Debat sobre l'amnistia al Senat, DIRECTE | Última hora de la Comissió de Comunitats Autònomes

Fins aquí la cobertura en directe d'ElNacional.cat de l'última hora del debat al Senat sobre l'amnistia, on ha intervingut aquest matí el president Pere Aragonès. Per la seva banda, el PP ha convertit la sessió en un aquelarre contra l'independentisme.

El líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha criticat aquest dijous la intervenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el Senat en defensa de l'amnistia, i ha avisat: "No ho consentirem". "Van donar un cop a la democràcia, el frenem i van ser jutjats. Pretenen ara, amb l'ajuda del PSOE, esborrar els delictes i assenyalar les víctimes. No ho consentirem", ha recalcat a Twitter. També ha replicat al president que a Espanya "ni hi ha presos polítics, ni repressió, ni persecució del separatisme."

El diputat del PP en el Congrés i cap de llista del PP per Barcelona en les últimes eleccions generals, Nacho Martín Blanco, ha assegurat que veu "una falta de respecte enorme" que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, se'n vagi del Senat després d'intervenir aquest dijous i no es quedi a escoltar als presidents autonòmics del PP. "És certament lamentable que el president de la Generalitat vulgui que se li escolti i no tingui cap tipus d'interès en escoltar el que li puguin dir sobre la qüestió de l'amnistia", ha afirmat aquest dijous en una entrevista de Ser Catalunya.

La portaveu d'ERC en el Parlament, Marta Vilalta, ha celebrat la intervenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dijous en el Senat: "Avui tocava estar, avui tocava defensar Catalunya". En una roda de premsa, Vilalta ha assegurat que Aragonès ha fet un discurs impecable de defensa de Catalunya, en les seves paraules: "De defensa dels consensos de país, amnistia per acabar amb la repressió, autodeterminació i dret a decidir."

El PP renega de l’amnistia i fa del Senat un aquelarre contra l'independentisme i Sánchez | La crònica de Jaume Vich

Acaba la comissió del Senat on els presidents autonòmics del PP i els seus senadors han carregat contra l'amnistia, mentre que Pere Aragonès ha assistit per defensar-la. El govern espanyol, per la seva banda, ha decidit no participar en la sessió. 

"Qui és el responsable de tot això? Sense dubte, el president del govern espanyol en funcions avui absent. Necessita senadors, diputats, líders autonòmics, que no han assistit avui i que no seran capaços de frenar-lo", ha expressat el senador popular Antonio Silván. I una conclusió: "És un dels dies més tristos per al Senat".

"Waterloo l'ha relegat a no ser soci preferent", diu el senador del PP Antonio Silván a Coalició Canària. I unes paraules per a ERC: "La llei i la Constitució. Així de senzill, ni amnistia, ni independència, ni referèndum. Ens ho ha preguntat i jo li responc". "L'amnistia és el perdó dels colpistes a l'Estat. Amb l'amnistia és la claudicació davant de xantatge totalitari dels independentistes", ha afegit, abans de retreure que el senador socialista Juan Espadas no ha esmentat la paraula en cap moment.

"El president ha fet història, menyspreant el Senat amb la seva fugida. (...) És la primera vegada que aquesta comissió debat afers de màxima importància territorial sense que el president doni la cara. Absoluta manca de respecte institucional als governs autonòmics, una prova més del poc que li interessa al govern en funcions les normes de la democràcia parlamentària", ha dit el senador del PP Antonio Silván.

És el torn del senador popular Antonio Silván, que ha agraït a tots els presidents autonòmics del PP per haver assistit al debat "en un moment molt important per a Espanya". "Manifesto també la tristesa de la no assistència del govern espanyol", ha dit. 

"La seva concepció d'Espanya és tan petita que només hi caben vostès i Vox. No hi ha cap representant vostre català ni basc que estigui aquí explicant quines són les seves propostes", conclou el senador socialista Juan Espadas, que acusa el PP de només voler bloquejar un govern progressista i donar ales a l'extrema dreta.

"El PSOE serà el garant de la unitat, de la pluralitat i de la constitucionalitat", ha assegurat el senador socialista Juan Espadas. També ha explicat al PP què és parlar realment d'igualtat: "Parlem d'igualtat", ha dit abans d'enumerar tot un seguit de mesures del govern espanyol que han evitat l'augment de la desigualtat i que han comptat amb el vot en contra del PP.

"Volen transparència? Les negociacions del Majestic es van televisar a TV3?", ha preguntat el senador socialista Juan Espadas, que també demana què haurien dit els populars si aquesta comissió s'hagués convocat per boicotejar la investidura d'Alberto Núñez Feijóo. "Porten molt malament el resultat de les eleccions generals", ha dit.

Té la paraula el senador socialista Juan Espadas: "No tot val. Una institució com aquesta té regles i pervertir-les té un cost de credibilitat davant dels ciutadans. Hem vist un passeig que cadascú ha vingut a donar el seu argumentari, sense escoltar-nos. Són uns privilegiats en el tema dels idiomes, no he vist ni una sola orellera. Convoquem aquesta comissió quan hi hagi govern espanyol i veuran que ningú faltarà a aquesta sala".

