A situacions desesperades, mesures desesperades. El Barça està patint una de les crisis econòmiques més importants de la seva història, probablement la més gran, i ha hagut de donar oportunitats a jugadors joves que potser en altres circumstàncies no les haurien tingut.
Aquests joves són els que estan rendint millor aquesta temporada, i amb l'arribada de Xavi Hernández estan tenint molta més importància que la que tenien amb Koeman. En aquest article, els ordenem, del 10 a l'1, i us expliquem perquè i quina ha de ser la incidència d'aquests joves futbolistes en el futur del club.
Aquest lloc a la llista estava reservat per a Yusuf Demir, però el Barça té previst que marxi l'austríac perquè si juga un partit més s'haurien de pagar 10 milions de l'opció de compra obligatòria que es va pactar en el moment de la cessió. El rol de Demir l'hauria d'assumir Ilias Akhomach, atenent a les pistes que ha donat Xavi.
Originari d'Hostalets de Pierola, però d'ascendència marroquina, té una cama esquerra plena de talent i un atreviment que li poden obrir moltes portes. Té 17 anys, és extremadament jove i amb els possibles fitxatges en atac, serà difícil veure'l encara, però Xavi li va donar 45 minuts contra l'Espanyol, demostrant que sap que en Ilias hi ha un diamant per polir. Si no es desvia, el Barça té jugador per molts i molts anys.
És l'última aparició de totes. Les baixes en la posició de davanter centre de Memphis o Braithwaite, i el fluix rendiment de Luuk De Jong, han fet que Xavi miri al filial buscant solucions. I les ha trobat en un futbolista que no és un davanter centre pur, ja que de formació és extrem.
Jutglà, natural de Sant Julià de Vilatorta, a l'Osona, va abandonar el filial de l'Espanyol aquest darrer estiu quan li van tancar les portes del primer equip. Amb el Barça B, ha marcat quatre gols a la Primera RFEF, i amb el primer equip ha participat en tres partits de lliga. Minuts testimonials en l'empat a Pamplona, i dues titularitats seguides. La primera, amb gol inclòs, contra l'Elx.
La darrera, en l'últim partit de l'any al camp del Sevilla. Si el Barça reforça la davantera, hauria de tenir menys oportunitats, però ja li ha demostrat a Xavi que pot comptar amb ell si ho necessita.
El lateral esquerre del Barça és propietat exclusiva de Jordi Alba des de fa una dècada, però el club està força tranquil perquè sap que el relleu el té a casa. Alejandro Balde té penjat el cartell de successor d'Alba, i tot i que no serà gens fàcil, als seus 18 anys, ja ha participat en quatre partits de lliga i dos de la Champions League.
Falta que se'l creguin una mica més, i veurem si en el segon tram de temporada, amb el calendari més atapeït, pot gaudir de més minuts i importància a l'equip. Xavi ha demostrat que no li tremola el pols, i si veu aptituds en el lateral hispanodominicà, el farà jugar si Alba necessita descans o es lesiona.
Fa dos mesos era un desconegut per la gran majoria, però Abdessamad Ezzalzouli, conegut futbolísticament com Abde, ha entrat per la porta gran al Barça. Va debutar amb Sergi Barjuan, i Xavi li ha donat continuïtat. El Barça va pagar 2 milions d'euros aquest estiu per ell, pagant la clàusula a l'Hércules, i està demostrant perquè.
Ha jugat en els últims vuit partits de lliga, i ja s'ha estrenat marcant al camp d'Osasuna. És un jugador de carrer, amb totes les coses positives que això suposa, i se li nota quan juga. S'atreveix, busca el duel constant amb el rival, i acostuma a sortir guanyador, però si no, ho torna a intentar. És tossut com ell sol, i en aquest cas és una virtut.
Amb 16 anys va deixar La Masia per acceptar l'oferta del Manchester City, i quatre anys després va fer el camí de tornada. Després de ser una peça útil per Luis Enrique durant l'Eurocopa i jugar també els Jocs Olímpics, tornava a casa per fer parella amb un mentor com Gerard Piqué.
Ja acumula més de 1.300 minuts i l'exigència que té és altíssima, però la realitat és que té només 20 anys i ja juga amb la sang freda d'un veterà. Molt per aprendre, però Eric Garcia respira Barça pels quatre costats, i ha tornat per quedar-s'hi.
