El Barça ha caigut contra el Reial Madrid (2-3) i ha dit adéu a la possibilitat de jugar la final de la Supercopa d'Espanya. En un Clàssic vibrant. frenètic i de moltes alternatives, l'eficàcia dels blancs s'ha acabat imposant a la pròrroga, quan el Barça dominava la possessió.
S'en poden extreure conclusions positives, com que els joves han competit fins al final contra l'equip més en forma del futbol espanyol. El Barça hi ha cregut en tot moment, tot i anar per sota del marcador durant gran part del partit, i el d'avui hauria de ser un partit de creixement per tots els joves que han de liderar el Barça del futur, però que ja ho fan en el Barça del present.
Però sempre que s'acaba perdent, cal buscar-ne els motius, i avui també hi ha jugadors assenyalats en el bàndol blaugrana.
En el primer gol hauria pogut fer més, però en la resta estava venut, i just abans del segon gol ha fet una aturada espectacular que no ha servit per evitar el gol de Benzema. No ha fet cap miracle, però no ha condemnat l'equip.
Qualsevol jugador del Madrid que passava prop seu aconseguia marxar del brasiler. Vinícius ha jugat amb ell durant tot el partit, i en el segon gol del Madrid ha fallat. S'ha precipitat pressionant Mendy, que és més ràpid que ell, i ha provocat una autopista a la seva esquena. Té el futbol al cap, però les cames no acompanyen, i és una llàstima.
[banner-AMP_0]
Pocs dies després de l'operació a la mà, ha jugat els 120 minuts i ha estat dels millors. No és fàcil contenir tot el potencial ofensiu del Madrid, i en moltes ocasions ho ha fet. Ha jugat un partit complicat, dels que li ajudaran i molt en el futur.
El central ha tirat d'experiència per mostrar-se sòlid davant la velocitat del Madrid, que buscava una vegada y una altra explotar els espais a l'esquena de la defensa blaugrana. Piqué ha començat el partit generant dubtes, però ha anat a millor i no és gens fàcil jugar els 120 minuts d'un partit tan exigent amb 34 anys.
[banner-AMP_1]
De menys a més. En la primera part hauria merescut suspendre, però entre la segona meitat i la pròrroga ha millorat molt i li ha agafat el to al partit, quan semblava que podia ser un dels forats del Barça. Ha donat la cara, però ha tornat a mostrar les seves mancances en defensa. Ha donat l'assistència del segon gol, amb una centrada precisa al cap d'Ansu Fati.
Si d'algú s'espera que doni la talla en partits com aquest és del capità, perquè ens ha acostumat a fer-ho durant tota una dècada, però Busquets avui no ha estat a l'alçada del què requeria el duel. En el primer gol, s'ha adormit i ha regalat la pilota a Benzema, i ha tingut pèrdues impròpies d'un jugador de la seva categoria.
[banner-AMP_2]
Xavi l'ha canviat al descans, i ha posat fi a un partit del tot intranscendent del neerlandès. Amb el canvi, per Pedri, Xavi ha demostrat que els seus interiors, si els té a tots disponibles, són Gavi i Pedri. Al final no sabrem quin és el De Jong bo.
En atac no ha trobat el seu lloc en el partit. No ha pogut conduir gairebé mai, i els blancs tenien la consigna clara de frenar-lo amb faltes. Però l'andalús no s'ha amagat i ha baixat al fang, treballant molt en defensa i recuperant pilotes que podien ser molt perilloses. Gavi necessita poder atacar, i el Barça necessita que Gavi ataqui.
El francès no deixa d'intentar-ho, per molt que a vegades sembli que xoca tota l'estona contra el mateix. Però aquesta valentia, i fins a cert punt inconsciència, li dona unes alternatives al Barça que només ofereix ell. La jugada del primer gol naix de les seves botes.
Ha lluitat, s'ha associat bé, descarregant de cara i sense complicar-se la vida i ha rematat absolutament tot el que passava per la seva zona. A més, s'ha ajudat de la sort per continuar amb la seva ratxa golejadora per mantenir viu el Barça al partit. Gran partit del neerlandès.
En el dia del seu debut, i després d'una llarga lesió, el nouvingut a Can Barça ha passat força desapercebut. És normal, moltes coses noves, i segur que anirà cap amunt, però no ha estat un debut per recordar.
Ha tornat el canari després d'una llarga lesió, i no s'ha notat. Ha entrat al descans, i des de la primera pilota que ha tocat s'ha vist que volia deixar la seva marca al Clàssic. El millor fitxatge d'hivern ha de ser ell.
Abde és el que és. Ho va dir ell molt bé. SI li demanen que encari, encara, i això ha fet. Avui jugant des de la dreta, s'ha obstinat en buscar la diagonal i això provocava que es quedés sense espais per l'acumulació de futbolistes. Ha tingut un parell d'ocasions clares, una de cap i un xut llunyà que s'ha fabricat ell mateix.
Ansu té àngel. Quan no estava passant res i el Barça semblava abocat a perdre als 90 minuts, ha aparegut el 10 blaugrana per empatar-ho amb un cop de cap, l'últim recurs que ens podríem imaginar. De cara a porteria té un do, perquè necessita mitja oportunitat per fer un gol. No ha aparegut massa a la pròrroga, però és que gràcies a ell el Barça ha pogut forçar-la.
Ha entrat poc abans de l'empat d'Ansu Fati, i a la pròrroga, ha passat d'interior a ser l'últim home en defensa quan el Barça jugava a la desesperada buscant els penals. És un jugador per a tot, i així l'utilitza Xavi.
Va jugar els últims minuts del partit i tota la pròrroga i gairebé no va entrar en joc. Un partit més que no passarà a la història del neerlandès.
Ha entrat quan quedaven 10 minuts i amb el marcador per sota, i gairebé no ha pogut participar. No ha deixat de córrer per pressionar la sortida del Madrid, però no ha pogut fer gran cosa més.