Intervé ara el senador d'EH Bildu Mario Zubiaga, que ha celebrat que el discurs del president Pere Aragonès ha sigut "un discurs d'Estat". "Els principals responsables de la desigualtat es presenten com a víctimes de desigualtat", ha retret als senadors i presidents autonòmics del PP.

"Volem totes les eines d'un Estat per millorar les vides de les persones. L'avenç social i l'avenç nacional van de la mà. Hem d'acabar urgentment amb el greuge que patim com a catalans i catalanes", ha insistit la senadora d'ERC Sara Bailac. Així, ha retret que no s'ha sentit ni una sola proposta dels senadors del PP per a Catalunya: "No proposen res. Ni una sola proposta i desenes de mentides".

"Els conflictes polítics s'han de resoldre fent política. Per això plantegem l'amnistia i l'autodeterminació. L'amnistia comporta posar el comptador a zero, recuperar els drets polítics que no s'haurien d'haver perdut mai. Quan diem que volem anar a l'arrel del conflicte polític vol dir que volem que la ciutadania voti sí o no en un referèndum", ha continuat la senadora d'ERC Sara Bailac.

Intervé la senadora d'ERC Sara Bailac per evidenciar "el contorsionisme dialèctic de tots els presidents del Partit Popular, que han carregat contra l'amnistia". "Es pensaven que podrien parlar de Catalunya sense Catalunya. Estem satisfets que hagin pogut escoltar de primera mà allò que el president de Catalunya ha vingut a defensar: el dret a l'autodeterminació", ha afegit, abans d'assegurar que empatitza amb el País Valencià i les illes Balears. 

"El compromís de Junts amb la independència segueix", ha assegurat el senador de Junts Josep Lluís Cleries, que ha recordat els milers de represaliats i que és per ells que l'amnistia és "imprescindible". "No és l'hora de la venjança política ni de la persecució política", ha conclòs.

Ha continuat el senador de Junts Josep Lluís Cleries: "L'1-O no va ser un delicte, ni la declaració d'independència, ni les protestes massives". És a així que ha defensat l'amnistia i la necessitat que el Congrés dels Diputats hi treballi per "reparar la injustícia a Catalunya". "Més enllà de retòriques partidistes, la desjudicialització implica que l'Estat deixi de perseguir els adversaris", ha afirmat.

"L'any 2021 va ser extrem, amb una execució pressupostària de menys del 36%", ha recordat el senador de Junts Josep Lluís Cleries, que també lamenta la manca d'execucions l'any 2022 en les inversions a Rodalies. "L'ofec sistemàtic de l'economia catalana afecta tots els catalans, votin el que votin", ha afegit. També retreu l'aplicació del 155, que va tenir "greus repercussions a l'economia catalana".

Té la paraula el senador de Junts Josep Lluís Cleries. "Avui som testimonis de la utilització partidista del Senat per part del PP. Sempre utilitzant Catalunya amb sentit partidista", ha criticat. A partir d'aquí, enumera algunes de les causes del conflicte polític com la sentència contra l'Estatut i la recollida de signatures del PP. "Catalunya és l'única comunitat que no té l'Estatut aprovat pels seus ciutadans. Després no sabem per què volem marxar", ha dit.

"Des del PNB hem defensat sempre que als problemes polítics se'ls ha de donar una solució política. Les qüestions polítiques no se solucionen judicialitzant-les, amb el 155 o processant milers de persones. Per això, al PNB el trobaran en aquells acords que serveixin per desjudicialitzar el conflicte català. Estem disposats a treballar en aquesta via, que no està prohibida per la Constitució", ha defensat la senadora del PNB María Dolores Etxano.

Parla la senadora del PNB María Dolores Etxano, que ho fa en basc —tot i que el servei d'interpretació del Senat no funciona.

És el torn del senador socialista de La Gomera Fabián Chinea. A l'inici del discurs, ha titllat la política espanyola de "surrealista". "El que val per a l'art no val per a la política. Temem que aquesta casa es converteixi en un artefacte polític. Som a temps que el Senat es converteixi en una fàbrica de metralla. Tenim feina de sobres en aquesta comissió", ha dit. 

Intervé ara el senador eivissenc d'esquerres Juanjo Ferrer, que ha retret el motiu del debat d'aquest dijous. "Hem vingut tots a llegir el nostre llibre. És un ús partidista del grup popular", ha criticat. "No vinguin ara a parlar-nos d'igualtat als eivissencs i formenterencs, el PP ens ha bloquejat aquesta possibilitat. La nostra solidaritat sempre va cap enfora, no torna. (...) No és culpa del català", ha assenyalat.

Té la paraula la senadora d'UPN Marimar Caballero, que ha criticat Pedro Sánchez per tenir l'amnistia tancada. "No hi ha dubte que el sanchisme cedirà a l'independentisme. Farà el que calgui per ser president. Tothom ho té bastant clar. El que estava fora de l'ordenament jurídic, ara s'ha tornat possible. Assistim atònits a aquest mercadeig de vots", ha dit.

