen sense proves per propagar la mentida, no per saber la veritat. Fan servir Pegasus per acabar amb l'estat de dret a Espanya".
Parla l'eurodiputat búlgar Emil Radev, del PPE: "Estem parlant d'un vertader escàndol. L'espionatge a líders polítics, periodistes i activistes és inacceptable. Així no es protegeixen els drets fonamentals dels ciutadans. Cal actuar abans no sigui massa tard. Hem de protegir les víctimes de Pegasus, perquè s'han interceptat de manera il·legal les seves dades. També és veritat que s'ha de lluitar contra el terrorisme. Només amb una bona legislació podem ajustar l'ús d'aquestes tecnologies".
Té la paraula l'eurodiputat grec Stelios Kouloglou, del grup de l'Esquerra (on hi ha Podem): "Aquest és el mode de vida europeu que volem? Hi ha altres Pegasus. No s'ha espiat només a Hongria i Polònia: tothom espia a tothom. Cal prohibir-ho".
Intervé l'eurodiputat espanyol Jorge Buxadé (Vox), dels Conservadors i Reformistes Europeus.
Ara parla l'eurodiputada francesa Gwendoline Delbos-Corfield, dels Verds/ALE (on hi ha ERC): "Hem de considerar que això és normal? No. Són els nostres drets fonamentals i hem de lluitar per ells".
És el torn de l'eurodiputat letó Ivars Ijabs, del grup Renew Europe (on hi ha Ciutadans): "A Espanya s'ha espiat i s'ha d'investigar. Tanmateix, amb la guerra d'Ucraïna cal mantenir un equilibri entre els drets i la seguretat".
Intervé l'eurodiputat espanyol Ibán García del Blanco, dels socialistes: "Hem de saber qui ha espiat, quan i per què. Els governs ho han d'explicar, també l'empresa. És important no anticipar conclusions. No hem de cedir a la temptació de capitalitzar el cas per als nostres afers locals".
Té la paraula l'eurodiputat txec Jirí Pospísil, del PPE: "Els drets dels ciutadans europeus són drets sagrats, cal protegir-los. El que importa aquí és veure quina és la situació a la UE. La tecnologia no pot trepitjar el dret a la privacitat. Hem de fer una investigació per fer servir la llei per protegir la vida privada davant la tecnologia mal utilitzada. Hem de lluitar contra el terrorisme i contra l'ús terrorista d'armes com Pegasus".
Parla Clara Ponsatí (Junts): "El CatalanGate ha estat una violació sota l'ull complaent de la Comissió Europea. Què vol fer la CE? Vol ser un càrtel dels Estats per perseguir les minories? Si us plau, compleixen el seu deure".
És el torn de l'eurodiputat xipriota Giorgos Georgiou, del grup de l'Esquerra (on hi ha Podem): "Estem en una guerra tecnològica i hem de veure les normes de funcionament dels programaris. Volem portar a terme la investigació i protegir-nos contra els espies del ciberespai".
Ara parla l'eurodiputat polonès Bogdan Rzonca, dels Conservadors i Reformistes Europeus (on hi ha Vox).
Intervé l'eurodiputada polonesa Sylwia Spurek, dels Verds/ALE (on hi ha ERC): "És important defensar els drets humans. Tots els governs nacionals s'han de sotmetre a un control, també judicial. Cal explicar l'ús de Pegasus i comprovar si els sistemes de control s'ajusten a la normativa. És a dir, veure si la llei ha estat violada o no. És igual si el govern és de dretes o d'esquerres, s'han d'assumir responsabilitats si s'han violat drets".
Té la paraula l'eurodiputat eslovè Klemen Groselj, del grup Renew Europe (on hi ha Ciutadans): "La supervisió parlamentària és molt important. D'alguna manera, així veiem que hi ha companyies que desenvolupen aquesta mena de programes que són les úniques que saben què passa. Aquesta és la nostra tasca".
És el torn de l'eurodiputada alemanya Katarina Barley, dels socialistes: "Pegasus fa que portem un espia a les nostres bosses, cosa que és un atac a la nostra esfera personal. Cal una investigació d'aquest escàndol".
Parla l'eurodiputada italiana Lucia Vuolo, del PPE: "Com han dit els companys espanyols (Dolors Montserrat i Juan Ignacio Zoido), quan un govern nacional sent la seva integritat constitucional amenaçada, té dret a defensar-se".
Intervé l'eurodiputada italiana Laura Ferrara, del Moviment 5 Estrelles: "Els governs nacionals estan implicats en aquest escàndol. Això significa que s'han de depurar responsabilitats, hem de seguir per aquesta via per evitar els abusos".
Ara parla l'eurodiputada espanyola Sira Rego, del grup de l'Esquerra (on hi ha Podem): "S'està fent servir un programari que compta amb la complicitat d'Israel. Com ens hem de sentir protegits els europeus? Qualsevol persona amb diners europeus pot passar per sobre dels drets fonamentals".
Té la paraula l'eurodiputada polonesa Elzbieta Kruk, del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (on hi ha Vox).
És el torn de l'eurodiputat francès Jean-Lin Lacapelle, del grup ultradretà Identitat i Democràcia.
Intervé l'eurodiputat txec Marcel Kolaja, dels Verds/ALE (on hi ha ERC): "Senyor Zoido, no està bé que hagi interceptat els dispositius dels independentistes catalans".
Ara parla l'eurodiputada francesa Salima Yenbou, de Renew Europe (on hi ha Ciutadans): "La democràcia europea depèn de la investigació europea sobre Pegasus".
Té la paraula l'eurodiputat hongarès Sándor Rónai, dels socialistes, que lamenta l'espionatge amb Pegasus a Hongria contra l'oposició al govern hongarès de Viktor Orbán.
Parla l'eurodiputat espanyol Juan Ignacio Zoido, del PPE: "Pegasus no és en ell mateix dolent, depèn de l'ús. És com l'energia nuclear: pot causar destrucció o pot curar càncers. El programari ha servit per evitar atacs terroristes. A Espanya es manté el màxim compromís amb l'estat de dret i les tecnologies es fan servir de manera adient. Estem orgullosos. A ningú els hauria de sorprendre que s'hagi escoltat persones que han comès delictes de sedició i que els tornaria a cometre. Tot i això, els independentistes catalans tornen a muntar el seu teatre".
És el torn de Toni Comín (Junts): "Algú haurà d'assumir responsabilitats. Si Espanya no pot identificar els responsables, és que no és un estat de dret. Jo he estat espiat. Si un jutge va autoritzar que se m'espiés, és perquè pensava que la meva actuació podia ser un delicte. Això és la diferència entre una democràcia i un Estat que no ho és. Finalment, vull fer una pregunta al PPE, als socialistes i a Ciutadans: per què volen una comissió d'investigació al Parlament Europeu, però no a Espanya?".
Intervé l'eurodiputada espanyola Idoia Villanueva Ruiz, del grup de l'Esquerra (on hi ha Podem): "Pegasus només pot ser comprat pels Estats, per espiar altres Estats o els seus ciutadans. S'amplia així la vulneració de drets fonamentals. A Espanya, s'han revelat espionatges a més de 65 independentistes catalans i bascos. Celebrem la investigació en el Parlament Europeu. Pegasus s'està fent servir contra la democràcia. Europa s'ha de defensar".
Parla l'eurodiputada polonesa Beata Kempa, dels Conservadors i Reformistes Europeus (on hi ha Vox).
És el torn de l'eurodiputada italiana Gianna Gancia, de la ultradretana Identitat i Democràcia.
Té la paraula l'eurodiputada Diana Riba, d'ERC (Verds/ALE): "He estat víctima de Pegasus, així que és un tema que ha d'importar a la cambra. Quan érem 65 independentistes, la resposta d'Espanya va ser nul·la. Ara, nosaltres no direm el mateix: ningú ha de patir un espionatge il·legal. El govern espanyol no té més alternativa de dir qui l'està fent servir, contra qui i què es fa amb la informació robada. Si l'executiu està relacionat amb l'escàndol, és greu. Però si no ho està, és encara més greu. La resistència més grossa contra l'autoritarisme a Espanya som els independentistes, per això se'ns espia".
Intervé l'eurodiputada hongaresa Anna Júlia Donáth, de Renew Europe (on hi ha Ciutadans): "Les escoltes són molt problemàtiques. Hongria les ha fet servir contra l'oposició perquè el govern s'aferri al poder. Els demano que facin tot el possible perquè els governs s'expliquin".
Parla l'eurodiputat espanyol Juan Fernando López Aguilar, dels socialistes: "Hi ha estats membres que han reconegut l'ús de Pegasus, com Hongria i Polònia. Hem d'esperar a veure què diu la comissió d'investigació del Parlament Europeu. Cal legislació europea que reforci els drets dels europeus. No s'ha de descartar la incompatibilitat de Pegasus amb els drets fonamentals dels ciutadans. Hi ha d'haver reforç de la ciberseguretat".
És el torn de l'eurodiputat polonès Adrzek Halicki, del PPE: "No podem permetre que ningú s'extralimiti en les seves competències. No parlem de seguretat d'esquerres o de dretes, només de la seguretat de tots nosaltres. Necessitem saber quines dades han estat hackejades, entre altres coses. Necessitem una comissió d'investigació, així com comissions d'investigació en els parlaments nacionals. En qualsevol cas, no s'ha de prohibir Pegasus: s'ha de garantir que es fa servir per a la seguretat".
Intervé l'eurodiputat hongarès Ernö Schaller-Baross, del partit de Viktor Orbán.
Ara parla l'eurodiputada alemanya Cornelia Ernst, del grup de l'Esquerra: "Ens toca a nosaltres investigar aquests escàndols per protegir els ciutadans europeus. El programari no es pot reformar, s'ha de prohibir".
Té la paraula l'eurodiputada flamenca Assita Kanko, dels Conservadors i Reformistes Europeus.
És el torn de l'eurodiputada francesa Mathilde Androuët, del grup ultradretà Identitat i Democràcia.
Parla l'eurodiputada alemanya Hannah Neumann, dels Verds/ALE (on hi ha ERC): "Hi ha membres del Parlament Europeu i comissaris que han estat espiats. I aquests comissaris no estan aquí. Ens trobem en una cruïlla: o ens quedem de braços plegats i acceptem que tothom pot ser víctima de l'espionatge, o bé acceptem que les coses estan escapant del nostre control. Hem de prendre mesures. Grups d'ultradreta com Vox podrien fer-ne un mal ús". Els eurodiputats de Junts Toni Comín i Carles Puigdemont han aplaudit el discurs de Neumman.
Té la paraula l'eurodiputada polonesa Rózà Thun Und Hohenstein, de Renew Europe (on hi ha Ciutadans): "Ens estem jugant la seguretat dels ciutadans. Si analitzem Pegasus, la idea és blindar els ciutadans del terrorisme. No podem permetre que els governs autoritaris facin el que vulguin amb ell, escoltant rivals i periodistes. Necessitem un control més gran sobre això".
Intervé l'eurodiputada grega Eva Kaili, dels socialistes: "Vull donar gràcies als serveis del Parlament Europeu, però aquests serveis s'ha d'estendre a tots els treballadors i persones que poden prendre decisions. S'ha d'evitar que aquesta mena de programaris puguin accedir a les nostres càmeres, als nostres micròfons i a la nostra geolocalització. Això no és un debat sobre l'espionatge, sinó sobre el mal ús d'un programari d'espionatge. Tot i que parlem de Pegasus, s'ha d'ampliar el debat".
Parla l'eurodiputada espanyola Dolors Monserrat, del PPE: "Els independentistes catalans fan servir l'espionatge amb Pegasus per fer-se les víctimes. No acceptaré lliçons de persones que escapen de la justícia com Puigdemont". Després de dir això, les autoritats del Parlament Europeu han esbroncat Montserrat per no parlar de la qüestió de la qual tracta el debat.
És el torn de Carles Puigdemont (Junts): "El telèfon del periodista Jamal Khashogi va ser infectat per Pegasus poc abans del seu assassinat. Citizens Labs ha documentat l'escàndol més gros d'espionatge. Els drets fonamentals de la UE estan en perill i Europa no pot mirar a cap altra banda".
Intervé l'eurodiputat basc Pernando Barrena Arza (EH Bildu), del grup de l'Esquerra en el Parlament Europeu (GUE/NGL): "Ara sabem que els serveis d'intel·ligència espanyols ha fet servir Pegasus per investigar polítics catalans i bascos. És greu que Espanya espiï membres electes d'aquest parlament. Hem d'investigar-lo i Pegasus és només la punta de l'iceberg. El nostre grup fa temps que treballa per prohibir aquesta mena de programaris a la UE".
Té la paraula l'eurodiputat polonès Dominik Tarczynski, del grup ultradretà dels Conservadors i Reformistes Europeus (on hi ha Vox).
És el torn de l'eurodiputat francès Gilles Lebretot, del grup ultradretà Identitat i Democràcia.
Solé (ERC): "Qui va donar l'ordre d'espiar-me? Com un jutge ha permès això? On són les dades que m'han robat? Quants diners públics s'han fet servir per al meu espionatge? El president espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, diuen que han estat víctimes de Pegasus alhora que ja fa temps que ho sabien. Què passa aquí? No hem de permetre l'espionatge a la UE. La CE ha d'exigir explicacions als governs que han fet servir il·legalment Pegasus".
Intervé Jordi Solé, d'ERC (Verds/ALE): "Cada cop que es creua la línia i no s'actua, els governs que emparen aquestes vulneracions se senten més impunes. Senyor comissari, a la UE tenim governs que volen jugar a ser espies i que els hi agrada. Soc un dels 65 independentistes catalans víctimes de Pegasus i tinc algunes preguntes".
Parla l'eurodiputada neerlandesa Sophia in 't Veld, del grup Renew Europe (on hi ha Ciutadans): "No es tracta només de les víctimes individuals, es tracta d'un atac contra els processos de presa de decisions a Europa. Em sorprèn la reacció de la CE: té el deure d'investigar. És l'escàndol més gros des del Watergate. Hem de fer una llista negra de les empreses que venen aquesta mena de programaris a la UE".
Intervé ara l'eurodiputat austríac Hannes Heide, del grup socialista: "Garantim que defensarem la seguretat dels ciutadans i creiem que una comissió d'investigació és necessària. S'han robat moltes dades que s'han fet servir de manera indeguda. Hi ha moltes amenaces que pesen sobre nosaltres. Existeixen sospites que Pegasus s'ha fet servir per influir a les eleccions d'Hongria, per exemple. També s'ha d'investigar el possible ús del programari contra periodistes crítics amb els seus governs. Ha quedat clar que eurodiputats i comissaris europeus han estat objectius d'espionatge. No hem d'escatimar esforços per analitzar totes les dades a la nostra disposició. Això és un punt de partida: ens juguem moltes coses i necessitem una estratègia clara".
Té la paraula l'eurodiputat neerlandès Jeroen Lenaers, del Partit Popular Europeu (PPE): "Hem d'investigar tots els detalls. No podem subestimar la grandària de l'escàndol. És una amenaça per l'estat de dret i la democràcia europea. Ens frustra l'enfocament de la CE sobre la negativa a investigar els estats membres. La CE té competències sobre l'estat de dret, que és el que està en joc".
És el torn del comissari europeu Johannes Hahn: "Condemnem l'ús de Pegasus. Els controls institucionals i internacionals han de garantir la cooperació i trobar si s'ha fet servir un ús il·legal del programari d'espionatge. La CE no es troba en posició d'investigar casos particulars d'espionatge, però la UE té una legislació molt forta respecte de la privacitat electrònica. La carta dels drets fonamentals de la UE respecta la llibertat d'expressió i l'ús de Pegasus atempta contra aquesta llibertat. La CE està recollint investigació sobre l'ús de Pegasus i està prepara per contribuir a les activitats de la cambra parlamentària".
Intervé l'eurodiputada belga del grup Verds/ALE (del qual forma part ERC) Saskia Bricmont: "El silenci del govern espanyol és ensordidor. S'ha violat la legislació europea. La integritat i la seguretat de la UE estan en joc. Vull sentir-los condemnar l'espionatge i que hi ha investigacions en marxa. Espiar polítics, periodistes i activistes no és una qüestió de seguretat nacional. Hem de legislar al respecte, la resposta ha de ser contundent. Res d'això és possible sense una voluntat política forta. El missatge ha de ser clar: aquesta mena de pràctiques són inacceptables. Hi ha eurodiputats que han estat objectiu de l'espionatge i un atac a un de nosaltres és un atac a tots. Però no es tracta dels parlamentaris, sinó de tots els ciutadans europeus".
Ja ha començat el debat del Parlament Europeu sobre l'ús del programari d'espionatge Pegasus per estats membres de la Unió Europea.
Entre els membres de la comissió del Parlament Europeu que debat l'ús de Pegasus hi ha eurodiputats que han estat víctimes del programari, com la representant d'ERC Diana Riba, a proposta del grup dels Verds/ ALE perquè ocupi una de les vicepresidències. En la comissió també participa el president a l'exili i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont.
Abans de l'inici del debat al Parlament Europeu de Pegasus, un bon grapat d'eurodiputats han protestat contra l'ús del programari d'espionatge amb cartells de "Stop Pegasu" o "Don't spy on us" ("No ens espieu", en català). Entre els parlamentaris hi havia els eurodiputats de Junts Toni Comín i Carles Puigdemont.
Els eurodiputats debaten a partir de les 15 h l'ús de Pegasus per part de governs de la UE. El mes de març, quan encara no havia esclatat la polèmica del CatalanGate, el Parlament Europeu va acordar crear una comissió d’investigació sobre la utilització d'aquest programari.
L'expresident del Govern, Felipe González, ha restat importància als casos d'espionatge a membres del govern espanyol en assenyalar que han passat fets similars a 50 països, i fins i tot ell mateix ha tingut consciència d'haver estat espiat: "Naturalment, com tot aquell que estigui atent". A més, ha opinat que aquest assumpte només es pot aclarir "en la via judicial" i ha rebutjat una comissió d'investigació en el Congrés.
Després que el vicepresident Puigneró hagi dit que els exconsellers Damià Calvet i Mertixell Budó també van ser espiats amb Pegasus, l'exportaveu del Govern ha detallat que van entrar al seu mòbil fins a 8 cops, en plena gestió de la pandèmia. Per això, reclama ara una "cascada de dimissions".
El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha decretat el secret de les diligències sobre el cas d'espionatge dels mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. El magistrat va incoar diligències aquest dimarts per la denúncia de l'Advocacia de l'Estat, i considera que hi podria haver delictes de descobriment i revelació de secrets mitjançant l'ús de la tecnologia Pegasus.
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha assenyalat aquest dimecres que la "bretxa profunda" que s'ha posat de manifest en la seguretat de l'Estat en conèixer-se l'espionatge amb Pegasus és una qüestió que cal "investigar a fons" per depurar "totes les responsabilitats polítiques".
El govern espanyol es remetia a les compareixences de Margarita Robles i la directora del CNI en les seves respectives comissions per a esclarir l'escàndol del CatalanGate, l'espionatge massiu contra l'independentisme. Però aquest exercici de "transparència" no ha arribat, almenys avui. A la comissió de Defensa, la ministra Robles no ha aclarit cap extrem sobre el cas Pegasus, emparant-se en la llei de secrets oficials. Al contrari, la dirigent socialista s'ha dedicat a rebatre les crítiques dels independentistes amb atacs per fer "insinuacions sense proves". I fins i tot, lluny de retractar-se, ha tornat a justificar l'espionatge, com ja va fer la setmana passada a la sessió de control del Congrés, argumentant "situacions de violència per a les persones".
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha assegurat aquest dimecres que les escoltes amb Pegasus que s'han fet al govern espanyol "no tenen res a veure" amb les que han patit els independentistes catalans. Vilagrà ha insistit que es depurin responsabilitats pel Catalangate i ha reclamat la dimissió o cessió "de les persones responsables".
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que ella no creu que el presumpte espionatge pugui acabar amb la legislatura i el govern de Pedro Sánchez perquè, segons ha dit, "el nacionalisme és un negoci i estan tots guanyant posicions cada dia".
Acaba la intervenció de la ministra de Defensa, Margarita Robles a la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats.
Robles, al PP: "Estic segura que estareu molts d'anys a governar. El govern espanyol, com a govern, està unit perquè la posició de política exterior la marca el president, Pedro Sánchez".
Robles, molesta amb Echenique per no haver-li preguntat per la brúixola de defensa que presenta avui: "No s'ha assabentat que l'ordre del dia era per això. Potser a vostè no li interessa el que passa a Europa, però com a membre d'un partit de govern, li hauria d'importar".
Robles, a Junts: "Transparència és que si algú té consciència d'un delicte els porti als tribunals. La constitució és la clau de qualsevol estat de dret, l'hem de respectar perquè és el nostre marc de convivència. Jo no tinc res en contra que vostè vulgui la independència, sempre que la seva defensa i els seus plantejaments siguin segons el dret".
"Vostè parteix que hi ha moltíssimes escoltes il·legals. Jo li dic, si són així, que hi caigui tot el pes sobre elles. Però no imputin el CNI sense un mínim d'activitat probatòria, això no és democràtic", li demana Robles al representant del PNB.
Torna a intervenir Robles: "Les escoltes il·legals són un delicte amb majúscules i la seva persecució depèn dels tribunals. Quan es produeixen, és un delicte. I espero que els tribunals arribin fins al final, on trobaran amb la col·laboració màxima del govern espanyol. El que no pot ser és que es digui que tothom està sent escoltat per part del CNI".
El PP retreu a Robles que és lamentable que Espanya tingui un president que no posi ordre i que ni tan sols els partits de govern s'entenguin entre ells, després de les declaracions d'Echenique.
Echenique retreu a Robles que ha assistit a la comissió amagant-se rere el govern espanyol: "El CNI depèn del ministeri d'Universitats? Crec que no". El de Podemos lamenta que la ministra s'hagi aferrat a un "concepte molt limitat de la democràcia", relacionant-lo amb el dret.
"Si no hi ha comissió d'investigació és perquè el PSOE ha votat amb la dreta i la ultradreta en contra seva. Si en algun futur volen que aquests siguin els seus companys de viatge, endavant. Demostraran un cop més què és Espanya i que l'únic camí per nosaltres és la independència", defensa Bassa.
Intervé Montse Bassa, ERC: "Em sembla cínic que em digui que creu en els tribunals. Li recordo que soc germana d'una presa política i que vaig viure en primera persona el judici. Això no és el més greu. El pitjor és que s'ha demostrat gràcies a CitizenLab que el mòbil de l'advocat estava infectat. A mi no em digui que creu en els tribunals".
Pagès assegura que hi haurà incomptables judicis i investigacions arreu d'Europa pel CatalanGate: "Necessitarem tones de crispetes. L'espectacle serà llarg i entretingut".
Intervé Pagès (Junts): "Nosaltres i el president legítim de Catalunya confiem cegament en la justícia, la d'Estrasburg i la de Luxemburg. El seu govern ha aportat un concepte interessant, el de la transparència secreta: seran molt transparents però en una comissió unidireccional i no es pot donar publicitat al que es comenta". El diputat retreu que no es creï una comissió d'investigació independent sobre Pegasus.
Torna a intervenir el PNB: "Un delicte és un delicte, el cometi qui el cometi. L'acte de fer una escolta il·legal s'ha d'investigar, condemnar i dir que està malament, independentment a qui s'escolti. El diputat li recomana prudència a Robles, perquè sembla que es pot qüestionar a tothom, també a membres del CNI: "Estem en democràcia".
Torna a tenir la paraula Jon Iñarritu: "Vostè diu que no especula, però la seva funció és la responsable de descobrir qui hi ha darrere d'aquest triple atac. El primer és tot allò que té a veure amb els telèfons dels representants del govern, un fet molt greu". El de Bildu retreu a la ministra que les investigacions sempre són amb autorització judicial, però el seu telèfon s'ha espiat sense.
Robles: "Jo sí que posaré a disposició del jutge el meu telèfon, que fa 13 anys que tinc. D'altres, quan han tingut problemes, els telèfons han desaparegut".
Robles insisteix en la seva respota al PP que la seguretat de l'Estat no té fissures. "Estem sempre amb els ciutadans. Demanarem perdó quan toqui de demanar perdó, però els ciutadans han de confiar que nosaltres no som més que uns servidors públics".
Robles es confon amb Echenique: "No es pot imaginar el respecte que tinc per tots els votants de Vox", li ha dit, però ha corregit i s'ha referit als votants i representant d'Unidas Podemos. "Els ciutadans d'aquest país ens donen mil voltes als polítics".
Robles es refereix als exiliats: "Hi ha qui compareix davant la justícia i fins i tot se'ls condemna. D'altres no compareixen i se'n van. Estarem d'acord que aquí hi va haver gent que va tenir el coratge democràtic d'acudir davant la justícia i n'hi ha que no".
Robles, sobre les seves declaracions al Congrés justificant l'espionatge per l1-O: "Un estat de dret, veu situacions de violència per a les persones, que poden ser constituïts de delictes. Quan hi ha barricades, quan es talla l'aeroport, a això em refereixo".
"Tinc la limitació de no poder explicar coses que demà explicarà la directora del CNI (a la comissió de secrets oficials). Però sense complexes us dic que estic molt orgullosa d'Espanya, molt orgullosa d'aquest país, dels seus funcionaris que compleixen amb la legalitat. Errors n'hi ha, però fissures no".
Mireia Vehí torna a la comissió i Robles es dirigeix a ella i a Josep Pagés, de Junts. "Fisures en la meva defensa dels valors democràtics no en trobareu. El passat de la gent és allà, i el meu compromís també. No podem acceptar, i segur que vostè està d'acord amb mi, que es facin crítiques sense justificació. No critico a CitizenLab però la única veritat és la que dicten els tribunals".
Robles es dirigeix ara a Edmundo Bal (Cs): "Comparteixo amb vostè l'elogi al CNI. Sé com treballen, les hores que hi dediquen i com posen en risc la seva vida i això és cosa que mai els agrairem prou Crec que comparteix amb mi que l'única veritat que hi ha en aquest món en democràcia, és la veritat judicial després d'un procediment en garanties. Tota la resta, m'horroritza i m'espanta".
"Dir públicament que uns mòbils han estat objecte d'infecció és un senyal de transparència. Quan el jutge declari el secret, el respectaré". Robles s'ha dirigit durant tot el temps directament a Iñarritu, a qui ha agraït reiteradament la seva presència a la comissió.
Robles: "Qui considera que s'ha produït un delicte contra ell, ha d'anar al jutge. El que no es pot fer i el que no es pot acceptar és que es facin imputacions contra algú que no es pot defensar, el CNI. Ho diré els cops que calgui, respecte i admiració als 3.000 treballadors del CNI". La ministra insisteix que és "molt còmode" arribar a la comissió i fer imputacions sense proves.
Robles es dirigeix ara a Jon Iñarritu: "Li vull agrair la seva presència. Vostè em coneix des de fa temps i sap que actuo sempre segons el que penso. El que no puc acceptar és que inventi. Els mitjans de comunicació tenen el meu respecte, però a vegades diuen la veritat i a vegades no. Quan necessito dir alguna cosa la dic jo, no necessito intermediaris. Com que tinc un compromís amb la legalitat no puc acceptar com a ciutadania com a jurista és que surti una informació feta per un laboratori que digui que unes persones hagin estat infectades per Pegasus. Que diguin que ho té l'Estat i que ho té el CNI. Però vostè sap que el CNI té un deure de secret. És molt còmode que se l'acusi perquè no es pot defensar".
Robles: "No és raonable venir aquí, fer insinuacions sense proves i després anar-se'n. Tant de bo hagués pogut contestar a la senyora Vehí. Tothom sap que, a no ser que hi hagi un límit marcat per la llei, no acostumo a tallar-me i parlo per mi mateixa, no a través dels mitjans de comunicació".
Intervé Margarita Robles per dirigir-se directament a Mireia Vehí (CUP): "Era la primera vegada que la veia en una comissió de defensa, però ha vingut només per dir el que volia dir, i quan tenia jo el torn per contestar tot el que m'havia dit, se n'ha anat. Crec que també s'ha de respectar a les comissions. Així que el que tenia pensat dir-li a ella, ho diré als altres".
El president de la comissió, José Antonio Bermúdez de Castro, retreu als portaveus que s'hagin referit a temes de l'actualitat i no tant a la brúixola estratègica. "Les preguntes sobre aquest tema no és que no es corresponguin, és que la ministra de Defensa no les pot contestar", ha dit, i ha recordat que l'espai per discutir-ho és la comissió de secrets oficials.
Intervé en nom del grup socialista Pilar Cantera, diputada i exmilitar de l'exèrcit, que ha centrat el seu torn de paraula en la guerra d'Ucraïna i en la defensa de la ministra Margarita Robles, criticant també a Feijóo per les seves declaracions sobre el CNI. En cap moment s'ha referit al CatalanGate.
Rojas centra la seva intervenció a criticar els membres del consell de ministres d'Unidas Podemos, en lloc de fixar-se en Robles: "Li costa més defensar el seu ministeri davant els seus companys que en aquesta comissió, com acaba de fer", diu el del PP, que assegura que és un fet "inaudit". El diputat demana que Sánchez aclareixi la situació al ple del Congrés, i no en una comissió d'investigació on hi ha "qui vol destruir" les institucions.
"Tots els membres del govern espanyol han de defensar les institucions sense excepcions. Si n'hi ha, han de ser destituïts. Per això li pregunto que passa al seu govern? Per què transmeten tanta fragilitat en temes tan importants com al defensa i la seguretat de l'Estat", diu Rojas, que assegura a Robles que tindrà el seu suport "independentment de qui governi en aquest país", en la defensa d'Estat.
Torn de Carlos Rojas (PP) que agraeix l'assistència de Margarita Robles a la comissió. "S'han de reforçar les polítiques i estratègies de seguretat contra els ciberatacs", defensa, reclamant un govern amb visió d'estat, assegurant que el PSOE no en té. "Ha de fer un esforç per acabar amb la cerimònia de la confusió en què s'ha instal·lat el seu govern, generant inseguretat en la societat espanyola i provocant confusió i manca de confiança. El govern espanyol és responsable de la nostra seguretat".
Echenique subratlla que l'escàndol de l'espionatge al govern espanyol no fa més petit l'escàndol de l 'espionatge als independentistes. És més, Echenique es pregunta què hauria passat si no hagués sortit a la llum l'espionatge als catalans, "pot ser no s'hauria sabut res de l'espionatge a l'executiu espanyol".
Torn per Pablo Echenique, de Podemos, que considera una falta de respecte no permetre parlar de Pegasus en aquesta comissió, per tant es disposa a tractar el tema. "La situació acutal és insostenible i incompatible amb la democràcia", indica Echenique. El diputat de Podemos apunta que la crisi és molt gran i que hi ha una bretxa de seguretat nacional a Espanya.
"Els independentistes no ens fem les víctimes, al contrari, reivindiquem els nostres drets i denunciem la falta de democràcia". Bassa li diu a Robles que si vol saber què pensa Pere Aragonès, enlloc d'espiar-lo poden seure a negociar amb ell.
Dolors Bassa (ERC) carrega contra la ministra i li recorda que la falta de democràcia de no reconèixer l'1-O els porta a cometre altres faltes de democràcia, com espiar els independentistes. "Aquesta repressió us costarà molts diners i molta democràcia", indica la diputada independentista.
Bassa es pregunta per què s'han investigat els advocats dels presos polítics i a qui van passar la informació, la diputada pregunta si aquesta informació es va passar a l'Advocacia de l'Estat o a membres de Vox (que actuaven d'acusació al judici al procés).
En nom d'ERC parla la diputada Montse Bassa que comença la seva intervenció indicant que Espanya està en una crisi democràtica i demanant la dimissió de la ministra Robles. Bassa acusa la ministra de menystenir Citizen Lab i la revista New Yorker, i apunta que en una democràcia plena hauria de dimitir juntament amb altres càrrecs.
Josep Pagès recorda que la ministra és jutge i que les proves pericials tenen un valor, d'aquesta manera convida el gvern espanyol a aportar les seves proves si no els agraden les que presenten des de Citizen Lab. El diputat exposa que el govern espanyol està marejant la perdiu amb el tractament de l'espionatge.
El diputat de Junts assegura que l'estat espanyol està justificant l'espionatge i que estan preocupats pel paper de Robles, que s'ha negat a acceptar la credibilitat de l'informe de Citizen Lab. El diputat recorda que el mateix CNI reconeix Citizen Lab com una entitat de referència.
Pagès (Junts) explica que l'espionatge posa en risc els principis de l'estat de dret i li diu a la ministra que a Junts li interessen els fets i, per tant, aclarir els fets. "Aquests fets són indicadors de que hi hagut vulneracions de drets enormes i massives". El diputat independentista demana que es puguin conèixer els fets i que, a partir d'aquí, surtin els responsables.
Pren la paraula Josep Pagès, diputat per Junts. El diputat independentista assegura que Robles ha parlat de Pegasus durant la seva intervenció i que, per tant, ell pot preguntar sense problemes. Pagès indica que la ministra coneix molt bé les clavegueres de l'Estat i que, per tant, li sorprén que ara actuï com ho està fent.
Bal lloa la directora del CNI, Paz Esteban, que assegura que segur que està cansada d'escoltar acusacions. El diputat de Cs demana a Robles que no escolti el que diuen Bildu i ERC i que no permeti que la directora del centre d'intel·ligència dimiteixi.
Pren la paraula el diputat de Ciutadans Edmundo Bal que es dirigeix a la ministra Robles per dir-li que li dona les gràcies per insistir en que calen més proves "abans d'acusar els servidors públics". El diputat de Cs explica que el CNI no es pot defensar i agraeix que Robles parli en nom del CNI i el defensi.
El del PNB reclama "aclariments polítics" i assegura que el seu partit no permetrà que es deixi passar aquest tema sense donar les explicacions pertinents; al mateix temps critica aquells partits que han votat en contra de crear una comissió d'investigació sobre Pegasus.
Torn de pregunta per a Joseba Andoni Agirretxea, del PNB. El diputat explica que el seu partit sempre ha defensat una política de seguretat i defensa comuna a la Unió Europea i que els estats són els que més s'han oposat a aquesta proposta. El del PNB demana una política de defensa d'acord amb els valors humans i la democràcia.
Jon Inarritu ironitza i diu que "troba a faltar la Margarita Robles que lluitava amb tot per fer front a les clavegueres de l'estat". El diputat no pot entendre com s'està gestionant aquest escàndol i apunta que estan apareixent coses a la premsa que, en teoria, eren secretes.
Inarritu critica una doble vara de medir perquè no s'està tractant amb la mateixa importància l'espionatge català i el del govern espanyol. El diputat demana que s'investiguin els dos casos per igual i amb transparència. El dirigent d'EH Bildu critica que es negués l'espionatge en un inici i que després passin a convertir-se en víctimes; Inarritu matisa que ell es creu l'espionatge al govern espanyol.
