Guerra Ucraïna - Rússia, última hora de Polònia i l'OTAN | DIRECTE

Fins aquí la cobertura en directe d'ElNacional.cat sobre l'última hora de Polònia i l'OTAN, després de l'impacte de míssils a territori polonès. Si bé al principi s'apuntava a Rússia, les investigacions han descartat que l'exèrcit rus sigui l'autor de l'atac. Les informacions apunten ara a un "incident desafortunat" d'Ucraïna. 

Amb tot, recordem que el president de Polònia, Andrzej Duda, ha demanat "tranquil·litat" als ciutadans i ha descartat invocar a l'OTAN en virtut de l'article 4 — de moment.

Bèlgica s'ha sumat a la tesi que els míssils sobre Polònia poden venir de les defenses d'Ucraïna. "Segons les informacions actuals, els míssils a Polònia poden ser el resultat de les defenses ucraïneses", ha assenyalat la ministra de Defensa belga, Ludivine Dedonder.

Des del primer moment, Rússia ha negat la seva implicació en la caiguda del míssil a Polònia, territori de l'OTAN. El Ministeri de Defensa del país va titllar de "provocació deliberada" les acusacions sobre la seva implicació en l'impacte de míssils a la localitat polonesa de Przewodow.

🔴 El Ministeri d'Exteriors de Rússia ha citat l'ambaixador polonès a Moscou, segons ha informat Reuters.

Els guàrdies fronterers de Pinsk, a la regió bielorussa de Brest, han derrocat aquest dimecres un dron que es dirigia suposadament des d'Ucraïna al territori de Bielorússia, segons ha informat el Comitè Estatal de Fronteres."Els guàrdies fronterers de Pinsk han descobert a cent metres de la frontera entre Bielorússia i Ucraïna un dron que es dirigia des del costat ucraïnès al territori de la República de Bielorússia", han apuntat des de la institució en un comunicat difós en el seu canal de Telegram.

El Parlament d'Ucraïna ha aprovat aquest dimecres prorrogar la llei marcial i de la mobilització de les Forces Armades fins a febrer de 2023, segons ha informat l'agència UNIAN. La proposta ha rebut el suport d'una àmplia majoria, que ha votat a favor d'aplicar aquesta cinquena pròrroga, la tercera consecutiva en 90 dies. La llei marcial amplia el marge de maniobra de l'Exèrcit ucraïnès i permet restringir llibertats fonamentals dels ciutadans, com el dret de manifestació, apel·lant la seguretat nacional. 

A banda de l'incident a Polònia, aquest dimarts Kíiv va tornar a registrar diversos atacs aeris russos, poques hores després que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, exposés a la cimera del G20 les condicions per posar fi al conflicte rus. Diverses regions d'Ucraïna es van quedar sense subministrament elèctric a causa del llançament de míssils contra infraestructures crítiques arreu del país. Les autoritats ucraïneses estan treballant per restaurar-lo, mentre la població intenta adaptar-se a la manca de llum i calefacció.

El Consell de Defensa i Seguretat Nacional d'Ucraïna (NSDC) ha sol·licitat permís "immediat" per tal que els representants del Ministeri de defensa i els agents fronterers ucraïnesos puguin accedir al lloc on van caure els míssils a Polònia. "Estem esperant informació dels nostres socis sobre la base de la qual s'ha arribat a la conclusió que és un míssil ucraïnès de defensa aèria", ha afegit el secretari ucraïnès del Consell de Defensa, Oleksi Danilov.

El president de Polònia, Andrzej Duda, no ha trigat a respondre a la petició d'Ucraïna de participar en la investigació de l'atac amb un míssil a la localitat polonesa de Przewodów. Duda ha assegurat que tant Polònia com els Estats Units s'han de posar d'acord abans que les autoritats ucraïneses formin part d'aquesta recerca, segons ha informat Reuters. 

Per la seva part, la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, ha apuntat que tota la responsabilitat dels fets que han tingut lloc a Polònia, sigui de qui sigui el míssil, és del Kremlin. "Ja sigui defensa aèria o un míssil de Rússia, això no canvia la substància: Rússia està destruint sistemàticament la infraestructura ucraïnesa i sap molt bé els riscos que corre a la frontera polonesa. Rússia és la responsable en última instància".

