El Barça de Hansi Flick és un miratge d'aquell conjunt que va enamorar durant els tres primers mesos de competició. Després del mes d'octubre, tothom esperava una temporada triomfal del conjunt blaugrana. Les sensacions eren immillorables, sumant triomfs d'entitat contra rivals com el Reial Madrid (0-4) o el Bayern de Múnic (4-1). De fet, va arribar a tenir 11 punts d'avantatge respecte al segon classificat a la Lliga. Una distància que, després del pobre 5 de 18 punts que ha firmat en els darrers sis partits, ja no existeix. Però què ha canviat al Barça per veure dos equips tan diferents en tan poc temps?
Caiguda física: el Barça no ha aguantat el trepidant ritme inicial
El primer que cal destacar és que el Barça ha perdut molta frescor física. A principi de temporada, els homes de Flick volaven, tant ofensivament com defensivament. La pressió que feia l'equip era impressionant, durant els 90 minuts. Pocs equips eren capaços de sobreviure a la concentració que exigia el conjunt culer durant la totalitat dels enfrontaments. Ara, però, ja no es veu aquell equip intimidant en la recuperació, i els atacs són sempre més lents.
El Barça fa curt de fons armari, amb poca incidència de jugadors de la banqueta
Lligat amb el primer punt, cal destacar que el Barça ha fet curt quant a fons d'armari. Tot i que ha recuperat jugadors importants com Frenkie de Jong o Gavi, la realitat és que sempre que Hansi Flick ha optat per rotar el marcat onze titular, la jugada no ha sortit bé. Hi ha molta diferència entre els titulars i els suplents. Això ha fet que el tècnic alemany hagi hagut de sobrecarregar de minuts jugadors com Lamine Yamal, Lewandowski, Casadó o Iñigo Martínez, que han baixat el nivell de forma inevitable.
Relaxació en partits que haurien de ser senzills
D'altra banda, el Barça tampoc ha encarat alguns partits amb el nivell d'activació necessari per guanyar lligues. La prova més evident d'això és l'últim partit contra el Leganés, en el qual va encaixar un gol quan no havien transcorregut ni tan sols cinc minuts de partit. Contra el Betis, succeeix el contrari: un cop aconsegueixes remuntar el partit, et deixes empatar al temps de descompte. Tot plegat sense comptar alguns errors individuals imperdonables.
La davantera perd la pólvora i els registres golejadors baixen
El Barça de l'inici de temporada era un veritable vendaval ofensiu. Els quatre jugadors d'atac (Lamine Yamal, Dani Olmo, Raphinha i Lewandowski) s'havien convertit en la millor davantera d'Europa. Els seus números espantaven, tant d'efectivitat com de generació d'ocasions. Ara, però, ambdós factors han baixat: ni el Barça genera tant, ni els atacants estan transformant les ocasions que tenen. Contra el Leganés, va haver-hi una infinitat d'oportunitats per superar Dmitrovic, però cap jugador va estar encertat.
Rivals més preparats a la idea de Flick
Per últim, de forma inevitable, els rivals s'han adaptat a la innovadora idea de Hansi Flick. És obvi, quan un equip mostra una imatge tan superior com va fer el Barça a principi de curs, els seus competidors idearan un pla específic per competir contra ells. Equips com la Reial Societat, el Leganés o el Las Palmas van trobar la fórmula: defensa molt replegada i fortalesa per sortir al contracop. Amb pocs espais, l'atac barceloní s'ha encallat i els registres golejadors han caigut de forma estrepitosa.