Pregunta el diputat d'EH Bildu Jon Inarritu, que es dirigeix a la ministra i assegura que tothom espera una reaccio sobre el Catalangate però no ho ha fet. Inarritu explica que en ple escàndol s'ha sabut que ella mateixa (Robles) ha estat espiada, fet que qualifica de preocupant. Sobre aquest fet, el diputat basc considera que hi ha incongruències.
El PSC votarà en contra de la proposta d'ERC, JxCat, CUP i En Comú Podem per crear una comissió d'investigació del CatalanGate al Parlament. La portaveu socialista, Alícia Romero, opina que aquesta "no és la via" més adequada per intentar esclarir els fets. En aquest sentit, Romero assegura que una comissió al Parlament no garanteix que tothom que pot comparèixer ho acabi fent i tampoc que es donin les explicacions necessàries.
Vehí formula la seva pregunta a la ministra Robles sense fer servir paraules que puguin fer pensar en el CatalanGate i així intentant aconseguir que el president de la comissió li accepti la pregunta.
El president de la comissió d'investigació alerta els diputats que pregunten a la comissió que les preguntes a la ministra s'han de cenyir al tema que es tractava a la comissió, que no era el CatalanGate. Tot i això, Mireia Vehí insisteix i intenta repreguntar.
Arrenca un torn de preguntes on la diputada de la CUP, Mireia Vehí, pregunta a la ministra per Pegasus. La cupaire apunta que el govern espanyol actua de manera "confusa" amb el cas d'espionatge. Vehí assegura que estem davant un escàndol polític i que a falta d'informació per part de l'executiu, els mitjans sí que ofereixen informació. La diputada demana més informació sobre el cas.
Margarita Robles subratlla que mai podrà ningú acabar amb la fortalesa dels espanyols que compleixen amb la legalitat i que actuen sense ànim de "desqualificar les institucions".
La titular de Defensa subratlla que els servidors públics compleixen sempre la llei i que només pretenen "servir" i ser transparents. Robles indica que davant la banalitat només es pot actuar amb ètica. "Avui ens hem de felicitar pel document que aprovem que permetrà demostrar com és realment Espanya".
Robles assegura que Espanya és un país amb unes institucions fiables amb un compromís inequívoc amb l'estat de dret i on tots els servidors públics actuen d'acord amb la legalitat. La ministra de Defensa subratlla que se sent orgullosa d'Espanya i que no pot acceptar que ningú sense proves acusi el govern espanyol.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, compareix en la Comissió de Defensa del Congrés després que el govern espanyol informés que els seus dispositius mòbils van ser espiats amb Pegasus i després de justificar l'espionatge a dirigents independentistes.
El portaveu del PSOE al Congrés, Héctor Gómez, ha dit aquest dimecres que Margarita Robles compta amb el suport "sense fissures" del govern espanyol i del grup socialista, després de destacar la tasca "exemplar" i "extraordinària" que està duent a terme al capdavant del Ministeri de Defensa.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha insinuat aquest dimecres que ella i la seva formació podrien haver estat objecte d'espionatge a través de Pegasus. "No descarto que en el futur el mòbil de Feijóo, el meu o el d'alguns líders del PP, o de Vox o de Cs, de persones que podem ser la seva alternativa apareguem als mitjans de comunicació amb tota mena de detalls".
La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha demanat aquest dimecres que "no es tingui por" a saber què ha succeït amb el cas Pegasus i ha defensat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè "ha fet un pas endavant" davant de l'espionatge.
Quan es va donar a conèixer el cas de Torrent l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya s'estava posant en marxa i, segons ha explicat Jordi Puigneró, es va oferir als alts càrrecs del Govern un anàlisi del seus mòbils per detectar si havien estat atacats. 11 persones de tres departaments (Presidència, Territori i Polítiques Digitals) s'hi van prestar voluntàries però en un primer moment no es va detectar rastre de Pegasus perquè "no es coneixia bé el vector d'atac" d'aquest programa. No va ser fins un any després, quan es tenia més informació sobre com opera Pegasus, que l'Agència de Ciberseguretat ha pogut confirmar que els mòbils de Budó, Calvet i llavors cap de gabinet de Puigneró, Ivan Monforte, van ser infectats
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha preguntat aquest dimecres al Govern si està disposat a continuar portant votacions al Congrés sense haver assumit responsabilitats davant del cas de l'espionatge a l'independentistes i "jugar-se totes les decisions de la legislatura"
El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha afirmat aquest dimecres que "fins a cert punt és normal" l'espionatge a líders independentistes a través del programari Pegasus
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat aquest dimecres el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, d'"apropiar-se de l'Estat" per utilitzar-lo com a "moneda de canvi" amb l'objectiu de "tranquil·litzar" els seus socis d'investidura davant del presumpte espionatge de l'anomenat cas Pegasus. Al seu entendre, en aquesta situació de "cert caos", en el que una part del govern espanyol defensa investigar l'altra part --en al·lusió a l'actitud de Podemos--, "el lògic en un país europeu seria pensar si es pot seguir així"
El motiu de la sol·licitud de la compareixença d'avui no és el CatalanGate, però previsiblement sortirà la qüestió en el torn de preguntes. El motiu adduït per comparèixer és informar "sobre l'aprovació de la Brúixola Estratègica de la Unió Europea i els seus efectes sobre la projecció de les Forces Armades en les missions internacionals".
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha defensat que "l'avantatge de la democràcia és que tot està en la llei". Preguntada per la premsa de qui depèn la seguretat del telèfon del president del govern espanyol, que ha denunciat haver estat espiat, Robles ha afirmat que "només cal mirar les normes" per saber-ho. Robles compareix aquest dimecres a la comissió de Defensa de la cambra baixa a petició pròpia.
De fet, Robles ja ha subratllat en les seves últimes intervencions el secret a què estan sotmeses per llei totes les actuacions del CNI i ha denunciat que es realitzin acusacions sobre el centre intel·ligència "sense base probatòria" i sense capacitat de defensa. Precisament per això havia apressat el Congrés a constituir la comissió de secrets i que allà la seva directora pugui donar tota la informació necessària
El Partit Popular, per la seva part, ha votat a favor de la compareixença de Sánchez però ja ha avançat que no demanaran aquest dimecres a Robles més explicacions de les que pot donar en obert i tampoc no donaran "avantatge" als independentistes. "Esperem que ningú no vulgui convertir la comissió de Defensa en una Comissió de Secrets Oficials utilitzant una situació d'avantatge que nosaltres podríem utilitzar però que no farem", ha argumentat la portaveu 'popular', Cuca Gamarra
El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha afirmat que l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha certificat que els exconsellers Meritxell Budó i Damià Calvet i l'aleshores cap de gabinet Ivan Monforte també van ser espiats amb Pegasus. En una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio', Puigneró ha dit que no se sap exactament quan van ser infectats els seus telèfons, però sí que va passar abans del juliol del 2020.
ERC ha qualificat d'"insostenible" la situació de la ministra de Defensa i de la directora del CNI, Paz Esteban, qui compareixerà només un dia després, dijous, en la Comissió de Despeses Reservades del Congrés per informar de la investigació interna sobre l'espionatge a polítics independentistes.
Aquest dimarts, el portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, va demanar responsabilitats per l'"escàndol" Pegasus. I encara que va evitar posar "noms propis" a aquesta exigència, va indicar que és "evident" que un possible àmbit sigui el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), dependent del Ministeri de Defensa
La ministra de Defensa, Margarita Robles, compareixerà aquest dimecres en el Congrés enmig de la polèmica pels casos d'espionatge amb el programa 'Pegasus', tant a ella mateixa i al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com a líders independentistes
La ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha admès aquest dimecres que van examinar els mòbils del president espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, després de conèixer-se la investigació de la plataforma Citizen Lab, vinculada a la Universitat de Toronto, que va revelar l'espionatge a independentistes amb el programari Pegasus
El Govern ha trobat més casos d'espionatge amb Pegasus a diversos consellers i alts càrrecs de la Generalitat que no havia detectat Citizen Lab, segons ha avançat el vicepresident Jordi Puigneró. Es tractaria, entre d'altres, de Damià Calvet i Meritxell Budó. Puigneró s'ha mostrat convençut, en declaracions a Catalunya Ràdio, que "n'hi haurà més".
OPINIÓ | Secreta transparència, transparència secreta, per Joan J. Queralt
Augmenta la xifra. Més de 200 telèfons espanyols van ser objectiu d'un únic client de Pegasus, segons ha revelat aquest dimarts The Guardian. De fet, el diari britànic apunta al Marroc com a possible responsable perquè entre els números seleccionats hi ha el de l'activista sahrauí Aminatou Haidar i el periodista especialitzat en el Magrib Ignacio Cembrero.
El Govern adverteix que no té intenció d'afluixar la pressió contra l'executiu de Pedro Sánchez per l'escàndol del CatalanGate. La Generalitat insisteix a reclamar explicacions, que es faci pública tota la informació sobre el cas i que s'assumeixin responsabilitats. A més, la portaveu, Patrícia Plaja, ha reiterat durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu la petició del president Pere Aragonès de celebrar una trobada amb el president espanyol, Pedro Sánchez.
OPINIÓ | A mi també m’han espiat. Per Bernat Dedéu
OPINIÓ | Pegasus no té cabuda en cap democràcia, per Elisa Beni
El protocol és clar i senzill, ara bé, com està passant amb tot el que envolta l'espionatge a telèfons mòbil de dirigents polítics, els passos a seguir per investigar qui hi ha darrera les infeccions de terminals no són iguals per als afectats independentistes que per als afectats del govern espanyol. Segons explica El Español, un per un els ministres han anat entregant els seus mòbils per tal d'analitzar-los i poder detectar si han estat infectats amb Pegasus tal i com els hi ha passat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, segons assegura la Moncloa.
L’advocat Gonzalo Boye ha presentat una querella davant dels jutjat d’instrucció de Madrid contra les empreses responsables del programa espia Pegasus, és a dir, NSO d’Israel, a més de l’empresa de la qual depèn Q Cyber Tecnologies, i l’empresa subsidiària a Luxemburg (OSY), i contra els seus responsables, Niv Karmi, Shalev Hulio i Omri Lavie i “quantes persones més resultin responsables en tots els fets objecte de la present querella”.
L'exconseller Lluís Puig ha assegurat que té sospites que també el van voler espiar: "Tinc missatges sospitosos de l'octubre de l'any passat. Crec que van intentar espiar-me. Potser vaig tenir l'agudesa de no clicar els enllaços."
L'exlíder de Podemos, Pablo Iglesias, ha esclatat contra l'espionatge: "Que s'hagi espiat al nostre president és una vergonya que ha d'implicar dimissions o cessaments"
La comissió d'investigació del Parlament buscarà esclarir els detalls de les estructures orgàniques i tècniques adscrites als ministeris de Defensa, Interior, Exteriors, Presidència, Vicepresidència econòmica i Justícia del Govern de l’Estat Espanyol que hagin participat, de forma directa o indirecta, en el monitoratge i control dels afectats i aclarir-ne l’abast temporal
El diputat de la CUP, Xavier Pellicer, sobre la comissió d'investigació per Pegasus: "Si no tenen res a amagar, per què no han de voler venir al Parlament?"
La periodista i esposa del president Carles Puigdemont ha criticat el veto a la investigació del CatalanGate: "O sigui que continuarem espiats i vigilats il.legalment però sobretot, no us preocupeu, perquè ja se sap que vivim en una democràcia plena i consolidada. Només faltaria."
Mònica Sales ha resumit el canvi de rumb del PSOE: "Les relacions d'ahir podien fer pensar que el PSOE estaria obert a una comissió d'investigació, però es confirma que ha estat una cortina de fum"
Junts ha avisat que l'únic hemicicle que no ha iniciat una investigació és el Congrés dels Diputats i ha acusat al PSOE de "tapar-se les vergonyes" pel CatalanGate
La diputada de Junts, Mònica Sales, està compareixent en una roda de premsa al Parlament per valorar l'afer del CatalanGate
Sans ha acusat el govern espanyol "d'amagar la seva incompetència" tombant la comissió d'investigació del CatalanGate
La diputada republicana Raquel Sans ha denunciat la "cortina de fum" que ha llançat el president espanyol Pedro Sánchez i ha exigit una investigació a fons
A continuació compareixerà la diputada d'ERC Raquel Sans en una roda de premsa des del Parlament per valorar l'actualitat polític del cas CatalanGate
El cupaire Xavier Pellicer ha acusat l'Estat espanyol "d'irreformable" i ha demanat als partits independentistes (ERC i Junts) de "tornar al camí de l'autodeterminació i la independència"
El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha explicat que el Parlament posarà en marxa una comissió d'investigació sobre Pegasus per facilitar la feina a la investigació internacional oberta sobre l'afer de l'espionatge
El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha acusat el PSOE de "negar el diàleg i la transparència, blindant el règim del 78" per tombar la comissió d'investigació del CatalanGate
La diputada de la CUP, Xavier Pellicer, compareix en una roda de premsa des del Parlament per valorar el cas del CatalanGate
El diputat d'Unidas Podemos Iñigo Errejón ha demanat que "rodin caps" per l'espionatge amb Pegasus a l'entorn independentista
🔴 Esquerra Republicana, Junts, CUP i Comuns han impulsat la creació d'una comissió d’investigació del cas Pegasus al Parlament.
Els quatre grups parlamentaris han registrat una proposta de resolució per la creació d’una comissió d’investigació sobre l’espionatge a través dels programes Pegasus i Candiru de representants polítics i membres de la societat civil catalana per part de l'estat espanyol
L'assessor de xarxes del president Puigdemont, Aleix Clarió, ha criticat el canvi de rumb i la hipocresia del PSOE: "Ahir el PSOE deia que “s’havia d’arribar fins al final”, ara PSOE, PP, Vox i Cs acaben de votar en contra de la Comissió d’investigació sobre Pegasus"
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'actualització de l'Esquema Nacional de Seguretat Nacional de Seguretat en l'àmbit de l'Administració Pública després de conèixer-se dilluns passat que tant el telèfon del president del govern espanyol, Pedro Sánchez com el de la ministra de Defensa, Margarita Robles, van ser infectats amb Pegasus.
La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha reclamat aquest dimarts que el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, comparegui davant de la "cerimònia de confusió" que, segons el seu parer, ha generat amb el presumpte espionatge a través del sistema Pegasus. Al seu entendre, a la "crisi de seguretat" s'afegeix ara una altra de "credibilitat" que té com a responsable al govern de coalició.
Les coincidències, normalment, mai existeixen. Un nou informe constata que La Moncloa ja va tenir coneixement que estava sent espiada el juny del 2021 però no ha estat fins ara, posterior a l'esclat del CatalanGate, que ho ha posat en coneixement públic i ho ha emmarcat en una posada en escena on s'ha volgut subratllar el caràcter d'urgència i importància que han donat a les informacions.
El president del Senat, Ander Gil, ha realitzat les "gestions pertinents" perquè el Centre Criptològic Nacional pugui revisar també els telèfons mòbils dels senadors.
La líder dels comuns en el Parlament, Jéssica Albiach, ha reclamat aquest dimarts a l'independentisme que doni "el mateix suport" a totes les persones espiades amb el programari Pegasus, formin part del Govern o no, en ser preguntada per les paraules del líder d'ERC, Oriol Junqueras, que va dir que l'espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, era una cortina de fum.
La directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, compareixerà aquest dijous, dia 5 de maig, davant de la Comissió de Despeses Reservades del Congrés per informar de la investigació interna sobre l'espionatge polítics independentistes.
Tuit del president Aragonès sobre la comissió d'investigació que el PSOE ha bloquejat al Congrés.
El líder de Más País, Iñigo Errejón ha lamentat que s'hagi bloquejat la comissió d'investigació. "El govern espanyol hauria de ser el primer interessat".
El portaveu del Govern Basc, Bingen Zupiria, creu que "és més urgent que mai", després d'haver-se conegut que el president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, també van ser espiats amb el sistema Pegasus --mitjançant el qual es va controlar, així mateix, 60 dirigents independentistes--, que l'Executiu espanyol "aclareixi si els serveis de seguretat de l'Estat han espiat contrincants polítics i dirigents institucionals".
Acaba la roda de premsa de la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, l'endemà que es comuniqués que Pedro Sánchez i Margarita Robles han estat espiats amb Pegasus.
Rodríguez: "Ens trobem en la fase d'aclarir que ha succeït i a qui li ha succeït. Això és molt important i no podem passar a la següent fase sense resoldre-ho".
"Posarem tots els mitjans necessaris perquè això torni a succeir en el futur".
"Clarament, hi ha hagut un atac. Això és el que tenim constatat. En cada moment s'han anat millorant els procediments però l'atac ha existit".
"Fa quinze dies vam conèixer les denúncies dels independentistes. Des de llavors hem fet passes per aclarir-ho tot, perquè no tenim res a amagar", respon Rodríguez quan li pregunten per què denuncien ara els casos d'espionatge.
"Creiem que davant d'un acte il·lícit l'obligació d'un estat de dret és posar-ho en coneixement de la justícia".
"Aquestes coses passen", diu Rodríguez sobre els casos d'espionatge.
Rodríguez lloa els treballadors del CNI: "Comptem amb un magnífic organisme de seguretat i ens correspon fer valdre el seu esforç diari".
Rodríguez assegura que s'estan analitzant els dispositius dels membres del govern espanyol.
"El govern espanyol té uns fets constatats que és que s'han produït atacs extern i il·lícit. Tots els dispositius estan sent permanentment analitzats. La realitat és dinàmica".
"La legislatura es medeix en termes d'aportació al país. Hem hagut de gestionar moments molts durs com la pandèmia i les conseqüències econòmiques de la guerra. Hem sostingut el país i encara ens queden projectes molt importants per endavant".
Rodríguez: "No tenim res a ocultar, estem fent un exercici de transparència absoluta".
"Els protocols s'actualitzen i permeten conèixer aquests fets".
"Estem abordant la situació per resoldre la incertesa que s'ha generat en aquest context".
Rodríguez assegura que s'està treballant per aclarir tot el que ha passat amb una investigació interna, amb la col·laboració amb la investigació del Defensor del Poble i posant en marxa la comissió dels secrets oficials.
Isabel Rodríguez: "El govern espanyol ha fet el que havia de fer i el que s'espera d'un estat democràtic. Des del primer moment, hem posat a l'Estat al servei d'aclarir totes les circumstàncies perquè tots estem tranquils".
El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha incoat diligències prèvies pel cas d'espionatge dels mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. El magistrat, que actua per la denúncia de l'Advocacia de l'Estat, considera que hi podria haver delictes de descobriment i revelació de secrets mitjançant l'ús de la tecnologia Pegasus.
La Junta de Portaveus ha tombat aquest dimarts la comissió d'investigació sobre l'espionatge amb Pegasus i Candiru. Ara bé, l'òrgan parlamentari ha donat llum verda a la compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al ple del Congrés per abordar la qüestió.
Fins aquí la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu l'endemà de l'anunci de la Moncloa sobre l'espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles.
"Aquest divendres Pedro Sánchez visitarà el Cercle d'Economia a Barcelona i marxarà sense donar explicacions d'un escàndol a nivell internacional?", es pregunta el Govern sobre la visita del president del govern espanyol.
🔴 A Madrid, compareix la ministra portaveu Isabel Rodríguez després del Consell de Ministres.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha lamentat breument la negativa del PSOE, PP, Vox i Cs a que el Congrés dels Diputats creï una comissió d'investigació pels espionatges amb el programari Pegasus i el CatalanGate. El vot contrari d'aquests grups a la Junta de Portaveus ha evitat que la comissió tiri endavant, i Plaja s'ha preguntat quins deuen ser els motius. "Quin problema hi ha en que hi hagi una comissió per esclarir-ho? Qui té por que surti a la llum alguna cosa? En una democràcia plena no es pot fer una comissió per a investigar un escàndol que ja és internacional?", ha qüestionat.
La portaveu explica que sospita que l'espionatge ha pogut afectar a més gent però que encara no hi ha la certesa. El Govern reitera que 65 persones ja són moltes i que seria igual de greu si només haguessin estat 15 les persones espiades.
La Junta de Portaveus ha tombat aquest dimarts la comissió d'investigació sobre l'espionatge amb Pegasus i Candiru que van registrar al Congrés Unides Podem, ERC, JxCat, PDeCAT, CUP, PNB, EH Bildu, Més País, Compromís i el BNG. El PSOE s'ha alineat amb el PP, Vox i Cs i ha votat en contra de crear-la. El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ja havia avançat que els socialistes no donaven suport a la petició i ha circumscrit el retiment de comptes a la comissió de secrets oficials, que es va constituir la setmana passada i que es reunirà a porta tancada.
El govern espanyol va dir que ha estat víctima d'espionatge i el Govern assegura que no ho qüestiona, que el que critica és que hi ha una doble vara de medir perquè van accelerar els processos i en el cas dels independentistes no s'ha actuat de la mateixa manera.
🔴 ÚLTIMA HORA | L'Audiència Nacional obre una investigació sobre l'espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles amb el programa Pegasus
La portaveu recorda que abans del CatalanGate ja no hi havia una gran relació de confiança amb el govern espanyol, però que ara encara ha disminuït més: "Ara hi ha una urgència, necessitem explicacions". El Govern considera que han de plegar totes les persones relacionades amb el CatalanGate que han fet les coses "com no tocaven"
El Govern no entén per què suposa un problema crear una comissió d'investigació: "Qui té por d'aclarir els fets? en una democràcia plena no pot ser que no es vulgui aclarir el tema".
El Govern espera que Sánchez convoqui el president Aragonès a una trobada.
La portaveu explica que el departament de Presidència ja està contactant amb tots els afectats per l'espionatge i confirma que es denunciarà per totes les vies i instàncies competents la vulneració de drets humans. A més, el gabinet jurídic té aquest tema com a prioritari.
🔴 PSOE i PP veten la comissió d'investigació sobre l'espionatge en el Congrés, però Sánchez haurà de comparèixer.
El Govern recorda que és la Moncloa qui ha de donar explicacions.
La portaveu, Patrícia Plaja, ha explicat que l'objectiu del Govern és que totes les persones responsables dels fets assumeixin "les responsabilitats que els pertoquin".
La intenció del Govern amb aquesta decisió és que totes les persones responsables d’aquests fets assumeixin les responsabilitats que els pertoquin, així com protegir els servidors públics i defensar-ne tots els drets que els són propis. En aquest sentit, el Govern ja va encarregar al Gabinet Jurídic la coordinació de totes les accions que correspongui davant les instàncies judicials pertinents per a la defensa de la Generalitat i dels seus servidors.
Al marge de les diferents querelles que les persones afectades presentin, la Generalitat es personarà en defensa de les llibertats, la igualtat i els drets de la ciutadania
El Govern ha autoritzat avui la compareixença dels advocats de la Generalitat de Catalunya, com a acusació popular, per emprendre les accions legals oportunes en tots els procediments que se segueixin davant de la Fiscalia i dels tribunals relacionats amb el possible espionatge i intromissió en la privacitat, per mitjans tecnològics, de líders polítics, activistes socials, professionals i altres membres de la societat civil.
🔴 La Generalitat es personarà com acusació popular en tots els processos del CatalanGate
Dolors Montserrat (PP): "Primer posa els enemics d'Espanya als secrets de l'Estat i després comunica al món informació sensible posant en dubte la seguretat. I la cimera de l'OTAN a Madrid a la cantonada. Poca serietat i massa irresponsabilitat la d'aquest govern espanyol".
El Govern qualifica el CatalanGate com el cas d'espionatge més greu de la democràcia espanyola i critica que hi ha hagut molt poques respostes pel part del govern espanyol i han estat "poc convincents". Això demostra, segons el govern, que coneixien els casos d'espionatge o bé que no ho han considerat un tema urgent. "Els catalans independentistes no són considerats ciutadans amb els mateixos drets".
Arrenca la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu amb la portaveu Patricia Plaja.
L'expresident de la Generalitat Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, han anunciat una demanda contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el conjunt de l'Executiu per l'espionatge amb el programari 'Pegasus'
La denúncia presentada per l'Advocacia de l'Estat a l'Audiència Nacional (AN) pel presumpte espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, a través dels seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus ha recaigut sobre el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 4, José Luis Calama
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha alertat que si el govern espanyol vol "restaurar" la confiança s'ha d'esforçar i assumir responsabilitats per l'espionatge contra l'independentisme. En una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio', Junqueras ha afirmat que en aquests moments el nivell de confiança és "molt baix" i que com més temps passi "més difícil" serà reconstruir-la.
Errejón exigeix que el govern espanyol arribi "fins al final" en el cas Pegasus i demana la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés
Organitzacions internacionals rebutgen l’ús de Pegasus contra personalitats catalanes i basques.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha avisat el PSOE que l'espionatge "es pot carregar la legislatura" i ha opinat que "no està avaluant adequadament la magnitud" de la qüestió. En roda de premsa a la cambra baixa, Rufián ha defensat que "no és normal" que un Estat reconegui l'espionatge de les "dues persones que haurien d'estar protegides", però que alhora els socialistes votin en contra d'una comissió d'investigació al Congrés. "Crec que no són conscients de les conseqüències d'aquest vot. Qui cregui que això es taparà i no es pot carregar la legislatura no està avaluant adequadament la magnitud del que tenim davant", ha dit.
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, creu que el fet que el govern espanyol doni a conèixer l'espionatge al mòbil de Pedro Sánchez i Margarita Robles just en el moment en què es confirma l'espionatge a l'independentisme és una "estranya casualitat". Segons Nogueras, el fet que el PSOE no vulgui una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats sobre el CatalanGate "confirma que el PSOE no està interessat a conèixer la veritat". "Sánchez ha de donar explicacions i ell hauria de ser l'interessat", ha dit en roda de premsa. Nogueras també ha retret a l'executiu espanyol que actuï ara, i no quan l'espionatge era a l'independentisme. "Només s'han posat les piles quan els ha tocat a ells", ha dit, fet que "fa pensar que som diputats de segona".
Els telèfons mòbils que un president del Govern i els seus ministres reben quan accedeixen al càrrec estan preparats pel CNI amb sistemes encriptats i tallafocs per evitar atacs. Fonts de la seguretat de l'Estat han explicat a Efe que és el Departament de Seguretat Nacional qui lliura aquests terminals als membres del Govern, a qui recomana que els utilitzin "en exclusiva", si bé reconeixen que molts d'ells també mantenen els seus telèfons personals. Amb tot, admeten que els mòbils "professionals" són els que fan servir per a les comunicacions laborals i amb els mateixos companys de l'executiu.
La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha defensat aquest dimarts que el Govern compleix amb els protocols de ciberseguretat i les actualitzacions del sistema als seus dispositius, encara que no ha aclarit si lliuren periòdicament el mòbil al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Així s'ha expressat Llop en ser preguntada sobre quantes vegades ha lliurat el seu telèfon al CNI ja que el Govern de Mariano Rajoy ho feia de forma periòdica. "El que he fet són els protocols que m'han indicat".
La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha acusat el govern espanyol de generar una "cerimònia de la confusió" amb la informació destapada sobre l'espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. En una entrevistaal matí a Antena 3, Gamarra ha afirmat que "no és seriós" que sigui el mateix executiu qui generi "confusió" en una qüestió de seguretat. "Si el que significa tot això és una maniobra dins el govern per posar en safata caps polítics als independentistes per mantenir-se en el poder una setmana més, és que tenim un govern que el nostre país no mereix", ha dit Gamarra.
El líder de Vox, Santiago Abascal, ha posat en dubte aquest dimarts la veracitat de l'espionatge als telèfons mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles. I en cas que sigui cert, ha preguntat per què l'Executiu ha decidit "esbombar-ho" ara, quan el coneixia des de fa mesos i destapant la inseguretat de l'Estat.
El portaveu de Más País al Congrés dels Diputats, Íñigo Errejón, ha considerat aquest dimarts que Espanya es troba "davant d'una crisi política de primeríssima magnitud" pels successius casos d'espionatge a través del sistema Pegasus coneguts en els últims dies. "Si el govern espanyol no és capaç de garantir que no s'espia al president, com garantirà la seguretat dels ciutadans", s'ha preguntat, abans d'exigir que la Junta de Portaveus, en la seva reunió d'aquest dimarts, aprovi una comissió d'investigació sobre això, la compareixença del president Sánchez, que el govern espanyol assumeixi "responsabilitats i rodin caps" i que el Congrés investigui si hi ha més diputats afectats.
La denúncia presentada per l'Advocacia de l'Estat en relació amb el cas Pegasus per l'espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles ha recaigut en el Jutjat Central d'Instrucció 4 de l'Audiència Nacional, el titular de la qual és José Luis Calama, una vegada realitzat el repartiment de la causa pel deganat.
El president Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, han anunciat una demanda contra el president del Govern, Pedro Sánchez, i el conjunt de l'Executiu per l'espionatge amb el programari Pegasus, el CatalanGate. "Demandem el president del govern espanyol i al consell de ministres per l'espionatge amb Pegasus. Són els responsables de l'espionatge més important fet els últims anys contra una minoria nacional i han vulnerat els nostres drets", ha explicat Quim Torra en un tuit.
Amb @JosepCosta demandem el president del govern espanyol i el consell de ministres per l'espionatge amb Pegasus. Són els responsables de l'espionatge més important fet els últims anys contra una minoria nacional i han vulnerat els nostres drets.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) May 3, 2022
+info: https://t.co/HalvbRZwvd
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha assegurat en una entrevista a la Cadena Ser que l'executiu espanyol "no sap" qui hi ha darrere de l'espionatge al president del govern espanyol i la ministra de Defensa del maig i el juny del 2021, però "assegura" que no n'és responsable cap organisme institucional i que s'ha fet sense autorització judicial. Bolaños ha declinat que s'assumeixin per ara responsabilitats polítiques perquè primer cal "esclarir què ha passat". Ha descartat per ara que el PSOE voti a favor de la creació d'una comissió d'investigació al Congrés
La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha anunciat aquest dimarts que el govern espanyol posarà a disposició de l'Audiència Nacional "tots els mitjans del Centre Criptològic Nacional" perquè pugui investigar el cas d'espionatge als mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. Llop no ha volgut parlar per ara de responsabilitats polítiques per la manca de protecció del mòbil del president espanyol. També ha apuntat que seran els jutges els qui decidiran si el Catalangate s'investiga a l'Audiència Nacional conjuntament al cas d'espionatge a Sánchez.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha afirmat que la situació de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i de la directora del CNI, Paz Esteban, és "absolutament insostenible" i ha criticat que no hagin assumit encara responsabilitats per l'espionatge. "L'única pregunta aquí és qui ha fallat i la resposta és clara. Els serveis d'intel·ligència", ha dit Rufián en una entrevista a TVE, sobre la intervenció dels telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de Robles. El portaveu parlamentari d'ERC ha exigit "com a mínim" una comissió d'investigació a la cambra baixa.
Fins aquí l'entrevista al president d'ERC, Oriol Junqueras, a Catalunya Ràdio.
Junqueras, sobre la carta de Puigdemont on explica que no es presentarà a dirigir Junts: "Tot el meu respecte cap a les decisions que prenen les altres formacions polítiques". Segons Junqueras, Puigdemont ha fet moltes coses útils pel país i per això està a l'exili.
"El PSOE mai ha tingut garantits els vots d'ERC. Només votem el que és útil. Quan hi va haver la investidura ens va semblar que el més útil era un govern encapçalat pel PSOE que un pel PP".
"ERC ni deixa caure ni aguanta el govern de ningú. ERC dona suport al que considera que és útil per a la ciutadania"
"No ens aixecarem mai de la taula denegociació, si ho fem els hi treurem pressió. Són ells els que estan incòmodes a la taula. L'espionatge és molt greu, perquè es dediquen a espiar a aquells amb qui volen negociar"
Junqueras: "El que està clar és que el CNI ens ha espiat a nosaltres, jo no sé qui ha espiat al govern espanyol. Robles ho va reconèixer i amb orgull, va dir que ens mereixíem ser espiats. Que la ministrea de Defensa digui que no coneix New Yorker és estrany"
"Han espiat a molta gent. Si al mercat espanyol només un 15% de telèfons són Iphones i només es pot seguir la infecció de Pegasus amb Iphone... Doncs la xifra es pot multiplicar, perquè la majoria de gent no té Iphone", apunta Junqueras
"És el govern socialista qui ha de decidir quantes i quines responsabilitats vol assumir", assegura Oriol Junqueras sobre l'espionatge al govern espanyol.
El nivell de confinaça amb Pedro Sánchez és baix, segons explica el dirigent independentista, que al mateix temps admet que no cal demanar un cap concret. "Jo no he parlat de l'espionatge amb Pedro Sánchez"
Junqueras recorda el WaterGate de Nixon i la seva dimissió. "Aquests casos porten conseqüències i el govern espanyol les ha d'assumir". El president d'ERC diu que no vol dir noms de gent que hauria de dimitir perquè encara se'l blinda més. "Si demanem una dimissió després ja no ens deixaran demanar més responsabilitats".
El president d'ERC no descarta que Robles i Sánchez hagin estat espiats però recorda que Robles la setmana passada presumia d'haver espiat els independentistes i que l'estat s'havia de defensar. Junqueras creu que quan afecta als catalans no cal justificar i que quan afecta al govern espanyol no tenen cap problema en desclassificar documents i córrer cap a la justícia.
Entrevista al president d'ERC, Oriol Junqueras, a Catalunya Ràdio l'endemà que el govern espanyol anunciés que Perdro Sánchez i Margarita Robles també han estat espiats amb Pegasus.
Sobre la figura de Jordi Sànchez: "Ha estat molt important pel partit. El partit és divers i plural on hi ha debats intensos. La seva sortida és un gest que l'honora".
Rius confia que Junts tingui una llista unitària en el congrés del partit.
Rius: "El conflicte és democràtic, pacífic i legítim. L'octubre del 2017 va ser la constatació que una societat organitzada es pot mirar de resoldre quan un Estat el nega, a diferència del Regne Unit i Escòcia".
"L'acord de govern el vam subscriure el 17 de maig de fa un any. Durant aquest mes el tindrem a la nostra posició per analitzar-lo i revisar-lo amb el soci de govern".
"El cas de Laura Borràs és de persecució possible", defensa Rius.
Què demana Junts al PSOE: "Una comissió d'investigació fins al final".
"No podem banalitzar una qüestió tan greu com un espionatge massiu amb un govern d'una Diputació", assegura Rius sobre el pacte amb els socialistes a Barcelona.
"Junts creu que no té sentit que es reuneixi la taula de diàleg fins que no s'esclareixin els fets. La donàvem per morta i ara la donem per enterrada", diu Josep Rius.
"Vam contemplar participar en la taula de diàleg perquè estava contemplat a l'acord d'investidura, però ens van vetar".
"CitizenLab ens ha anat confirmant un per un que havíem estat espiats. En el meu cas em van dir que havia patit 2 atacs entre el juliol i l'octubre del 2019".
"La base de qualsevol democràcia són els drets i les llibertats, que s'han posat en qüestió amb aquest espionatge".
Rius: "Pedro Sánchez està trigant a donar explicacions. Si es reuneix amb Aragonès per donar explicacions al president, ens sembla perfecte".