La senadora ultradretana andalusa Paloma Gómez ha tornat a fer servir les víctimes d'ETA per atacar el PSOE i ha assegurat que el conflicte a Catalunya "no és polític, és judicial". "Pedro Sánchez pactarà amb el senyor que va fugir en el maleter d'un cotxe", ha continuat.

És el torn dels grups parlamentaris, que ha obert la ultradretana andalusa Paloma Gómez. "Ja ens hauria agradat trobar solidaritat quan ens van tirar pedres fa un parell d'anys o quan impedien el nostre secretari general fer un míting a Catalunya en l'última campanya", ha dit.

El senador del PP madrileny Alfonso Carlos Serrano ha acusat l'independentisme de ser "incompetent" en la seva gestió i de "fer servir l'estelada per amagar-ho". I unes paraules pels socialistes: "Van cap a un règim totalitari per mantenir-se en el poder". Per acabar, ha celebrat la reunió de Jaume Collboni i José Luis Martínez-Almeida. "No s'ha fet per l'amnistia. Tindran el poble de Madrid al davant", ha conclòs.

Finalment, parla el senador popular madrileny Alfonso Carlos Serrano, que ha criticat que molts senadors autonòmics s'hagin abstingut de participar en el debat sobre "l'amnistia a uns colpistes". "És una cosa que afecta els madrilenys", ha dit. També ha aprofitat la queixa del dèficit d'un representant de Junts per advertir Pedro Sánchez que "mai quedaran saciats". 

El senador popular gallec José Manuel Rey ha passat al castellà per recordar a Manuel Fraga, a oposar-se a l'amnistia i el referèndum i per criticar una vegada més al BNG, per haver-se mostrat contrari a l'assistència d'Alfonso Rueda al debat del Senat d'aquest dijous.

Intervé el senador popular de Galícia José Manuel Rey, que ho fa en gallec per dir que el seu president, Alfonso Rueda, ha parlat avui "d'igualtat" i que ha intentat "unir-nos". "Lamento molt escoltar l'única representant del nacionalisme gallec d'una altra Galícia, marginada en els fons europeus. En això coincidim, però marginada pel govern espanyol. És l'únic nacionalisme que no aconsegueix res de Pedro Sánchez, la seva única agenda gallega és evitar que un gallec presideixi Espanya", ha sentenciat.

El senador de Compromís Enric Morera ha demanat la paraula per respondre al popular Gerardo Camps per recordar-li que "Rita Barberà va ser abandonada pel PP". "És un fet cert, real. El PP va votar a les Corts Valencianes la renúncia de Rita Barberà", ha conclòs. I la resposta: "Quan no es tenen arguments, es recorren a altres fal·làcies". 

Torn d'un nou senador del PP, el valencià Gerardo Camps, que ha criticat als membres del govern espanyol per no assistir al debat i ha tornat a atacar al senador de Compromís per treure el tema de Rita Barberà. De fet, ha fet del discurs contra Enric Morera una cosa personal i li ha recordat que el seu partit el va marginar a les Corts Valencianes.

I un altre senador del PP, ara el càntabre Íñigo Fernández —que ha assegurat que ve a defensar la postura contrària a l'amnistia que ja es va votar en el parlament de Cantàbria. "Per què els molesta que aquest debat s'hagi celebrat? Hi haurà debats més importants que aquest durant aquesta legislatura?", ha preguntat. En aquesta línia, ha recordat que els independentistes van quedar en quarta i cinquena posició en les últimes eleccions generals a Catalunya i que per això no tenen legitimitat.

"Gairebé he caigut de la cadira quan he sentit a Pere Aragonès criticar la corrupció", ha dit el senador del PP Eloy Suárez, abans de citar un estudi de la Universitat de Göteborg que diu que Catalunya és de les regions més corruptes d'Europa —dirigint-se també a un senador del PDeCAT.

És el torn del també senador popular aragonès Eloy Suárez, que ha començat a parlar de la Corona d'Aragó: "Ha escrit grans pàgines de la història amb Catalunya, que era una part de la Corona d'Aragó". També s'ha fet el sorprès amb la intervenció de la senadora navarresa Uxue Barkos (Geroa Bai) per "minimitzar aquest debat". 

"La llibertat i la igualtat es defensa, no es ven. Això és el que està fent el PSOE, pactant amb els qui volen acabar amb la llibertat i la igualtat de tots els espanyols", ha continuat la senadora del PP María Mar Blanco —que ha afirmat que els pactes amb EH Bildu no van millorar la vida del seu germà, Miguel Ángel Blanco.

Té la paraula la senadora popular de Madrid Marimar Blanco: "Que l'esquerra no tingui respecte a les institucions és una cosa que teníem clara. Però el que ens sembla indecent és que no tinguin respecte a persones que ja no estan aquí com Rita Barberà" —en referència a la intervenció del senador de Compromís. "Ningú vol ser menys. Diguin-li al PSOE i als partits catalans", ha respost a la senadora del BNG.

Intervé Pedro Manuel Sanginés (Coalición Canaria) per criticar el govern espanyol la gestió de l'arribada de migrants a l'arxipèlag i per retreure als independentistes catalans la petició d'un referèndum a Pedro Sánchez. "No se sap quan canviarà d'opinió", dubta. També ha atacat el president espanyol per les "suposades bondats de l'amnistia" i els seus canvis de parer amb aquesta mesura. "Coalició Canaria dona suport a l'aplicació de l'article 155", ha dit.