El Regne Unit també s'ha mostrat disposat a ajudar a Polònia durant la investigació dels fets que van tenir lloc ahir en una localitat polonesa, situada a escassos quilòmetres de la frontera amb Ucraïna. El ministre d'Afers Exteriors britànic, James Cleverly, ha assegurat que "el Regne Unit està disposat a proporcionar qualsevol assistència pràctica o tècnica" requerida per Polònia. El responsable d'Exteriors ha explicat en un comunicat que els detalls de l'explosió encara són desconeguts i que el seu país no vol treure conclusions precipitades.

Diversos països han ofert la seva ajuda a Polònia per investigar els fets i incrementar la seva defensa. És el cas d'Alemanya que ha anunciat que podria enviar aquest dijous els seus caces Eurofighter per contribuir a vigilar l'espai aeri polonès. "Com a reacció immediata, oferirem a Polònia un reforçament de la vigilància aèria amb patrulles aèries de combat sobre el seu espai aeri, amb Eurofighters alemanys", ha explicat el portaveu del ministeri de Defensa germànic, Christian Thiels.

Després de les informacions de l'OTAN i Polònia, Ucraïna ha sol·licitat accés immediat a l'àrea on ha tingut lloc l'incident amb un míssil que ha causat dues víctimes. "Defensem un examen conjunt de l'incident amb l'aterratge del míssil a Polònia", ha escrit el secretari de Seguretat Nacional i Defensa ucraïnès, Oleksi Danilov, en una piulada. Danilov ha assegurat que les autoritats del país tenen proves que es tracta d'un míssil rus i que estan "disposats a lliurar-les". 

La ministra de Defensa del govern espanyol, Margarita Robles, ha reivindicat aquest dimecres que encara que el míssil caigut fos ucraïnès, "l'únic responsable" és Rússia, que és qui començar l'ofensiva militar sobre Ucraïna. Robles ha confirmat així que les primeres informacions de la investigació apunten que el Kremlin no és responsable de l'atac a Polònia. "No ens trobem en presència d'una agressió russa, però sí que tothom ha de tenir clar que l'únic responsable és Rússia", ha destacat.

El president de Finlàndia, Sauli Niinisto, també s'ha sumat als líders que qüestionen que el míssil que va caure a Polònia va arribar des de territori rus, encara que ha remarcat que s'ha d'investigar a fons què hi ha darrere d'aquest incident. "Hi ha suggeriments que no va volar des de territori rus", ha afirmat Niinisto en roda de premsa, on ha reconegut que prefereix "mantenir el cap fred" en un moment com aquest.

El president de Polònia, Andrzej Duda, també ha apuntat que la procedència del míssil que va caure aquest dimarts al seu país i ha causat la mort de dues persones es tracta "probablement d'un incident desafortunat". Les declaracions de Duda han arribat just abans que el govern de Polònia comuniqués als seus socis de l'OTAN que el míssil havia estat disparat per l'Exèrcit ucraïnès. El president polonès ha deixat clar que no hi ha indicis que es tractés d'un "atac intencionat contra Polònia". 

Tot i que la investigació continua oberta, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat aquest matí que no té "cap indici que fos un atac deliberat", ja que no tenen "informacions que s'estiguin preparant accions militars contra països membres de l'OTAN".  "L'incident ha estat causat probablement per míssils de defensa ucraïnesos", ha afegit, encara que ha apuntat que "no és culpa d'Ucraïna perquè és "Rússia qui continua la seva guerra il·legal".

Les autoritats d'Eslovàquia han informat que, de moment, reforcen la seguretat del seu espai aeri. El primer ministre, Eduard Heger, ha confirmat que han activat els seus "sistemes de monitoratge i drons per vigilar l'espai aeri" pel "perill que es produeixi un incident similar al de Polònia". Heger també ha reclamat posar fi a "aquest atac sense sentit contra Ucraïna" per part de Rússia.

Per la seva part, el president de Lituània, Gitanas Nauseda, ha mostrat suport a la idea d'instal·lar sistemes de defensa aèria a la frontera entre Polònia i Ucraïna, però també a tota la zona oriental de l'OTAN. "No hi ha cap dubte que Lituània donarà suport a aquesta posició i participarà activament en el debat".