"La taula de diàleg era de silenci i silenciadora. Permetia a Pedro Sánchez anar dient que les relacions estaven normalitzades i res més lluny de la realitat".
"Esquerra ha fet una estratègia a Madrid molt diferenciada de la de Junts. Ara estem molt contents perquè aquesta estratègia unitària és la que preveu l'acord de Govern. Estem en allò que vam pactar fa un any".
"La posició de Junts és molt clara, la mateixa que tot l'independentisme. S'ha fet una reacció conjunta a Madrid, quan el PSOE s'ha hagut de bellugar i ha reconegut que ha estat espiat".
Rius explica les piulades del president Puigdemont i de la presidenta del Parlament, Laura Borràs.
Rius: "Donem la credibilitat que es mereixen aquestes declaracions i en tindran més si es fa una comissió d'investigació i s'arriba a fons".
"S'ha de fer una comissió d'investigació de fons per verificar si s'ha dut a terme i qui l'ha dut a terme", diu Rius sobre l'espionatge, recordant que el CatalanGate ja està comprovat.
"Si es confirma suposa una fallida greu del sistema de seguretat de l'Estat i no treu que l'espionatge a l'independentista és el més massiu".
Comença l'entrevista al portaveu de Junts, Josep Rius a RTVE Catalunya .
El president Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, presentaran una demanda contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per vulneració dels drets fonamentals.
D'ençà que va començar l'escàndol de l'espionatge massiu a l'independentisme conegut com a CatalanGate, la resposta del govern espanyol ha molestat al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Ara, quan el CatalanGate encara aixeca polseguera, La Moncloa ha fet públic que al president Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles podrien haver estat espiats amb el mateix programari que es va infiltrar al mòbil de polítics, activistes i advocats independentistes. Si la resposta a l'espionatge a l'independentisme del govern espanyol va molestar al CNI, el nou anunci de l'Executiu els fa sentir "desprotegits".
Amnistia Internacional i Forbidden Stories, van publicar el juliol del 2021 un informe en què assenyalava que el Marroc posseïa el programari Pegasus, el qual asseguraven que havia fet servir. "El programari espia Pegasus, comercialitzat per l'empresa israeliana NSO, s'ha utilitzat durant diversos anys per monitorar sistemàticament periodistes, activistes i altres membres de la societat civil", advertien al seu informe, que s'està recuperant en el marc de la nova informació revelada pel govern de Sánchez.
El líder del grup parlamentari d'Unidas Podemos al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, ha avisat aquest dilluns que la legislatura "es posarà difícil" si el govern espanyol no es compromet amb la claredat i dona explicacions sobre l'espionatge amb el programari Pegasus. "La legislatura depèn de la capacitat que tingui el govern espanyol de comprometre's amb la claredat, donar explicacions i de desfer-se de l'herència del PP. Si no és capaç de trencar amb aquesta inèrcia de les clavegueres de l'Estat, la legislatura es posarà molt difícil", ha alertat Asens en una entrevista en TV3.
Aquest dilluns ha arrencat amb un nou gir de guió: La Moncloa ha fet una compareixença extraordinària per explicar que el maig de 2021 els telèfons mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles també van ser espiats amb Pegasus. Félix Bolaños ha qualificat aquestes actuacions d'"espionatges fora de la llei" i ha anunciat que han posat en coneixement aquests "fets inequívocs" a l'Audiència Nacional.
Els parlamentaris de Junts per Catalunya han presentat al Congrés i al Senat una bateria de preguntes sobre el presumpte espionatge amb el Pegasus al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, entre els mesos de maig i juny de 2021. Després de la denúncia de Moncloa que ambdós van ser espiats, la diputada de Junts Míriam Nogueras ha sol·licitat resposta per escrit d'algunes preguntes, com si aquesta denúncia "confirmaria que no existeix una anàlisi i control exhaustiu i periòdic d'almenys el dispositiu mòbil del president del govern de l'Estat espanyol?".
El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha afirmat aquest dilluns que quan s'ataca el telèfon mòbil del president del Govern "de manera il·legal" hi hauria d'haver "unanimitat" en les respostes.
El president de Castella la Manxa, Emiliano García-Page, ha mostrat aquest dilluns la seva preocupació pel fet que a Espanya "ja no hi hagi secrets i que tots siguin a veus" en ser preguntat sobre el possible espionatge amb el programa Pegasus al president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
El membre de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, Carles Ruiz (PSC), no creu que l'espionatge a dirigents independentistes "faci trontollar" el pacte entre Junts i PSC en la corporació supramunicipal.
La diputada d'Unidas Podemos per les Balears en el Congrés, Antònia Jover, ha lamentat aquest dilluns que cap diputat a qui doni suport al Govern no està exempt d'haver estat espiat per les "clavegueres de l'Estat profund". Així s'ha expressat Jover en un missatge de Twitter, en el qual ha mostrat el seu suport al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, pel cas Pegasus. "Cap dels diputats que donem suport al govern espanyol no podem estar segurs que les clavegueres de l'Estat profund no ens hagin espiat, és un atac a la democràcia", ha indicat la diputada balear d'Unidas Podemos en el Congrés, que ha exigit que es "depurin responsabilitats".
El portaveu de Podemos al Congrés, Pablo Echenique, es pregunta si ningú assumirà "responsabilitats polítiques" després que s'ha infectat el mòbil del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb un software espia.
Acaba l'entrevista al líder d'Unidas Podemos, Jaume Asens.
"La legislatura depèn de la capacitat del govern espanyol d'esclarir els fets i allunyar-se del PP".
"En el cas dels advocats, és especialment greu. Afecta el dret de defensa i els advocats podrien demanar la nul·litat d'algunes de les accions que s'han portat a terme", diu respecte de la sentència de l'1-O.
"Això no quedarà com un afer domèstic", diu Asens, assegurant que la qüestió arribarà a Europa.
"Tendeixo a pensar que hi ha raons polítiques darrere els espionatges de Sánchez i Aragonès. No és casualitat que s'hagi espiat Aragonès en el moment que es negociava la investidura de Sánchez".
"Estem parlant del president del govern espanyol, és una qüestió de seguretat d'Estat. No ho hauríem sabut si no s'hagués destapat l'espionatge dels independentistes. És una falla de seguretat gravíssima: els serveis de seguretat no sabien que espiaven el seu govern. Aquests serveis no poden espiar, però haurien de poder protegir el govern".
"Per nosaltres, Pegasus és una eina il·legal. No hi ha cap regulació i és molt invasora".
"Abans sabíem que s'havien vulnerat els drets de líders independentistes, ara queda compromesa la seguretat de l'Estat".
"El temps d'assumir responsabilitats arribarà i hi haurà d'haver dimissions. No sé de qui".
Asens: "La ciutadania té dret a saber, que es faci alguna cosa i s'assumeixin responsabilitats".
Entrevisten el líder d'Unidas Podemos, Jaume Asens, a TV3: "El desconcert està a tot arreu".
Els parlamentaris de Junts per Catalunya han presentat en el Congrés i el Senat una bateria de preguntes sobre el suposat espionatge amb el Pegasus al president del govern central, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, entre els mesos de maig i juny de 2021.
El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha assegurat aquest dilluns que l'anunci que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, han estat espiats pel programari Pegasus evidencia que "se'ls ha escapat de les mans". "Han perdut el control absolut", ha advertit en una entrevista a TV3, on ha insistit a demanar explicacions, una investigació independent i arribar al fons de la qüestió de l'ocorregut.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha rebutjat assistir a l'acte de lliurament dels Premis Nacionals d'Investigació per mor de la "repressió per part de l'Estat" que pateix Catalunya des del 2017, "com el denominat CatalanGate". L'acte el presideix la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant.
El líder de Vox, Santiago Abascal, ha criticat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per "fer gal·la" de la "vulnerabilitat" d'Espanya "davant de la resta del món" després que l'Executiu hagi denunciat que el programa Pegasus es va utilitzar també per espiar el mateix cap del Govern i la ministra de Defensa, Margarita Robles, a més dels més de 60 polítics independentistes que es va assenyalar al principi. "Sánchez i el seu narcisisme infinit. Amb tal d'acaparar una portada fa gala de la seva incompetència i de la nostra vulnerabilitat davant de la resta del món", ha lamentat Abascal en una publicació en el seu perfil de Twitter.
El líder de Más País, Íñigo Errejón, ha assegurat aquest dilluns que les revelacions del govern espanyol sobre que van ser espiats els mòbils del cap de l'executiu, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, suposen una "crisi política de primera magnitud". Dit això, ha demanat el PSOE que sigui partidari d'obrir en el Congrés una comissió d'investigació sobre el cas Pegasus. En declaracions als mitjans, Errejón ha subratllat que Más País ja creia que les informacions sobre el sistema Pegasus eren "extraordinàriament greus" després de conèixer-se el suposat espionatge a líders independentistes. "Les revelacions d'avui, que hem conegut pel govern espanyol, no fan sinó confirmar-lo", ha afirmat.
Acaba l'entrevista al president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich.
"Recomanem al president del govern espanyol que si tenen sospites que han estat espiats, es posin en contacte amb agències internacionals certificades com Citizens Lab".
"Ens sorprèn que, després del silenci i l'opacitat, avui surtin Sánchez i Robles en roda de premsa per anunciar el suposat cas d'espionatge".
Entrevisten el líder d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, a TV3: "Esperem que la querella permeti esclarir els responsables de l'ús il·legítim del programari Pegasus".
El govern espanyol espera que el PP que dirigeix Alberto Núñez Feijóo no posi en qüestió el presumpte espionatge al cap de l'executiu, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, quan aquest assumpte està a l'Audiència Nacional i és una "acció d'Estat". "És un tema molt seriós, més enllà de fer elucubracions," segons han assegurat fonts de la Moncloa.
Carles Puigdemont segueix reaccionant a l'actualitat del CatalanGate i adverteix: "Tindrà conseqüències en els fronts polític i judicial, tant a l'Estat com a Europa". "Entrem en una nova fase, i no serà anecdòtica", avisa.
La vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, ha acusat aquest dilluns al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de "sembrar dubtes" i "frivolitzar" sobre l'espionatge als telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb el programa Pegasus.
El PP que lidera Alberto Núñez Feijóo considera que el govern espanyol ha d'oferir informació "més precisa" sobre el suposat espionatge al cap de l'executiu, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles i qüestiona que, quan l'anomenat cas Pegasus s'investiga des de fa més d'un any, la infecció d'aquests dos mòbils es conegui just ara quan l'executiu està immers en plena crisi amb ERC, un dels seus principals socis d'investidura. "Beneïda casualitat per al Govern!", han resumit fonts de la cúpula del PP que han assistit aquest dilluns a l'acte institucional amb motiu del Dia de la Comunitat de Madrid.
Acaba l'entrevista al vicepresident del Govern, Jordi Puigneró.
"L'assumpció de responsabilitats ha d'anar lligada a la investigació. Arribarem fins on calgui".
"La seguretat total no existeix. Però el que no pot passar és que els atacs provinguin de l'Estat. Els Estats no poden comprar aquestes armes i fer-les servir contra la seva població".
"Ara estem molt més protegits que abans. Continuarem ampliant aquesta protecció amb nous mecanismes".
"És una evidència que els catalans som ciutadans de segona a l'estat espanyol: quan li passa a un membre del govern espanyol, se li dona tota la credibilitat; quan li passa a una personalitat de Catalunya, no passa res".
"El govern espanyol no vol admetre que l'espionatge és de dins l'Estat perquè seria molt greu".
Per què el govern espanyol ha fet públic avui l'espionatge a Sánchez i Robles? "Això només ho sap el govern espanyol, però la notícia no deixa Robles en gaire bona posició".
"Pegasus no deixa un rastre evident, però deixa traces".
Puigneró aprofita l'entrevista per recordar com funciona l'espionatge amb Pegasus: "La seguretat 100% no existeix. Però sí que podem prendre mesures per minimitzar els riscos. El Govern va posar en marxa el gener del 2020 l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya".
Entrevista al vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, a TV3: "Catalunya és un laboratori de proves, no hi ha hagut a cap país un espionatge tan massiu".
La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, s'ha referit aquest dilluns a través de Twitter al cas de la intervenció de l'els telèfons mòbils del president del Govern, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb el programari Pegasus. "I mentrestant, ERC, Bildu, la CUP i Junts tenen garantida la seva butaca en la Comissió de Secrets Oficials", ha dit Arrimadas contestant així a un comentari del portaveu adjunt de Cs en el Congrés, Edmundo Bal, a Twitter: "Que el Govern no detecti "infeccions" de programari en un any és inversemblant. Que, sospitant de les mateixes, donés crèdit a les acusacions del separatisme a costa del bon nom del CNI, és intolerable. Exigim explicacions i una disculpa amb els nostres servidors públics".
I mentrestant, ERC, Bildu, la CUP i Junts tenen garantida la seva butaca en la Comissió de Secrets Oficials. https://t.co/dIQ5VlhIYW
— Inés Arrimadas (@InesArrimadas) May 2, 2022
El portaveu del PNB al Congrés dels Diputats, Aitor Esteban, ha citat a investigar "fins on arriba el descontrol" de l'espionatge a través de Pegasus, després que s'hagi conegut que, a més dels més de 60 polítics independentistes, també han estat espiats el president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles. "Ara sí que sí que hi ha d'haver una comissió d'investigació en el Congrés", ha afirmat, per reclamar també reformes legislatives que garanteixin "veritables controls", i depurar després responsabilitats amb les corresponents comissions, si fos necessari.
El diputat de la CUP al Congrés, Albert Botran, ha reaccionat a Twitter a l'anunci que ha fet la Moncloa explicant que els telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, també van ser espiats amb Pegasus, com una seixantena d'independentistes. "Cortina de fum per convertir botxins en víctimes? Desviar l’atenció cap a l’estranger? O bé el propi CNI espiant 'per la unitat d’Espanya'?", es pregunta el diputat. En qualsevol cas, diu a la piulada, "cal una comissió d'investigació urgent per esclarir tots els fets".
Ciutadans ha registrat aquest dilluns en el Congrés dels Diputats dues iniciatives perquè el govern espanyol, d'una banda, expliqui amb quines mesures de seguretat compte per evitar "intrusions" d'espionatge i, per altre, es disculpi per haver "donat crèdit" a les acusacions dels partits independentistes contra el CNI pel cas Pegasus.
El fet inesperat que aquest dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, hagin anunciat que també han estat espiats pel programari Pegasus i que ho han denunciat a l’Audiència Nacional, pot provocar que totes les querelles del CatalanGate acabin en aquest tribunal, en lloc del jutjat de Barcelona que ja té oberta una causa contra Pegasus.
Acaba l'entrevista a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.
"Si el president de la Generalitat ha estat espiat, qualsevol persona pot ser espiada".
"No ens han ofert ajuda per investigar l'espionatge. Ens ha sorprès la celeritat amb la qual ha actuat l'advocacia de l'Estat. Per nosaltres no s'ha mogut ni un paper".
"Estem com estàvem. Vam explicar el que volíem: totes les respostes, la dimissió dels responsables... Això no ha passat. La via de la negociació és la millor per resoldre el conflicte polític, però no es pot reprendre fins que no hi hagi unes garanties".
Vilagrà: "Bolaños va dir que l'espionatge només es feia amb autorització judicial i jo el vaig contradir. L'espionatge és una arma de destrucció massiva dels drets fonamentals".
Entrevisten la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, a Catalunya Ràdio. Insisteix en la necessitat d'una investigació externa per esclarir els fets relacionats amb el CatalanGate i l'espionatge amb Pegasus.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha considerat que les "casualitats" no existeixen en ser preguntada per la coincidència que aquest dilluns s'hagi conegut l'espionatge a membres del govern espanyol amb el programari Pegasus just abans dels actes de celebració del Dos de maig a la regió.
La Moncloa va contactar amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per informar-lo de l'espionatge Pedro Sánchez i Margarita Robles abans de fer-ho públic en una roda de premsa convocada d'urgència a primera hora del matí, segons eldiario.es.
El tuit del president Puigdemont sobre l'espionatge a Sánchez i Robles: "Per entendre-ho encara millor: algú que es dispara un tret al peu amb la seva pròpia pistola és una víctima i certament ha de ser atesa a l’hospital… però també és el responsable principal i ha de respondre davant la justícia".
Per entendre-ho encara millor: algú que es dispara un tret al peu amb la seva pròpia pistola és una víctima i certament ha de ser atesa a l’hospital… però també és el responsable principal i ha de respondre davant la justícia. Som aquí. #CatalanGate https://t.co/YsfAqiFcK2
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 2, 2022
El Lehendakari, Iñigo Urkullu, ha eludit parlar sobre l'espionatge a polítics a través del programa Pegasus. "No, que m'estan gravant", ha ironitzat el president del Govern Basc.
L'independentisme no compra les últimes informacions desvelades pel govern espanyol que asseguren que el president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, també van ser infectats amb el programari Pegasus. La CUP, com també han fet ERC i Junts, no dona credibilitat a aquestes informacions i ha demanat posar punt final a les cortines de fum: "Les informacions són com a mínim dubtoses, una espècie de jugada mestra del govern de l'estat per desviar l'atenció".
El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha qualificat d'"extrema gravetat" les intervencions dels telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb el programari Pegasus, i ha demanat "transparència" per "saber què ha passat".
Junts atribueix les denúncies de l'Estat espanyol sobre espionatge contra el president Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles a un intent d'imposar sordina a l'escàndol del CatalanGate. "Intenten passar de botxins a víctimes", ha denunciat el portaveu del partit, Josep Rius, en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva del partit, on ha subratllat que la denúncia de l'Estat espanyol confirma el CatalanGate.
El PSC, davant de l'espionatge a Sánchez i Robles: "La situació és de molta gravetat, és molt greu", ha alertat només començar la roda de premsa Lluïsa Moret. Ben aviat, però, ha volgut comparar el cas destapat avui amb l'espionatge a l'independentisme, en un evident intent per situar ambdues qüestions al mateix nivell. "Demanem el mateix: que s'arribi fins al final. Són dues situacions que requereixen que s'esclareixin com abans possible".
Investidura de Pere Aragonès i els indults dels presos polítics. Aquest són els punts més calents de l'actualitat que hi havia entre el maig i el juny de 2021, dates en les quals els mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, van ser intervinguts amb el programari Pegasus.
Fins aquí la compareixença extraordinaria de la portaveu del Govern, Patricia Plaja, després que el govern espanyol hagi anunciat que ha patit espionatge amb Pegasus
"Les relacions entre governs a nivell polític són mínimes ara mateix", tal i com ha deixat clar la portaveu Patricia Plaja.
La reunió entre els presidents encara no està fixada tot i que el govern espanyol és conscient de la pressa que té el govern català, tal i com ha explicat el Govern en roda de premsa.
El Govern insisteix en que ara mateix el més important és poder tenir explicacions: "El punt de partida és la lluita contra el moviment independentista, necessitem una comissió d'investigació independent i estricta per resoldre l'escàndol més greu d'aquesta legislatura".
"Tenim la certesa que s'han espiat 65 persones per la seva condició política, i des del principi sembla que aquest número serà superior. L'espionatge polític és molt greu, i ha quedat clar que, en cas que els fets que s'han conegut avui siguin certs, queda clar que fan servir una doble vara de medir, no tothom és igual davant de l'Estat", ha dit la portaveu.
L'executiu català coincideix en defensar que el govern espanyol ha de restaurar la confiança; "són ells qui l'han destruït"
"A què esperen per celebrar la comissió d'investigació", s'ha preguntat Patricia Plaja.
"El concepte credibilitat i confiança de la mà del govern espanyol estan molt malmesos", indica al mateix temps que afirma que "una part de la responsabilitat d'aquest espionatge és culpa del govern espanyol".
"La reunió entre presidents és avui més necessària que mai, no pel que s'ha conegut avui si no perquè passen els dies i el tema s'agreuja", relata Plaja. En la mateixa línia insisteix en que la trobada és urgent per poder arribar fins al final: "Podrà demorar la conversa però no la podrà evitar".
"Les conseqüències polítiques del CatalanGate ja no les podran evitar", explica la portaveu recordant que el govern català serà exigent a l'hora d'arribar al final d'aquest escàndol i es pregunta si ara s'hi esforçaran més en aconseguir respostes.
El Govern recorda que l'espionatge afecta als drets i les llibertats individuals de la ciutadania i que, avui en dia, ningú pot estar tranquil pensant que les seves intimitats segueixen sent-ho.
"No hi ha dubte que la lluita i la repressió contra l'independentisme és l'inici de tot plegat", explica la portaveu al mateix temps que subratlla que s'està fent trontollar el sistema democràtic. "Ara sembla que tenen pressa i això és perquè se'ls escapa de les mans. Les declaracions d'aquest matí podrien significar que reconeixen el descontrol"
La portaveu critica que durant dues setmanes el govern espanyol no ha estat capaç de donar explicacions convincents i que fins i tot al Congrés es va qüestionar l'espionatge.
El Govern assegura que l'espionatge al govern espanyol és tan greu com el patit aquí
Compareix la portaveu del Govern, Patricia Plaja, en motiu del presumpte espionatge que ha patit el govern espanyol.
Puigdemont ironitza sobre l'espionatge: "Algú que es dispara un tret al peu amb la seva pròpia pistola és una víctima i certament ha de ser atesa a l’hospital… però també és el responsable principal i ha de respondre davant la justícia"
Òmnium Cultural demana que el presumpte espionatge patit pel govern espanyol s'acrediti a través d'una agència internacional com Citizen Lab. "No hem conegut l'informe del Centre Criptològic Nacional", manifesta el president de l'entitat, Xavier Antich.
Xavier Antich: "És gravíssim que el govern espanyol només reaccioni quan ell se sent espiat". El president d'Òmnium assegura que l'espionatge "és igual de greu" tant si prové "d'agents externs" com "des d'instàncies governamentals".
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, assegura que l'entitat està "esceptica" davant les informacions que apunten a un espionatge patit per Pedro Sánchez i Margarita Robles. "Es busca desviar l'atenció d'un escàndol internacional" com és el CatalanGate, manifesta el líder de l'entitat independentista.
La ministra de Drets Socials i secretària general de Podem, Ione Belarra, ha criticat la "bretxa" en la seguretat de l'estat que diu que suposen aquests espionatges. "La informació revelada mostra una profunda bretxa en la seguretat de l'Estat. Vingui d'on vingui, l'error és inassumible. És imprescindible depurar responsabilitats", ha sentenciat a Twitter, tot afegint que creu que "està en joc la democràcia i la confiança de la ciutadania".
La vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, ha recalcat aquest dilluns que li resulta "molta casualitat" que s'hagi conegut en aquest moment la intervenció de l'els telèfons mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb el programari Pegasus fa un any.
L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha indicat que "convé que s'aclareixi com més aviat millor totes les circumstàncies" relatives als telèfons de membres del govern espanyol infectats amb el programari Pegasus i ha criticat que "els enemics d'Espanya" estiguin a la comissió de secrets.
Ciutadans presentarà aquest dimarts al Congrés una bateria de preguntes sobre els protocols de seguretat de les comunicacions dels membres del govern d'Espanya.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha qüestionat la "credibilitat" de l'espionatge al president espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. En una roda de premsa aquest dilluns a la seu d'Esquerra, l'exvicepresident de la Generalitat ha posat en dubte la "versemblança" de la denúncia de la Moncloa mentre ningú no assumeixi "responsabilitats" pel CatalanGate.
La portaveu de Vox a l'Assemblea de Madrid, Rocío Monasterio, ha indicat aquest dilluns que espera que s'"aclareixi" la infecció als telèfons amb el programari Pegasus al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el de la Ministra de Defensa, Margarita Robles, i als "colpistes", a qui ha retret "el seu victimisme"
Jordi Sànchez, secretari general de Junts, ha afirmat: "Que Pedro Sánchez hagi estat espiat no treu cap motiu per seguir pensant que les clavegueres de l'estat es troben darrere del CatalanGate" El fet que s'hagi investigat al president espanyol amb un programari que l'empresa que el comercialitza només ven a estats, no opaca el fet, que més de 60 persones de l'àmbit independentistes han estat espiats pel mateix programa Pegasus.
Les dues intrusions del programa de ciberespionatge Pegasus al telèfon mòbil del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, van extreure 2,6 gigues i 130 megues de dades del terminal, mentre que l'atac al mòbil de la ministra de Defensa, Margarita Robles, va extreure 9 megues de dades
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, considera que el fet que es conegui ara que els telèfons del cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, han estat infectats pel programa Pegasus és una "casualitat política no menor" en produir-se en "ple debat" sobre el cas de l'espionatge a dirigents independentistes i de "l'estabilitat" del govern espanyol de coalició de PSOE i Unides Podemos
Unides Podemos i les formacions independentistes intentaran aquest dimarts que la Junta de Portaveus del Congrés posi data al debat al Ple per a la seva proposta de creació d'una comissió d'investigació sobre l'espionatge a polítics fet públic per The New Yorker i Citizen Lab
Junqueras, en roda de premsa, es pregunta si l'anunci del govern espanyol es tracta d'un "cortina de fum" per "intentar diluir responsabilitats". En cas que sigui així, el dirigent d'ERC ha alertat que "no funcionarà".
Aragonès ha comentat que "continua sent urgent una investigació a fons amb una supervisió independent i l'assumpció de responsabilitats" i ha considerat que el govern espanyol "va tard" en les seves accions pel Pegasus. "Per acció o per incompetència queden moltes preguntes per respondre", ha dit. A més, el president ha reconegut que sap "què és sentir-se espiat, sentir vulnerada la intimitat i l'acció política". "No ho desitjo a ningú. Però la doble vara de mesurar és evident. Contra l'independentisme tot s'hi val. Continuem determinats per anar fins al final", conclou Aragonès a les xarxes.
Oriol Junqueras: "El govern espanyol ha passat en pocs dies de negar l'espionatge, després afirmar que si n’hi havia era perquè ens ho mereixíem i ara resulta que els han espiat a ells. Aquest gir en el relat, aquest relat que permanentment estan construint en un intent d'evitar l'assumpció de responsabilitats, quina credibilitat pot tenir?"
El dirigent d'ERC es pregunta per què el govern espanyol ha sortit tant ràpid a explicar l'espionatge que ha patit i no ha actuat de la mateixa manera amb el CatalanGate.
Junqueras qüestiona la informació que ha fet pública el govern espanyol i s'ha preguntat com es pot saber si és cert o no: "Quanta veritat hi ha en allò que el govern espanyol ha explicat avui. Com ho podem saber? Quina credibilitat li podem donar?"
Oriol Junqueras comapreix en roda de premsa i exigeix que el govern espanyol expliqui qui ha permès que se'ls espïi "perquè entre els espiats també hi ha persones que treballen en àmbits en que la discreció és important".
La denúncia de l'Advocacia de l'Estat pel presumpte espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha arribat a l'Audiència Nacional, que l'enviarà a repartiment en tractar-se d'uns fets de 2021.
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha assegurat aquest dilluns que una democràcia "no pot tolerar" l'espionatge a representants públics "menys encara" al govern espanyol i al seu president, i ha afegit: "Els representants polítics no poden quedar impunes".
Els comuns han reclamat una investigació "que arribi fins al final" i un "front de les forces democràtiques" per afrontar l'espionatge, després que la Moncloa hagi informat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, van ser infectats amb Pegasus. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha atribuit l'espionatge a "un estat profund que s'ha emancipat de la llei i ha entrat en guerra bruta contra la democràcia".
El ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, ha assegurat aquest dilluns que el govern espanyol vol "aclarir la veritat" amb la denúncia de les intervencions dels telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha subratllat que l'espionatge al mòbil del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és un "atac a la seguretat de l'Estat" i, en conseqüència, els "responsables polítics no poden quedar impunes". "Una democràcia no pot tolerar l'espionatge a representants públics, menys encara al govern espanyol i al seu president", ha proclamat a Twitter després de conèixer que el telèfon de Sánchez i el de la ministra de Defensa, Margarita Robles, han estat infectats amb el programari Pegasus.
Aragonès reclama "una investigació a fons amb una supervisió independent i l'assumpció de responsabilitats".
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, critica que quan "l'espionatge massiu és contra les institucions catalanes i l'independentisme, silenci i excuses. Avui tot són presses".
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha afirmat aquest dilluns que l'espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb el programari Pegasus "no cola". "És l'evidència que no cal netejar les clavegueres per si les pots utilitzar? O una maniobra per passar de botxins a víctimes? Bye Catalangate? No cola", ha sostingut en una piulada.
Feijóo s'ha mostrat "sorprès" per la notícia, ha demanat que s'extremin les mesures de seguretat per a totes les institucions de l'Estat i ha expressat el seu suport al govern espanyol, encara que ha advertit Sánchez que no comptarà amb el suport del PP perquè els partits polítics que estan en contra de la unitat d'Espanya participin a la comissió de secrets oficials de l'Estat.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha expressat el seu "suport inequívoc" al govern de Pedro Sánchez per "preservar la seguretat de l'Estat" i de les seves institucions, i ha exigit que s'"extremin" les mesures de seguretat per evitar casos d'espionatge als seus principals responsables.
Gonzalo Boye assegura que el Catalangate està deixant en evidència el poder de l'Spanish Deep State:
El jutge Jose Luis Calama, titular del Jutjat d'Instrucció número 4 de l'Audiència Nacional i en funcions de guàrdia, ha acordat remetre al Jutjat Central d'Instrucció la denúncia presentada aquest matí per l'Advocacia de l'Estat en la qual es manifesta la infecció dels dispositius mòbils del president de govern espanyol i de la Ministra de Defensa.
L'advocat Gonzalo Boye fa befa d'unes declaracions de Margarita Robles dient que no coneixia la revista New Yorker, l'encarregada de destapar el CatalanGate:
Jaume Asens també demana investigar i depurar responsabilitats: "Que augmenti la llista d'espiats només confirma que estem davant l'escàndol d'espionatge més gran de la nostra història".
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, expressa la seva solidaritat amb les persones espiades i demana "arribar fins al final" i "depurar de manera àgil i efectiva les responsabilitats".
L'informe de Citizen Lab sobre l'espionatge a dirigents independentistes explica que el mètode d'infecció era a través d'exploits (trucades) i SMS maliciosos amb dades personals que només tenen les administracions, per exemple de filiació de la Seguretat Social. Això ha portat a l'entitat a "considerar que existeixen grans evidències que els atacs provindrien de les institucions espanyoles"
Pegasus és un programari de ciberespionatge de telèfons de venda exclusiva a governs dissenyat i comercialitzat pel grup empresarial israelià NSO Group i multitud d'organitzacions no governamentals i prestigioses capçaleres de premsa n'han denunciat la utilització.
L'advocat Gonzalo Boye ha ironitzat sobre l'anunci fet aquest matí des de la Moncloa segons el qual Pedro Sánchez i Margarita Robles van ser espiats amb Pegasus. "En lloc d'investigar a Elies Campos potser hauria de contractar-lo", ha assegurat referint-se a l'informàtic de CitizenLab que ha investigat el CatalanGate, i que també ha estat espiat.
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit "extremar la seguretat" de les institucions de l'Estat davant de l'anunci de La Moncloa segons el qual els telèfons de Pedro Sánchez i Margarita Robles van ser infectats amb Pegasus al maig i juny del 2021.
El diputat d'EH Bildu Jon Inarritu es pregunta per què el govern espanyol ha tardat tant a fer públic l'espionatge:
Albano Dante Fachin, contundent: "Jo del partit de la calç viva no em crec RES i m'ho crec TOT"
El diputat de Junts Jaume Alonso Cuevillas es qüestiona per què la Moncloa no ha dit res sobre l'espionatge fins ara.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, es pregunta qui ha donat l'ordre d'espiar el president del govern espanyol i la ministra de Defensa.
La ministra de Drets Socials, Ione Belarra, considera que "hi ha una profunda bretxa de seguretat a l'Estat" i que, per tant, cal "depurar responsabilitats".
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, demana "la màxima transparència per esclarir tots els fets".
Bolaños ha precisat només saben "el volum de dades" que s'ha extret amb les infiltracions de Pegasus, però no quines dades exactament s'han vist compromeses. Fonts de Moncloa detallen que en el cas del president es van extreure 2,6 gigues d'informació en la primera intrusió i 130 megues en la segona. A Robles li van punxar 9 megues d'informació.
La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, sobre el presumpte espionatge: "No es pot negociar amb qui fa veure que no controla els poders de l’estat"
El govern espanyol ha presentat aquest mateix dilluns una "demanda" al jutjat de guàrdia número 4 de l'Audiència Nacional. "Esperem que hi hagi una investigació en profunditat per esclarir els fets", ha dit Bolaños, remarcant que l'espionatge és "aliè als organismes de l'estat" i que no han tingut "autorització judicial"
El ministre Bolaños ha destacat que s'han produït dues intrusions al telèfon mòbil del president del govern espanyol el maig de 2021 i una intervenció al mòbil de la ministra de Defensa el juny de 2021. "No hi ha proves de cap intrusió posterior a aquestes dates", ha afirmat
Els afectats per l'espionatge amb Pegasus d'Òmnium Cultural i la CUP han presentat una querella individual en un jutjat de Barcelona pel Catalangate. Totes dues querelles s'han presentat al jutjat d'instrucció 32 de Barcelona, que ja investiga l'espionatge amb Pegasus als mòbils del conseller Roger Torrent i del regidor d'ERC Ernest Maragall.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, sobre el presumpte espionatge: "Ara, les responsabilitats polítiques NO les prendrà Moncloa".
El diputat de Junts al Parlament Joan Canadell acusa el govern espanyol de buscar "excuses" per recuperar els seus socis.
Jordi Turull, sorprés amb l'anunci d'espioantge a Sánchez i Robles: "De botxins a víctimes?". "Ni tanta incompetència ni tanta mala fe, i més després del que han arribat a dir aquests dies uns i altres sobre el CatalanGate", indica l'exconseller.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, critica que quan l'espioantge només afectava l'independentisme no se li donava tanta importància:
El diputat de la CUP al Congrés Albert Botran es pregunta si l'anunci del govern espanyol és una "cortina de fum per convertir botxins en víctimes".
L'advocat Gonzalo Boye, després de l'anunci de la Moncloa sobre l'espionatge: "Ara sí que creiem en 'la mare de totes les clavegueres?'"
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha donat per fet que l'espionatge d'aquests terminals és "il·lícit i extern", situant així la intrusió en els telèfons "fora de l'ordenament jurídic" i "aliè als organismes de l'Estat". El ministre ha explicat que ja han posat en coneixement de la justícia les informacions que han determinat la infecció amb Pegasus.
Els telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, han estat infectats amb el programari Pegasus i, per tant, espiats en el maig i juny de 2021, segons ha anunciat la Moncloa. Així s'ha fet públic aquest dilluns, quan Félix Bolaños ha detallat que s'està investigant si hi ha més membres de l'executiu en la mateixa situació.
