El servei de Rodalies de Renfe de la línia R3 està interromput entre la Molina i Puigcerdà des de dos quarts de nou de la nit d'aquest divendres a causa d'un arbre que ha caigut a les vies, segons ha informat la companyia ferroviària. La mateixa font explica que tècnics d'Adif, l'empresa que gestiona la infraestructura, s'estan desplaçant al punt de l'incident per retirar l'arbre i inspeccionar si ha causat danys a la infraestructura. Renfe gestiona un servei alternatiu per a dos trens afectats.
La secretària d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere, Ángela Rodríguez, ha criticat aquest divendres que el Jutjat Penal número 1 de Granada hagi rebutjat suspendre l'execució de la pena imposada a Juana Rivas, condemnada a presó per la sostracció dels seus dos fills menors a l'estiu de 2017, tal com la mare de Maracena va sol·licitar després de l'indult parcial que li va concedir el Govern: "És més greu encara que un jutge hagi evitat que Juana Rivas sigui posada en llibertat, en contra de l'indult i la fiscalia, malgrat totes les seves denúncies per la violència que ella i els seus fills han patit".
Espanya supera els sis milions de persones amb dosi de reforç (6.027.380): 4.661.670 de Pfizer i 1.365.710 de Moderna. De moment, aquestes dades recullen la dosi extra només de persones amb condició d'alt risc, persones que viuen en residències i majors de 70 anys, així com el reforç de Janssen.
Una avaria ha deixat sense subministrament elèctric un miler d'abonats a Girona des de quarts de vuit del vespre, segons ha informat a través de Twitter Protecció Civil. El cos d'emergències públic indica, a més, que la companyia no té, ara com ara, previsió de restabliment del servei.
El cas de Juana Rivas es complica encara més malgrat l'indult concedit pel govern espanyol. Així ho ha decidit el titular del jutjat número 1 penal de Granada, Manuel Piñar. En la interlocutòria feta pública aquest divendres, el jutge ha argumentat que posar en llibertat la mare condemnada per la sostracció dels seus fills suposaria un risc per a les criatures i el seu pare, l'italià Francesco Arcuri, després que s'hagi conegut que un dels nens va patir abusos sexuals mentre estava a càrrec de la seva mare. En el dret familiar, els jutges sempre han d'anteposar l'interès i la protecció dels menors per sobre de qualsevol altre factor. És per això que l'indult parcial concedit pel Consell de Ministres el mes passat no es farà efectiu.
El govern central ha aprovat aquest divendres una inversió de 50 milions d'euros, dels quals 7,4 aniran destinats a Catalunya, per a l'accés a l'habitatge a persones grans, amb discapacitat i en situació de dependència.
El director de la Reial Acadèmia de la Llengua (RAE), Santiago Muñoz Machado, creu que seria "extraordinari" que l'Estat espanyol hagués d'arbitrar polítiques de protecció del castellà com a remei per assegurar la vigència real a Catalunya dels preceptes constitucionals que imposen el seu coneixement.
La Conselleria de Salut del Principat d'Astúries ha informat aquest divendres que el Laboratori de Microbiologia de l'Hospital Universitari Central d'Astúries (HUCA) està estudiant dues mostres "amb sospita" de ser de la variant òmicron de la COVID-19.
El Ministeri de Sanitat notifica aquest divendres la xifra de contagis diaris més alta des del passat 12 d'agost. Concretament, Espanya ha registrat 17.012 nous casos i 60 morts en les darreres 24 hores. Aquesta tendència a l'alça dels positius detectats per coronavirus es trasllada a la resta d'indicadors, que continuen disparats.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha participat aquest divendres a la tarda en un homenatge que l'Ajuntament d'Irun ha fet al president de la Generalitat Lluís Companys, torturat i afusellat pel règim franquista el 1940. El consistori basc ha instal·lat una placa commemorativa al pont Avenida, on Companys va ser lliurat a les forces del dictador colpista.