És el torn de la nacionalista gallega María Carmen da Silva. L'inici de la seva intervenció és per criticar el president gallec, Alfonso Rueda, a qui ha acusat d'assistir al Senat a defensar "els interessos del PP" i no els de Galícia. "Hi ha una comunitat autònoma clarament beneficiada per l'Estat: Madrid. Aquesta és la igualtat que defensa Rueda", ha retret.

Intervé el senador de Compromís Enric Morera, que ha recordat al PP la seva "hipocresia" amb Rita Barberà. "He tingut la sensació que avui això no era el Senat, semblava el tribunal de la Inquisició, per tirar a la foguera aquells qui no pensin com el PP", ha criticat. I ha afegit que "això no és el debat d'investidura", alhora que ha donat les gràcies al president valencià, Carlos Mazón, per pactar amb la ultradreta i fer reaccionar als votants en les últimes eleccions generals.

Té la paraula la senadora navarresa Uxue Barkos (Geroa Bai). "La convocatòria d'aquesta comissió (sobre l'amnistia) és un excés. La majoria absoluta del PP en el Senat ha derivat en un abús. És l'única conclusió de la sessió d'aquest matí, que ha reunit gairebé tota la realitat del mapa autonòmic. I tot, amb una conclusió previsible: que el PP està en contra de l'amnistia", ha lamentat.

Es reprèn la sessió al Senat, amb la intervenció de la senadora de Más Madrid Carla Antonelli. "Em sembla un despropòsit que això s'hagi convocat només per interès del Partit Popular", ha criticat, abans de dir que tot plegat es tracta d'una "manca de respecte" a tots els senadors i recordar les comissions preventives de José María Aznar. "S'ha convocat la comissió abans que hi hagi un text sobre l'amnistia", ha retret.

El president de la Generalitat ha evitat aquest dijous la salutació oficial amb el president del Senat, i els honors entre Pere Aragonès i Pedro Rollán s’han limitat a una tímida encaixada de mans als passadissos del Senat. El popular s’ha reunit en un saló amb tots els presidents autonòmics convidats a la cambra baixa aquest dijous per convertir el Senat en un aquelarre del PP contra l’amnistia, Catalunya i el govern espanyol; i s'ha fet fotografies amb ells. Però el president de la Generalitat ha esquivat aquest gest i ha evitat una imatge en la qual aparegués en igualtat de condicions amb tots els barons del PP.

La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso ha protagonitzat el discurs més bel·ligerant en la Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat. Ayuso no ha decebut, i aquest dijous ha entonat el fragment més ultra del monòleg del PP al Senat contra l’amnistia. “Si aquesta indignitat triomfa, aviat no hi haurà espanyols, perquè quant dura una nació que es deixa trair?”, s’ha preguntat durant la seva intervenció, fixant el discurs més dur del seu partit contra una possible llei que exoneri independentistes.

El PSOE culpa el PP d’haver “parasitat” aquest dijous el Senat en el seu aquelarre contra l’amnistia, Pere Aragonès i Pedro Sánchez. Fonts de la direcció socialista valoren el monòleg dels populars a la cambra baixa com una demostració que “Alberto Núñez Feijóo ha assimilat un discurs ultra”. “Li recomanem al PP tranquil·litat, respecte institucional i que assumeixin el resultat electoral”, assenyalen des del rovell de l’ou de Ferraz, en referència a l’amarga victòria —insuficient per entrar a la Moncloa— del PP el passat 23-J.

El PP ha acusat aquest dijous Pere Aragonès d’haver actuat aquest dijous a la Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat “com a portaveu” de Pedro Sánchez. El president de la Generalitat ha fet una defensa de l’amnistia a la cambra baixa, i ha assenyalat que aquesta serà la primera pedra per acabar celebrant a Catalunya un referèndum d’autodeterminació a l’escocesa, pactat amb l’estat espanyol. Segons assenyalen fonts populars, “el PSOE ha permès” que el dirigent català posi sobre la taula les condicions que marcaran la investidura de Sánchez com a president del govern espanyol. El partit d’Alberto Núñez Feijóo lamenta, al cap i a la fi, que “no falta gaire” per escoltar el líder socialista fent una defensa d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

La sessió es reprendrà amb la intervenció de quatre senadors i posteriorment ho faran els portaveus dels grups parlamentaris.

Finalitza la intervenció de Manuel Domínguez. Se suspèn la sessió al Senat fins a les 15.30. 

"He arribat a pensar que viuen millor sent independentistes, que sent independents", ha afirmat Domínguez, en referència als "privilegis" que aconsegueixen els partits nacionalistes perifèrics, diu, reclamant a l'Estat. 

Domínguez està centrant el seu discurs en les problemàtiques que afronta actualment Canàries, pràcticament sense referències per ara a l'amnistia o l'independentisme català. Sí que ha retret que l'Estat dona més "al sorollós que a qui espera pacient i callat", i ha reclamat igualtat de tracte i solidaritat entre espanyols. 