El diputat de la CUP Carles Riera; el diputat al Congrés pel mateix partit Albert Botran i l'activista social David Fernàndez -exdiputat a la cambra catalana- han presentat una querella pel CatalanGate contra NSO Group, empresa propietària del software Pegasus, i qualsevol altra empresa o persona que pugui estar involucrada en l'espionatge.
En la mateixa línia, el President Carles Puigdemont se solidaritza amb Sánchez i Robles: "La meva solidaritat amb ells, com a víctimes, i la meva màxima exigència cap a ells, com a responsables de no haver fer res fins a l’esclat del CatalanGate"
Carles Puigdemont, després de l'anunci d'espionatge a Sánchez i Robles: "La Moncloa ha hagut d’esperar que hi hagués una infecció amb Pegasus als mòbils del president del Govern i de la ministra de defensa per considerar que és un assumpte d’extrema gravetat i per investigar-ho"
Fins aquí la roda de premsa de Félix Bolaños i la ministra Isabel Rodríguez on han explicat que Pedro Sánchez i Margarita Robles també han estat espiats amb Pegasus.
El ministre explica que el govern està preocupat igual que ho estan totes les institucions. Es posaran a disposició d'altres institucions tot el coneixement i capacitats de l'Estat perquè no es repeteixin més intrusions d'aquest estil.
VÍDEO | Aquest és el moment en que Bolaños ha fet públic l'espionatge
"La intervenció és aliena als organismes estatals i no té autorització judicial, per tant, la qualifiquem d'externa"
Bolaños espera que hi hagi una investigació: "Volem que la justícia faci una investigació profunda"
El govern espanyol té clar que aquest espionatge es tracta d'una intervenció externa.
El ministre de la Presidència assegura que el govern serà inflexible i reforçarà tots els procediments necessaris per garantir els drets dels ciutadans.
Bolaños: "Estem davant d'intervencions il·lícites i externes"
🔴 Bolaños explica que dos informes tècnics indiquen que el mòbil de Pedro Sánchez i de Margarita Robles van ser infectats amb Pegasus i de manera aliena a les autoritats espanyoles
La Generalitat ha pres una decisió dràstica i a la vegada eficient per detectar si encara hi ha més gent espiada amb Pegasus. Segons ha pogut saber RAC1, el Govern revisarà els mòbils de tots els seus càrrecs per detectar si hi ha presència de programes maliciosos com el que es va fer servir per espiar, com a mínim, a una seixantena d'alts càrrecs independentistes. L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya es prepara per incrementar el nivell de control dels aparells del mig miler de càrrecs del govern que supervisa, i els farà revisions periòdiques.
L'advocat d'Òmnium Cultural, Benet Salellas, ha assegurat en donar a conèixer la presentació de la querella que "esperem que les agències de l'Estat facilitin informació per saber qui, com i per què s'ha adquirit Pegasus".
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, veu "imprescindible" que el procés de negociació aparellat a la investidura de Pedro Sánchez "pugui continuar", però reclama "unes condicions mínimes" després del CatalanGate. En una entrevista a Eldiario.es, assenyala que cal "restaurar les condicions mínimes de confiança perquè es pugui arribar a acords". "Negociar quan has estat espiat no invita a avançar en acords", admet el cap de l'executiu, que diu que mai s'aixecaran de la taula de negociació. També adverteix que "l'estabilitat parlamentària és molt difícil que pugui continuar si no s'assumeixen responsabilitats", i que cal "una investigació real". Aragonès treballa amb els equips jurídics per portar el seu espionatge a la justícia.
"Tsunami Democràtic a Suïssa és una manifestació, però a Espanya és terrorisme", així de contundent ha estat l'advocat Gonzalo Boye al programa Preguntes Freqüents de TV3 d'aquest dissabte quan li han posat l'exemple de l'informàtic Jordi Baylina, una de les persones espiades del CatalanGate que viu a Suïssa. Boye, advocat del president a l'exili Carles Puigdemont i del president Quim Torra, ha estat entrevistat arran de l'escàndol d'espionatge.
La defensa de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel presentarà accions legals a Suïssa per demanar que s’investigui l’espionatge que van patir ella i altres persones per part d’Espanya dins del país a través del sistema Pegasus. Es tracta d’una maniobra per dur l’espionatge perpetrat per Espanya a la justícia suïssa. Es demanarà, doncs, que el ministeri públic d'aquest estat obri una investigació a partir de la nova informació sobre Citizen Lab i el CatalanGate i el possible espionatge del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a dirigents independentistes; tant a líders sobiranistes que es troben a Catalunya com a persones que actualment resideixen a l’estranger, com és el cas de l’exiliada Anna Gabriel.
Òmnium Cultural ja ha presentat la primera de les querelles pel cas d’espionatge Catalangate. Ho ha fet al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, que ja investiga l'espionatge amb Pegasus al conseller i expresident del Parlament Roger Torrent així com el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall. Amb aquesta querella en representació de l’exvicepresident de l’organització i portaveu Marcel Mauri, de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez i de Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, l’entitat pretén demostrar la involucració il·legal de l’Estat espanyol en la trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti imputar a tots els organismes i poders de l’Estat implicats.
L'expresident de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat a l'independentisme que faci caure el govern de Pedro Sánchez. Torra ha assegurat en una piulada: "Es va fer caure el govern de Rajoy per corrupte i per haver aprovat el 155; no es van aprovar els primers pressupostos de Sánchez per no canviar actitud i va haver de convocar eleccions; l’independentisme no hauria de dubtar ni un segon a fer caure avui mateix el govern Sánchez".
ERC, JxCat, EH Bildu, Endavant Andalusia, Més País, Geroa Bai, Compromís i Més per Mallorca han registrat conjuntament al Senat peticions de compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, així com dels ministres d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de Defensa, Margarita Robles, pel CatalanGate. També sol·liciten que compareguin el director de gabinet de Sánchez, Óscar López; de la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez; del director general de Seguretat Nacional, Miguel Ángel Ballesteros, i de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban. Alguns d'aquests partits -com ERC, Junts, Bildu, Més País i Compromís- han registrat aquestes compareixences també al Congrés juntament amb altres formacions com PDeCAT, la CUP o el BNG.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha desitjat aquest dimecres que es constitueixi com més aviat millor la comissió de secrets oficials i que allí s'abordi el suposat espionatge a polítics catalans i bascos, als quals ha avisat: "Podem parlar de Pegasus sí o Pegasus no", però quan "surti tot alguns potser hauran de callar".
L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, després de la intervenció de Margarita Robles aquest dimecres al Congrés, es pregunta ¿què estan tractant d'ocultar que justifiqui posar en evidència, fins i tot fins a sacrificar el CNI?
La portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, creu que les respostes de la ministra de Defensa, Margarita Robles, a la sessió de control d'aquest dimecres ha permès "aclarir moltes coses", perquè Robles "s'ha delatat" defensant l'espionatge a l'independentisme.
En declaracions als passadissos del Congrés, Gabriel Rufián ha afirmat que en qualsevol altre país hi hauria una comissió d'investigació, perquè el cas "és gravíssim" i "no es pot tapar amb bones paraules". Es tracta, ha dit, de fer el que ja ha fet el Parlament Europeu. "Que s'obri una investigació", ha dit Rufián, perquè el cas afecta els telèfons mòbils facilitats pel Congrés.
Els grups polítics de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana de Barcelona han pactat la celebració d’un ple extraordinari monogràfic sobre el CatalanGate, cas de l’espionatge il·legal per mitjà del programari Pegasus que ha afectat, entre d’altres, dos regidors de l’Ajuntament de Barcelona, els presidents dels grups municipals d’ERC i Junts per Catalunya, Ernest Maragall i Elsa Artadi, respectivament.
Acaba la sessió de control al Parlament.
El president Aragonès reitera que les explicacions del govern espanyol són insuficients. "El president espanyol ha de prendre mesures més clares i amb urgència".
Torn ara pel diputat del PSC, Salvador Illa, condemna tota actuació il·legal. La seva petició és d'evitar caure en la política de bloqueig.
Aragonès: "Avui hem vist unes declaracions de la ministra de Defensa que la incapacitada per seguir al seu càrrec". El president assegura que les declaracions d'avui són extremadament greus, "quan un president és espiat no pot defensar els interessos de Catalunya". El govern espanyol pot desclassificar els contractes per saber qui va demanar això.
Intervenció ara del diputat Josep Maria Jové (ERC), "volem saber quin ús han fet de les nostres dades". Exigeix respostes i que es depurin responsabilitats, i pregunta al president quins són els passos que preveu el Govern.
Aragonès assegura que el Govern ha pres mesures per fer front al CatalanGate. "Les explicacions fins ara han estat insuficients i insultants". El president anuncia que el Govern de Catalunya denunciarà la vulneració de drets humans en totes les instàncies internacionals, així com sol·licitaran al consell de ministres l'accés a qualsevol contracte entre el CNI i el NSO. A més, requeriran al govern de l'estat la reforma de la llei de secrets oficials.
El diputat Albert Batet (Junts per Catalunya), acusa l'Estat espanyol de vulnerar drets fonamentals sense límits i sense escrúpols, "està disposat a tot per anar contra l'independentisme". Mostra la seva solidaritat i suport al president Aragonès i exigeix que no es pot continuar donant suport a un govern que vulnera drets.
Aragonès assegura que el que s'ha de fer ara és unir forces en l'estratègia. "Qualsevol demòcrata s'hauria d'aliar en aquesta causa per aclarir la veritat i exigir responsabilitats"
Reguant assegura que la taula de diàleg ha estat un miratge, perquè "els tenen la mida pressa, i coneixen millor que ningú totes les misèries de l'independentisme".
El president Pere Aragonès, contesta al Ple al Parlament a Eulàlia Reguant, d'Unitat Popular, sobre el CatalanGate. Aragonès, assegura que ens trobem davant "d'uns fets extraordinariament greus". Es refereix a la intervenció de la Ministra de Defensa, Margarita Robles, on ha assumit aquest espionatge. El president assegura que el responsable és el govern de l'Estat.
El president Carles Puigdemont ha fet referència a unes declaracions d'aquest dimecres de la ministra de Defensa, Margarita Robles, assegurant que la claveguera està nerviosa. "És la cultura que resumeix la Constitució espanyola en una sola idea: “todo por la patria".
La claveguera està nerviosa. Amb aquesta cultura política s’han emparat greus crims d’Estat del passat, d’alguns dels quals el seu partit n’és responsable, i s’empararan els crims futurs. És la cultura que resumeix la Constitució espanyola en un sola idea: “todo por la patria”. https://t.co/VytUbDPn6E
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) April 27, 2022
El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha apuntat directament a la ministra de Defensa, Margarita Robles, com un dels esculls que impedeixen una resolució del cas CatalanGate. En declaracions als passadissos, Rufián ha "convidat Robles a demanar l'entrada al PP" perquè "està sent la millor ministra del PP". "Crec que simplement està intentant boicotejar aquest govern, sense més", ha afirmat Rufián.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha acusat l'independentisme d'actuar amb "hipocresia" amb el CatalanGate. "Els va molt bé en aquest moment aparèixer com a víctimes", ha afirmat Robles. "Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d'un país que està envaint Ucraïna?", ha plantejat en resposta a la CUP Robles.
L'advocat Gonzalo Boye recorda que la resposta de l'Estat davant del moviment independentista és molt senzilla: "respectar la llei i les regles del joc parlamentari".
La respuesta es muy sencilla: respetar la Ley y las reglas del juego democrático pic.twitter.com/LKtggeU0g4
— Gonzalo Boye (@boye_g) April 27, 2022
Bolaños: "Entenem a les persones que han estat espiades, i també comprenem la inquietud de la societat catalana", assegura que l'Estat esclarirà la veritat, però que no "prejutgem".
El diputat de Bildu Jon Iñarritu pregunta al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, sobre l’espionatge: “Té constància de la implicació d’algun ministeri o els seus òrgans en l’espionatge polític massiu a independentistes?”.
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, es dirigeix a Vox i li explica que la voluntat del govern i de tots els demòcrates és aclarir la veritat sobre l'espionatge amb Pegasus.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha remarcat aquest dimecres a ERC, sobre la polèmica del presumpte espionatge a polítics independentistes, que "tot el que s'ha fet per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) ha estat atenent escrupolosament la llei". En la sessió de control al govern espanyol, el president ha destacat la investigació oberta al si dels Serveis d'Intel·ligència, i insistit en la seva voluntat d'oferir explicacions al Congrés i de reconduir el diàleg.
El diputat de Cs Matías Alonso ha acabat expulsat del ple del Parlament després que la presidenta de la cambra, Laura Borràs, l'hagi cridat a l'ordre tres cops i ell no aturés els seus crits i la seva protesta malgrat no tenir la paraula. Alonso criticava que Borràs no hagués permès al portaveu de Cs, Nacho Martín Blanco, estendre's en la seva crítica a la presidenta per haver llegit la declaració aprovada per la Junta de Portaveus sobre el CatalanGate.
Al cap de nou dies d'esclatar l'escàndol del CatalanGate, per fi n'ha parlat Pedro Sánchez. Però el president del govern espanyol no s'ha mogut de l'argumentari propagat durant els últims de La Moncloa. A pregunta del republicà Gabriel Rufián, durant la sessió de control al Congrés dels Diputats, el dirigent socialista ha reiterat que el CNI sempre ha respectat "escrupulosament" la llei, ha defensat les iniciatives de "transparència" posades en marxa pel seu executiu i ha apostat per "reconstruir la confiança" amb la Generalitat. Però no ha assumit cap responsabilitat.
VÍDEO | Aquest ha estat el moment en que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha expulsat de l'hemicicle al diputat de Ciutadans Matias Alonso
Robles explica a la CUP que aquest govern "actua d'acord amb el dret i amb les lleis". Vehí no en té prou amb la resposta i li demana a la ministra que asseguri que el CNI també compleix amb la llei. La cupaire recorda que aquest no és el primer escàndol d'espionatge.
Pregunta a la ministra de Defensa la diputada de la CUP Mireia Vehí. La cupaire acusa el govern d'oferir poc per solucionar aquest escàndol i de desprestigiar els mitjans de comunicació, "els únics que aporten informació", segons la diputada.
Esteban demana que es desclassifiquin els documents i que després es derogui la llei de secrets oficials. El diputat basc recorda que Pegasus només es ven als estats i que el govern hauria d'estar molt preocupat perquè aquest espionatge afecta a tota la ciutadania.
Pregunta el diputat del PNB Aitor Esteban a la ministra Robles: "Quin article i de quina llei impedeix donar dades a aquest parlament sobre l'ús del programa Pegasus per part de l'Estat?". La ministra explica al diputat que un article no li permet explicar algunes coses però que un cop es faci la comissió i es pugui parlar del tema "molts es quedaran sorpresos".
Robles respon a Arrimadas que la comissió s'ha creat per no generar "indefensions". La ministra recorda que el seu partit protegeix els drets i les llibertats i li diu a Arrimadas que no es preocupi per la comissió.
Arrimadas tira enrere i diu que tots els problemes que hi ha ara amb l'espionatge i el CNI venen d'abans quan "es va permetre un referèndum". Arrimadas demana a Robles que expliqui per què afavoreixen sempre les peticions "dels separatistes".
Inés Arrimadas (Cs) pregunta a Margarita Robles (Defensa) sobre les actuacions del govern espanyol en matèria de seguretat nacional. La dirigent de Cs acusa el govern espanyol de qüestionar el CNI en el moment que decideixen obrir una investigació.
Margarita Robles deixa clar que les institucionss treballen pels drets dels ciutadans i demana a la diputada Nogueras que no faci afirmacions sense tenir proves: "Tots estem subejctes a la llei", diu Robles a Nogueras. La ministra explica que té el deure de guardar secrets i confia en que quan hi hagi la comissió s'arregli tot. "Pot ser quan quedi tot clar alguns hauran de retirar certes paraules", ha dit la minsitra.
La diputada Nogueras no entén com la iniciativa de la comissió d'investigació no ha sortir del govern espanyol. "No ens preneu més el pel i no ens falteu més la respecte". Junts subratlla que mentre no es demostri el contrari el president del govern espanyol és el màxim responsable de l'espionatge.
La ministra Robles indica que el govern espanyol actua de manera legal sempre.
Nogueras acusa la ministra de "pensar que fa un servei a la pàtria" i demana una comissió d'investigació. "Si no ho feu sereu còmplices", indica Nogueras
🔴 La proposta de presentar una denúncia per part del Parlament per l’espionatge del CatalanGate és aprovada amb 112 vots a favor i 17 vots en contra.
Pregunta la diputada de Junts Míriam Nogueras a la ministra de Defensa, Margarita Robles, sobre l'espionatge a dirigents independentistes: "El govern espanyol ha pres mesures per depurar responsabilitats en l'escandalós cas Pegasus publicat per la revista nord-americana The New Yorker?"
L'últim grup en intervenir al ple és Esquerra Republicana. "Les accions judicials estan més que justificades", ha remarcat el diputat republicà Jordi Orobitg.
Mònica Sales, portaveu de Junts per Catalunya, celebra que en el ple de Parlament es pugui debatre la denúncia proposada per la Mesa. "Comissió o complicitat", ha sentenciat al final de la seva intervenció.
Seguint la línia de Ciutadans, el PP intervé en el ple per mostrar el seu rebuig a la proposta que el Parlament denunciï com a institució el CatalanGate.
Carlos Carrizosa intervé en el ple queixant-se de l'expulsió del diputat de Ciutadans, Matías Alonso. El líder de Ciutadans també ha mostrat el seu rebuig a la proposta de la Mesa i ha exclamat: "Quina vergonya de Parlament!".
En Comú Podem també s'ha posicionat a favor de la proposta de la Mesa del Parlament de presentar una denúncia pel CatalanGate. Jéssica Albiach, portaveu dels comuns, ha remarcat: "Com a part del govern central, som les primeres interessades a esclarir que ha passat".
El ple del Parlament ha alterat el seu ordre del dia per incloure en el debat de la proposta de la Mesa de denunciar davant de la justícia el CatalanGate. Diversos grups de la Cambra estan intervenint per posicionar-se davant de la proposta impulsada per la Mesa del Parlament. Fins al moment han tingut lloc les breus intervencions del PSC, Vox i CUP. Tant els socialistes com els cupaires han anunciat que donaran suport a la denúncia.
El diputat de Ciutadans, Matías Alonso, ha estat expulsat del ple del Parlament després de negar-se a seguir les indicacions de la presidenta de la Cambra Laura Borràs. Alonso ha protestat perquè Borràs ha llegit la declaració de la Junta de Portaveus sobre el CatalanGate. Quan les protestes del diputat han continuat malgrat l’advertència de la presidenta, qui finalment l’ha expulsat de l’hemicicle.
La pregunta de Gabriel Rufián a Pedro Sánchez ha sigut després de la de Vox. El president del govern espanyol ha tingut un lapsus i s'ha referit a Rufián com: "senyor Abascal".
Sánchez respon a Rufián i insisteix en el fet que el seu govern vol superar aquesta crisi i que, per tant, treballarà amb transparència. Sánchez fa referència al control intern que s'ha obert al CNI i a la investigació del Defensor del Poble. El president espanyol apunta que ahir es va desbloquejar la comissió de despeses secretes per poder compartir tota la informació amb la resta de grups.
Rufián recorda a Sánchez que si no vol el suport de partits com ERC, Bildu, Junts, Podemos... que pacti amb el PP; "un partit de centre, penitenciàri".
Rufián repregunta deixant clar que l'estat espanyol espia i seguirà espiant de manera il·legal. El dirigent d'ERC recorda que ja hi ha hagut molts casos d'investigacions il·legals. Gabriel Rufián insisteix en preguntar si el govern espanyol va ordenar l'espionatge.
El president espanyol indica que el govern espanyol ja ha manifestat la seva voluntat d'aclarir els fets i de fer-ho amb transparència. Sánchez afegeix que al llarg de la seva legislatura ja ha demostrat la seva voluntat de diàleg i, per tant, reclama reconstruir la confiança
Gabriel Rufián pregunta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la sessió de control en el Congrés: "Pensa el Govern espanyol investigar el cas d'espionatge a polítics independentistes?".
El Parlament de Catalunya vota aquest dimecres la presentació d'una denúncia en defensa dels diputats i exdiputats de la Cambra que han estat víctimes del CatalanGate. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha llegit la declaració de la Junta de Portaveus: "Aquest cas presenta una flagrant violació als drets fonamentals que van en contra de la democràcia. Per aquest motiu, el Parlament condemna l’espionatge polític".
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha titllat de "declaracions de bar" les explicacions que ha donat fins ara la ministra de Defensa, Margarita Robles, sobre el CatalanGate. "De moment hi ha unes declaracions de bar de Robles i un viatge en AVE a Barcelona de Bolaños, res més", ha dit en declaracions als passadissos de la cambra baixa aquest dimecres abans de la sessió de control.
El ple del Parlament votarà aquest dimecres si presenta una denúncia en defensa dels diputats i exdiputats de la Cambra afectats per l'espionatge a dirigents independentistes, en un ple que començarà amb la lectura de la declaració de la Junta de Portaveus sobre el cas.
El Govern de la Generalitat sol·licitarà al Consell de Ministres l'accés als contractes de qualsevol tipus que s'hagin pogut signar entre el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), o qualsevol altra agència estatal, amb l'empresa NSO Group -desenvolupadora del programa Pegasus-, o d'altres empreses que ofereixin serveis anàlegs.
En un manifest conjunt, Podem, ERC, Junts, PDeCAT, la CUP, Bildu, Más País-Equo, Compromís i el BNG, han exigit a la presidenta que "prengui totes les mesures oportunes per garantir els drets" dels quatre diputats afectats per Pegasus, així com que iniciï una investigació interna per poder conèixer l'abast real dels possibles casos d'espionatge a membres d'aquesta Cambra.
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha convocat a una reunió aquest dimecres a representants d'Unides Podem, ERC, Junts, PDeCAT, la CUP, Bildu, Más País-Equo, Compromís i el BNG per parlar sobre l'espionatge a diputats en actiu a través del programa Pegasus.
🔴 Arrenca al Congrés la sessió de control al govern espanyol. Alguns grups preguntaran a Pedro Sánchez per la investigació a dirigents independentistes.
El president espanyol, Pedro Sánchez, va emplaçar aquest dimarts el PP a donar suport al decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna que es debat i vota dijous al Congrés dels Diputats, i que no té garantida l'aprovació pels recels d'ERC arran del cas CatalanGate. La seva petició va rebre la resposta del portaveu del PP a la cambra alta, Javier Maroto, que li va recordar que Alberto Núñez Feijóo li va plantejar un pla de rebaixa d'impostos que fins ara ha ignorat.
La polèmica pel presumpte espionatge amb Pegasus arribarà aquest dimecres al Ple del Congrés, on es mesurarà l'estat de les relacions del govern espanyol amb els seus aliats parlamentaris d'ERC i Bildu, així com amb altres formacions espiades com Junts o la CUP. Hi haurà preguntes per al president Pedro Sánchez, i per als ministres de Defensa, Margarita Robles, i de Presidència, Félix Bolaños, així com una interpel·lació a la titular de Justícia, Pilar Llop.
Els senadors de Junts van mostrar aquest dimarts en el ple del Senat, coincidint amb la compareixença del president del Govern central, Pedro Sánchez, un cartell en el qual es podia llegir "CatalanGate, ens estan vigilant". Tant el portaveu de la formació independentista a la cambra alta, Josep Lluís Cleries, com la resta de senadors del grup van exhibir aquest cartell quan Sánchez va aparèixer a l'hemicicle del Senat, on se celebrava la sessió de control a l'executiu espanyol.
L'advocat Gonzalo Boye recorda que encara queden per respondre les tres preguntes més importants sobre el CatalanGate: "Qui va ser", "Quant va costar", "D'on van sortir aquests diners". En la mateixa línia, Boye subratlla que s'han comès molts delictes en aquest cas i que s'han soscavat "els principis bàsics en que se sustenta qualsevol estat democràtic i de dret".
La diputada de Junts al Congrés dels Diputats, Miriam Nogueras, avança que el seu grup no espera una resposta clara i directe a la pregunta que plantejaran avui a la cambra sobre el CatalanGate. La diputada retreu que la voluntat d'investigar aquest cas d'espionatge massiu a l'independentisme no surti del mateix govern espanyol. Fins aquí l'entrevista a la diputada de Junts.
Míriam Nogueras, portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, afirma en una entrevista a RTVE que el seu partit exigeix que s'investigui les responsabilitats de tothom al CatalanGate. "Ens posen el focus en el CNI i Robles i nosaltres el que volem que s’investigui a tothom", ha sentenciat.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reiterat "amb absoluta contundència" que el govern espanyol i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) actuen "complint escrupolosament la legalitat". En resposta a Junts, ERC i EH Bildu a la sessió de control al Senat aquest dimarts a la tarda, Robles ha retret als partits independentistes que facin "imputacions sense cap mena de prova" i amb "frivolitat".
La Mesa i la Junta de Portaveus del Congrés dels Diputats han aprovat aquest dimarts una resolució de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que rebaixa de 210 (3/5 parts del ple) a 176 diputats (majoria absoluta) el nombre de suports necessaris per a l'elecció dels membres de la comissió de secrets oficials. L'objectiu de la mesura és esquivar el veto que el PP ha fet fins ara a la presència de formacions independentistes com Bildu a la comissió que controla les activitats del CNI.
La CUP vol contundència i claredat en la resposta al CatalanGate, després d'una setmana on l'executiu de Pere Aragonès encara no ha deixat clar com serà la relació amb el govern espanyol després del cas de l'espionatge a més de 60 líders independentistes. El Govern primer va dir que les relacions quedaven afectades, ara que seran mínimes, però que es mantenen les reunions tècniques o imprescindibles.
Acaba la intervenció de Robles en el Senat i, així, les preguntes sobre el CatalanGate.
Robles: "Nego rotundament les informacions. El govern espanyol treballa amb tot el respecte a la llei".
"Darrere de l'escàndol hi ha l'Estat, ni vostès mateixos ho han negat", recorda Cortès.
Pregunta ara Mirella Cortès, d'ERC-EH Bildu: "Tot apunta al CNI. El govern espanyol hauria de ser el primer interessat a descobrir qui hi ha darrere de l'escàndol".
Malgrat no especificar quines mesures posarà en marxa el govern espanyol, Robles assegura que l'executiu farà tot el que pugui per col·laborar amb la justícia.
Robles: "Acostumo a no opinar sobre el que diuen els mitjans de comunicacions ni laboratoris de recerca privats. (...) Aquest govern compleix la llei".
"No val escudar-se en excuses. El govern espanyol ha de posar en marxa mecanismes per aclarir el que ha passat", diu el portaveu del grup parlamentari d'ERC-EH Bildu.
És el torn d'ERC-EH Bildu, que pregunta perquè Robles expliqui què ha fet el govern espanyol per esclarir l'espionatge. La ministra de Defensa respon: "No val fer imputacions genèriques".
Robles diu que el CNI no ha reconegut cap espionatge i descarta la desclassificació de documents.
"Si vostè sabia que el CNI ens espiava, és greu; si no ho sabia, és encara més greu", conclou Cleries.
"Així pensen aclarir l'escàndol més gros d'espionatge de l'Estat?", pregunta Cleries davant la manca de respostes de Robles. "Exigim que desclassifiquin els documents, una comissió parlamentària d'investigació i dimissions. Vostè coneix els responsables", afegeix.
Robles respon Cleries i assegura que el govern espanyol no té res a veure amb l'espionatge.
En el Senat parla Josep Lluís Cleries (Junts). Pregunta directament a la ministra de Defensa, Margarita Robles, sobre el CatalanGate: "Trenqui el seu silenci i digui quines responsabilitats directes o indirectes té el govern espanyol amb l'espionatge".
Lluny del Senat, la diputada de la CUP Laia Estrada ha exigit al Govern que aturi la candidatura per organitzar uns Jocs Olímpics d'hivern als Pirineus després que hagi sortit a la llum l'espionatge a una seixantena de líders independentistes catalans amb el programari israelià Pegasus. El CatalanGate ha suposat una frenada de les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol i ha minat també la comunicació d'ERC i JxCat amb el PSOE. Per això, els anticapitalistes veuen contradictori que el Govern mantingui contactes per acollir a Catalunya les Olimpíades de 2030. "No es pot dir que es congelen relacions i que al cap de cinc dies s'asseguin a la taula per parlar de projectes com els Jocs Olímpics", ha dit.
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha instat aquest dimarts el PP a donar suport al decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna que es debat i vota dijous al Congrés dels Diputats, i que no té garantida l'aprovació pels recels d'ERC arran del cas Catalangate. La seva petició ha rebut la resposta del portaveu del PP a la cambra alta, Javier Maroto, que li ha recordat que Alberto Núñez Feijóo li va plantejar un pla de rebaixa d'impostos que fins ara ha ignorat. "Si no necessita o no vol els vots del PP digui-ho clarament i eviti menystenir les propostes que li estem fent", ha dit Maroto, però "si vol el nostre vot o el necessita, demanar el suport sense incloure cap proposta del PP no és ni seriós ni responsable".
Aquest divendres 29 d'abril, a les 12.00 hores, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB), tindrà lloc un acte per denunciar "l'aberrant vulneració de drets humans que suposa l'espionatge fet amb Pegasus".
El grup de Junts en el Senat ha desplegat una pancarta contra el CatalanGate a l'inici de la sessió de control al govern espanyol que acaba de començar a la Cambra Alta. "Ens estan vigilant", diu.
Comença la sessió de control al govern espanyol en el Senat, on hi haurà preguntes sobre el CatalanGate i l'espionatge amb Pegasus.
En qualsevol cas, Narbona ha precisat que aquesta sol·licitud tenia errors formals respecte als articles que feia al·lusió, per la qual cosa la Taula ha demanat que es solucioni aquest error, i, una vegada solucionat aquest aspecte, aquest òrgan de la Cambra Alta el qualificarà de manera positiva la creació d'aquesta comissió. D'aquesta manera, una vegada hagin solucionat aquests errors formals, la Mesa del Senat donarà llum verda a aquesta sol·licitud, que anirà a Ple i seran els grups els que decideixin sí finalment tira endavant aquesta investigació a la Cambra Alta.
La vicepresidenta primera del Senat, Cristina Narbona, ha explicat aquest dimarts que la sol·licitud per partits independentistes per crear una comissió d'investigació pel presumpte espionatge a través de Pegasus està formulada amb "alguns errors de tipus formal", per la qual cosa la Mesa de la Cambra Alta ha acordat demanar que la tornin a registrar solucionant aquestes errates. La setmana passada, els 22 senadors d'ERC, Junts i Bildu van registrar aquesta sol·licitud de creació de comissió d'investigació en el Senat. Posteriorment, el PNB s'ha afegit a aquesta petició, per la qual cosa ja sumen més de 25 parlamentaris, que és el llindar perquè la Taula el qualifiqui i vagi a Ple.
En concret, aquests grups destinaran les seves preguntes a exigir explicacions sobre les responsabilitats del govern espanyol, a les accions que prendran i a la "garantia de l'executiu estatal de la defensa dels drets fonamentals dels ciutadans davant casos d'espionatge". De fet, aquestes tres formacions van registrar la setmana passada, en paral·lel al Congrés, una sol·licitud de comissió d'investigació a la Cambra Alta sobre aquests presumptes espionatges.
El cap de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, acudirà de nou aquest dimarts a una sessió de control al govern espanyol en el Senat després de més de dos mesos en què ha al·legat que l'agenda internacional no li ha permès assistir a la Cambra Alta. Les formacions independentistes d'ERC, Junts i EH Bildu plantejaran al govern espanyol durant aquesta sessió de control preguntes sobre el presumpte espionatge a dirigents sobiranistes a través del sistema Pegasus.
Acaba la roda de premsa del Consell de Ministres
Riera insisteix en una "ruptura" amb l'Estat i afegeix: "L'Estat espanyol no permet una solució democràtica"
Carles Riera, de la CUP: "La taula de diàleg estava morta. Ara està enterrada"
Ferran Bel, del PDeCAT: "El govern espanyol està reaccionant d'una forma molt lenta i absolutament insuficient"
Bolaños: "Les nostres institucions sempre actuen d'acord amb la llei i les nostres institucions democràtiques funcionen"
Bolaños: "Convé anar pas a pas i primer aclarir els fets i amb això el govern d'Espanya està absolutament compromès i també pels espiats i la ciutadania catalana i espanyola. Ha de ser el propi Congrés que tingui accés a la informació per valorar-la. Una comissió d'investigació no tindria sentit perquè no podrien donar informació"
"Transparència total i és important no oblidar la funció del CNI que és en democràcies avançades salvar vides i fer-ho de forma discreta", declara Bolaños.
"Els serveis d'intel·ligència serveixen per salvar vides i protegir els ciutadans i ho fan tots els dies. Si bé, les aparicions aparegudes han pogut posar alguna ombra sobre la seva actuació i activitat. I per això s'obrirà un exercici de control intern"
"Valoro molt positivament seure i parlar amb altres governs quan hi ha conflictes i gràcies al diàleg d'aquest govern hem superat una fase molt dura amb Catalunya"
Bolaños: "El diàleg és la identitat d'aquest govern i ens ha ajudat a superar la tensió a Catalunya. El reial decret llei que es vota dijous sobre els efectes de la guerra serveix per millorar la vida dels ciutadans, per tant demano als partits polítics que ho tinguin en compte"
El ministre Bolaños, sobre l'espionatge: "Ja vam anunciar les mesures per aclarir els fets. El govern espanyol té la consciència tranquil·la i ha pres mesures per tenir coneixement de la veritat. Hem de poder garantir que les institucions democràtiques funcionen amb totes les garanties"
Segons el portaveu de Junts, hi ha d'haver una "investigació exhaustiva" que determini qui va donar les ordres i qui va rebre la informació tant a nivell polític com judicial. I ha reiterat que una setmana després "el silenci de Sánchez el continua fent còmplice de l'espionatge massiu"
El portaveu de Junts, Josep Rius, ha demanat a ERC i la CUP que no donin suport a "cap iniciativa del govern espanyol" mentre no hi hagi explicacions i dimissions pel CatalanGate. Amb la mirada posada en la votació de dijous al Congrés sobre el decret per fer front a la crisi per la guerra a Ucraïna, Rius ha fet aquesta crida als partits independentistes amb representació a la cambra baixa.
La líder dels comuns ha avalat que el govern espanyol s'hagi obert a investigar l'espionatge a una seixantena de líders independentistes a través del programari israelià Pegasus, que infecta el telèfon mòbil de les seves víctimes, però creu que cal "complementar" les mesures anunciades pel ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, amb una comissió d'investigació al Congrés.
La presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha garantit el suport de la seva formació a "totes les accions polítiques que vagin encaminades a conèixer la veritat" sobre el conegut com a CatalanGate.
A la Moncloa s'està fent la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres
Fins aquí la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu
🔴 El Congrés admet a tràmit les peticions per la comissió d'investigació del CatalanGate i la compareixença de Pedro Sánchez
El Govern insisteix en que sempre estarà a favor de la negociació per resoldre el conflicte polític però que ara queda apartat perquè hi ha un tema més urgent damunt la taula.