Centenars de pares, alumnes i ciutadans s’han manifestat aquest divendres a Canet de Mar (Maresme) contra l’atac a la immersió que el Tribunal Suprem i el TSJC han efectuat imposant el 25% de castellà a les escoles. Tot i que la convocatòria inicial s’havia fet a les portes de l’escola Turó del Drac, que en les darreres setmanes ha estat objecte de polèmica pel cas de la família d’un alumne de P5 que va demanar que es fes efectiva la sentència del 25% de castellà, finalment la manifestació ha començat uns metres més avall i ha reunit també diputats d’ERC, Junts i la CUP.
El cap de l'oposició a la Paeria i primer secretari del PSC de Lleida, Fèlix Larrosa, ha instat a l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, a fer "un pas al costat" i que ERC proposi un altre lideratge per a la ciutat. Larrosa ha lamentat la falta de capacitat per arribar a acords i negociar els pressupostos per part del govern municipal dels republicans i JxCat. Pueyo ha anunciat una moció de confiança al gener després de no prosperar el projecte de pressupostos al Ple extraordinari d'aquest divendres.
Els Bombers de la Generalitat han rebut fins les cinc de la tarda d'aquest divendres 247 avisos relacionats amb els forts vents, la majoria per arbres i branques caigudes a la via pública però cap d'ells destacat i sense persones ferides. També hi ha hagut revisions i sanejaments de façanes.
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha assegurat aquest divendres que el seu govern treballarà per una Unió Europea "forta i sobirana". En el seu primer viatge a Brussel·les com a canceller, només dos dies després d'assumir el càrrec, Scholz s'ha trobat amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i amb el president del Consell Europeu, Charles Michel. En una roda de premsa conjunta amb Von der Leyen, Scholz ha dit que Alemanya ha d'assumir la seva "responsabilitat" al bloc comunitari, mentre la presidenta de la Comissió Europea ha celebrat la "gran agenda proeuropea" de l'executiu de Scholz.
L'informe de queixes lingüístiques de Plataforma per la Llengua exposa que l'any 2020 les queixes van augmentar un 80% respecte al 2019. L'any 2020 es van recollir 1.303 queixes, mentre que l'any anterior en van ser 725.
Catalunya rebrà més de cinc milions d'euros del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) per desenvolupar projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) empresarial. Segons les dades facilitades aquest divendres pel Ministeri de Ciència i Innovació, Catalunya concentrarà una quarta part de les ajudes repartides i 12 dels 44 projectes que rebran finançament al conjunt de l'Estat.
Les entitats educatives han reclamat als càrrecs polítics del Departament d'Educació de la Generalitat que assumeixin les "responsabilitats inherents al càrrec" i impulsin polítiques per garantir el "futur" de la immersió lingüística i la llengua catalana, en el marc de la manifestació a Canet de Mar.
Dins del govern espanyol, hi ha veus discrepants, com la del ministre de Consum, Alberto Garzón, que defensa que "l'espanyol no està en perill, sinó que gaudeix d'enormes privilegis davant altres llengües, no només la catalana, que s'han de protegir i preservar com a minoritàries".
En aquest context, continua la negociació per la Llei Audiovisual. Segons fonts d'ERC, en les negociacions demanen a Moncloa que obligui a totes les plataformes audiovisuals -amb seu a Espanya o no- a finançar produccions en català, també que l'Estat destini diners per al doblatge i que batalli la obligació d'incorporar la producció que ja està doblada o subtitulada en els catàlegs de les plataformes. Sigui com sigui, des de les files republicanes consideren que les negociacions, alguna cosa positiva tenen, i és que per primer cop s'està obligant al Govern espanyol a protegir el català en l'audiovisual a través de la llei.
Encara sobre la llengua, el president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha manifestat a través d'un fil de piulades que "l'actitud d'abaixar el grau d'exigència no estalvia les campanyes agressives i xenòfobes contra els parlants d'una llengua minoritzada". L'eurodiputat emplaça a defensar la llengua des de tots els àmbits on sigui possible, l'administració, els jutjats o el TEDH si cal. El líder independentista assegura que el dret a l'opció lingüística s'ha de respectar per a tothom i en aquest sentit, són els catalanoparlants els qui hi tenen més a guanyar, per la qual cosa crida a exigir el compliment de les lleis que protegeixen els drets lingüístics.