"No tenim alta velocitat a Canàries, però tal com estan els temps, si ens posem braus potser aconseguim que ens la posin a canvi dels nostres vots", ha ironitzat Domínguez, molt més tou amb el govern espanyol en funcions de Pedro Sánchez i amb l'independentisme català que la resta de dirigents del PP. 

Juan José Imbroda finalitza el seu torn de paraula i puja a comparèixer el vicepresident canari, Manuel Domínguez. 

Imbroda té unes paraules de record al "fugat Puigdemont, que va fugir en un maleter, i ara tornarà però no per rendir comptes amb la justícia, sinó amb honors per Pedro Sánchez". Sobre Sánchez, diu, passarà a la història com el president "amb menys credibilitat". 

Imbroda diu que l'amnistia és una "qüestió aritmètica i moral", ja que el PSOE està disposat a pagar el preu moral pels vots. "Pot haver-hi major retrocés que un govern amb comunistes, filoetarres i secessionistes? Això és un govern de progrés?", es pregunta, dur amb Sánchez, el president de Melilla. 

Acaba la intervenció del president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco i puja al faristol per exercir el seu torn de paraula el president de la Melilla, Juan José Imbroda. 

L'amnistia "no és reconciliació o concòrdia", sinó una transacció mercantil, diu Mañueco: "amnistia per vots". Cosa que qualifica d'"infàmia", tot i que el govern espanyol en funcions "ho vesteixi de seda".

En l'"atac a la igualtat" veiem "insolidaritat flagrant", diu Mañueco, que assegura que propostes com "el mal anomenat pacte fiscal", que és "privilegis per suport a la investidura" i que suposen, diu, un greuge a la resta d'Espanya. "Anirem a la via judicial per evitar-ho", ha apuntat el president castellanolleonès. 

"A Espanya ningú és més que ningú, i ens preocupa l'amnistia, perquè és irreflexiva, oportunista i demagògica", ha afirmat Mañueco, ja que "anul·la el Legislador i la Justícia" i és dir que l'Estat es va equivocar en la resposta que va donar al "cop de fa sis anys". 

Mañueco lamenta la "descortesia" de Pere Aragonès per marxar després de la seva intervenció. També que no hagin assistit els presidents de comunitats autònomes espanyoles socialistes. 

Comença la seva intervenció el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. 

Acaba la intervenció de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso

Ayuso insta els "socialistes de bé, com Garcia Page" a "defensar Espanya" i es pregunta si no veuen que l'amnistia i el pacte amb l'independentisme és "una traïció". 

"Si aquesta felonia es consuma, no hi haurà espanyols, perquè quant dura una nació que es deixa trair? I quant trigaran els amnistiats en tornar a fer-ho?", s'ha preguntat Ayuso, que assegura que l'independentisme "mai tindrà suficient", perquè després demanaran "l'annexió del que diuen Països Catalans, parts d'Aragó, de França", i, diu "tot pagat amb diners de tots" i "basat en mentides". 

Ayuso lamenta l'"absència vergonyosa" de govern de Sánchez en la sessió d'aquest dijous al Senat, tot i la "traïció". I "el presidente de la Generalidad" ha vingut, diu, per a reforçar el paper d'ERC davant de Puigdemont. 

Compareix ara la presidenta de la comunitat madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. 

"Vull una Espanya en la qual Junts, Bildu i ERC no somriguin a la càmera pel que han aconseguit treure a l'Estat, per això em resigno", ha argumentat Guardiola, que finalitza així el seu torn de paraula.  

La presidenta extremenya enalteix la solidaritat entre territoris que garanteix, diu, l'actual Estat. "Vinc d'una terra que lluita pel seu futur i demanda justícia i igualtat, mentre es negocien privilegis i peatges a l'independentisme, hi ha regions que estem oblidades", ha afirmat Guardiola. 

"Si Puigdemont aixeca el dit i Pedro Sánchez es converteix un altre cop en president, quan durarà aquest govern? Dos anys?. Serien l'amnistia, l'autodeterminació una possibilitat real en una democràcia moderna?", es pregunta la presidenta extremenya.

María Guardiola lamenta que "es treballi per beneficiar una minoria corrompent l'imperi de la llei, i a més volen que mirem cap a un altre costat", critica la presidenta d'Extremadura. "Les seves mentides no ens faran callar", assevera.

Té la paraula la presidenta d'Extremadura, María Guardiola, que comença recordant que Aragonès ha dit "que si ens importés Catalunya estaríem preocupats pel mal funcionament de Rodalies a la seva terra. Just quan deia això s'espatllava el tren extremeny", denuncia.

"El referèndum seria inconstitucional, que ho demanin els independentistes pot entrar dins la seva lògica política, però el problema és que la credibilitat del president del govern en funcions a l'hora de posar límits, no existeix", protesta el president de l'Aragó.

Azcón Navarro assegura que Pedro Sánchez "s'ha saltat tots els límits amb l'únic objectiu de mantenir-se al poder i a qualsevol preu". El president aragonès apunta que aquesta denuncia no només es fa de del PP sinó que, subratlla, molts socialistes pensen el mateix.