Finalment, l’Executiu ha acordat encarregar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l’estudi i la proposta de les actuacions legals davant les instàncies policials i judicials pertinents per a la defensa de la Generalitat i dels seus servidors públics, incloses les indemnitzacions que es puguin reclamar pels danys i perjudicis soferts, així com la coordinació de totes les actuacions jurídiques que es portin a terme amb aquesta finalitat.
El Govern també posarà en coneixement de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades l’existència d’una bretxa de seguretat per tal que iniciï les accions oportunes d’acord amb la normativa europea de protecció de dades, tenint en compte la possible lesió dels interessos i béns patrimonials dels quals és titular la Generalitat.
Així mateix, el Govern manifesta el seu ple suport a la creació per part del Congrés dels Diputats d’una Comissió d’investigació sobre l’espionatge i la intromissió a la privacitat a través dels malware “Pegasus” i “Candiru” i alhora dona suport a les comissions d’investigació que es constitueixin en seu parlamentària, tant al Parlament Europeu com al Congrés dels Diputats o al Parlament de Catalunya.
També requerirà novament al govern de l’Estat la reforma de la Llei 9/1968, de 5 d’abril, sobre secrets oficials, i que aquesta reforma també incideixi sobre la regulació, l’organització, el funcionament i el control del Centre Nacional d’Intel·ligència, i impliqui també la derogació de la Llei 14/2019, de 31 d’octubre, coneguda com el “decretazo digital”, que permet al govern espanyol intervenir les comunicacions electròniques sense autorització judicial.
Alhora, exigeix al govern de l’Estat que aixequi el secret de totes les actuacions relacionades amb aquest escàndol polític. En particular, el Govern sol·licitarà al Consell de Ministres l’accés als contractes de qualsevol tipus que s’hagin pogut signar entre el Centre Nacional d’Intel·ligència o qualsevol altra agència estatal amb l’empresa NSO Group o altres empreses que ofereixin serveis anàlegs.
L’Executiu català considera que la reacció del Govern espanyol i de la resta d’institucions de l’Estat davant d’aquest escàndol polític ha estat del tot insuficient, fet que posa greument en perill la confiança entre el Govern català i el Govern espanyol i que l’obliga a restringir les relacions polítiques a les mínimes que es considerin imprescindibles, fins a l’aclariment dels fets i la depuració de responsabilitats al nivell que correspongui
El Govern indica que no es poden esperar més les explicacions i que els primers interessats en donar-les haurien de ser els propis membres del govern espanyol: "Cada vegada sabem més coses i s'està posant en risc la imatge de la democràcia espanyola"
El Govern qualifica de "conflicte sense precedents aquest cas d'espionatge massiu" i insisteix en que es restringeixen les relacions al mínim, això vol dir que no es veuran, per exemple, consellers despatxan en taules amb el govern espanyol. Ara bé, la portaveu subratlla que els temes importants se seguiran tractant amb els seus homòlegs espanyols.
El Govern resta a l'espera d'explicacions per part del govern espanyol quan ja han passat vuit dies des de l'esclat de l'escàndol pel CatalanGate
Segons el Govern, la taula de diàleg queda congelada fins que es resolgui la crisi provocada per l'espionatge
Plaja confirma que la taula de diàleg està al marge i que ara cal resoldre primer la crisi actual. Per ara no es reunirà la taula de diàleg.
El Govern explica que es restringeixen les relacions a mínims i que només es faran les necessàries per aclarir els fets relacionats amb el CatalanGate i les imprescindibles pels interessos dels catalans.
La portaveu explica que el govern espanyol els ha dit que el CNI no espia.
El Govern es compromet a col·laborar amb totes les comissions d'investigació relacionades amb l'espionatge amb Pegasus
El Govern exigeix a l'Estat que aixequi el secret de totes els actuacions relacionades amb aquest escàndol polític i que "adopti les mesures necessàries". El Govern avança que sol·licitarà els contractes que s'hagin pogut signar amb el CNI o amb l'agència israeliana NSO.
El Govern assegura que fins que no es depurin responsabilitats els ciutadans estan en vulnerabilitat, igual que els que se sap que han estat espiats.
Arrenca la roda de premsa posterior al Consell Executiu. La portaveu Patricia Plaja explica que el Govern arribarà fins al final per saber qui i com s'ha ordenat les escoltes amb Pegasus.
Totes les noves informacions que apareixen impliquen de ple el Centre Nacional d'Intel·ligència, que hauria utilitzat Pegasus per a espiar independentistes amb el programari israelià Pegasus. I totes les mirades es fixen en la seva màxima responsable política, Margarita Robles, ministra de Defensa.
Junqueras s'ha mostrat convençut que el govern espanyol "acabarà" assumint responsabilitats polítiques --les ha considerat imprescindibles i ha destacat que impliquen dimissions i cessaments sense entrar a valorar un càrrec en concret--, i que serà la societat catalana la que decidirà si són suficients.
El portaveu d'ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, ha assegurat que la seva formació no descarta "tombar" l'agenda legislativa del govern de coalició espanyol si no obté respostes satisfactòries pel massiu espionatge a dirigents independentistes, i ha fet una crida al PSOE a decidir. "I si al PSOE no els agrada ERC, Bildu, Más País o Podemos, no passa res, que ho digui. Si són tan valents, tan fanfarrons, que ho diguin. Perquè ara té una alternativa, el moderadíssim Núñez Feijóo, el nou Gallardón".
El senador del PP per Almeria i membre de la Mesa de la cambra alta, Rafael Hernando, ha acusat aquest dimarts el govern espanyol liderat per Pedro Sánchez d'"arrossegar" el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) "donant pàbul al muntatge independentista sobre l'espionatge"
El secretari quart de la Mesa del Parlament i diputat de la CUP, Carles Riera, ha assegurat que la reunió de diumenge entre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, sobre el cas de presumpte espionatge a través del programa Pegasus no va ser "ni útil ni eficient"
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, portarà aquest dimarts a la Mesa i a la Junta de Portaveus del Congrés una resolució per rebaixar la majoria necessària per a l'elecció dels membres de la comissió de secrets oficials.
El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha advertit aquest dimarts que el govern espanyol disposa de "48 hores" per donar explicacions pel CatalanGate abans de les votacions dels decrets de dijous, que entre altres inclouen el paquet de mesures per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna.
El portaveu del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, ha desvinculat el CatalanGate de la votació del decret d'Ucraïna de dijous a la cambra baixa i ha explicat que el partit manté la decisió de votar-hi a favor. En roda de premsa aquest dimarts al Congrés, Bel ha avisat que si no "es clarifica molt bé" l'espionatge, la interlocució amb el govern espanyol "no podrà ser el que ha estat" fins ara, però que això no significa que ara per ara el PDeCAT "s'instal·li en el 'no' a tot".
El magistrat assegura que cal un compromís d'una investigació real i menys "cortines de fum". Boye explica que pot proposar anul·lacions de causes perquè se l'ha espiat mentre estructurava defenses, però que això depèn d'un jutge.
La presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, ja ha portat a la Mesa de la Cambra Baixa una proposta de canvi de la resolució que afecta la Comissió de secrets oficials. Si fins ara es necessitaven dos terços de suport per incloure a un grup en la comissió, ara n'hi haurà prou amb la majoria absoluta.
Gonzalo Boye assegura a TV3 que les informacions publicades per El Pais "no tenen cap mena de credibilitat". L'advocat creu que l'important és el que hi ha darrera, el fons de la qüestió, que s'ha espiat il·legalment.
La portaveu de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, ha afirmat que la resposta del govern espanyol al CatalanGate "no els serveix" i ha avançat que els grups independentistes afectats presentaran més mesures conjuntes, entre les quals iniciatives dirigides a la Presidència de la cambra baixa.
L'advocat Gonzalo Boye ironitza sobre les fonts del Tribunal Suprem que asseguren que el CNI mai els va demanar permís per realitzar un espionatge massiu.
Segons el president d'ERC, la compareixença d'avui de Pedro Sánchez al Senat o al Consell de Ministres "segur que és una bona ocasió, excel·lentíssima, perquè el govern iniciï el camí de l'assumpció de responsabilitats. I si vol refer i reconstruir la confiança que ha trencat, més val que comenci com més aviat millor".
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha instat el govern espanyol a "assumir responsabilitats" i adoptar mesures que, segons la seva opinió, "segur que inclouen dimissions i cessaments", i ha considerat que seria "igual de greu" si l'espionatge polític va ser realitzat de manera "il·legal" o "autoritzat" judicialment.
El ple del Parlament començarà dimecres amb la votació de l'acord de la Mesa que, per unanimitat, ha decidit presentar una denúncia al jutjat pel cas d'espionatge massiu contra l'independentisme i membres de la societat catalana. Està previst que hi hagi una intervenció breu dels grups i que tot seguit es voti l'acord
El diputat de la CUP al Congrés Albert Botran carrega contra l'espionatge i les justificacions del CNI: "Ara que ja no poden silenciar el CatalanGate desplegaran la versió oficial: 'van ser casos aïllats'"
L'acord per presentar denúncia al jutjat de guàrdia per l'espionatge massiu a dirigents independentistes i advocats se sotmetrà a votació del ple del Parlament aquest dimecres. La votació s'incorporarà a l'ordre del dia del ple -la presidenta del Parlament, Laura Borràs, té potestat per incloure nous punts- i es votarà a l'inici de la sessió de demà dimecres, després de llegir-se la declaració acordada la setmana passada per la Junta de Portaveus amb el suport d'ERC, Junts, CUP i comuns.
🔴🔴 La Mesa del Parlament ha acordat aquest dimarts per unanimitat presentar una denúncia en defensa dels diputats i exdiputats de la Cambra afectats per l'espionatge a dirigents independentistes, decisió que se sotmetrà a votació del ple aquest dimecres. La denúncia, que es portarà al jutjat de guàrdia i que encara no està redactada, s'ha impulsat per recomanació dels serveis jurídics, als quals se'ls va encarregar estudiar podia el Parlament de quina forma acompanyar els afectats.
El diputat d'EH Bildu, Jon Iñarritu, considera que des de l'Executiu de Pedro Sánchez no està reaccionant amb la celeritat i la contundència que un escàndol d'aquesta magnitud requereix. El diputat ha assenyalat que la responsabilitat, en última instància, recau sobre el govern espanyol. "O això es feia sota el mandat del govern espanyol o, igualment greu, una part dels serveis secrets anava per lliure, que encara és pitjor", ha plantejat Iñarritu i ha afegit: "La incògnita està allà i és el govern espanyol qui ho ha d'esclarir". Que aquest espionatge massiu se sabés o no des de l'Executiu no excusa, als ulls del diputat. "El govern espanyol és responsable per acció o omissió", ha sentenciat en una entrevista a Aquí Cuní.
El cantant Lluís Llach ha ironitzat sobre les peticions al govern espanyol perquè assumeixi les seves responsabilitats en l'espionatge massiu a dirigents independentistes. "Sabem la resposta. Ell està molt orgullós de les seves responsabilitats".
El govern espanyol haurà de respondre aquesta tarda en el Senat a les preguntes dels grups independentistes sobre el CatalanGate. En nom d'ERC, Mireia Cortès vol que la ministra Margarita Robles li aclareixi com pensa el Ministeri de Defensa "garantir la defensa dels drets fonamentals dels ciutadans davant casos d'espionatge". Per part de JxCAT, Josep Lluís Cleries reclamarà igualment les "responsabilitats que té el govern espanyol i els seus organismes en l'espionatge a presidents de la Generalitat i polítics independentistes mitjançant la utilització del programari Pegasus", tal com ha publicat la revista The New Yorker. Des d'EH-Bildu, Gorka Elejabarrieta demanarà de saber què farà el govern espanyol "per investigar i aclarir la possible implicació dels aparells de l'Estat en l'espionatge massiu a independentistes".
El diputat de la CUP, Carles Riera, ha carregat aquest matí contra el govern espanyol per l'escàndol del CatalanGate. Riera ha insistit en el programa El cafè de les idees de RNE que La Moncloa no ha respost amb transparència ni amb veracitat a l'espionatge massiu a dirigents independentistes i ha sentenciat que "el govern espanyol és el responsable en darrera instància del CatalanGate".
🗣️ "El govern espanyol és el responsable en darrera instància del #Catalangate".
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) April 26, 2022
☕ Carles Riera critica que l'executiu "no respon ni amb transparència, ni amb veracitat" | @carlesral @cupnacional
📲 https://t.co/FApYVEMqlb
@GemmaNierga @RTVECatalunya @radio4_rne pic.twitter.com/fYJlRWzFal
El president Carles Puigdemont ha reaccionat a través de les xarxes socials a la informació segons la qual el CNI ha admès haver espiat amb autorització a dirigents independentistes. "O sigui, que espiar les converses entre advocats i clients és legal? Espiaven les converses que manteníem amb Gonzalo Boye y Josep Costa mentre preparaven la meva defensa, és això el que estan admetent? Gravíssim. A Europa això seria un delicte molt greu. A Europa, és clar." Puigdemont ha afegit que "el concepte "espionaje a independentistas" ja ho diu tot. Canvieu independentistes per "ecologistes", "republicans", "comunistes"... i entendreu la barbaritat. Troben normal espiar-nos. Ser independentista et converteix en objectiu dels serveis d'informació".
El diputat d'EH Bildu al Congrés dels Diputats, Jon Iñarritu, una de les víctimes de l'espionatge massiu a dirigents independentistes, ha denunciat aquest matí que el govern espanyol és culpable "per acció i per omissió" del CatalanGate. Iñarritu, en una entrevista al programa radifónic Aquí Cuní, ha remarcat que la confiança política en el govern espanyol "està trencada".
El president del Govern, Pedro Sánchez, assisteix aquest dimarts a la sessió de control del Senat mentre prossegueix l'escàndol per l'espionatge a polítics independentistes amb el sistema Pegasus, i encara que haurà de contestar a preguntes de tres senadors, cap d'elles no es refereix a aquesta polèmica. I això perquè els portaveus de formacions independentistes catalanes i basques (ERC, JxCAT i EH Bildu) no tenen quota en aquesta sessió per preguntar al cap de l'Executiu, de manera que encara que sí que portaran al ple l'espionatge, les seves preguntes seran ateses per algun dels ministres del Gabinet, presumiblement la ministra de Defensa, Margarita Robles.
El vicepresident del Consell per a la República, Toni Comín, ha destacat aquest matí que "el CatalanGate és l'escàndol més gran de la democràcia espanyola". Comín, en una entrevista al programa Aquí Cuní, ha destacat que l'escàndol de l'espionatge a dirigents independentistes és una constatació que "la democràcia espanyola va enrere".
L'advocat Gonzalo Boye ha ironitzat aquest matí sobre les diferents informacions publicades sobre l'espionatge massiu a dirigents independentistes i el paper del CNI, i ha reclamat una comissió d'investigació per aclarir l'escàndol del CatalanGate. "Noto cert desconcert... igual l'única manera d'aclarir això és amb una "investigació efectiva".
El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sánchez, ha esclatat a Twitter davant les informacions segons les quals el CNI admet que va espiar independentistes, però que ho va fer amb autorització judicial i que en cap cas va ser un espionatge massiu. "Algú vol fer creure que els jutges van autoritzar espiar advocats? Algú vol fer creure que 65 persones espiades són decisions judicials individualitzades?. Algú comença el relat de la confusió. La Moncloa és aquest algú. #CatalanGate Comissió investigació o complicitat espionatge!"
"La taula de diàleg és molt difícil perquè l'altra part arrossega els peus i ens espia", indica Junqueras que afegeix que s'han atacat els drets més bàsics de la ciutadania. Fins aquí l'entrevista a Oriol Junqueras a TV3.
Junqueras defensa que la negociació és una eina "imprescindible" encara que l'altra part (govern espanyol) mereix poca confiança. El dirigent independentista deixa constància que "sempre cal estar disposat a negociar" perquè considera que és una eina molt necessària que reclama la comunitat internacional.
Junqueras: "Nosaltres sempre volem aprovar coses útils per la ciutadania, però és cert que res és més útil per a la ciutadania que saber que no se'ls espia". Junqueras fa aquestes afirmacions preguntat per la votació de dijous al Congrés sobre el decret d'Ucraïna. El líder d'ERC explica que encara no pot assegurar el seu posicionament a la votació perquè d'aquí a aleshores poden canviar coses.
Segons el líder independentista és el govern espanyol qui ha d'adoptar mesures per recuperar la confiança malmesa; Junqueras recorda la dimissió de Nixon i de Garzón. L'assumpció de responsabilitats polítiques inclou cessaments i dimissions, fins i tot membres del propi govern espanyol demanen aquestes responsabilitats (com ha fet la vicepresidenta Ione Belarra).
Sobre les mesures proposades pel govern espanyol: "No n'hi ha prou, de què serveix una investigació interna al CNI quan són ells els que han actuat de manera il·legal. No hi ha garantia que els que ens han espiat decideixin si ens han espiat o no". Junqueras recorda que el CNI ha fet un espionatge massiu i que no pot confiar en ell. Sobre la Comissió de Secrets Oficials, Junqueras recorda que el que s'expliqui no es podrà explicar als ciutadans perquè la llei diu que és secret el que es parla en aquest espai.
Segons Junqueras per ara només se sap que s'han espiat 63 persones que tenien un Iphone i, per tant, es pregunta a quanta gent amb Android han espiat. És per això que dona per fet que hi ha més gent espiada, començant per les persones que han parlat per telèfon amb les persones espiades.
"En un cas d'espionatge un president dels EUA va dimitir", explica Junqueras fent referència a Nixon que va deixar el càrrec pel Watergate. Junqueras demana que el govern espanyol comenci a assumir responsabilitats i, sobretot, si vol reconstruir la confiança que ha malmès amb la societat catalana.
El president d'ERC demana que s'assumeixin responsabilitats perquè s'han malmès relacions. "Com a mínim una part del govern espanyol ha impulsat, permès o no ha evitat l'espionatge", per això Junqueras considera que hi ha responsabilitats polítiques. El dirigent independentista no pot entendre que un govern no sàpigui que fan els seus serveis secrets contra les llibertats dels seus ciutadans.
Junqueras recorda que Garzón va ser inhabilitat per autoritzar escoltes a uns advocats i afegeix que amb o sense autorització de l'espionatge, no canvia res. "Fins i tot seria més greu si fos autoritzat per un jutge", apunta Junqueras. El president d'ERC deixa clar que el més greu és que s'ha fet un espionatge massiu, i que tant si estava autoritzat com no és molt greu.
Entrevista al president d'ERC, Oriol Junqueras, a TV3. El dirigent independentista considera que el CNI no té credibilitat com a font. "El CNI ha espiat i molt, ho afirma Citizen Lab". Aquest dimarts El País diu que el CNI ha espiat amb permís judicial i Junqueras no es creu la font citada pel diari, el propi CNI.
Fonts del CNI admeten que l'ens va adquirir Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions. També corroboren que s'ha utilitzat per espiar càrrecs públics independentistes i expliquen que, en concret, se'ls ha infectat mòbils particulars que, segons han explicat a El País, es van utilitzar per contactar amb "grups de caràcter violent com els Comitès de Defensa de la República (CDR)". Totes les escoltes, afegeixen, es van fer amb autorització judicial.
El CNI ha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià que només poden adquirir estats, Pegasus, per espiar persones de l'entorn independentista català, ara bé, ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts
El CNI i la la justícia es contradiuen. El primer assegura que ha espiat amb Pegasus però que ho ha fet amb una autorització judicial, ara bé, el Tribunal Suprem és taxatiu i recalca que mai ha rebut una petició per part de la intel·ligència espanyola demanant permís per dur a terme espionatges massius a independentistes.
Un empresari israelià hauria exercit d'intermediari de l'empresa NSO Group, propietària del sistema d'espionatge Pegasus, i hauria subministrat a membres de la policia espanyola un sistema per irrompre en telèfons i dispositius mòbils sense deixar rastre, segons publiquen 'El Periódico' i 'El Periódico de España'.
La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha considerat aquest dilluns "evident" que, per la "gravetat" del que es va coneixent, "hi ha d'haver una assumpció de responsabilitats polítiques" pel presumpte espionatge a polítics independentistes catalans a través del programari Pegasus. Així ho ha manifestat la ministra a preguntes dels periodistes en una atenció a mitjans en Martín de la Jara (Sevilla), on la també secretària general de Podemos ha dit que sobre aquesta qüestió volia "ser molt clara", i que "el Govern és un dels principals interessats en què no hi hagi ombra de dubte sobre l'actuació de l'Estat en aquesta qüestió".
El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat que Espanya és una "democràcia plena" i s'hi "aplica la llei en tot moment". Grande-Marlaska ha defensat que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) actua "en tot moment" en el "marc del principi de legalitat" i ha negat que el control intern que va anunciar ahir diumenge el ministre de Presidència, Félix Bolaños, després de reunir-se amb la Generalitat impliqui que se'ls "qüestioni". El ministre d'Interior ha dit que totes les institucions han de fer una "avaluació".
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha reclamat aquest dilluns que l'Executiu central i la Generalitat mantinguin el diàleg perquè hi ha un "treball seriós" per part del Gabinet de Pedro Sánchez davant de la "màxima gravetat" del presumpte espionatge a dirigents independentistes. Díaz ha posat en relleu que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, es desplacés aquest diumenge a Barcelona per reunir-se amb la consellera de la Presidència catalana, Laura Vilagrà, per abordar aquest assumpte.
Ha destacat així mateix que Bolaños oferís la constitució de la comissió de secrets oficials del Congrés i la possibilitat d'obrir una investigació interna per aclarir qualsevol sospita. "El Govern s'està prenent molt seriosament aquesta qüestió, que és de màxima gravetat", ha assegurat. Davant del fet que Vilagrá considerés insuficient la resposta de l'Executiu, ha apel·lat a mantenir el diàleg "ara més que mai" perquè el país "necessita continuar caminant" davant una crisi que ha assenyalat que genera una gran incertesa.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, ha rebutjat que el CNI estigui qüestionat per la investigació interna que s'ha anunciat després de conèixer-se el presumpte espionatge a 63 líders independentistes catalans i no veu risc en l'aprovació del decret de mesures contra els efectes de la guerra que se sotmet aquest dijous a votació en el Parlament.
El ministre d'Afers Exteriors, la Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha assegurat aquest dilluns que el Govern està demostrant "total transparència" en les explicacions sobre el presumpte espionatge a més de 60 líders independentistes. Així mateix, Albares s'ha remès a les explicacions que ha donat aquest diumenge el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, mentre ha recordat la "disposició" mostrada per la titular de Defensa, Margarita Robles, per comparèixer sobre l'assumpte.
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha dit aquest dilluns que espera "recuperar la confiança" del Govern de Pere Aragonès amb les mesures "valentes" preses per l'Executiu central per "aclarir" les denúncies d'espionatge, si bé entén la "inquietud" dels que temen haver estat espiats.
Fins aquí l'entrevista a la consellera de la Presidència Laura Vilagrà.
La consellera demana més unitat a l'hora d'articular una resposta contra l'espionatge i insisteix en que"no estem gens tranquils. No vam poder aclarir si la Moncloa estava al cas de l'espionatge massiu".
La titular de Presidència posa èmfasi en la "gravetat de la situació" i recorda que s'ha violat la intimitat de molta gent. Vilagrà indica que cal posar fonaments més sòlids als principis de la democràcia com "defensar els drets fonamentals". La consellera explica que ahir va demanar un canvi de paradigma a Bolaños i el va emplaçar a fer canvis importants: "Hi ha més coses a fer que les quatre línies que ens van plantejar ells".
La consellera de la Presidència subratlla que la d'ahir va ser una de les moltes trobades que hi ha d'haver i ha demanat que Pedro Sánchez no s'amagui i parli del CatalanGate: "El president espanyol ja sap que té una crisi enorme perquè aquest escàndol és dels més greus del seu mandat". Vilagrà apunta que si no es donen explicacions es trencaran moltes dinàmiques amb el govern espanyol: "Ahir ja vam explicar que fins que no hi hagués respostes clares no podríem seure a la taula"
Vilagrà considera que els responsables de l'espionatge han de dimitir i afegeix que confien poc amb la investigació del Defensor del Pueblo "perquè sempre es poden emparar en els secrets oficials".
Vilagrà apunta que la tecnologia permet un espionatge massiu i que en un país democràtic hi ha d'haver una normativa que vetlli per la protecció de dades. Vilagrà afegeix que "Tothom té clar que el CNI ens ha investigat" però que Bolaños va dir que no ho podien confirmar perquè el CNI està emparat pels secrets oficials.
Entrevista a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, a Catalunya Ràdio on afirma que el seu Govern no està tranquil; en una entrevista a RAC1 Félix Bolaños demanava tranquil·litat. La consellera explica que "els secrets oficials ho tapen tot" i que el govern espanyol ho fa servir d'excusa
La Guàrdia Civil espia amb un programari remot similar a Pegasus. Així consta en el cas Volhov, on des de finals del 2019 el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona dirigeix la investigació del cos armat sobre el suposat finançament il·legal de l’independentisme català i sobre negocis particulars. En un informe, la Guàrdia Civil detalla que a més de tenir els telèfons intervinguts, feia mesos, per ordre judicial de David Madí, exdirigent de Convergència, i de l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’agost del 2020 el jutge Joaquín Aguirre els va autoritzar “la instal·lació de software per examinar de forma remota i telemàtica” els dispositius mòbils de Madí i Vendrell.
Rússia ha aconseguit avenços menors en algunes àrees d'Ucraïna des que es va centrar a ocupar completament el Donbás, però en no disposar de prou suport logístic, les forces russes encara han d'aconseguir un avenç significatiu, segons l'últim informe d'intel·ligència divulgat aquest dilluns pel Regne Unit.
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha exigit la detenció dels responsables de l'espionatge a una seixantena de líders independentistes mitjançant el programari israelià Pegasus i que s'encarregui "una querella per organització criminal" a la Fiscalia.
"Una entitat independent i també la UE haurien d'investigar el CatalanGate", ha sentenciat el director de Citizen Lab, a Ronald Deibert, en una entrevista a elDiaro.es. Després de destapar el cas d'espionatge a 65 persones de l'entorn independentista, el líder de Citizen Lab remarca que és necessari esbrinar "qui va ordenar l'espionatge, qui va pagar per Pegasus, quant es va pagar i quin tipus d'autorització es va atorgar".
Aragonès creu que el CatalanGate amenaça una taula de diàleg que segueix sense data. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat en una entrevista al diari israelià Haaretz que "un estat democràtic no espia els seus ciutadans" ni escolta "les converses privades dels seus oponents polítics", per la qual cosa ha reclamat "un mínim de confiança" per reprendre les relacions amb el govern espanyol.
Bolaños no aclareix si creu o no que el CNI ha investigat dirigents independentistes i subratlla que la reunió d'ahir amb Vilagrà va servir per comprovar que "el govern d'Espanya actua i pren decisions valentes". Bolaños creu que no s'han congelat les relacions amb Catalunya però apunta que cal recuperar la confiança.
"Col·laborarem amb la justícia i, fonamentalment, ho farem desclassificant informació", ha dit el titular de la Presidència al mateix temps que ha posat en relleu la importància de la trobada d'ahir amb Vilagrà. "Podríem no haver pres mesures perquè la informació és secreta i reservada, però no ho hem fet perquè el govern espanyol té voluntat d'aclarir els fets".
El ministre de la Presidència demana tranquil·litat i confiança en la comissió d'investigació. "No prejutgem i obrim les portes per fer els exercicis de control. Deixem treballar el Defensor del Poble", ha demanat Bolaños. El ministre ha assegurat comprendre la preocupació del Govern i de la societat i ha garantit que les institucions treballen amb transparència.
Bolaños indica que hi ha un compromís amb col·laborar amb la justícia i amb el Defensor del Poble perquè el seu govern no té res a ocultar. El ministre explica que es desclassificarà informació que fins ara era secreta. "Hem pres mesures, i desclassificarem documents perquè tots els afectats i preocupats pel tema puguin estar tranquils"
Entrevista al ministre Félix Bolaños a RAC1. El ministre del govern espanyol subratlla que no volen ocultar res i que és per això que han pres mesures per aclarir els fets. Bolaños demana que no es treguin conclusions precipitades i que primer s'investigui
Bolaños va explicar aquest diumenge que el govern espanyol ha iniciat ja els contactes amb els grups parlamentaris per "urgir-los a constituir la Comissió de Secrets Oficials del Congrés com més aviat millor", amb la participació de totes les forces polítiques "sense excepció", perquè en aquest marc la directora del CNI, Paz Esteban López, "doni compte d'aquest assumpte i pugui aportar informació i documentació".
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va anunciar aquest diumenge quatre mesures per "esclarir" les denúncies d'espionatge a més de 60 independentistes, entre elles obrir un "control intern" del CNI, "desclassificar" documents i constituir en breu la Comissió de Secrets Oficials del Congrés.
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va acudir aquest diumenge a la seu del PSC per reunir-se amb el primer secretari dels socialistes catalans, Salvador Illa, després d'haver mantingut una trobada de més de dues hores al Palau de la Generalitat amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.
El Ministeri de Defensa ha expressat la seva "total satisfacció" davant de la decisió del Defensor del Poble d'obrir una investigació sobre el CatalanGate, ja que assegura que confirmarà que el Centre Nacional Intel·ligència (CNI) ha actuat conforme a la llei. Així ho ha manifestat Defensa en un comunicat aquest diumenge en què exposa que el Defensor del Poble tindrà accés a tota la informació que requereixi per garantir la màxima transparència i donar confiança a tota la ciutadania sobre les actuacions del CNI.
El Defensor del Poble obrirà finalment una investigació sobre el cas d'espionatge a més de 60 independentistes, conegut com el CatalanGate, per mitjà de l'eina de programari Pegasus.
La consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, ha assegurat que surt insatisfeta de la seva reunió d'aquest diumenge amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños: "No tenim les respostes que esperàvem a l'altura de la gravetat dels fets". En roda de premsa després de la trobada que el Govern va plantejar en la Generalitat, Vilagrà ha dit que les respostes de Bolaños són "insuficients, vagues, inconcretes i de resultats incerts", i ha concretat que una investigació interna del CNI no els dona gaires garanties. Ha afegit que el Govern exigeix la dimissió dels qui siguin els responsables, no només per això, sinó també per la seva incapacitat de donar resposta, i ha advertit que així no es poden tenir relacions fluides amb el Govern: "No podem negociar amb qui ens espia".
El ministre de Presidència del govern espanyol, Félix Bolaños, ha anunciat aquest diumenge un "control intern" del CNI sobre el CatalanGate i ha plantejat la constitució urgent de la Comissió de Secrets al Congrés amb tots els grups parlamentaris. Després de reunir-se amb la consellera de la Presidència, Bolaños ha explicat que ja han traslladat a tots els grups la necessitat de constituir la comissió, on compareixeria la directora del CNI i donaria compte del resultat de l’auditoria interna del centre. També s’ha mostrat disposat a desclassificar documentació en seu judicial si és necessari. Així mateix, ha garantit la plena disposició a aportar tota la informació que demani el Defensor del Poble en la investigació que ha obert.
Acaba la compareixença de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, després de la reunió amb el seu homòleg, Félix Bolaños, per tractar la crisi del CatalanGate.
"Junts volia una investigació. Potser estan contents amb les propostes del ministre Bolaños".
"Fins que això no s'esclareixi, no podem dialogar amb qui presumptament ens ha espiat".
"La taula de diàleg mai ha estat fàcil".
"La reunió ha estat una primera aproximació, però han quedat moltes incògnites. El govern espanyol ha deixat molt clara la seva predisposició a establir una línia directa amb la Generalitat quan acabi la investigació".
"No hem aconseguit respostes. Qui ha ordenat l'espionatge? Per què? Quina informació tenen?".
"Una comissió interna del CNI no ens dona gaires garanties".
"Volem les dimissions dels responsables, però no sabem qui són".
"No podem negociar amb qui ens espia. Estem molt lluny".
"Demanem les dimissions dels responsables. No és tant pel seu grau de responsabilitat, sinó per la seva incapacitat per donar resposta a l'espionatge".
"Si no actua, les conseqüències seran greus. Estem preocupats per les propostes del Bolaños, són insuficients".
"Ningú ha assumit cap mena de responsabilitat. Necessitem resultats. Amb la reunió d'avui no hi ha prou".
"Ningú es pot escudar en la llei. No pot ser que encara hi hagi tantes preguntes sobre la taula. Com serà la investigació? Quan es faran públics els resultats? Qui va fer l'espionatge? Estem segurs que el govern espanyol ho sap".
"La reunió no ha anat bé. Un cas tan greu necessita claredat i responsabilitats".
Comença ara la compareixença de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà: "No tenim la resposta que esperàvem".
Acaba la roda de premsa del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, després de la reunió amb la seva homòloga catalana, Laura Vilagrà, per parlar sobre el CatalanGate.
"El nostre objectiu és esclarir els fets, volem que la ciutadania estigui tranquil·la perquè tenim un estat de dret que funciona".
"La taula de diàleg es convocarà quan hi hagi acords", diu Bolaños.
Bolaños defensa que ERC ha de seguir donant suport parlamentari a les propostes del govern espanyol perquè s'estan fent coses importants. Per exemple, esmenta el reial decret llei contra la crisi energètica i de preus. "Cal diferenciar els plans. El reial decret llei s'ha de convalidar", ha assenyalat.
"Estem esclarint els fets", diu el ministre de la Presidència sobre possibles dimissions.
"He vingut a oferir solucions", diu Bolaños per evitar esclarir el CatalanGate.
"A la investigació cal donar-li temps. La nostra voluntat és que tot es posi en marxa al més aviat possible".
"La llei de secrets oficials i el CNI són molt estrictes, hi ha coses que no puc explicar. Només puc dir el que he traslladat a la consellera Vilagrà: els quatre compromisos esmentats".
"No volem tornar a la Catalunya de l'enfrontament".
"La preocupació política avui a Catalunya és molt diferent de la de fa uns anys. Estem recuperant els afectes".
"Des de l'inici, busquem la desjudicialització i el diàleg a Catalunya".
"El govern espanyol col·laborarà plenament amb la justícia, desclassificarem documents per esclarir els fets".
"S'obre un control intern. El Defensor del Poble ho investigarà. Es crea la Comissió de Secrets Oficials".
"Manifestem dues coses: respectem la llei i entenem la preocupació. Traslladem el nostre compromís per esclarir el que ha passat".
"El primer objectiu ha estat analitzar les informacions publicades en els últims dies. El segon, que l'estat de dret es respecta. El tercer, que els drets es respecten. I el quart, la nostra voluntat de diàleg".
Comença la roda de premsa del ministre de la Presidència, Félix Bolaños: "Ha estat una reunió cordial, sincera i correcta".
