Instal·lat en el debat sobre si és el millor migcampista que ha defensat mai la samarreta del Barça, Andrés Iniesta és, sense cap mena de dubte, un dels futbolistes que ha generat més admiració al món del futbol. Més enllà de l'infinit talent que ha demostrat cada cop que es vestia de curt, Iniesta ha meravellat sempre per la seva impressionant senzillesa. En l'època dels futbolistes estrafolaris i extravagants, el de Fuentealbilla va canviar les regles del joc: humil i treballador, mostrant sempre una cara humana que el van catapultar cap a una carrera plena de títols, tant amb el club blaugrana com amb la selecció. Avui s'acaba una carrera de llegenda, que ja és eterna.
Andrés Iniesta, un artista crescut amb la pilota enganxada al peu
Sempre amb la pilota enganxada al peu, la carrera d'Andrés Iniesta va començar a Fuentealbilla i es va modelar a la Masia. Un nen de només 12 anys, d'un caràcter extremadament tímid, va aterrar a la residència del millor filial del món atemorit. Sense la seva família al costat, les seves primeres nits a Barcelona van ser un infern. Deixar-lo sol a més de 500 quilòmetres de casa, va ser una decisió valenta de part de la seva família, que amb el pas del temps s'ha consolidat com un èxit absolut.
Als camps de la Masia es va poder fusionar el talent del carrer que portava a la sang, amb la metodologia del club culer. El resultat? Un migcampista únic, capaç de dominar tots els aspectes del joc. Des de ben jove, va cridar l'atenció dels tècnics del Barça. Llorenç Serra Ferrer va ser l'encarregat d'apostar per ell, però qui va entreveure el seu talent per primer cop va ser Pep Guardiola, quan encara era jugador del Barça. "He vist un futbolista que sap interpretar millor el futbol que jo. Us en recordareu. Tu em retiraràs a mi, Xavi. Però aquest ens retirarà a tots dos", va explicar l'actual entrenador del Manchester City. La resta de la història ja la coneixem tots.
Guardiola va crear un interior immillorable per al millormig camp de la història
Però val la pena recordar-ho. Serra Ferrer va ser qui va decidir apostar per ell per primer cop, però qui li va donar la titularitat amb regularitat va ser Louis van Gaal, un entrenador que sempre va donar molt espai a la Masia. Amb el neerlandès a la banqueta, Andrés Iniesta va debutar al camp del Bruges l'any 2002. Ara bé, l'aventura de Van Gaal al Barça va durar poc. Rijjkaard va ser el seu successor i amb un Iniesta encara embrional, va conquerir la segona Champions de la història del club barceloní.
Tot això era l'avantsala de la millor etapa de la història del Barça. Després d'un any complicat, amb l'ocàs de Ronaldinho, el jugador que havia despertat l'equip d'una llarga letargia, Joan Laporta va decidir donar-li les claus del seu projecte a Pep Guardiola, l'home que ja coneixia tot el potencial d'Iniesta. I amb ell a la banqueta es va veure un jugador imparable. A la retina de tots els aficionats culers quedaran per sempre les seves màgiques trepitjades, el gol de Stamford Bridge, les seves passades espectaculars... El record del seu futbol serà únic i inigualable. Amb la samarreta blaugrana va alçar quatre Champions, nou Lligues, set Supercopes, sis Copes del Rei, tres Supercopes d'Europa i tres Mundials de Clubs. Uns èxits que se sumen a les dues Eurocopes i al Mundial de Sud-àfrica, on va anotar el gol decisiu.
La depressió, l'aventura al Japó i l'Extrem Orient
Però en els que havien de ser els seus millors anys (del triplet del 2009 a la nit històrica de Johannesburg), una flama dintre seu es va apagar. Just després de la mort de Dani Jarque, va entrar en un període de depressió que va explicar anys més tard. "Quan estava lluitant contra la depressió, el millor moment del dia era quan prenia les meves pastilles i me n'anava a dormir. Vaig perdre les ganes de viure. Abraçava la meva dona, però era com abraçar un coixí. No sents res", va explicar Iniesta, que va ser un dels primers futbolistes amb el valor necessari per visualitzar els problemes de salut mental.
I després de molts anys a la màxima elit, Andrés Iniesta va decidir sortir del Barça amb única cosa clara: marxar a un equip on no pogués enfrontar-se al club dels seus amors. Per aquest motiu, la seva decisió va ser fitxar pel Vissel Kobe, on va romandre durant cinc anys, durant els quals es va guanyar també l'estima d'aquest singular país. Després de la seva etapa al Japó, va decidir continuar jugant al futbol als Emirats Àrabs Units. El seu amor per la pilota és d'aquells que no s'acabarà mai. Iniesta deixa el futbol professional, però mai abandonarà la pilota. Ara tocarà estar atents a quin serà el seu següent pas. "El juego continúa".