Si l'esport femení s'ha popularitzat tant en els darrers anys és, entre altres coses, gràcies al sorgiment de referents femenins en el món de l'esport professional. Temps enrere, era impensable que un partit de futbol femení omplís el Camp Nou.
Ara bé, no només les esportistes professionals han contribuït a fer possible aquest canvi. També és cosa de les dones que, malgrat no guanyar-s'hi la vida, han trencat barreres de gènere per practicar l'esport que els agrada. Estem parlant, doncs, de dones que també han obert camí des del món de l'esport amateur, ja sigui des de l'entitat esportiva del seu poble o de la seva ciutat. Aquestes dones, però, sovint queden a l'ombra malgrat tenir una història de superació d'allò més inspiradora. És per això que a continuació t'expliquem 6 històries de superació de dones esportistes amateurs que han participat en el programa 'Dones i Esport' de la Diputació de Barcelona.
6 històries de superació de dones esportistes anònimes
1. Mari Carmen Carbó
Mari Carmen Carbó fa 12 anys que participa en el programa 'Vine a fer Esport Salut' que organitza l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat a les places i parcs de la ciutat. Es tracta d’activitats gratuïtes, sense inscripció i dinamitzades com per exemple running femení, taitxí, iniciació a la natació o marxa nòrdica.
Després de tota una vida com a mestra, va ser amb la jubilació que Carbó es va interessar per l’esport. Inicialment, eren molt poques persones, però es va fer una molt bona feina de difusió (on ella va col·laborar activament) i a poc a poc van aconseguir ser les quasi 625 persones que avui dia hi participen.
Precisament per aquesta contribució a la promoció de l’esport entre les dones, l’Ajuntament de Cornellà va atorgar l'any 2017 a la Mari Carmen el premi Dona i Esport. A la gala de lliurament del premi, al costat de molts esportistes de més renom, ella es preguntava: “què hi faig jo aquí?”. Moltes dones se’m van acostar i em van dir: “tu ets l’únic model que realment podem imitar", assenyala.
La Mari Carmen també explica que moltes dones grans troben que han passat la vida lligades a les tasques domèstiques i a la cura dels fills. És per això que, per a elles, l’esport representa una manera de sortir de casa, de tenir espais propis i de conèixer gent nova. És a dir, per a elles l'esport és una via d'alliberament.
2. Judit Sánchez.
Cada vegada més dones aprenen defensa personal com una forma de fer esport. Una d'elles és la Judit Sánchez, veïna de l'Ametlla del Vallès, que l'any 2021 es va apuntar a un curs de defensa personal impulsat per l'ajuntament vallesà.
La Judith mai no havia estat gaire esportista, però va arribar un moment de la seva vida en què la tensió acumulada de la família (és metgessa) i la feina li va passar factura. Sortosament, però, va trobar el curs, cosa que li va canviar la vida.
Segons explica, la pràctica de les arts marcials li aporta seguretat i empoderament, però sobretot representa un moment de desconnexió i d’alliberament de la tensió de la setmana. "Les dones hem de fer esport per a nosaltres mateixes, perquè sigui el nostre moment”, conclou.
3. Ramona Sanz
Temps enrere, la Ramona Sanz va ser operada de càncer de mama amb extirpació de pit i ganglis. Aquesta operació provoca limfedema: acumulació de líquid al braç per falta de drenatge. Per culpa d'aquesta acumulació, el braç s'infla i fa mal. Però hi ha maneres de reduir els efectes del limfedema. Una d'elles és la pràctica del tir amb arc per la contracció i relaxació dels músculs que implica.
Doncs bé, el Club de Tir amb Arc de Les Franqueses, sabedor dels efectes positius per a la salut del seu esport, impulsa el programa 'Fletxes per a l’esperança'. I la Ramona, que és una de les participants, no en pot estar més satisfeta.
Per a ella, el més dur no va ser el tractament oncològic, sinó la recuperació. Després de l'operació, explica, es va sentir com si no valgués res, com si no pogués fer res. En aquesta situació, practicar tir amb arc la va ajudar a sortir del pou en què es trobava. I és que no només la va ajudar físicament, sinó també mentalment. De cop, es va tornar a sentir útil, empoderada, i a més envoltada d’un grup de persones que qualifica de “meravelloses”. Ara, la Ramona diu que no pararà fins a competir.
4. Elisabet Navarlaz
L’Elisabet té 38 anys i dues filles. Ella sempre havia jugat a futbol i, des de fa un any, és jugadora i ajudant d’entrenadora del primer equip federat de noies gitanes d’Espanya, el Club Futbol Tramuntana de la Mina. És un refugi en mig d’un entorn difícil.
L’Elisabet diu que s’ha fet camí, però encara no és fàcil que les noies gitanes juguin a futbol, perquè han de vèncer molts prejudicis. No obstant això, la visibilitat que ha aconseguit l’equip els ha ajudat a superar barreres, però encara hi ha camí a recórrer.
5. Luisa Huidobro
Amb 14 mesos, just quan començava a caminar, la Luisa va patir poliomielitis, i des d’aleshores depèn d'una cadira de rodes. Això, però, mai no li ha impedit practicar a esport, ja que va jugar a bàsquet en cadira de rodes durant tota la joventut. De fet, va ser el fet d’estar embarassada, i no la cadira, el que li va impedir participar en els Jocs Paralímpics de Barcelona 92.
Ja amb dos fills, la Luisa va entrar en contacte amb la disciplina que ara practica, el ball esportiu. Juntament amb el seu marit, ha guanyat diverses vegades el campionat de Catalunya i d'Espanya de la modalitat. I, recentment, han aconseguit la tercera posició a la competició “Dutch Para Dance”, organitzada als Països Baixos.
6. Aida Cortés
L’equip de llevadores de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva ha dissenyat un programa d’activitat física a l’aigua per a les dones embarassades que ja han arribat a l’últim trimestre de gestació. Amb aquesta iniciativa es busca incrementar els parts fisiològics en detriment dels instrumentats, així com també millorar la qualitat de vida de les gestants. I l'Aida Cortés n'és una de les participants.
Gràcies a la ingravidesa i la flotabilitat es poden fer exercicis que fora de l’aigua no es podrien fer, amb menys risc de càrrega de les articulacions. I el fet d’estar a l’aigua regula la hipertèrmia (la temperatura corporal de les embarassades és superior a la normal, i amb l’esport encara més).
L’activitat va començar amb una prova pilot, però vist l’èxit van augmentar les places. Fins al moment, han passat pel programa 5 grups d’unes 20 embarassades cadascun.
La valoració que en fa l'Aida és molt positiva. De fet, per a ella és el millor moment de la setmana. Més enllà de passar una bona estona, l'Aida destaca que les millores no són només físiques (disminució de lumbàlgies i dolors en general, millora de la son i el descans, millora cardiovascular... ), sinó també psicològiques, ja que es tracta d’un espai on pot compartir experiències i preocupacions.
Les dones fem esport
El programa 'Dones i Esport' de la Diputació de Barcelona impulsa programes d’activitat física continuada per lluitar contra el sedentarisme i aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes en l'esport.
Els recursos del programa, al que poden optar tots els municipis de la demarcació, són econòmics, materials, i també tècnics. Aquests consisteixen en ajuda per a l’elaboració de dos protocols obligatoris per als municipis: el pla d’igualtat de gènere a l’activitat física i l’esport local, i el protocol per abordar violències masclistes en equipaments esportius municipals.