"A mi m'importa Aragó i m'importa Espanya, així que si als socialistes els hi importés Catalunya, els hi importaria Espanya", indica Azcón que afegeix que la seva comunitat "és la que té més llaços històrics, socials i econòmics amb Catalunya". "Aragonès ha de saber que la mala educació no pot representar ni Catalunya ni els catalans", indica en relació al fet de que Aragonès no s'hagi quedat a escoltar la resta de presidents autonòmics.

Arriba el torn de paraula el president d'Aragó, Jorge Azcón Navarro, que llegeix l'article número  2 de la Constitució que parla d'Espanya "com una pàtria comuna i indivisible". El president aragonés també llegeix l'article número 1 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Intervé el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas Lara, que demana defensar Espanya i la Constitució. El president de Ceuta posa de manifest "la defensa de la igualtat de tots els espanyols i de tots els ceutins resin com resin i es diguin com es diguin".

"La Constitució només incomoda als que no se senten còmodes en la solidaritat i la justícia", conclou Mazón que assegura que Sánchez governa des de l'egoisme i per això "s'entén amb altres egoistes". El president de la Generalitat valenciana subratlla que "sempre estarà del costat del consens i serà una barrera contra la desigualtat".

Carlos Mazón acusa Pedro Sánchez de ser "suau i triar la incertesa" i li demana que no faci més mostres de debilitat. El president valencià assegura que Pedro Sánchez nega el diàleg i li demana que "respecti la llei i les institucions".

Al seu torn de paraula, la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, s'ha sumat a les crítiques dels presidents populars i ha qualificat "d'aberració política" una eventual amnistia. "És incomprensible que menys del 6% de la població, que és el que representa l'independentisme, pugui condicionar la governabilitat del nostre país", ha dit en una intervenció en la qual també ha lamentat que Pedro Sánchez estigui disposat a deixar el futur del país en mans d'ERC, Bildu i Junts. "Espanya som tots i el futur l'hem de decidir i construir entre tots", ha afirmat

Mazón assegura que el PP mai buscarà el conflicte si hi ha una oportunitat per arribar al consens i afegeix que el seu partit "sempre buscarà la igualtat". El president valencià carrega contra "el separatisme" i l'acusa de torpedinar "la convivència".

Torn de paraula pel president valencià, Carlos Mazón. "Represento la Comunitat Valenciana, una comunitat amb llengua pròpia", reivindica Mazón que insisteix en que la seva llengua "es diu valencià i no de cap altra manera".

"Si els hi concedeixen l'amnistia pensaran que el referèndum és possible", considera López Miras, al mateix temps que retreu a Pedro Sánchez i als membres del govern espanyol la seva absència a la sessió d'avui al Senat.

El president de Múrcia es posiciona contra l'independentisme: "Com puc dir jo als murcians que a Espanya es premia els que trenquen contenidors i ocupen les vies del tren?". "La llei d'amnistia obrirà un nou temps de cessions i concessions, es cedirà més finançament als catalans i això ho pagarem tots".

Pren la paraula el president de Múrcia, Fernando López Miras. "Un representant del grup parlamentari socialista de Catalunya deia el 1978, quan es va aprovar la Constitució, que la nostra Carta Mgana ens protegiria de qualsevol amenaça, era Joan Reventós, ara no donaria crèdit de l'amenaça a la sobirania, que neix precisament al si del socialisme".

Pren la paraula Gonzalo Capellán de Miguel, president de La Rioja. "Ningú es pot imaginar un projecte de país sense igualtat entre els seus habitants", explica al mateix temps que demana que "no es trenqui ni es posi en perill l'ordre constitucional que assegura l'equitat de tots els espanyols".

Tan Rueda (Galícia) com Moreno (Andalusia) han denunciat també un suposat acord entre el PSOE i les forces independentistes en matèria de finançament autonòmic. "Darrere de les cessions als partits independentistes hi ha el trencament de la igualtat en els espanyols i la consagració de ciutadans de primera i de segona", ha dit Moreno, que ha afirmat que els pressupostos "són moneda de canvi en la negociació".

Després del discurs d'Aragonès, els presidents del PP han anat denunciant, un darrere l'altre, el "tracte de favor" que el govern espanyol estaria disposat a donar a les forces independentistes per assolir un acord d'investidura. El president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, ha lamentat que el govern de Pedro Sánchez estigui disposat a "liquidar l'Espanya autonòmica" en una "subhasta" amb les forces independentistes "a canvi de càlculs a curt termini". 

La comissió de les comunitats autònomes del Senat que ha obert el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha derivat –tal com estava previst- en una allau de crítiques dels presidents del PP al mateix Aragonès, i a una hipotètica llei d'amnistia per investir Pedro Sánchez. 

 VÍDEO | Així ha estat l'entrada de Pere Aragonès a l'hemicicle:

"Un pròfug de la justícia no pot decidir qui és el president del govern espanyol, aquestes condicions no es poden assumir en cap democràcia", defensa la presidenta de Cantàbria referint-se al president a l'exili Carles Puigdemont. "L'amnistia seria el punt de partida de moltes altres consesions", considera Sáenz de Buruaga Gómez.