Què se sap fins ara de la reunió Vilagrà-Bolaños? La reunió que han mantingut aquest diumenge la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per abordar l'espionatge a líders independentistes ha acabat les 13.00, dues hores i deu minuts després de començar. Ambdós han deixat els seus telèfons mòbils fora de la sala de reunió, que s'ha realitzat al despatx de Vilagrà en la Generalitat i que ha començat gairebé una hora més tard del previst: havia d'iniciar-se les 10.00 hores i Bolaños ha arribat uns 50 minuts després. El ministre ha lliurat a Vilagrà el llibre En defensa de la conversación de la sociologia nord-americana Sherry Turkle, un estudi sobre les conseqüències de la cultura digital en diversos àmbits de la societat.
Està previst que, en uns 10 minuts, comenci la roda de premsa del ministre Bolaños. La compareixença davant dels mitjans es produirà després d'una reunió amb Vilagrà, que s'ha produït sense telèfons mòbils.
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha mostrat sorprès davant la reunió que el ministre de Presidència, Félix Bolaños, i la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, mantenen aquest diumenge per abordar el espionatge a dirigents independentistes catalans i bascos, i ha demanat explicacions a l'Executiu central. "Ens sorprèn que les explicacions les pugui tenir ERC o simplement un conseller del Govern de Catalunya i que no les pugui tenir el principal partit de l'oposició", ha expressat el líder del PP, que ha participat aquest diumenge en el pregó de la LIV Feira do Cuit de Lalín, en un dels seus últims actes com a president autonòmic.
El Defensor del Poble obrirà una investigació sobre el cas de presumpte espionatge a més de 60 independentistes, molts d'ells catalans, per mitjà de l'eina de programari Pegasus, ha informat aquest diumenge a EFE aquesta institució.
Acaba la reunió entre Vilagrà i Bolaños al Palau de la Generalitat. S'espera que, després de la reunió, compareguin per separat.
El Partit Popular ha sortit al rescat del govern de Pedro Sánchez després que l'espionatge als líders independentistes sortís a la llum i dinamités la confiança i l'estabilitat entre els socis del govern espanyol. Els populars s'han ofert a Sánchez per donar-li el seu suport i així aplacar el cas CatalanGate, que està posant en perill la legislatura. El PP demana a canvi que la presidenta de les Corts, Meritxell Batet, convoqui un ple i es constitueixi la comissió de secrets oficials que porta quasi tres anys sense formar-se i on podria comparèixer la ministra de Defensa, Margarita Robles, i també comandaments del Centre Nacional d'Intel·ligència.
Fa casi una setmana que es va destapar l'escàndol de l'espionatge contra una seixantena de líders independentistes, i el silenci és eixordador. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha gosat respondre ni valorar el CatalanGate, i això està causant molta molèstia entre l'independentisme. Aquest dissabte i partits, institucions i entitats han sortit al carrer per celebrar la Diada, per fi sense restriccions per la pandèmia, malgrat que el temps hagi volgut causar algun ensurt puntual.
Com està sent la posada en escena d'aquesta reunió entre Vilagrà i Bolaños? Hauria començat uns 40 minuts tard i ja fa unes dues hores que estan reunits. Només entrar al despatx, han deixat els mòbils a l'entrada. L'estètica no ha estat tampoc l'habitual de les reunions entre governs. Escenogràficament parlant, s'han reunit en una taula més aviat llarga i en una sala freda. El que es vol en aquesta reunió és que s'investigui el cas d'espionatge i es depurin responsabilitats.
El CatalanGate ha ressuscitat a les portades. No a totes, però sí a les que interessa. En aquest sentit, després d'uns dies de silenci, el cas d'espionatge a polítics catalans, torna a les portades. Què diuen els diaris sobre el tema?
El ministre Félix Bolaños ha regalat a la consellera Laura Vilagrà l'endemà de Sant Jordi, el llibre de Sherry Turkle, “En defensa de la conversa”.
Imatges de la reunió Vilagrà-Bolaños a Palau
Reunió entre la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, amb el seu homòleg espanyol, Félix Bolaños / Ruben Moreno
El principal diari alemany, el Frankfurter Allgemeine Zeitung, ha assegurat en un reportatge, que el govern espanyol "està cada cop més pressionat" pel cas CatalanGate. El diari explica que a principis de setmana, el grup de recerca canadenc Citizen Lab va detectar atacs a desenes de telèfons mòbils amb el programari espia Pegasus d'una empresa d'Israel. "63 d'ells pertanyien a independentistes catalans i a dos polítics amics del País Basc. L'objectiu no eren només activistes independentistes, sinó també representants electes de les institucions de l'Estat: entre ells quatre presidents catalans, presidents del Parlament autonòmic i nombrosos diputats dels parlaments de Barcelona, Madrid i Brussel·les, a més de tres advocats", detalla.
Mentre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, segueix sense donar explicacions sobre la polèmica del CatalanGate, a Catalunya s'acumulen les peticions de dimissions, explicacions i responsabilitats, però també la falta d'acord sobre com ha de seguir la relació amb l'estat espanyol. Per al president Carles Puigdemont la resposta és clara: ja n'hi ha prou de taules de diàleg: "El diàleg no existeix. Estem en un no-diàleg, un simulacre, un decorat, una taula de cartró pedra. No hi ha ni un sol resultat que alguna de les dues parts pugui explicar a l'opinió pública. Ja fa molt temps que dura aquesta comèdia".
Diàleg. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, rebrà aquest diumenge el seu homòleg espanyol, Félix Bolaños, per intentar tancar la crisi del CatalanGate. La reunió tindrà lloc al Palau de la Generalitat i serà la primera trobada entre els governs català i espanyol després de l'escàndol d'espionatge amb Pegasus. La reunió ha començat amb gairebé 50 minuts de retard i està previst que després facin declaracions als periodistes de manera separada. Cal recordar que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha advertit que la qüestió no se solucionarà amb una "foto d'una reunió".
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha considerat que els líders independentistes han estat víctimes d'un espionatge que els "ministres del Govern han permès, han tolerat o no han impedit".
Fil de Toni Comín sobre el paper del CNI en el cas del CatalanGate: "Queda clara quina idea dels Principis Constitucionals té Espanya: la seva integritat territorial està per sobre dels drets fonamentals".
El CNI té, per llei, la funció d’evitar les amenaces a la integritat territorial d’Espanya, Per això té una Unitat de Defensa dels Principis Constitucionals, creada per espiar l’independentisme. Es a dir, per vulnerar els drets que tota Constitució democràtica hauria de protegir. pic.twitter.com/0OMjYMeuoU
— Toni Comín (@toni_comin) April 21, 2022
El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla (PRC), s'ha mostrat a favor que "s'investigui a fons" l'espionatge a líders independentistes i es determini qui ho ha organitzat per "depurar" responsabilitats. Qüestionat pels mitjans sobre aquest assumpte, Revila ha afirmat que "espiar" qualsevol persona és "menyspreable" i "molt més greu" si això procedís d'algun tipus d'organisme o instància pública.
La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha declarat en relació el presumpte espionatge a líders independentistes que "el govern espanyol sempre actua conforme a la legalitat" i ha recordat que Espanya "és un estat de dret".
La ministra Montero ha sostingut que "aquest govern ha explicat amb claredat que estem en un estat social i democràtic de dret" i que Robles oferirà les explicacions oportunes "dins les reserves dels secrets oficials". "No tinc gaire més a afegir", ha postil·lat Montero.
La ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha assenyalat aquest dijous sobre les presumptes escoltes a dirigents independentistes catalans amb el programari Pegasus que una qüestió d'aquesta naturalesa "està sota tutela judicial" i s'ha remès a les explicacions que la ministra de Defensa, Margarita Robles, oferirà en una compareixença al Congrés.
En rodes de premsa posteriors, els representants de Junts, PDeCAT i CUP han reclamat que es constitueixi una comissió d'investigació al Congrés per esclarir els fets. Mireia Vehí i Albert Botran (CUP) també han demanat a ERC que trenqui la relació amb el PSOE: "No pot seguir actuant amb normalitat en la taula de diàleg".
Els grups parlamentaris de Junts, PDeCAT i CUP al Congrés han exigit "responsabilitats" al govern espanyol i al seu president, Pedro Sánchez, pel CatalanGate. Els diputats i diputades de les tres formacions que han estat espiades pel programa Pegasus, junt amb les d'ERC i Bildu, s'han reunit aquest dijous a Madrid amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per abordar les accions a dur a terme.
Aragonès demana que el govern espanyol investigui qui ha donat l'ordre d'espiar els dirigents independentistes i que hi hagi represàlies. Aquestes són les declaracions que ha fet el president del Govern des de les portes del Congrés.
Aragonès demana que s'assumeixin responsabilitats perquè aquests fets no quedin impunes. El president apunta que també s'ha reunit amb Podemos i els ha agraït el seu suport per crear una comissió d'investigació: "És molt necessari que el govern espanyol faci les investigacions internes amb supervisió independent"
Pere Aragonès compareix davant el Congrés dels Diputats després de reunir-se amb els espiats amb Pegasus i explica que estem davant "el cas d'espionatge més greu de la democràcia espanyola". El president recorda que s'han espiat més de 60 persones per condicionar la seva activitat política.
La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha qualificat aquest dimecres la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa com "una operació de màrqueting, íntegrament, que encara no ha produït un sol resultat". En aquesta mesa de negociació entre Catalunya i Espanya es té l’objectiu d’aconseguir un “suport explícit per impulsar un referèndum" sobre la independència de Catalunya.
L'arribada d'Aragonès a l'entrada del Congrés ha estat corejada per crits de colpista provinent d'un grup de curiosos i alguns manifestants que esperaven davant de l'edifici. "Colpista. Colpistes a la presó", s'ha escoltat. Un cop dins l'edifici, s'ha dirigit directament a la trobada amb els grups parlamentaris que s'han vist afectats per l'espionatge de Pegasus.
L'executiu espanyol, per la seva banda, nega cap actuació il·legal dels serveis secrets, però no aclareix ni tan sols si el CNI disposa de Pegasus. La portaveu, Isabel Rodríguez, ha afirmat a TVE que el seu executiu mantindrà "absoluta col·laboració" amb la justícia perquè "no tenim res a ocultar"
Aragonès ha explicat que en les últimes hores ha intercanviat missatges amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i ha insistit que mentre no es produeixi una investigació "serà mot difícil" que ERC segueixi donant estabilitat al govern espanyol al Congrés
Aquest dimecres Podem, ERC, Junts, PDeCAT, CUP, PNB, Bildu, Més País, Compromís i BNG ja van registrar una petició al Congrés per obrir una comissió d'investigació sobre el cas d'espionatge, que segons l'escrit "apunta directament al govern espanyol".
Aragonès manté aquest dijous una àmplia agenda de trobades. Més enllà de les reunions al Congrés, on ha estat acompanyat per la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, té previstes trobades amb mitjans internacionals i entrevistes a mitjans de Madrid. Al llarg d'aquest dijous els portaveus de Junts, Míriam Nogueras, del PDeCAT, Ferran Bel, i el diputat de la CUP Albert Botran oferiran també una roda de premsa on anunciaran noves iniciatives per esclarir qui hi ha al darrere del CatalanGate.
VÍDEO | L'arribada del president de la Generalitat, Pere Aragonés, al Congrés dels Diputats rebut amb crits de "colpista".
Pere Aragonès està reunit amb membres d'ERC, Junts, CUP, PDeCat i Bildu víctimes de l'espionatge
El president Puigdemont carrega contra la premsa espanyola: "És molt poc exigent amb l'Espanya que espia massivament"
L'espionatge contra líders independentistes també ha impactat el Parlament, on com a mínim 25 persones que han estat diputades o ho són en l'actualitat són víctimes del CatalanGate. És per aquest motiu que dimecres la Mesa del Parlament va acordar per unanimitat -inclòs el PSC- encarregar als serveis jurídics de la cambra que analitzin quina és la millor manera d'acompanyar els afectats.
Malgrat que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha demanat la dimissió de Sánchez, Aragonès ha demanat que primer doni explicacions i també ha reclamat que s'obri una investigació interna amb supervisió independent del govern espanol i del CNI, a més d'una comissió d'investigació al Congrés i que s'assumeixin responsabilitats.
La portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados, ha instat la resta de grups parlamentaris a desbloquejar la constitució de la comissió de secrets oficials al Congrés, que es reuneix a porta tancada, per "donar totes les explicacions" sobre el CatalanGate. En una entrevista aquest dijous al matí a SER Catalunya, Granados ha denunciat el "bloqueig" de la comissió i ha defensat que "hi siguin tots" els partits, inclosos els independentistes.
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha demanat "obrir un nou cicle que reverteixi la situació de desànim" de l'independentisme. En una entrevista a TV3, Antich ha lamentat que "la tònica general dels darrers quatre anys" ha estat que el moviment només ha anat unit quan ha anat "a la contra", com amb el cas d'espionatge a independentistes fet públic aquesta setmana. "No pot ser", ha dit, i s'ha queixat que quan els partits entren "en fase de construcció" de l'estratègia és quan surten les "divergències"
Pere Aragonès ja és al Congrés per reunir-se amb tots els afectats pel CatalanGate
A les portes del Congrés un grup de gent protesta contra el CNI i els acusa de tortures:
Aragonès ha arribat al Congrés acompanyat d'Ester Capella, la delegada del Govern a Madrid.
El president Pere Aragonès arriba al Congrés per reunir-se amb els afectats per l'espionatge amb Pegasus.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, espera l'arribada del president Pere Aragonès al Congrés.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat aquest dijous que les explicacions del govern espanyol sobre el presumpte espionatge a dirigents independentistes a través de Pegasus "no només són insuficients, sinó també absolutament contraproduents per recuperar un mínim de confiança".
Laura Borràs aposta per trencar el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, tal i com ha indicat en una entrevista al Cafè d'Idees.
El president Pere Aragonès, en una entrevista a la cadena SER, ha reiterat que Pedro Sánchez ha de donar explicacions i actuar amb transparència en el cas l’espionatge massiu a l'independentisme. “Algú hi haurà d’assumir responsabilitats”, ha afirmat Aragonès en ser preguntat per la petició de dimissions llançada des de Junts per Catalunya. Per això, insisteix, cal crear la comissió d’investigació al Congrés. Preguntat sobre si liquidarien la legislatura i retirarien el suport al govern de Pedro Sánchez, Aragonès ha assegurat que serà un cop rebin les explicacions pertinents que decidiran com actuar.
El Parlament s'ha compromès a "protegir i preservar els drets de les persones espiades, entre elles diputats de la cambra, també a través de personar-se en les causes que s'obrin arran de les denúncies de les víctimes, entre algunes accions a emprendre".
El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha criticat que el govern espanyol "s'excusi" del CatalanGate en la "seguretat nacional". "Se'ns estaria equiparant amb terroristes", ha subratllat Puigneró en una entrevista a 'El Món a Rac1'.
La Junta de Portaveus del Parlament ha aprovat una declaració de condemna a l'espionatge massiu a l'independentisme, entre ells almenys 25 membres de la cambra. La declaració ha comptat amb el suport dels grups d'ERC, Junts i la CUP. El PSC s'ha desmarcat de la iniciativa.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha considerat "intolerable" i "aberrant" espiar un adversari polític. El conseller ha denunciat que s'hagi pogut donar aquest espionatge contra polítics catalans "quan no hi ha res des del punt de vista legal": "No és un terrorista, no és un delinqüent".
La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha afirmat que l'executiu vol mantenir la relació de confiança amb el Govern i que està en disposició de fer un esforç perquè no es trenqui. En una entrevista a TVE, Rodríguez ha assegurat que si després que s'hagi destapat el CatalanGate l'executiu català sent "que pot haver-hi friccions", La Moncloa pot "incrementar totes les accions que siguin oportunes per recuperar aquesta normalitat". "El govern d'Espanya vol seguir en aquesta relació de confiança, de normalitat, diàleg, conversa amb cap altre objectiu que recuperar la tranquil·litat dels catalans" i no "fer passes enrere" en la relació amb el Govern, ha assegurat.
Carles Puigdemont ha recordat aquest matí que una setmana abans de ser detingut a l'Alguer ja va assegurar, durant una trobada a París, que tenia proves de l'espionatge polític de l'estat espanyol. "Potser mentre era en aquella reunió també era espiat".
S'acaba l'entrevista al vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró.
Sobre les declaracions que han fet aquest dijous Pere Aragonès i Laura Borràs, el vicepresident considera que "més que mai volem saber si Pedro Sánchez és la X de Pegasus".
Puigneró insisteix que és evident que si no s'investiguen els fets, no hi haurà taula, "i si no hi ha taula, no hi ha legislatura, per tant, qui té la pilota a la seva teulada és Pedro Sánchez, si això s'ha fet de forma legal, els informes han passat per la seva taula".
Puigneró es qüestiona si "la gent de Podemos i els Comuns poden estar segurs que no han estat investigats", a més assegura que parlarà amb el PSC, perquè cal una acció conjunta contra aquest atac.
Sobre si hi ha hagut més atacs a partir de l'any 2020, el vicepresident assegura "que no tenim cap constància que això hagi tornat a passar"
Puigneró assegura que "la taula de diàleg està congelada". I sentència que "si la investigació no es produeix, això ha de tenir conseqüències"
"Hem de ser capaços de diferenciar els pactes de l'àmbit municipal amb els de l'àmbit nacional"
Puigneró: "Com a presidenta del Congrés dels Diputats, Mertixell Batet hauria de dir alguna cosa i instar a algun tipus d'investigació interna"
Puigneró assegura que l'Estat no es pot excusar amb la llei de seguretat nacional, "vull entendre que no comparen el moviment independentista amb el moviment terrorista".
"Laura Borràs i Jon Iñarritu van ser investigats amb un mòbil que era del Congrés dels Diputats"
Sobre la dimissió de Pedro Sánchez, "que s'han d'investigar els fets i s'han de depurar responsabilitats. En una democràcia que vol ser plena no s'ha de permetre aquest tipus de pràctiques".
"Els independentistes estem posant un cop més els límits de la democràcia espanyola". Puigneró es pregunta "si l'Estat està dient que els independentistes hem d'estar tractats com a terroristes?"
"Crec que la democràcia espanyola mereix que s'investigui uns fets que estan posant en dubte les nostres llibertats principals"
Puigneró: "Estic convençut que hi ha hagut molts més espiats"
Sobre l'espionatge d'advocats i periodistes, Puigneró assegura que "va en contra del que hauria de ser una democràcia".
"La curiositat humana és la principal feblesa de la ciberseguretat"
Puigneró: "Pegasus pot entrar a la majoria de llocs, tot i que, influeix en la manera com intenta atacar el dispositiu".
"L'actual govern i en un total de 300 mòbils de la Generalitat disposen d'un software específic de ciberprotecció contra atacs i possibles intrusions, tot i que ningú està 100% protegit".
Puigneró detalla que es va adonar que li van intentar atacar el mòbil, però apunta que aquests tipus d'atacs "són molt sofisticats i està estudiada la persona, el contingut està exclusivament dirigit".
"El sistema de seguretat del meu mòbil va bloquejar l'atac de Pegasus"
Comença l'entrevista del vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, a El Món a Rac1.
Des que va transcendir aquest presumpte cas d'espionatge, del que és un dels dirigents independentistes afectats, Aragonès ha insistit que el govern espanyol ha d'assumir responsabilitats i iniciar una investigació independent per aclarir qui ho va ordenar, qui ho coneixia i a qui afecta
A les 12.30 Aragonès es reunirà amb el president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, i el portaveu de la formació, Pablo Echenique, després amb el portaveu del PNB a la Cambra baixa, Aitor Esteban, i posteriorment compareixerà davant els mitjans de comunicació a les portes del Congrés
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, viatja aquest dijous a Madrid per reunir-se amb els partits afectats pel cas de presumpte espionatge a líders independentistes a través del programa Pegasus. En concret, es reunirà les 11.30 hores al Congrés dels Diputats amb representants dels grups parlamentaris d'ERC, Junts, PDeCAT, CUP i EH Bildu, tots ells afectats pel presumpte espionatge.
Antich: "Òmnium ha estat sempre a totes les estratègies que han servit per aplegar sensibilitats diverses. No fugirem mai de la nostra responsabilitat, continuarem fent allò que hem de fer".
"Les coses no poden seguir així. El cicle del 2017, marcat per la repressió, porta a més enfrontaments tàctics que no pas a estratègies unitàries. Som conscients que cal obrir un nou cicle que reverteixi el desànim i la desmobilització".
"Òmnium és el reflex del país. Tenim una transversalitat ideològica que abasta tot l'univers independentista però també el sobiranista".
Antich: "No pot ser que només anem a l'una quan anem a la contra".
Sobre la reacció de l'independentisme: "S'ha de posar en relleu la imatge. Estem units en la defensa davant un atac de ciberespionatge. És més fàcil que anem units a la contra".
Antich: "Teníem consciència de l'abast, no dels detalls de l'informe", diu el president d'Òmnium per explicar el seu vídeo.
"Hi ha més que sospites fundades a través de l'informe que ens diu que el sistema de Pegasus, que només poden utilitzar els Estats i que només estan autoritzats per utilitzar-lo en casos de terrorisme i criminals".
Antich avança que les querelles seran contra l'empresa de Pegasus, "tota la resta està sobre la taula" .
Antich: "És un escàndol monumental de naturalesa global".
Sobre les querelles: "Hi ha quatre vies judicials. Una és les querelles, les presentarem coordinadament amb la resta d'afectats. Són querelles a quatre estats europeus. No només s'han infiltrat a Espanya. Encara no som conscients de la gravetat i la magnitud de l'escàndol".
Antich detalla que una de les infeccions per espiar el mòbil es produeix una setmana abans que la Guàrdia Civil entri a la seu d'Òmnium.
"Citizen Lab no és un grup que opina, sinó que fa certificacions forenses".
"S'ha entrat a la comunicació de milers de persones i en el nostre cas en moments molt precisos i determinats", apunta Antich.
"No sabem el resultat de l'anàlisi fins que s'ha fet públic, no sabíem que era un atac directe a l'entitat. Espiaven el vicepresident d'Òmnium. No es tracta de persones concretes, més enllà de les sis que són d'Òmnium".
Xavier Antich: "La sospita que els mòbils són un canal per accedir a les nostres dades és permanent i ens obliga a prendre algunes mesures", diu el president d'Òmnium sobre el fet de no utilitzar el mòbil a les reunions.
Comença l'entrevista al president d'Òmnium, Xavier Antich, a TV3 pel CatalanGate.
La líder de Podem, Ione Belarra, ha reclamat aquest dimecres "arribar fins al fons" del CatalanGate i "depurar les responsabilitats que se'n derivin". Des de Brussel·les, Belarra ha dit que és "una qüestió de qualitat democràtica" i ha subratllat que Podem sap "què és que et persegueixin les clavegueres de l'Estat". "No pot quedar cap dubte sobre aquesta qüestió", ha afirmat Belarra, que ha demanat fer "totes les investigacions necessàries" sobre l'espionatge. "Estem parlant de drets fonamentals", ha insistit.
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha fet una nova piulada respecte al cas d'espionatge CatalanGate.
Otegi recela de la resposta catalana al CatalanGate: "Cal prudència". El líder d'EH Bildu descarta tallar relacions amb el PSOE i aposta per "un front ampli per a la transformació democràtica".
🟡El director d'El Nacional.cat, José Antich, dedica l'article editorial al cas CatalanGate. "Volen fer-nos creure el govern espanyol, els principals partits de l'Estat i les seves terminals mediàtiques que l'espionatge massiu patit per independentistes catalans amb el programari Pegasus és un fet irrellevant i d'origen desconegut".
Elena diu que els Mossos investigaran el CatalanGate a mesura que vagin rebent denúncies. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha afirmat que serà el jutjat qui "prendrà les decisions que cregui oportunes" sobre l'espionatge amb el programari Pegasus.
Gonzalo Boye reacciona també a les declaracions d'Oriol Junqueras arran del CatalanGate.
¿De verdad? https://t.co/KfySSyoxae
— Gonzalo Boye (@boye_g) April 20, 2022
Junqueras: "El govern espanyol també podria ser víctima del CatalanGate". El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que els no-independentistes també haurien de reclamar investigar del cas d'espionatge.
Junts per Catalunya ha publicat a les seves xarxes socials un vídeo irònic en el qual es veu la indignació dels eurodiputats Juan Fernando López (PSOE), Adrián Vázquez (Cs), Nacho Sánchez (PSOE), Javi López (PSC) i Juan Ignacio Zoido (PP) i de la diputada Lourdes Retuerto (PSOE).
La consellera Alsina ha destacat que el 'Catalangate' té una afectació que supera els límits territorials d'Espanya, donat que implica cinc estats membres i cinc diputats del Parlament Europeu. "La UE no pot no posicionar-se, ha de forçar una investigació fins a les últimes conseqüències, és un escàndol sense precedents i una vulneració de drets fonamentals que en cap cas es pot quedar sense investigar", ha assenyalat.
L'advocat del president Puigdemont, Gonzalo Boye, ironitza sobre la magnitud de l'escàndol del CatalanGate.
Parece que estamos ante la "madre de todas las cloacas"
— Gonzalo Boye (@boye_g) April 20, 2022
La consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, reclama a la Unió Europea que es posicioni davant del cas d'espionatge a polítics i activistes catalans i forci una investigació "fins les últimes conseqüències". "La UE té una oportunitat per reivindicar els seus valors fent un seguiment estricte de què ha passat i facilitant un rendiment de comptes", ha assenyalat.
La portaveu d'ERC al Parlament Europeu, Diana Riba, es pregunta "amb quins diners" es finança l'espionatge per part de l'Estat.
Cada dia em comunico amb eurodiputats, assistents o assessors. Espiar aquestes converses implica espiar a bona part de l'Eurocambra. Afecta la normalitat democràtica d'un Parlament que representa la voluntat de 450 milions de persones. Un escàndol sense precedents. #Catalangate pic.twitter.com/C0XiTT6jPs
— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) April 19, 2022
La pregunta de Gonzalo Boye, advocat del president Carles Puigdemont, davant l'esclat del CatalanGate.
A partir de la demostración del uso de Pegasus en contra de una serie de abogados surge una pregunta que es clave:
— Gonzalo Boye (@boye_g) April 20, 2022
¿Cómo ha afectado dicho espionaje a la garantía de debido proceso de todos aquellos defendidos nuestros, sean o no catalanes?
Súmate ha condemnat el 'Catalangate' i ha demanat "depurar responsabilitats". Així ho ha defensat el president de l'entitat, Manuel Bueno, que ha recalcat que "no es pot espiar a algú pel que pensa o fa". "És un fet gravíssim", ha opinat Bueno. En aquesta línia, ha considerat que l'espionatge "s'agreuja" perquè està motivat per temes ideològics. "L'Estat va en contra de l'independentisme", ha sentenciat. A banda, l'entitat ha engegat una campanya per reivindicar l'amnistia i l'autodeterminació. L'objectiu és arribar a les 100.000 firmes per tal que "quedi constància" que hi ha castellanoparlants a favor de la independència. "Volem fer evident que l'independentisme no entén ni de llengües ni d'orígens", ha subratllat Bueno.
Junts per Catalunya ha criticat en un vídeo que ha difós a les xarxes socials el "silenci" de PSOE, PP i Ciutadans davant del 'Catalangate'. El muntatge audiovisual mostra el contrast entre aquest "silenci" que "els delata" i les declaracions que fan destacats dirigents dels tres partits en diferents atris públics en contra de l'ús del programari israelià d'espionatge Pegasus, que només poden comprar els estats. Un dels protagonistes és l'exministre de Justícia i ara diputat del PSOE Juan Fernando López Aguilar, que alerta que aquesta tecnologia "permet una intrusió sense precedents en els drets fonamentals que més estimen: la privacitat, la confidencialitat de les comunicacions o la vida privada".
🚨🚨 IMATGES EXCLUSIVES 🚨🚨
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) April 20, 2022
El PSOE, el PP i Ciutadans, indignats amb l'espionatge de #Pegasus! 👀👇🏽#CatalanGate pic.twitter.com/vbEIuEJvoA
Otegi: "A nosaltres ens preocupa molt fer la comparativa amb els anys trenta del segle passat. A nosaltres ens preocupa el cert despisti que existeix en una bona part de l'esquerra: el que ens estem jugant avui és un model de democràcia més o menys liberal i un d'autoritari".
Otegi tampoc espera explicacions per part del govern espanyol: "És de riure, si no fos tràgic seria còmic".
Otegi: "Crec que això és un escàndol més. A nosaltres no ens causa sorpresa. Nosaltres hem descobert geolocalitzadors als nostres cotxes, micròfons a les nostres cases, a les nostres seus. És un estat que considera que tot és lícit per perseguir els dissidents polítics".
Arnaldo Otegi (EH Bildu), sobre ser víctima de l'espionatge per part de l'Estat: "Aquest és un escàndol que ens afecta a algunes persones, però jo crec que si realment féssim una exploració, tothom està sent espiat. És una pràctica de tots els estats."
Junqueras: "Al final, qui perd força política, qui perd prestigi, és el govern que actua d'aquesta manera".
Junqueras: "No només estem davant d'un problema d'espionatge, sinó que estem també en un procés en el qual tothom ha pogut sentir un ministre de l'Interior donant-li instruccions a un jutge, perquè m'investigués [...] i no passa res".
Junqueras: "Si nosaltres actuem com ens demana la comunitat internacional, qui guanya som nosaltres".
Junqueras: "Quan la comunitat internacional s'adreça a nosaltres i al govern espanyol, el que ens diu és que explorem a fons la via del diàleg i la negociació".
Junqueras, preguntat sobre les accions legals que emprendran i la relació amb el PSOE: "Nosaltres no regalarem la bandera del diàleg i la negociació a qui no se la mereix. I hi ha una part del govern espanyol que és evident que no se la mereix".
Junqueras: "Qui més interessat hauria d'estar a aclarir els fets hauria de ser el govern espanyol. [...] Perquè al final ell mateix es converteix en víctima d'aquesta part dels aparells de l'Estat".
Junqueras: "Segur que només hi ha un estat al món interessat a espiar advocats i periodistes que treballin a Catalunya. Només l'estat espanyol, o una part de l'estat espanyol [...]. Això, o es fa amb el consentiment i el permís explícit del govern espanyol, o, en el fons, també s'està fent contra el govern espanyol".
Iglesias pregunta a Oriol Junqueras com es viu sent víctima d'espionatge: "Podem ser conscients de què segur que ens espien, i segur que continuen fent-ho ara amb altres instruments. I alhora, hem de continuar fent la nostra feina amb més prudència", respon.
"Hi ha una immensa majoria d'espanyols que no veuen cap problema amb tot això", lamenta Puigdemont. A parer seu, això augura que el sistema no canviarà.
L'Estat, per a Puigdemont, té "una mala salut de ferro": "Ho resisteix tot. I s'han acostumat a resistir-ho tot".
Puigdemont, sobre la democràcia a l'Estat: "No sé si cal perdre l'esperança, o l'estat és irreformable, o la democràcia mai no arribarà a aquests nivells, o si el poder polític democràtic és incompetent, o còmplice. No ho sé. Però és evident que tots els intents [de reforma] han fracassat. I no veig que les circumstàncies vagin a canviar, que permetin pensar que aquesta vegada sí, hi haurà una finestra d'oportunitat l'Estat espanyol, que no el govern espanyol [...] Jo no ho veig factible, perquè Espanya és això. La resta és gairebé un decorat, un decorat necessari i fins i tot de vegades contraproduent, perquè està blanquejant un comportament impropi d'un estat democràtic, però que com té aparença d'estat democràtic, és menys atacable."
El president Puigdemont, sobre les accions legals que emprendran: "Sí, ahir vam anunciar querelles en diverses jurisdiccions. Aquesta vegada no hi haurà la capa protectora de la justícia espanyola a l'Estat. Ho plantejarem allà on es va acreditar la comissió d'aquest delicte."
Puigdemont reclama "atenció a les víctimes" de l'espionatge per l'angoixa causada: "Qui ens atén a nosaltres?" pregunta.
Puigdemont: "Sortiran més coses, òbviament. S'estan descobrint punxades de molt més abans que jo fos president de la Generalitat".
Puigdemont, sobre el govern espanyol: "No compto ambn què facin cap mena d'aproximació, ni tan sols per demanar què sabem nosaltres."
A la pregunta si ha rebut algun comunicat de les autoritats del govern espanyol sobre si s'està investigant el cas o si tenen previst depurar responsabilitats, Puigdemont lamenta que "no. A més, ahir, casualment, la primera intervenció de la sessió de la Comissió Pegasus va ser el senyor Zoido, exministre de l'Interior quan molts d'aquests fets es van produir. I la seva intervenció va ser exactament la contrària, no només negar, sinó anar a l'atac: parlar dels jutjats, la justícia, i tota aquesta retòrica amb què volen ocultar un crim organitzat."
Puigdemont: "Ahir ho vaig veure al Parlament Europeu, en la Comissió Pegasus: es va escampar una mica el pànic. La gent volia que els serveis tècnics del parlament habilitessin un servei per als eurodiputats per verificar si havien estat espiats o no".
"En quina mesura ser víctima d'espionatge afecta la seva vida?" pregunta Iglesias a Puigdemont: "Fa bastant de temps que vam tenir la confirmació dels nostres casos de 'punxada' en tot el nostre entorn. Per tant, arran de la comunicació, fa molt temps que les nostres vides estan condicionades per aquest fet." En aquest sentit, el president enumera algunes de les mesures que han hagut de prendre per la seva pròpia seguretat: "Canvis de dispositius electrònics, desconfiar de tot. El risc de veure la teva intimitat exposada, la de la teva dona, les teves filles, la dels teus amics. La de coses que no tenen res a veure. I pensar que això es fa generalitzadament, t'ho fan a tu o t'ho poden fer a caprici. Aquesta perversió del sistema democràtic és anguniosa."
Debat de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Arnaldo Otegi, al podcast de Público moderat per l'exvicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias.
🔴🔴En pocs minuts, començarà el debat en directe del president Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Arnaldo Otegi i Albert Botran al podcast de l'exvicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, sobre l'espionatge de l'Estat a polítics i activistes independentistes mitjançant el programari Pegasus.
La premsa alemanya també parla del CatalanGate. En aquest cas, el mitjà Tas.
El diari francès Le Monde també ha informat sobre l'espionatge a independentistes catalans.
El senador autonòmic mallorquí Vicenç Vidal Matas (Més per Mallorca) ha demanat en el Senat si algun ciutadà de les illes Balears ha estat espiat per Pegasus.
El diari francès Libération s'ha fet ressò aquest dimecres de l'escàndol del CatalanGate.
Oriol Junqueras, Arnaldo Otegi i Carles Puigdemont debatran aquesta tarda a les 18.00 hores sobre l'escàndol del CatalanGate.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha convocat a les 17.00 hores d'aquest dimecres una nova sessió de la Junta de Portaveus per tractar sobre una declaració relativa al cas d'espionatge amb el programa Pegasus i una altra declaració sobre el Sàhara. La reunió se celebrarà per videoconferència.