Amb l'entrada del 2022 farà els 20 anys, i ho farà amb 19 partits jugats amb el primer equip blaugrana. Pot jugar tant de pivot, quan no hi sigui Busquets, com d'interior, on pot explotar també una de les seves majors virtuts, l'arribada. Ha tancat el 2021 amb dos gols, a Pamplona i en la victòria contra l'Elx, i el 2022 hauria de servir-li per fer un salt encara més gran.
És complicat saber si serà tan bo com per deixar de ser "el fill de Fran" i l'exfutbolista del Deportivo serà "el pare de Nico", però és un futbolista que domina el tempo del joc com pocs ho fan a la seva edat. Està eclipsat pels grans talents que encapçalen aquesta llista, però en Nico, el Barça té un projecte de migcampista espectacular
L'uruguaià és un futbolista que es creix contra l'adversitat, i davant la manca de referents, s'ha erigit com un dels líders de la defensa blaugrana. Té un caràcter que contagia als seus companys la intensitat que a vegades els manca. I unes condicions físiques difícils de trobar.
És corpulent. molt ràpid i amb una gran capacitat golejadora quan s'incorpora a l'atac. No és un nouvingut, ja fa tres temporades que està en dinàmica de primer equip, però segueix tenint 22 anys, moltes coses per polir però un gran futur per davant.
Costa molt d'ordenar els tres primers, i en rànquings com aquest sempre entra en joc la subjectivitat, però tots tres enamoren per igual. Començant per Pablo Paéz Gavira, conegut com a Gavi, que als seus 17 anys, sent juvenil de segon any, és titularíssim al mig del camp del Barça i també a la selecció espanyola de Luis Enrique.
Amb Koeman entrava a comptagotes, però Luis Enrique ho va veure clar, el va posar com a titular a les semifinals i final de la Nations League contra Itàlia i França, i Xavi ha seguit apostant. Ara, vist el seu rendiment, sembla impensable que tingui 17 anys, i és que la valentia, les ganes de ser protagonista i assumir responsabilitats que té no són les d'un juvenil. I que és insultantment bo.
Gavi té el futur del Barça als seus peus, i quan tornin els dos primers d'aquesta llista les societats que es poden crear entre els tres poden fer les delícies dels culers durant tota una dècada.
La lesió que arrossega des de finals del mes de setembre fa que en algun moment la gent hagi oblidat que el Barça té a la seva plantilla el millor futbolista jove de la passada temporada, i així ho acredita el Golden Boy que ha rebut recentment.
En un cas similar al de Gavi, des de la seva arribada de Las Palmas va ser un intocable al mig del camp de Koeman, sense importar-li els 18 anys que tenia. S'associava a les mil meravelles amb Messi, però a l'Eurocopa va demostrar que no necessita de l'argentí per brillar amb llum pròpia, sent el millor jugador d'una selecció espanyola que va fregar la final. Sobreexplotat per l'acumulació de partits, el seu cos va dir prou i encara està en procés de recuperació.
El Barça fa bé de no tenir cap pressa, perquè per intentar salvar una temporada es pot posar en risc un talent generacional com el de Pedri. Quan torni, que estigui recuperat del tot, i preparat per fer gaudir tant com ho ha fet fins ara.
Com en el cas de Pedri, una lesió de llarga durada, molt més que la del canari, ha frenat la progressió meteòrica d'Ansu Fati des que comencés a despuntar encara amb Ernesto Valverde a la banqueta. Va recuperar-se i va tornar després de gairebé un any fora dels terrenys de joc. I ho va fer per la porta gran.
Només ha pogut participar en cinc partits de lliga i en dos de la Champions League, i tot i estar lluny de la plenitud física i l'explosivitat que el caracteritza, ja ha marcat quatre gols.
L'arribada de l'any nou vindrà amb el millor fitxatge possible, el retorn del nou 10 del Barça. En el seu futbol estan dipositades gran part de les esperances del Barça, i Ansu Fati ha demostrat de sobres que està preparat. Faltarà que el respectin les lesions, per tornar a gaudir del futbolista que ha de liderar una generació de talents únics a Can Barça