Al·legat de Pere Aragonès al Senat: “L’amnistia és el punt de partida i el referèndum, el destí". El president català defensa que es convoqui un referèndum “acordat i reconegut”, emmirallant-se en el model escocès

Torn de paraula per a María José Sáenz de Buruaga Gómez, presidenta de Cantàbria. "Espanya som tots i el futur l'hem de construir entre tots", comença dient la presidenta càntabra que assegura que "és incomprensible que l'independentisme condicioni la governabilitat del país i decideixi les polítiques d'Estat".

Marga Prohens admet que "els governs autonòmics defensen els seus interessos" però demana que això es faci "amb lleialtat institucional i respectant la Constitució". La presidenta balear recorda el 2017 i explica que el que va passar a Catalunya "no té cabuda a la Constitució".

VÍDEO | Així ha explicat el president d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, què significaria l'amnistia, segons ell: 

Torn de paraula per la presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, del PP. "És una gran notícia que els representants de l'Estat estiguem aquí avui per parlar, discrepar i acordar", comença explicant als presents al Senat. Prohens fa una part de la seva intervenció en català.

El president de la Generalitat, que ha estat el primer president autonòmic a intervenir i després se n'ha anat sense escoltar els altres, ha recalcat que l'amnistia és "imprescindible" per "posar fi a la causa general contra l'independentisme", per continuar amb la feina feta els últims anys i per "reconèixer l'existència d'un conflicte polític que es resoldrà a través del diàleg" i la negociació.

El president Aragonès ha segut al costat del president de la Xunta de Galícia i després d'intervenir ha abandonat el Senat.

"Espanya és un projecte comú de ciutadans que han de ser lliures i iguals", indica el president andalús que afegeix que "el prestigi d'Espanya a l'exterior sempre ve de la mà de la unitat i de l'esforç col·lectiu". És per això que defensa que Catalunya "no es mereix els privilegis que se li volen atorgar".

"L'amnistia és un retrocés en la qualitat de la democràcia i en la igualtat dels espanyols. Concedir l'amnistia als fugats i condemnats seria molt més que un indult, seria perdonar-los i, a més, demanar-los perdó", defensa Bonilla.

Torn de paraula pel president d'Andalusia, el popular Juan Manuel Moreno Bonilla. El president andalús també retreu a Aragonès que no s'hagi quedat a escoltar ja que, assegura, "jo l'he escoltat a ell amb molta atenció i respecte".

El president gallec tem pel "futur d'Espanya" i retreu al govern espanyol que les comunitats autònomes "no saben què es parla a la taula de negociació amb Catalunya" i afirma que "els hi afecta directament".

VÍDEO | Recupera aquí el discurs íntegre del president de la Generalitat al Senat:

El president gallec ha assegurat que "cap president ni representant públic pot governar contra la llei de la Constitució" i afirma que "és una equivocació pensar que el que fem a la nostra comunitat autònoma no afectarà a les altres".

VÍDEO | Pere Aragonès ha arribat al Senat sota una gran expectació de la premsa:

Ara té la paraula el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, que intervé en gallec. El dirigent del PP retreu a Aragonès que ell l'hagi escoltat quan parlava i ara el president català hagi abandonat el Senat.

Tal i com havia anunciat, el president Pere Aragonès no es queda a escoltar la resta d'interventors a la sessió al Senat i ja ha abandonat l'edifici.

"Catalunya mira endavant i farà camí", adverteix el president del Govern. Aragonès acaba el seu discurs dient que "Catalunya vol mirar endavant" i assegurant que "Catalunya votarà en un referèndum" i estarà "sempre amb la mà estesa". 

"Avui ens convoquen aquí al Senat per intentar impedir l'amnistia, s'escandalitzen per una amnistia que ha d'acabar amb la repressió", apunta Aragonès al mateix temps que retreu que "ningú es va escandalitzar amb els indults de Felipe González o de José Maria Aznar a "condemnats per corrupció".

El dirigent independentista assegura que l'amnistia "no és un punt i final, és un punt de partida que té un destí; que la ciutadania catalana voti sobre la independència". Aragonès explica que aquesta votació es vol fer "de manera acordada com el referèndum que es va fer a Escòcia".

Pere Aragonès explica que "l'amnistia és imprescindible per avançar en la resolució del conflicte polític per retornar el conflicte polític a la política i no repetir l'empresonament de ciutadans, per acabar amb els exilis forçats, les multes, les inhabilitacions, els espionatges i la persecució que pateixen ciutadans per exercir el dret a l'autodeterminació".

El president Pere Aragonès reconeix que "hi ha molts ciutadans de la resta de l'estat espanyol que coneixen, estimen i aprecien Catalunya, valoren el que som i ens estimen com són", celebra. "Catalunya no mira l'origen de la seva ciutadania, només el futur compartit que volem construir".

"L'àmplia majoria de catalans volen resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya votant en un referèndum", subratlla Aragonès que afegeix que Catalunya només "els hi interessa per les seves picabaralles".

"Si els hi importés Catalunya ens convocarien per parlar quan el Parlament aprova lleis sobre benestar i igualtat", apunta Aragonès dirigint-se al PP a qui retreu que "si els hi importés Catalunya estarien al nostre costat quan lluitem per la llengua".