El president de la Generalitat Quim Torra, espiat per Pegasus, ha explicat aquest dimecres que el 2019 va plantejar als partits i al també president Carles Puigdemont "ratificar l'1-O" en el termini d'un any, després de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els líders del procés independentista. En una entrevista a Planta Baixa de TV3, ha dit que en traslladar aquesta proposta tant a Puigdemont com a altres persones va constatar que hi havia "altres opinions, i en qualsevol cas no va ser possible" tirar-la endavant.
A més d'emprendre "totes les mesures polítiques i legals" per aclarir el suposat espionatge a desenes d'independentistes, el Govern acudirà a les institucions europees i de l'ONU per "analitzar" la vulneració de drets fonamentals que el cas implica. Així ho ha afirmat aquest dimecres la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, en una roda de premsa a Viena. "No en tenim prou amb un 'no sabem res' o 'no en tenim constància'. Aquí hi ha persones al darrere i s'ha d'investigar", ha remarcat. "Estem enfront del cas d'espionatge massiu més important que s'ha certificat al voltant del món en connexió a 'Pegasus' i a Europa en totes aquestes últimes dècades", ha assegurat.
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha assegurat aquest dimecres que espera que els Mossos d'Esquadra rebin pròximament denúncies de persones afectades pel suposat cas d'espionatge a líders independentistes i que serà en aquell moment quan s'investigui la qüestió de manera inicial.
L'advocat penalista Andreu Van den Eynde creu que l'espionatge de ciutadans amb el programari Pegasus per part de l'Estat "constitueix diversos delictes de descobriment i revelació il·legal de secrets", que comporten "penes de presó greus" per als perpetradors.
6⃣ La utilització de Pegasus de la forma que documenta @citizenlab constitueix diversos delictes de descobriment i revelació il·legal de secrets que porten aparellades penes de presó greus i d'inhabilitació en cas que l'autor sigui funcionari.
— Andreu Van den Eynde (@eyndePenal) April 19, 2022
Nou front comú al Congrés dels Diputats, aquest cop contra l'espionatge polític. Fins a deu formacions polítiques, des d'Unidas Podemos fins a independentistes, nacionalistes i sobiranistes han registrat una petició de comissió d'investigació a la cambra baixa perquè s'investigui el CatalanGate, l'ús del programa Pegasus per a espiar fins a una seixanta de dirigents independentistes.
La líder de Podem, Ione Belarra, ha reclamat aquest dimecres "arribar fins al fons" del CatalanGate i "depurar les responsabilitats que se'n derivin". Des de Brussel·les, Belarra ha dit que és "una qüestió de qualitat democràtica" i ha subratllat que Podem sap "què és que et persegueixin les clavegueres de l'Estat". "No pot quedar cap dubte sobre aquesta qüestió", ha afirmat Belarra, que ha demanat fer "totes les investigacions necessàries" sobre l'espionatge. "Estem parlant de drets fonamentals", ha insistit.
La ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha defensat que el govern espanyol no té "res a ocultar" sobre l'espionatge a dirigents independentistes mitjançant el programari Pegasus i ha assegurat que existeix normalitat institucional amb el Govern.
La Mesa del Parlament ha acordat aquest dimecres per unanimitat encarregar als serveis jurídics de la Generalitat que analitzin com acompanyar i donar suport a les persones afectades pel CatalanGate, després de constatar que fins a 25 dels independentistes espiats han estat o són en l'actualitat diputats de la cambra catalana. Així ho ha acordat la Mesa que s'ha celebrat aquest matí i que s'ha allargat més de dues hores, i la proposta ha comptat també amb el suport del PSC.
ERC, PNB, Bildu, PdCAT, BNG, Junts, Compormís, CUP, Más País i Unidas Podemos demanen la creació d'una comissió d'investigació pel CatalanGate i Pegasus.
El paper del Centre Nacional d'Intel·ligència torna a estar en el centre del debat, en aquest cas per l'espionatge il·legal a una seixantena de dirigents polítics i socials independentistes. L'ha assenyalat el mateix president Pere Aragonès. Però el govern espanyol surt en defensa dels seus serveis d'intel·ligència, que "sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent".
Eusko Alkartasuna ha exigit avui al president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, que doni "explicacions amb llum i taquígrafs" davant del cas d'espionatge Catalangate revelat per The Citizen Lab. Segons aquesta organització, entre 2017 i 2020 més de 60 polítics i activistes catalans van ser espiats juntament amb coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i el diputat d'aquesta formació en el Congrés, Jon Iñarritu.
L'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència, (CNI) Félix Sanz Roldán, ha assegurat aquest dimecres que no pot "confirmar ni desconfirmar" l'ús de la tecnologia Pegasus per part del CNI per espiar l'independentisme català. En declaracions a TVE ha afirmat que ell no pot ni tan sols "parlar de la qüestió"
El Síndic de Greuges en funcions, Rafael Ribó, ha obert una actuació d'ofici davant el suposat cas d'espionatge a polítics, advocats i activistes independentistes catalans destapat per l'entitat Citizen Lab, vinculada a la Universitat de Toronto. El Síndic s'ha dirigit al Defensor del Poble perquè "valori l'oportunitat d'iniciar una investigació sobre un eventual ús d'aquest programari per part d'algun organisme de l'Estat".
El líder del PSC, Salvador Illa, ha condemnat l'espionatge a polítics independentistes i ha defensat que "el govern d'Espanya no espia, dialoga". "Crec en la paraula del govern espanyol. Jo hi he estat i conec com van les coses", ha expressat Illa. El dirigent socialista ha titllat "d'intolerable qualsevol espionatge polític".
L'eurodiputat de Junts Toni Comín ha suggerit aquest dimecres que el partit ha de trencar l'acord amb el PSC en la Diputació de Barcelona, que presideix Núria Marín, perquè "si vols tenir autoritat per exigir certes coses, has de predicar amb l'exemple", en referència al CatalanGate.
El govern espanyol ha reafirmat que treballarà per restaurar la confiança amb el Govern després que aquest dimecres el president, Pere Aragonés, li hagi reclamat fets per reconduir la situació i el seu conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, hagi assegurat que aquesta confiança està "deterioradíssima", segons publica Efe.
El president de Castella-La Manxa , el socialista Emiliano García-Page, ha fet broma amb les declaracions de Pere Aragonés, de trencar relacions amb el Govern d'Espanya si no s'investiga l'espionatge del CatalanGate: "A efectes polítics, continuar hibernant és una bona decisió".
El dirigent de Ciutadans i diputat en el Congrés, Guillermo Díaz, ha opinat sobre la polèmica pel CatalanGate. "No és espionatge, és defensa pròpia", escrit en el seu compte de Twitter.
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha demanat aquest dimecres “transparència” sobre l'espionatge en el marc del CatalanGate, però ha insistit a esperar a conèixer les explicacions que doni la ministra de Defensa, Margarita Robles.
El ministre Miquel Iceta, ha qualificat aquest dimecres d'"inacceptable" qualsevol intervenció en comunicacions d'àmbit privat que no tinguin una cobertura judicial. "A Espanya no es pot espiar", ha asseverat Iceta, abans de matisar que aquesta premissa serveix tant per a dirigents polítics com per a les comunicacions que es produeixin en l'àmbit esportiu.
Comissions Obreres de Catalunya ha reclamat al govern espanyol que aclareixi de forma urgent l'espionatge a dirigents independentistes mitjançant el programari Pegasus i que es depurin responsabilitats si és necessari. En un comunicat, el sindicat considera que aquests fets són de gravetat perquè vulneren les llibertats individuals, col·lectives i polítiques i atempten contra els drets fonamentals de la ciutadania.
El govern espanyol surt en defensa dels seus serveis d'intel·ligència, que "sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent". Així ho ha reiterat avui la màxima responsable política del CNI, la ministra Margarita Robles, que ha retret les acusacions "sense proves" contra l'organisme, "que no es pot defensar".
El diputat de Bildu i víctima de l'espionatge, Jon Iñarritu, també es fixa que la ministra de Defensa, Margarita Robles, no ha negat la implicació del CNI al CatalanGate.
Vamos, que no lo niega… https://t.co/NMJqmP4yTT
— Jon Inarritu (@JonInarritu) April 20, 2022
Piulada de l'exconseller Josep Rull sobre el CatalanGate
El portaveu d'Unidas Podemos, Pablo Echenique, ha assegurat aquest dimecres que l'exvicepresident del Govern Pablo Iglesias no va tractar, quan formava part de l'Executiu central, el presumpte espionatge de Pegasus a dirigents independentistes.
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha dit en una entrevista a Ràdio 4 que el Centre Nacional d’Intel·ligència, a qui atribueix l’espionatge del CatalanGate, “no és un holograma que depèn de no sé sap qui”, sinó que depèn del govern espanyol.
Acaba l'entrevista a Oriol Junqueras.
"No hi ha cap llei que empari aquest abús. Va contra el dret escudar-se rere una llei de secrets per violar les llibertats individuals".
Junqueras recorda el cas del jutge Garzón: "Ara han estat espiats moltíssims advocats i periodistes.
"Els no independentistes haurien de ser els més interessats a solucionar aquesta situació. No renunciem ni renunciarem al diàleg i la negociació, encara menys a qui no se la mereix", insisteix Junqueras.
"Defensem la negociació i reivindiquem que la bandera del diàleg és nostra. Qui actua de bona fe en l'intent de resoldre el conflicte som nosaltres. I si algú no està donant les garanties perquè tot plegat es resolgui, és el govern espanyol".
"El conjunt dels periodistes, advocats i ciutadans en general han de ser els que demanin la màxima transparència", reclama Junqueras.
"El primer que hauria d'estar interessat a aclarir tots els fets és el govern espanyol i més quan un dels dos socis està demanant exactament el mateix".
Junqueras insisteix que Margarita Robles no nega la implicació del CNI.
"Són programes d'espionatge que en un primer moment necessiten una via d'entrada, però després s'han sofisticat i poden infectar els dispositius sense necessitat de tenir-hi interacció".
"El govern espanyol no està negant, només evita contestar si està al darrere de l'espionatge. No només ho diem nosaltres, el mateix estat ha reconegut que ha comprat el servei de Pegasus. A qui més li podria interessar espiar-nos?"
"El pitjor de tot és que ningú pot assegurar que aquest espionatge no afecti moltes més persones".
Comença l'entrevista a Oriol Junqueras a La Sexta.
Acceptar la realitat respecte a l'Estat espanyol, aquesta és la recomanació de l'eurodiputat de Junts per Catalunya, Toni Comín, després que esclatés l'escàndol del CatalanGate. Quina és la realitat a la qual es refereix Comín? La manca de voluntat d'Espanya de dialogar. "Les estratègies polítiques han de partir de la realitat i la realitat és que el govern espanyol no vol negociar i, a sobre, ens espia", ha sentenciat.
Reflexió de l'advocat Gonzalo Boye arran del CatalanGate
"L'Estat Espanyol s'hauria de preguntar a si mateix com és possible que es donin aquest tipus d'esdeveniments en una democràcia i quin nivell de qualitat democràtica té aquest Estat", ha denunciat el coordinador del grup parlamentari del PNB, Iñigo Iturrate. Segons la seva opinió, "no és normal que dotzenes de responsables polítics institucionals pateixin un atac així i que els seus drets fonamentals siguin atacats".
El coordinador del grup parlamentari del PNB, Iñigo Iturrate, ha denunciat aquest dimecres que les informacions que apunten a l'espionatge a uns 65 polítics independentistes catalans i bascos pel programari Pegasus és "una cosa molt greu" i ha demanat aclariments, "que se sàpiga tot el succeït", i que "els que estaven al corrent assumeixin responsabilitats polítiques".
Robles ha lamentat que s'assenyali al CNI com a responsable de l'espionatge del CatalanGate: "És un organisme que no es pot defensar".
"Tenim la voluntat total i absoluta de posar a disposició judicial tot allò que se'ns demani", insisteix Robles.
"El CNI compleix amb la legalitat. Però quan es fan acusacions estaria bé que es fessin amb fonaments i proves", diu la ministra de Defensa.
"La meva compareixença al Congrés serà en matèria de Defensa. El govern espanyol compareix sempre que entén que és necessària donar explicacions".
Robles: "Per mi seria més còmode sortir i explicar determinades coses. Però no puc, estaria cometent un delicte. Que ningú tingui cap dubte, Espanya és un estat de dret i les institucions compleixen la llei".
"He sentit que es posaran tota mena de querelles. Que les posin. Per això estan els tribunals, allà ens trobaran col·laborant amb la justícia", diu Robles.
La ministra Margarita Robles, en declaracions a RTVE: "El president Aragonès sap que el govern espanyol ha pagat un cost polític per haver apostat per la via política a Catalunya. La voluntat d'aquest executiu és el diàleg i el respecte a la legalitat".
Oriol Junqueras, com el president Aragonès, ha reclamat al govern de Pedro Sánchez que investigui tot el que ha succeït en el marc del CatalanGate. "El govern espanyol ha d’explicar com i quan ha comprat aquest programa i quan l’ha fet servir. Com tenim garanties que no són 1.000 els espiats? I quines garanties tenim que no ens estan espiant ara mateix?", ha qüestionat el líder d'ERC.
Ronan Farrow, el periodista de The New Yorker que ha destapat el CatalanGate, ha assegurat que l’operació d’espionatge massiu contra l’independentisme és un “cas sagnant” a escala internacional dels perills que suposa deixar en mans dels governs l’ús de tecnologies de vigilància sense cap mena de control. En una entrevista a Catalunya Ràdio ha lamentat que es tracta d'“un cas sagnant i un exemple del terror que es pot provocar si s’alliberen aquestes tecnologies sense restricció”.
Oriol Junqueras ha intervingut al programa Aquí Cuní de Ser Catalunya on ha insistit que Catalunya no pot renunciar a la bandera del diàleg. A més, ha advertit al govern espanyol que "no es poden excusar darrere de la llei de secrets oficials ni darrere de cap llei La nostra posició és exigir aquestes responsabilitats pel conjunt de la societat, no per nosaltres mateixos. Tenim una posició per exigir responsabilitats i les exigirem cada dia i utilitzarem totes les eines que tenim a tot arreu."
El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, considera que el cas CatalanGate posa en dubte la qualitat democràtica de l'Estat i admet que "podria ser" que també hagués afectat algun dels membres de Podem. "Nosaltres hem estat objectiu de les clavegueres de l'Estat, com tothom sap" ha dit.
L'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán ha assegurat aquest dimecres que no pot "confirmar ni desconfirmar" l'ús de la tecnologia Pegasus per part del CNI per espiar l'independentisme català. En declaracions a TVE ha afirmat que ell no pot ni tan sols "parlar de la qüestió". "Hi ha una llei clara que diu que el CNI no pot parlar ni dels seus mitjans, ni dels seus procediments ni de les relacions amb tercers" i, per tant, "si parlés d'això conculcaria la llei". Sanz Roldán va ser director del CNI entre 2009 i 2019, de manera que les escoltes que ha posat al descobert Citizen Lab s'haurien produït durant el seu mandat.
Mentrestant, a Ràdio Estel, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, que també forma part de la llista d'espiats, ha assenyalat l'estat: "Sempre hem sabut que estem darrere d'un estat que és capaç de tot".
Acaba l'entrevista al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a RAC1 pel CatalanGate.
"Els Jocs són un projecte bo pel Pirineu i bo per Catalunya. Està pensat en clau de sostenibilitat i de aprofitar les infraestructures existents".
Sobre els Jocs d'hivern: "En el moment en què donàvem per bo l'acord tècnic, el president de l'Aragó el va rebutjar".
Aragonès: "Nosaltres podem tenir molta paciència, però si no hi ha una assumpció de responsabilitat, és molt difícil que l'estabilitat parlamentària del govern espanyol pugui continuar".
"El que no hem de fer és prendre cap decisió que ens facin mal a nosaltres mateixos. No podem tirar per la finestra els Jocs d'hivern, que són bons, perquè hem estat espiats".
Aragonès, sobre les declaracions de Borràs: "És lògic que surti en defensa de les persones que treballen al Parlament que han estat espiades".
"Pot ser que el procés de negociació fracassi, però jo no tiraré la tovallola. Fins que no n'hi hagi cap de millor, em mantindré en aquesta via".
"No ens podem permetre el luxe de deixar d'escandalitzar-nos", reclama el president Aragonès .
Fa uns minuts, la presidenta del Parlament i víctima del CatalanGate, Laura Borràs, ha exigit les dimissions del president espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres de l'Interior i Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles
Aragonès: "Ara per ara sabem quin programari es va fer servir, qui el pot contractar, que només són els Estats, i que el CNI l'ha adquirit".
Aragonès no ha parlat amb Marlaska: "No tinc constància sobre si el conseller Elena ha parlat amb el ministre de l'Interior".
"L'essència de la resposta ha de ser compartida".
Aragonès avança que demà viatjarà a Madrid per reunir-se amb els diputats i senadors afectats per l'espionatge, tant d'ERC com de Junts, la CUP i Bildu.
"La relació a nivell tècnic ha de continuar. Cada conseller ha de valorar si han de continuar les relacions a nivell polític", diu Aragonès sobre la cancel·lació d'una reunió entre la consellera Geis amb la ministra de Ciència, Diana Morant.
Aragonès, sobre el referèndum acordat: "És difícil, però ho hem d'intentar".
El president considera que el CatalanGate és el més greu que ha passat en la presidència de Pedro Sánchez: "Hi ha hagut altres coses que venien d'abans".
Aragonès: "La relació no pot continuar igual amb el govern espanyol. Davant d'una situació tan greu, però, no entrarem en especulacions".
Aragonès reconeix que fa setmanes que saben que aquest espionatge havia succeït.
"Transparència i assumpció de responsabilitat", insisteix Aragonès com a primeres mesures i conseqüències.
"Cal una investigació interna i amb una supervisió independent que esclareixi qui ha ordenat l'espionatge i quin ha estat l'abast", exigeix el president de la Generalitat.
"La confiança ara mateix està en un moment molt baix. Per arribar a acords és imprescindible que es recuperi la confiança".
Aragonès assegura que no ha parlat amb Salvador Illa.
Aragonès reclama com a primera mesura la transparència, per després demanar cessaments i dimissions.
"Si hi ha un procediment judicial que ha autoritzat aquestes escoltes m'agradaria poder-me defensar", ha demanat Aragonès.
Aragonès explica que va rebre el primer missatge el 2019, en el context de la sentència del procés.
Aragonès reclama que es faci una comissió d'investigació sobre el CatalanGate al Congrés dels Diputats.
Aragonès: "No cal ser Sherlock Holmes per assenyalar el CNI".
"Aquestes qüestions s'han de parlar cara a cara. Seria convenient que es fes una reunió amb Sánchez".
Aragonès assegura que s'ha posat en contacte amb Pedro Sánchez: "Li vaig dir que avui no tenia sentit que ens trobéssim a un acte com si no hagués passat res. Finalment, el president del govern espanyol no vindrà a Barcelona".
Aragonès rebutja assenyalar directament a algun ministre del govern espanyol: "No ho sé si n'hi ha cap al darrere i que era conscient. Això és el que s'ha d'aclarir".
Aragonès assegura que s'ha enviat missatges amb Pedro Sánchez amb el mòbil espiat al CatalanGate.
"Això no pot quedar impune. Hi ha d'haver transparència, no es pot amagar rere els secrets d'estat".
"A Espanya hi ha ciutadans de primera i de segona. Els independentistes i el conjunt de la ciutadania de Catalunya som considerats de segona".
El president assenyala el govern de l'Estat: "Quin país invertirà recursos per espiar els mòbils dels independentistes? Les evidències són clares".
Aragonès: "Tenim molt clar des de fa temps que hem de ser curosos amb les nostres converses telefòniques. Fa temps que sospitem que som objectiu dels serveis secrets de l'Estat. Per ells, som un perill".
"Els ciutadans de Catalunya tenen dret a unes institucions governades sense la intromissió de tercers".
"Rebem desenes i desenes de missatges cada dia, t'arriba informació de tot arreu. Quan cliques al enllaç, entraves al mitjà de comunicació en qüestió, però t'acabava infectant tot el telèfon mòbil. Al moment no t'adones de res".
Aragonès: "Recordo uns missatges que vaig rebre, alguns els vaig esborrar i d'altres els tinc guardats, però no els he obert per por". Aquests tres missatges d'SMS, descriu el president, semblen llistes de subscripcions a mitjans de comunicació.
Aragonès assegura que s'està reforçant el sistema per evitar que es donin casos com el CatalanGate.
El president, contra l'Estat: "No és una democràcia consolidada quan els últims quatre presidents de la Generalitat han estat espiats".
Aragonès: "No estic segur que no m'estiguin espiant ara mateix. S'ha certificat que ja ho han fet abans, no puc assegurar que ara mateix el meu mòbil no estigui sota vigilància. Som molta gent que no ho podem saber del cert".
Aragonès assegura que manté el mòbil que utilitzava d'abans de ser president, que esborra alguns missatges i que intenta utilitzar poc el servei de missatgeria de Whatsapp.
Aragonès: "Més enllà de les nostres converses personals al mòbil, nosaltres som representants de la ciutadania. És extremadament greu".
Comença l'entrevista al president Pere Aragonès a RAC1 pel CatalanGate.
El conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, ha assegurat que el Govern no s'aixecarà "mai" d'una taula de diàleg, tot i el CatalanGate.
Fins aquí l'entrevista a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a Catalunya Ràdio.
"El Parlament té una mesa ampliada i una junta i jo plantejaré accions legals com a representant de tots els diputats que han estat espiats"
La presidenta del Parlament recorda el WaterGate, el qual va comportar la dimissió de Nixon perquè investigava els polítics contraris: "Aquest espionatge és impropi d'una democràcia. Junts es plantejarà el que sigui, Puigdemont ja va ser prou clar ahir dient que les coses han canviat i que no podem seguir com abans. Les reaccions han de ser més contundents".
Laura Borràs indica que els propis socialistes (com Iceta) van ser els primers a dir que la taula de diàleg no té sentit: "La taula va néixer morta i ara ja està enterrada. N'hem parlat molt però no ha existit mai la taula. És legítim que ERC vulgui creure en la taula, però ara és hora que l'independentisme es recuperi en la seva unitat estratègica i recordi el que va acordar".
Borràs: "Des de Junts no ens cansem de repetir que quan estem units és quan més avancem. Units com la imatge conjunta d'ahir a Brussel·les"
La presidenta del Parlament afirma que s'han de donar explicacions però que cal un pas més; les dimissions. Borràs afegeix que hi ha d'haver conseqüències polítiques com congelar les relacions amb la Moncloa: "No s'entendria que les coses fossin com ara"
"Coneixem molt bé les clavegueres de l'estat espanyol. S'ha contrastat la informació i hem vist que l'estat espanyol vulnera drets fonamentals. Si s'espia és per obtenir informació per utilitzar-la des d'un punt de vista polític. Ara estem en fase de demanar accions i considerem que Pedro Sánchez i el seu ministre de l'Interior i ministra de Defensa haurien de dimitir"
Laura Borràs demana no normalitzar el fet que els estats espiïn ciutadans, advocats, representants electes... La presidenta del Parlament assegura que s'està fent per criminalitzar la dissidència i utilitzar la informació en contra seva.
"La sensació és de fragilitat, ara mateix no et podria dir si m'estan espiant. He canviat el terminal i he fet tot el que m'han dit els experts, et fa sentir molt despullat pensar que algú pot accedir a tota la teva vida privada".
Borràs recorda tota la impunitat que hi ha per espiar i afirma que tot el que escolten il·legalment es fa servir en contra seu. "El primer intent d'atac al meu telèfon va ser el 2018, quan s'estava formant govern".
Laura Borràs explica que és una de les moltíssimes víctimes de Pegasus i assegura que és un cas d'espionatge massiu sense precedents.
Entrevista a la presidenta del Parlament Laura Borràs a Catalunya Ràdio després de l'esclat del CatalanGate
El jutge que investiga el presumpte espionatge amb el programari israelià Pegasus encara espera la resposta d'Israel a les comissions rogatòries que va enviar fa un any i mig, quan el cas va afectar el conseller Roger Torrent i el regidor d'ERC a Barcelona Ernest Maragall, han explicat a Europa Press fonts jurídiques.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va carregar aquest dimarts durament contra l’estat espanyol per haver espiat polítics i líders independentistes en la seva guerra bruta contra el sobiranisme català. "L’espionatge il·legal no té cabuda en un estat que es vulgui autoanomenar democràtic”, va assegurar el líder de l’entitat independentista
El cas del CatalanGate ja ha arribat a Brussel·les, on aquest dimarts al matí es va celebrar una roda de premsa conjunta de l'independentisme davant aquest nou atac. A banda, però, des de la Comissió Europea han insistit que la investigació d'aquestes qüestions és responsabilitat de cada estat membre de la UE, i per això han reclamat a l'estat que analitzi els fets de l'escàndol que afecta uns 65 líders i personalitats independentistes.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha alertat el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, que si no permet que s'obri una investigació sobre l'escàndol del 'Catalangate' és que "oculta coses". En entrevista a TV3 Aragonès ha exigit a l'executiu estatal una "investigació interna amb supervisió independent", i ha reiterat, com ho ha fet hores abans, que la confiança entre ambdós executius és, ara mateix, "pràcticament zero".
El president Aragonès s'ha limitat a donar per "danyada" la confiança amb Sánchez pel ciberespionatge del CatalanGate
El president, Pere Aragonès: ha exigit al govern espanyol: "Volem saber qui ha donat l'ordre d'espionatge i què és el que s'ha espiat. Si el govern espanyol diu que actuen d'acord amb la llei, no han de tenir por a obrir una investigació i ser transparents"
Aquest és el missatge que va rebre Aragonès per infectar-li el mòbil, amb la paraula "vanguardia" en minúscules a la part alta, incloïa l'enllaç amb un text curt sense accents: "cronica y claves negociacion ERC-PSOE".
El programa Pegasus s'hauria instal·lat al mòbil d’Aragonès el 4 de gener del 2020, quan era vicepresident del govern, i hauria passat quan va clicar l'enllaç d'un missatge que va rebre a les 12.54 d'aquell dia
Acaba l'entrevista al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a TV3.
Sobre la imatge d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont junts a Brussel·les, Aragonès diu que "l'estat espanyol no discrimina a l'hora d'espiar".
"Cal anar fins al final i amb la màxima transparència".
"El govern espanyol és l'assenyalat i per això li toca a ell recuperar la confiança".
"El govern espanyol ha de mostrar un compromís absolut amb la transparència".
"La confiança mínima de què les dues parts estan compromeses per a la negociació, no hi és".
"Volem saber qui ha donat l'ordre d'espionatge, volem saber què s'ha espiat".
Comença l'entrevista amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès: "No podem fer com si res. La relació política amb el govern de l'Estat queda tocada. Correspon al govern espanyol recuperar la confiança mínima perquè hi pugui haver diàleg".
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, serà entrevistat aviat al telenotícies de TV3 per parlar sobre l'escàndol del CatalanGate.
La diputada d'ERC al Parlament, Meritxell Serret, ha criticat que "el més escandalós" del CatalanGate "és que s'ha fet amb un programari que només poden comprar institucions que depenen de governs estatals i, en aquest cas, tot apunta al govern d'Espanya". En aquest sentit, Serret indica que "des de la unitat antirepressiva exigirem arreu transparència, assumpció de responsabilitats i un marc regulador que preservi els drets i llibertats democràtiques".
L'eurodiputat d'ERC, Jordi Solé, va ser espiat just quan van denegar a Oriol Junqueras ser eurodiputat. El cas del Solé és un dels més significatius del reportatge del New Yorker, ja que va saber que havia estat infiltrat amb Pegasus mentre l'entrevistaven
Òmnium Cultural ha assegurat que ha patit almenys 25 atacs informàtics en el cas CatalanGate
L'advocat Gonzalo Boye ha fet una pregunta amb ironia en resposta a les declaracions del govern espanyol on asseguraven que "no espiaven fora de la llei": "Vejam... és que s'espia dins de la llei?"
El govern espanyol "treballa per restablir la confiança" amb la Generalitat. És el missatge que la Moncloa ha volgut transmetre després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagi donat per congelades les relacions entre els dos executius mentre el govern espanyol no faci una investigació interna pel cas d'espionatge. L'executiu espanyol no contempla de moment aquesta investigació, però recorda que sempre "ha donat mostres d'una voluntat clara i inequívoca de diàleg durant tot el mandat", i també que manté a més la seva "aposta per desjudicialitzar" el conflicte.
L'eurodiputada d'ERC Diana Riba, escollida vicepresidenta segona del comitè d'investigació de Pegasus al Parlament Europeu: "És un honor". "Treballarem per esclarir tots i cadascun dels espionatges il·legals i per crear un marc legal europeu que eviti més víctimes", assegura.
L'Associació Atenes -dedicada a la defensa dels drets civils i polítics- trasllada el seu suport a Quim Jubany, així com a Andreu van den Aynde, Oriol Sagrera, Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas per haver estat víctimes de l'espionatge
El president de la comissió pel cas Pegasus: "L'Eurocambra ha de donar suport a les víctimes". L'holandès Jeroen Lenaers ha promès treballar "independentment del color del partit i la nacionalitat". En dues rodes de premsa prèvies, l'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont i l'eurodiputada d'ERC Diana Riba han emplaçat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a "actuar" davant l'espionatge a eurodiputats i assistents catalans.
"Les clavegueres de l'Estat ja van perseguir Podemos i polítics catalans. No podem permetre'ns cap ombra de dubte amb un nou cas d'espionatge", assenyala la secretària general de Podemos, Ione Belarra.
Torrent: "A mi m'han violat la intimitat. Han escoltat tot el que passava cinc metres al meu voltant i el que es veia a través de la càmera del meu mòbil"
Torrent: "No podem normalitzar l'espionatge i acostumar-nos a la repressió. Avui hem de reclamar que hi hagi respostes. És preocupant que els mitjans de comunicació espanyols no hi hagin prestat l'atenció que sí que hi han prestat mitjans internacionals"
Torrent: "Cal saber què ha passat, també per vocació pròpia de l'autoproclamat 'govern més progressista de la història'"
Torrent: "Al Parlament de Catalunya tenim unes limitacions, i és que no hi ha l'obligació de fer comparèixer" polítics espanyols. El conseller, però, recorda que al Congrés dels Diputats sí.
Torrent: "No només és una qüestió política, sinó també els recursos econòmics que s'han gastat en aquest espionatge"
El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, en declaracions a Rac1: "Anar fins al final es refereix a un escrutini judicial i que se sàpiga qui hi ha darrere d'aquest espionatge"
Podemos també demana investigar el CatalanGate. La seva secretària general i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, demana que es depurin responsabilitats per "garantir la qualitat" de la democràcia espanyola.
Acaba la compareixença del president de la Generalitat, Pere Aragonès, acompanyat del seu Govern.
Aragonès: "Espanya s'ha acostumat a reprimir l'independentisme. Aquesta notícia impactaria de manera diferent si s'hagués investigat la presidenta de la Comunitat de Madrid o membres del PP, Cs o Vox"
Aragonès demana que la investigació sobre aquest espionatge estigui "auditada" des de fora del govern espanyol.
Aragonès: "Perquè la dinàmica d'acord avanci, cal establir unes dinàmiques de confiança. I per això també cal saber per quins motius ens han investigat"
Aragonès: "El meu telèfon no s'ha intervingut per mirar les meves fotos amb familiars, sinó què feia en la meva gestió política"
Aragonès: "Segons l'informe de CitizenLab, les investigacions es van produir també durant la presidència de Rajoy; el que tinc clar és que el PP no defensarà els nostres drets. Aquest partit, més que espiats ens prefereix empresonats"
Aragonès: "No es pot recuperar la normalitat de les relacions polítiques, i per això cal que l'Estat espanyol faci recuperar la confiança"
Aragonès: "No puc assegurar al 100% que ara les meves comunicacions estiguin protegides"
Aragonès: "No es tracta de fer una reunió per fer una reunió, sinó de restablir la confiança" entre els dos governs. "Nosaltres no som els que hem espiat", manifesta el president de la Generalitat.
Aragonès demana "restablir la confiança" entre la Generalitat i la Moncloa perquè pugui continuar avançant la taula de diàleg entre els dos governs.
Aragonès: "No hi ha hagut contactes, però ja he demanat poder tenir una conversa amb el president del govern espanyol"
Aragonès: "La pilota és a la teulada del govern espanyol. Són ells qui tenen els mecanismes per tirar endavant aquest espionatge massiu"
Aragonès: "Per negociar cal una confiança mínima, que ara està danyada. I ha de ser el govern espanyol qui ha d'aclarir ara què ha passat i qui són els responsables"
Acaba la compareixença conjunta d'Aragonès i Puigneró. És el torn dels periodistes per fer preguntes al Govern.
Puigneró: "Cap forma de repressió frenarà les ganes de decidir el futur polític del país"
Puigneró: "Ens comprometem a treballar a l'una al Congrés en lleis que vulneren drets i llibertats"
Puigneró informa quant calcula el Govern que l'Estat ha pagat per espiar independentistes catalans: "Podríem parlar de més de 20 milions d'euros".
Puigneró també es passa a l'anglès, i reivindica la "justícia internacional" a través d'aquesta llengua.
Puigneró avisa: "No normalitzarem les relacions amb un Estat que atempta contra la nostra intimitat"
Puigneró recorda que el Govern va carregar contra el "decretazo digital", que "permet espiar sense ordre judicial".
Puigneró: "Avui la víctima és l'independentisme, un moviment que avui representa el 52% del seu Parlament, i, per tant, es vulneren els drets dels catalans i catalanes"
Puigneró: "Se'ns confirma el que ja sabíem, que Espanya no és una democràcia plena"
Aragonès acaba el seu discurs reivindicant la necessitat d'aconseguir la independència de Catalunya. Té la paraula el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró.
Aragonès: "El govern espanyol ha de permetre a la ciutadania catalana votar el futur polític del seu país; perquè el conflicte polític amb l'estat només el resoldrem amb més democràcia"
Aragonès: "El govern espanyol ha d'assumir les seves responsabilitats i donar explicacions i actuar amb la màxima transparència; és a dir, que ha d'iniciar una investigació interna amb supervisió sobre aquest espionatge"
Aragonès: "Aquest cas d'espionatge pot tenir importants conseqüències polítiques de forma immediata. La confiança entre la Generalitat i la Moncloa ha tornat a alterar-se. Ara és mínima"
Aragonès: "La Unió Europea és un paradigma de la democràcia, i allà no s'hi pot permetre un espionatge"
Aragonès passa a parlar en anglès durant la seva compareixença, i assenyala l'estat espanyol com un estat "antidemocràtic".
Aragonès: "El Govern de la Generalitat anirà fins al final per identificar els responsables d'aquest espionatge. Es portaran a terme les actuacions necessàries davant dels Mossos d'Esquadra perquè pugui investigar aquest cas"
Aragonès: "Ens trobem davant d'una autèntica operació d'estat, i davant d'aquest atac flagrant a la democràcia i violació a la intimitat, cal que tot demòcrata es rebel·li i exigeixi la màxima transparència"
Aragonès recorda que Pegasus és una eina d'espionatge a la qual "només hi tenen accés els estats"
Comença la compareixença del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb una hora de retard: "Un estat democràtic no escolta les converses privades dels seus adversaris".