Aragonès assegura que "governi qui governi sempre s'utilitza Catalunya per esgarrapar quatre vots". El president afirma que al PP, qui ha organitzat la sessió d'avui "no li interessa què passi a Catalunya perquè pensaven que podien debatre sobre Catalunya sense la presència del seu representant".

Pere Aragonès intervé en català i comença saludant tots els assistents. "He vingut aquí a defensar l'amnistia, el referèndum d'autodeterminació de Catalunya i a defensar el benestar i la prosperitat dels ciutadans", comença dient el president del Govern.

Primer li correspondria intervenir al lehendakari, com que no hi és pren la paraula Pere Aragonès.

Segons l'acordat en la reunió de la Taula i els Portaveus de la Comissió, el passat 11 d'octubre, els torns de paraula seran els següents: govern espanyol sense límit de temps; representants de les Comunitats Autònomes, 10 minuts; senadors i senadores inscrits en el registre d'oradors, 5 minuts i Portaveus dels Grups Parlamentaris, 10 minuts.

Luisa Fernanda Rudi, la presidenta de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, dona la benvinguda a tots els presidents que avui són al Senat.

Aragonès estarà sol en la defensa política, atès que no hi seran ni els tres barons del PSOE ni el lehendakari, Iñigo Urkullu, que consideren que la sessió de la Comissió General de les Comunitats Autònomes és una trampa d’Alberto Núñez Feijóo. Això sí, quan acabi el seu al·legat, el president català tocarà el dos i s'absentarà per a la resta de la sessió.

Aquest ha estat el moment en que el president Pere Aragonès ha arribat al Senat:

El PP ha aplaudit la "valentia" i "l'encert" del president del Govern, Pere Aragonès, d'anar aquest dijous a defensar l'amnistia a la comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, on els populars tenen majoria absoluta. "Lamento que vagi a parlar i no es quedi escoltar. (...) Demostra una supèrbia que és impròpia d'un dirigent polític i un demòcrata", ha explicat el vicesecretari institucional dels populars, Esteban González Pons.

El diputat del PP al Congrés Nacho Martín Blanco veu com una "falta de respecte enorme" que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, vagi a la comissió del Senat a defensar l'amnistia però no es quedi a escoltar l'opinió dels presidents autonòmics del PP. En una entrevista a Ser Catalunya, Martín Blanco ha afegit que aquesta és una "manera habitual" de fer política dels independentistes.

El coordinador general del PP, Elías Bendodo, ha criticat que els presidents autonòmics del PSOE "han optat per donar la fugida" i no anar al Senat. Bendodo ha apuntat que podien haver fet com el president català, Pere Aragonés, que anirà a donar "la cara" al Senat i explicar les seves raons per demanar l'amnistia. Per a Bendodo, el que digui Aragonès és com si ho "digués" el govern espanyol.

L'ordre del dia de la sessió estableix que no es produirà un debat creuat entre cap dels intervinents, ja que només el govern central té la potestat de contestar als presidents i als grups parlamentaris en aquesta comissió. En concret, després de la intervenció d'Aragonès prendran la paraula per un màxim de 10 minuts la resta de presidents autonòmics per ordre d'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. 

El president Pere Aragonès es reuneix amb senadors catalans a la sala Manuel Broseta del Senat a les 10 del matí.

Pere Aragonès serà l'encarregat d'obrir la Comissió del Senat per parlar sobre l'amnistia, ja que li correspon per ordre d'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. A més podrà fer-ho en català perquè aquest fòrum és un dels espais en els quals es poden utilitzar les llengües cooficials en la Cambra Alta.

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha emmarcat en la "normalitat" que el president català, Pere Aragonès, acudeixi el dijous del Senat per defensar l'amnistia i el referèndum d'autodeterminació, dos assumptes que estan en la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez. "És sa defensar les nostres idees més enllà del soroll exterior", ha dit.

Pere Aragonès ha assegurat que la seva presència serveix per no deixar l'amnistia en mans de la "dreta reaccionària" que ha "impulsat la repressió contra l'independentisme". En una piulada, el president de la Generalitat va afirmar que "defensarem on calgui l'amnistia i el dret a decidir el futur de Catalunya". 

No deixarem el debat de l'amnistia en mans de la mateixa dreta reaccionària que ha impulsat la repressió contra l'independentisme. Defensarem on calgui l'amnistia i el dret a decidir el futur de Catalunya. https://t.co/XdZy6VKvQ3

— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) October 17, 2023

La trobada ha estat convocada per parlar sobre una possible llei d'amnistia. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha indicat que servirà perquè Aragonès defensi la mesura “davant la dreta reaccionària espanyola”. “Mai deixarem cap espai buit on es parli de Catalunya, i parlar de l’amnistia és parlar de Catalunya”, defensa Plaja.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, assisteix aquest dijous a la reunió de la Comissió de comunitats autònomes del Senat—convocada pel PP, en tenir majoria absoluta a la cambra alta—, on només han confirmat assistència els caps de govern autonòmics del Partit Popular.