Lluís Llach demana al Govern "mesures polítiques" davant el CatalanGate. És "qüestió de bons polítics", assegura el cantautor.
L'eurodiputada d'Esquerra Republicana Diana Riba també demana investigar d'on provenen els diners que financen les investigacions fetes amb Pegasus.
La compareixença del president Aragonès i el vicepresident Puigneró començarà d'aquí 15 minuts, segons informa el Govern.
Junts per Catalunya registra al Congrés una bateria de preguntes escrites dirigides al govern espanyol sobre el 'Catalangate'. JxCat demana explicacions i reclama a l'executiu de Pedro Sánchez que aclareixi si ha contractat els serveis de Pegasus, amb quins costos econòmics, en quines dates i quin organisme o persona ho ha fet. També demana saber si les escoltes comptaven amb autorització judicial o si eren il·legals així com els motius per fer-les. Els senadors de Junts també han registrat preguntes sobre aquesta qüestió al Senat.
Riba: "Jo he estat espiada, i això significa que han espiat els meus companys eurodiputats, amb qui m'envio missatges, correus i trucades; quan espien persones amb presumpta immunitat també s'espia tots els europeus, perquè afecta la normalitat democràtica"
Riba: "Hem d'intentar que aquestes democràcies no es tornin cada vegada més petites, i que l'espionatge no sigui una amenaça per a les nostres democràcies"
Té la paraula Diana Riba, eurodiputada d'ERC, a la comissió sobre Pegasus: "És un èxit que hàgim fet aquesta comissió sobre Pegasus, i ens haurem de centrar en dos punts importants: posar llum a totes aquestes persones que han estat espiades i quina informació tenen els governs sobre aquestes persones"
"Tant de bo els fugitius de la justícia haguessin respectat l'estat de dret com ho han fet les forces de seguretat espanyoles", manifesta Juan Ignacio Zoido des del Parlament Europeu.
Parla a la comissió d'investigació del cas Pegasus Juan Ignacio Zoido, ministre de l'Interior el 2017 durant l'etapa de Mariano Rajoy. L'actual eurodiputat del PP assegura que "els experts diuen que no hi ha evidències" per relacionar l'estat espanyol amb l'espionatge a líders independentistes catalans.
El Parlament Europeu designa la direcció del comitè que investigarà l'espionatge de Pegasus.
Retard en la compareixença que ha de fer el president de la Generalitat, Pere Aragonès, de la mà del seu vicepresident, Jordi Puigneró, i la resta del Govern. Estava previst que l'executiu català fes una valoració sobre el cas d'espionatge a les 16:25 d'aquest dimarts.
El PNB considera que són "d'extrema gravetat" les informacions sobre l'espionatge a representants polítics catalans i bascos i opina que "obliguen el govern espanyol" a aclarir-les. "Aquestes informacions, que apunten a actuacions presumptament il·legals i contràries a l'estat de dret, revesteixen una gravetat extrema i obliguen el govern espanyol a aportar de manera urgent tota la informació disponible".
"No podem seure en cap espai amb un govern que ens espia", manifesta el diputat Xavier Pellicer des del faristol de la sala de premsa del Parlament.
La CUP insta el Govern a "congelar les seves relacions amb el govern espanyol". "L'espionatge ha de tenir conseqüències clares", assegura Xavier Pellicer.
Pellicer (CUP): "El govern espanyol està ocultant la seva implicació en aquest cas, i, per tant, no som davant d'un estat democràtic i de dret. Es tracta d'una operació d'estat perquè ha començat amb el PP i ha continuat amb el PSOE"
Roda de premsa de la CUP per valorar el cas del CatalanGate. Xavier Pellicer acusa la portaveu del govern espanyol de "mentir", ja que és "evident" que l'estat espanyol està darrere d'aquest cas d'espionatge.
El cas de l'espionatge arriba a Hollywood: l'actor Mark Ruffalo assenyala que l'article de The New Yorker "exposa clarament una cultura de sociòpates de dalt a baix a l'empresa de programari espia NSO".
Alejandro Fernández, president del PP a Catalunya, ironitza sobre el fet que els independentistes portin el CatalanGate a la justícia. Sí, la mateixa justícia que ells mateixos definien com a feixista, opressora i que asseguraven que mai acatarien", ha afegit Fernández a través del seu compte de Twitter.
El líder d'HB BIldu, Arnaldo Otegi, s'ha referit al CatalanGate i l'espionatge massiu als polítics independentistes: "Ens van il·legalitzar, ens van torturar, van impedir que poguéssim presentar-nos a les eleccions, han practicat la guerra bruta i l'assassinat d'Estat. Algú se sorprèn que ens espien? És el Règim del 78 en estat pur. Subsol ètic".
La Comissió Europea ha reclamat a l'Estat que investigui els fets rere el CatalanGate. Així ha reaccionat Jordi Sánchez via Twitter.
🔴 L'independentisme portarà el CatalanGate a la Unió Europea, l'ONU i els tribunals d'Espanya, França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Luxemburg.
El diputat de Junts, Quim Jubert, recorda el cas de la investigació de la fiscalia mexicana sobre Pegasus
Elsa Artadi, que ha estat present en la roda de premsa conjunta a Brussel·les, recull part de la intervenció del president Puigdemont en una piulada.
"És evident que no hi ha diàleg.
— (((Elsa Artadi))) 🎗 (@elsa_artadi) April 19, 2022
Sí que hi ha evidències d'una violació massiva de drets fonamentals. No s'entendria que després d'aquest escàndol les coses continuessin igual, continuant confiant en un govern que forma part d'aquesta trama criminal" President @KRLS#CatalanGate pic.twitter.com/RmGdKlrDoR
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont s'abracen abans de la roda de premsa conjunta pel CatalanGate.
Unidas Podemos ha exigit als ministres d'Interior i de Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, que obrin una investigació per a esclarir els fets del CatalanGate.
Instant de la roda de premsa per l'espionatge del CatalanGate a Brussel·les
El PSC està "convençut" que el govern espanyol "treballarà per esbrinar què ha passat i per donar totes les explicacions necessàries" arran del CatalanGate. La portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero, ha admès que li preocupa l'espionatge a polítics catalans, "siguin independentistes o no": "No és una bona notícia per la democràcia". Amb tot, ha recordat que l'executiu espanyol s'ha compromès a "col·laborar al màxim amb la justícia si s'han d'investigar aquests fets". Romero ha reclamat al Govern que això no els "despisti de governar Catalunya". També ha confiat que hi hagi "la intel·ligència necessària" perquè l'espionatge no afecti la taula de diàleg entre governs.
L'expresident de la Generalitat Quim Torra ha exigit la dimissió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per l'espionatge a diversos líders independentistes mitjançant el programari israelià Pegasus. En un vídeo difós aquest dimarts, Torra ha responsabilitzat el govern espanyol d'aquest monitoratge del sobiranisme català i ha demanat al president de la Generalitat actual, Pere Aragonès, que "posi punt final a la farsa de la taula de diàleg". "El govern espanyol no ha signat cap treva amb l'independentisme. Ens han estat espiant mentre s'intentava dialogar", ha deplorat.
1/2
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) April 19, 2022
Declaració arran de l’espionatge a independentistes catalans:
Som davant d’un escàndol mundial, sense precedents. En el meu cas, se m’ha espiat essent el president de Catalunya i durant la pandèmia, en el moment més crític que ha viscut el nostre país en dècades. #CatalanGate pic.twitter.com/LZHNdumn9L
Intervenció del president Puigdemont en la roda de premsa pel Catalan Gate: "No poden fer veure que això no ha passat"
La ministra-portaveu Isabel Rodríguez assegura que el govern central "no té res a veure" amb el CatalanGate i que "no té absolutament res a ocultar" amb relació a aquest cas, com ja han fet en el passat. I ha deixat clar que estan "a disposició" de la justícia, amb la qual col·laboraran si així ho requereixen els tribunals.
Acaba la roda de premsa de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carles Riera, Elisenda Paluzie i Xavier Antich a Brussel·les pel CatalanGate.
Junqueres: "No hi ha cap projecte polític més oposat al que representa ERC que el del PSC i els socialistes".
Puigdemont, preguntat per si creu que ERC ha de trencar amb el govern espanyol: "No poden fer veure que això no ha passat. Les relacions amb Catalunya no poden seguir com fins ara, perquè tot plegat canvia molt les coses. El conjunt de l'independentisme ha d'orientar les seves accions tenint en compte aquesta realitat. Demano que això tingui conseqüències polítiques, però no em refereixo a ningú en concret".
Carles Puigdemont avança que "no hi quedarà res per querellar" davant els fets del CatalanGate.
Moment de la intervenció del president Puigdemont a la roda de premsa conjunta de l'independentisme a Brussel·les
Paluzie insisteix que des de l'ANC consideren que no es donen les condicions per una negociació amb l'Estat.
Elisenda Paluzie avança que presentaran una querella criminal des de l'ANC pels cinc membres de l'entitat afectats que formen part del llistat de 65 personalitats espiades.
"És un sistema sencer el que està corrupte, no un sol individu. Hem de aconseguir que s'assegui ja no davant els tribunals espanyols, sinó davant els europeus. És en aquests últims que ens hem acostumat a rebre un tracte d'independència", diu el president Puigdemont.
Carles Puigdemont: "Durant quatre anys i mig no he rebut mai cap trucada de l'estat espanyol ni de ningú que el representa. No crec que la rebi ara tampoc. L'únic que espero és que rendeixi comptes amb l'independentisme".
Junqueras recorda que la negociació és una eina important i que no la vol cedir a qui no se la mereix. "La negociació és una eina més de resolució de conflictes polítics i ens sembla que com més la fem servir més ens empoderem davant de la comunitat internacional".
Oriol Junqueras, sobre la relació d'ERC amb el govern espanyol: "ERC dona suport a les mesures bones pels catalans, no dona suport a cap partit concret. Recordem que tenim la força que tenim i que la farem servir en tots els àmbits, així doncs, serem exigent amb el govern espanyol i demanarem explicacions".
John-Scott Railton, investigador de Citizen Lab, matisa que els informes de les seves investigacions exigeixen el consentiment de les persones abans de poder parlar dels seus casos. Tot i això, explica que sí que s'han investigat afectats sense identitat política, com gent propera a polítics independentistes.
Amb la intervenció del president Carles Puigdemont s'obre un torn de preguntes per a la premsa assistent a l'acte i els periodistes que la segueixen a distància.
Puigdemont acaba la seva intervenció subratllant que no es pot dialogar amb l'estat espanyol: "No s'entendria que després d'aquest escàndol es seguís confiant en un govern que forma part d'aquesta trama".
Puigdemont assegura que aquesta trama criminal s'ha organitzat amb diners de fonts fosques i que ha violat drets humans "mentre s'anava dient que volia dialogar".
El president Puigdemont anuncia actes de denuncia a Barcelona i altres ciutats europees. "Notificarem el cas a les Nacions Unides i al Consell d'Europa. Presentarem una querella per espionatge massiu". Puigdemont reitera que en una Europa democràtica no hi pot haver cabuda per l'espionatge a la dissidència.
Puigdemont; "S'ha comès un crim contra nosaltres i contra tots els ciutadans europeus". El president explica que es notificarà el cas a diversos òrgans de drets humans, a més d'una querella que es presentarà a diverses instàncies i diversos països europeus.
Finalment pren la paraula el president Carles Puigdemont, el qual s'adreça a Ursula Von der Leyen i li demana que retin comptes amb Espanya.
Oriol Junqueras titlla d'il·legal i antidemocràtic l'ús de Pegasus. "Aportarem tota la informació necessària per tal que es pugui investigar".
Torn per al president d'ERC, Oriol Junqueras, que comença la seva intervenció en català però al cap d'uns instant la reprén amb francès. Junqueras subratlla que cal evitar la deriva del règim repressiu i autoritari. "Hi ha un estat membre de la UE darrera aquest espionatge il·legal. L'ús de Pegasus també s'ha fet fora d'Espanya, com a Bèlgica, Suïssa o França".
Riera (CUP) afirma que l'espionatge contra el moviment per l'autodeterminació ha estat un instrument utilitzat per l'estat espanyol per reprimir una opció majoritària a Catalunya. "Com sempre, ens comprometem a exercir l'autodeterminació com la millor opció per una democràcia plena i real a casa nostra".
Carles Riera segueix la seva intervenció en francès: "L'estat espanyol ha empresonat 9 líders polítics i activistes. Aquest mateix estat és el que ha reprimit amb violència policial i amb sancions milionàries. Pegasus també s'ha fet servir a Polònia i Hongria, però el CatalanGate va encara més lluny perquè també ha espiat representants electes"
Carles Riera segueix la seva intervenció des de Brussel·les en català i explica que un antic treballador de Pegasus ha confirmat que hi ha un compte actiu de Pegasus a l'estat espanyol. Per tot això, el dirigent de la CUP responsabilitza l'Estat "d'aquest atemptat a la democràcia".
Pren la paraula Carles Riera, de la CUP, el qual assegura ser conscient i saber molt bé que el grup NSO (Pegasus) només ven el programa als estats.
🔴 Mentrestant, a Madrid, compareix la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez: "El govern espanyol no té res a amagar, absolutament res. Col·laborarem al màxim amb la justícia amb la investigació d'aquests fets si els tribunals ho requereixen. Espanya és un estat democràtic i de ple dret. No acceptarem que es posi en qüestió la qualitat democràtica del nostre país".
Xavier Antich envia un missatge d'alerta remarcant que avui s'ha atacat els independentistes però que un altre dia li pot tocar a qualsevol altre país de la UE. "El CatalanGate és un atac i crea un precedent molt perillós per a tots els ciutadans i la societat civil europea en general".
"L'espionatge il·legal no té cabuda en un estat que es fa dir democràtic. Espanya no té límits i nosaltres ho volem deixar ben clar; mai no posaran fi a un moviment pacífic i democràtic com l'independentista. Avui al cor d'Europa alcem les nostres veus i advertim la societat europea".
El president d'Òmnium explica que s'ha vingut a Brussel·les per denunciar com un estat membre de la UE ataca la seva dissidència interna. Antich subratlla que aquest atac és contra el sistema democràtic català però també contra els valors democràtics fundadors de la Unió Europea.
Xavier Antich apunta que si s'ha espiat Òmnium vol dir que es té informació de molts ciutadans i entitats amb les que està en contacte Òmnium continuament. "Us podeu imaginar un estat de la UE que espia militants que treballen per la llengua, la cultura i els drets polítics? Això és el que passa avui en dia a Espanya".
🔴 El president de la Generalitat, Pere Aragonès, encapçalarà aquesta tarda, a les 15.30 hores, una reunió extraordinària per coordinar la resposta de l’Executiu al cas d’espionatge massiu. A la trobada hi participaran el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el secretari general d’Acció Exterior i Govern Obert, Lluís Baulenas, els departaments competents en els àmbits de seguretat, ciberseguretat, acció exterior i serveis jurídics.
Torn de paraula per al president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que explica que la seva és una de les entitats culturals més grans d'Europa i que ha estat víctima del CatalanGate. "El 1963 la dictadura de Franco va tancar Òmnium durant 4 anys, el 2017 Jordi Cuixart va ser empresonat, i avui sabem que l'entitat ha estat espiada de manera il·legal amb una eina a la qual només hi tenen accés els estats".
Paluzie recorda que l'independentisme és majoritari a Catalunya i que, tot i així, els catalans han vist els seus líders polítics a la presó i a l'exili. "Avui parlem en nom de tots aquells que han estat víctimes de Pegasus pel seu compromís amb la independència i la democràcia. Recordem que Pegasus es fa servir per donar caça a terroristes".
"Durant com a mínim cinc anys s'ha espiat la dissidència política catalana. Som aquí per denunciar-ho, com a representants de la societat civil, líders polítics, advocats i periodistes". Paluzie explica als assistents a la roda de premsa que la seva és una organització de base a favor de la independència i que alguns dels seus membres han estat empresonats.
Pren la paraula la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie que fa la seva intervenció en anglès. La dirigent independentista denuncia "el cas més gran d'espionatge il·legal a Europa i al món". Paluzie destaca que aquest espionatge s'ha produït a Espanya, un estat membre de la Unió Europea.
David Kaye es pregunta per què els estats no controlen l'ús d'aquests malwares: "Com seguirem a partir d'ara? Crec que ens cal regulació i reparacions pels afectats"
L'expert en llibertat d'expressió subratlla que no hi ha un reglament internacional suficient per limitar l'eina de programes com Pegasus. "Les persones afectades queden subjectes a aquest programari espia i no hi ha manera de reparar el dany".
Pren la paraula David Kaye, exrelator especial de l'ONU sobre la llibertat d'expressió, el qual demana una resposta de la comunitat internacional davant de programaris com aquest que vulneren tants drets com el de la privacitat o la llibertat d'expressió.
Railton assegura que no es pot atribuir a un estat en concret aquest atac però que hi ha evidències que apunten a una entitat o més dins el govern espanyol. "Hi ha un nexe sòlid amb l'Estat"
"Hi ha un programari espia que aconsegueix enviar missatges fent-se passar per la víctima", indica l'investigador de Citizen Lab.
L'investigador relata que els SMS semblaven notificacions oficials i que era gairebé impossible protegir-se del programa espia. "El programari espia és molt preocupant perquè és gairebé impossible protegir-se d'ell".
Railton explica com s'han infectat els dispositius i destaca que una de les víctimes va fer una reserva d'un vol, després va rebre un SMS amb el número de reserva de vol i això era un atac de Pegasus. Assegura que alguns missatges infecciosos es feien passar per comunicacions d'Hisenda o actualitzacions falses d'aplicacions.
L'investigador de Citizen Lab destaca que s'han agafat com a víctimes totes les persones favorables a la independència. "En el cas de Puigdemont vam trobar casos d'espionatge al seu voltant, com la parella".
"La nostra recerca va desembocar en una confirmació forense d'aquestes infaccions amb Pegasus. Vam trobar, gràcies a l'examen dels dispositius mòbils, que hi havia una infecció"
Citizen Lab explica que mínim 64 persones havien estat víctimes d'aquest malware, la majoria de l'esfera política. Pegasus permet als governs que la compren penetrar un dispositiu mòbil plenament. "Pegasus és com portar un espia a la butxaca", indica Scott Railton.
John-Scott Railton explica que Citizen Lab busca evidències a través de la revisió i la validació. En l'última dècada han fet recerca sobre Pegasus i han trobat atacs en molts dispositius catalans. El cas va començar el 2019 per una petició de Whatsapp, el qual volia entendre com s'estava atacant la intimitat de la societat civil a través dels creadors de Pegasus.
Arrenca la roda de premsa pel ciberespionatge amb Pegasus. El primer en prendre la paraula és John-Scott Railton, de The Citizen Lab.
El president de Junts, Carles Puigdemont, el president d'ERC, Oriol Junqueras, el diputat de la CUP, Carles Riera, la presidenta d'ANC, Elisenda Paluzie, i el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, prenen el seu lloc a la sala de premsa del Parlament Europeu.
"Espanya és un estat podrit", ha sentenciat el president a l'exili Carles Puigdemont a les seves xarxes socials. Com molts altres líders independentistes ha esclatat contra el CatalanGate, l'escàndol destapat pel setmanari The New Yorker i Citizen Lab que mostra l'ús del programari Pegasus per espiar bona part de la plana major de l'independentisme.
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Laura Borràs i Jordi Sànchez se saluden i conversen abans d'entrar a la sala del Parlament Europeu on faran la roda de premsa. També hi ha Xavier Antich, Elisenda Paluzie, Carles Riera i Elsa Artadi.
El secretari general adjunt del PDeCAT i alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, s'ha posat a disposició de tots els espiats a través del sistema Pegasus per si cal articular cap acció conjunta. "Jo m'hi sumaré", ha assegurat, al mateix temps que també ha reconegut que no és gens agradable saber que t'han espiat i que el cas corrobora que fa temps que l'estat espanyol no ha fet les coses bé amb els independentistes catalans.
ACN
L'advocat de Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, ha explicat aquest dimarts que el presumpte espionatge amb el programari Pegasus el va afectar durant el confinament per la pandèmia, mentre preparava recursos a la sentència de l'1-O i per aconseguir permisos penitenciaris.
"El govern espanyol ha d'aclarir si ha comprat" softwares d'espionatge, i "també ha de dur a terme una recerca exhaustiva i independent de l'ús del programa d'espionatge Pegasus contra els catalans identificats en aquesta investigació". Aquesta és la reacció de l'organització pro drets humans Amnistia Internacional, després de l'esclat del cas CatalanGate, destapat per The New Yorker i Citizen Lab.
Quan queda menys de mitja hora perquè comenci la roda de premsa unitària al Parlament Europeu sobre el CatalanGate, s'ultimen els darrers preparatius. L'ordre de les intervencions serà el següent: John-Scott Railton, de The Citizen Lab; David Kaye, exrelator especial de l'ONU; Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC; Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural; Carles Riera, diputat de la CUP; Oriol Junqueras, president d'ERC; i Carles Puigdemont, president de Junts per Catalunya.
La portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Aina Vidal, ha defensat que el ministre d'Interior "ha de donar explicacions clares" sobre si s'ha utilitzat el programari israelià Pegasus per espiar polítics independentistes i, si s'ha fet, "depurar responsabilitats".
Aquesta és la sala on compareixeran en breus els líders independentistes catalans:
John McAulay
EH Bildu demanarà al president Pedro Sánchez i als responsables de Seguretat i Intel·ligència del govern espanyol que compareguin al Congrés dels Diputats per donar explicacions "l'abans possible" sobre polítics independentistes espiats presumptament pel programari Pegasus
La presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha demanat una investigació per saber "tota la veritat" de l'espionatge a independentistes i membres del Govern. Després de les revelacions de l'entitat Citizen Lab, la líder dels comuns ha dit que les informacions sobre el 'Catalan Gate' són "molt preocupants". I diu que cal investigar-les perquè "és una qüestió de democràcia i de drets humans".
El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha demanat als ministres d'Interior i de Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, que obrin "immediatament" una investigació sobre l'espionatge a una seixantena de polítics i membres de la societat civil catalana. "Han de rodar caps si hi ha hagut il·lícits comesos des de l'estructura de l'Estat", ha afirmat Echenique aquest dimarts en roda de premsa a la cambra baixa.
Antonio Balmón (alcalde de Cornellà) descarta que el ciberespionatge a l'independentisme pugui afectar a la relació d'ERC amb el govern espanyol o a la taula de diàleg.
El vicepresident Jordi Puigneró assegura que el problema que té Espanya és que li falta "més democràcia".
El portaveu del PDeCAT, Ferran Bel, ha reclamat aquest dimarts al govern espanyol, al Congrés i a la Fiscalia que actuïn de manera efectiva per esclarir el cas d'espionatge a 65 polítics, advocats i membres de la societat civil catalana utilitzant el sistema Pegasus, que només pot ser adquirit per estats. En roda de premsa al Congrés, Bel ha emplaçat els grups a constituir també una comissió d'investigació i a la Fiscalia a ser "proactiva" perquè aquesta "és una anomalia de dimensions espectaculars" que "hauria de ser una qüestió d'estat". "Si el que es pretén és viure en un estat de dret democràtic s'ha de vetllar perquè aquesta situació no passi", ha dit.
Entre la llista d'una seixantena de noms espiats pel programa Pegasus, tot i que els investigadors de Citizen Lab apunten que podrien ser molts més, hi figura el nom de l'advocat Andreu van den Eynde. L'endemà que esclatés tota aquesta trama d'espionatge, el lletrat ha assegurat que tot i que es pensava que això no el sorprendria, ja que durant tots aquests anys havia tingut una "mena d'intuïció, un joc paranoic de dir 'ui si ens espien'", sí que ha quedat parat per la "magnitud de la tragèdia", en comprovar la gran quantitat de gent que ha resultat afectada per aquestes escoltes il·legals: "Una cosa tan grollera i tan massiva sí que m'ha sorprès", ha reconegut.
L'encara secretari general de Junts i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ha revelat com era el mètode que seguia l'atac informàtic que van rebre els líders independentistes per espiar-los a través del programa israelià Pegasus. Sànchez ha assegurat que ha patit "més de vint-i-cinc" atacs que van ser fallits, però que uns altres quatre van aconseguir entrar en el seu dispositiu mòbil.
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha advertit que "l'Estat espanyol està fora de la llei: ara, el cas de ciberespionatge més gran contra un moviment democràtic". En un missatge compartit aquest dilluns amb els seus seguidors de Twitter, el president d'Òmnium ha transmès la seva primera impressió de l'escàndol.
Aquests són els noms que completen la llista d'investigats amb Pegasus:
- Laura Borràs (presidenta del Parlament, Junts).
- Marc Solsona (exdiputat del PDeCAT al Parlament).
- Marcel Mauri (exdirigent d'Òmnium Cultural).
- Marcela Topor (periodista, esposa de Carles Puigdemont).
- Maria Cinta Cid (professora).
- Marta Pascal (secretaria general del PNC).
- Marta Rovira (secretaria general d'ERC).
- Meritxell Bonet (periodista).
- Meritxell Budó (exconsellera del Govern).
- Meritxell Serret (diputada d'ERC al Parlament).
- Míriam Nogueras (diputada de Junts al Parlament).
- Oriol Sagrera (secretari general d'Empresa i Treball, ERC).
- Pau Escrich (desenvolupador).
- Pere Aragonès (president de la Generalitat, ERC).
- Pol Cruz (Parlament Europeu).
- Roger Torrent (conseller d'Empresa i Treball, ERC).
- Sergi Sabrià (exdiputat d'ERC al Parlament, director de l’Oficina d’Estratègia i Comunicació del Govern).
- Sònia Urpí (membre de l'Assemblea Nacional Catalana).
- Xavier Vendrell (exdiputat d'ERC al Parlament).
- Xavier Vives (desenvolupador).
L'anàlisi de The Citizen Lab, que porta per títol CatalanGate i la metodologia forense de la qual ha estat avalada per Amnistia Internacional, ha determinat que durant els darrers anys el programa Pegasus ha “atacat o infectat” a Catalunya 63 persones, mentre Candiru n'ha situat com a objectiu quatre.
Les reaccions al CatalanGate no paren d'arribar a les xarxes. L'advocat Gonzalo Boye, lletrat del president Carles Puigdemont, també ha volgut dir la seva en aquest cas. Boye és un dels 65 espiats amb el programa israelià d'espionatge Pegasus. Indignat davant d'aquest cas, Boye ha reclamat: "Polítics, periodistes i advocats som els espiats... Ara no val a posar-se de perfil".
Més membres de la llista d'investigats amb el programa de ciberespionatge Pegasus:
- Elías Campo (doctor).
- Elena Jiménez (membre d'Òmnium Cultural).
- Elies Campo (exdirectiu de Telegram).
- Elisenda Paluzie (presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana).
- Elsa Artadi (candidata de Junts a l'Ajuntament de Barcelona).
- Ernest Maragall (líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona).
- Ferran Bel (diputat del PDeCAT al Congrés dels Diputats).
- Gonzalo Boye (advocat).
- Jaume Alonso Cuevillas (advocat i diputat de Junts al Parlament).
- Joan Matamala (empresari).
- Joan Ramon Casals (exdiputat de Junts al Parlament).
- Joaquim Jubert (diputat de Junts al Parlament).
- Joaquim Torra (president de la Generalitat).
- Jon Iñarritu (diputat d'EH Bildu al Congrés dels Diputats).
- Jordi Baylina (desenvolupador).
- Jordi Bosch (exdirectiu d'Òmnium Cultural).
- Jordi Domingo (membre de l'Assemblea Nacional Catalana).
- Jordi Sànchez (secretari general de Junts).
- Jordi Solé (eurodiputat d'ERC).
- Josep Costa (exvicepresident del Parlament).
- Josep Lluís Alay (director de l'oficina de Carles Puigdemont).
- Josep M. Ganyet (empresari).
- Josep Maria Jové (diputat d'ERC al Parlament).
- Josep Rius (vicepresident i portaveu de Junts).
El diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu ha considerat "obvi" que l'Estat està darrere del "espionatge polític" que ha sofert personalment i ha avançat que el seu grup demanarà la compareixença del president del Govern, Pedro Sánchez, per aclarir-ho.
Pere Aragonès, sobre l'espionatge amb Pegasus: "L'operació d'espionatge massiu contra l'independentisme català és una vergonya injustificable".
L'expresident Artur Mas creu que el CatalanGate va "més enllà" de Pedro Sánchez i reclama una resposta unitària: "Seria un error que cadascú anés pel seu compte"
Arran de les primeres revelacions sobre el suposat ús del programari de vigilància Pegasus contra periodistes, polítics, diplomàtics, advocats, empresaris, actors de la societat civil, entre d'altres, el Parlament Europeu va decidir al març establir una nova comissió per investigar l'ús de Pegasus i altres programes espia de vigilància, i determinar si el seu ús ha infringit la legislació de la Unió Europea i els drets fonamentals. El Comitè té previst presentar un informe final d'aquí a un any.
Per part d'Esquerra Republicana, també són presents a Brussel·les la diputada Meritxell Serret i la vicesecretària general de de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva, Marta Vilaret.
La reunió de la comissió europarlamentària sobre Pegasus començarà aquest dimarts a tres quarts de quatre de la tarda amb l'elecció d'un president i quatre vicepresidents. A continuació, compareixeran representants de Forbidden Stories, Citizen Lab i Amnistia Internacional per explicar les seves darreres investigacions sobre ciberespionatge
Aquests són alguns dels investigats amb el programa Pegasus:
- Alba Bosch (activista).
- Albano Dante Fachin (exdiputat del Parlament).
- Albert Batet (president del grup parlamentari de Junts).
- Albert Botran (diputat de la CUP en el Congrés dels Diputats).
- Andreu Van den Eynde (advocat).
- Anna Gabriel (exdiputada de la CUP al Parlament).
- Antoni Comín (eurodiputat de Junts).
- Arià Bayé (membre de l'Assemblea Nacional Catalana).
- Arnaldo Otegi (secretari general d'EH Bildu).
- Artur Mas (president de la Generalitat).
- Carles Riera (diputat de la CUP al Parlament).
- David Bonvehí (president del PDeCAT).
- David Fernàndez (exdiputat de la CUP al Parlament).
- David Madí (exdirigent de CDC).
- Diana Riba (eurodiputada d'ERC).
- Dolors Mas (empresària).
Hi figuren Artur Mas, l'entorn de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. També han estat objecte de ciberespionatge dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural com Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez o Marcel Mauri, a més d'una trentena de membres de JxCat, ERC i la CUP. Citizen Lab apunta que hi ha "nexes" entre aquest espionatge i "una o més entitats del govern espanyol".
Els darrers presidents de la Generalitat han estat objectiu de ciberespionatge, segons el grup d'experts en ciberseguretat Citizen Lab. L'organització ha posat al descobert el nom de 65 polítics i membres de la societat civil catalana, la gran majoria víctimes del programa Pegasus, dissenyat per la israeliana NSO per accedir a ordinadors i dispositius mòbils.
La comissió del Parlament Europeu que investiga Pegasus i altres programes d'espionatge es constitueix aquest dimarts en plena polèmica pel 'Catalan Gate'. L'endemà que el grup d'experts en ciberseguretat Citizen Lab revelés que almenys 65 polítics independentistes i membres de la societat civil catalana van ser espiats amb el programa Pegasus, la nova comissió especial de l'Eurocambra celebrarà aquesta tarda la primera trobada per escoliir president i vicepresidents, així com per escoltar experts sobre l'ús de programari espia.
El Consell de l'Advocacia Catalana (Cicac) i el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) han exigit al govern espanyol "immediates explicacions públiques" pel cas de presumpte espionatge a polítics independentistes i que també podria afectar advocats catalans.
També arriben en aquests moments a les portes del Parlament Europeu el president d'ERC, Oriol Junqueras, l'eurodiputada republicana Diana Riba, i el diputat de la CUP Carles Riera.
La delegació de Junts per Catalunya ja es troba a la seu del Parlament Europeu on aquest migdia està prevista la roda de premsa convocada per ERC, JxCat, la CUP, Òmnium Cultural i l'ANC en resposta a l'espionatge massiu a l'independentisme. Hi són presents la presidenta del Parlament, Laura Borràs, el secretari general, Jordi Sánchez, el portaveu al Parlament, Albert Batet, la portaveu al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, i la presidenta del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi. A la roda de premsa hi intervindrà el president de Junts, Carles Puigdemont
Continuen sorgint reaccions al cas d'espionatge a, com a mínim, 65 líders i personalitats independentistes amb el programa Pegasus que va esclatar ahir després d'una investigació de Citizen Lab i publicada per The New Yorker, però també a la roda de premsa en bloc de l'independentisme des de Brussel·les per denunciar aquestes ingerències. És el cas de Lluís Llach, que ha denunciat en una piulada a les xarxes socials que aquesta compareixença conjunta demostra que la unitat, ara per ara, només sap ser reactiva. "Avui tots plegats a Brussel·les? Llàstima que la unitat només sàpiga ser reactiva i mai propositiva. Feu-vos-ho mirar", ha piulat l'exdiputat de Junts pel Sí al Parlament, advertint l'independentisme.
El president del grup parlamentari d'Unidas Podemos al Congrés, Jaume Asens, ha qualificat d'insuficients les reaccions dels ministeris d'Interior i Defensa sobre el presumpte espionatge a polítics independentistes i ha reclamat "obrir una investigació per depurar responsabilitats"
L'esclat de l'escàndol pel ciberespionatge a polítics i activistes independentistes suposadament per part de l'Estat amb el software Pegasus ocupa les portades de la premsa internacional. Després de la publicació de la investigació del rotatiu nord-americà New Yorker, que inclou una seixantena de personalitats catalanes vinculades amb el procés, diversos mitjans se n'han fet ressò i han informat així els seus lectors.
Així és com Pegasus es cola als telèfons mòbils:
"Espanya és un Estat podrit", ha sentenciat el president a l'exili Carles Puigdemont a les seves xarxes socials. Com molts altres líders independentistes ha esclatat contra el CatalanGate, l'escàndol destapat pel setmanari The New Yorker i Citizen Lab que mostra l'ús del programari Pegasus per espiar a part de la plana major de l'independentisme.
L'expresident de la Generalitat Artur Mas creu que el "tema central" del CatalanGate no està a l'actual govern de Pedro Sánchez sinó que "probablement ve de bastant abans". "Crec que no és un tema només de Pedro Sánchez", ha afegit en una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio'.
Aquest divendres 29 d'abril, a les 12.00 hores, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB), tindrà lloc un acte per denunciar "l'aberrant vulneració de drets humans que suposa l'espionatge fet amb Pegasus".
L'ambaixador alemany a Espanya, Wolfgang Dold, ha afirmat que la tasca del govern espanyol és descobrir l'origen de l'espionatge. "És responsabilitat del govern espanyol aclarir el cas Pegasus", ha sentenciat a una entrevista a El Periòdico.