Si a començaments d'estiu Joan Laporta assegurava que el FC Barcelona estava sortint del túnel, que el club aviat tornaria a la regla de l'1x1 i que era en disposició d'afrontar els fitxatges necessaris, la realitat està sent molt diferent. Un any més, i ja en van tres de consecutius, l'entitat no té una estructura econòmica sòlida per consolidar una plantilla en condicions.
La primera gran decepció va ser el fitxatge fallit de Nico Williams. L'Athletic Club va demanar la totalitat de la seva clàusula (58 milions d'euros). Una quantitat que el Barça no podia pagar de cop si volia mantenir cert espai en la massa salarial. Quants menys diners hi hagin al pressupost anual, més petit és el marge. Mentre que el futbolista, que acceptava les condicions a la baixa que li van proposar des de la ciutat comtal, va exigir garanties de ser inscrit abans de l'inici de les competicions oficials. Un altre escull que el Barça no va poder superar. El resultat, Nico va decidir quedar-se en el Athletic, almenys, un any més.
El Barça crema opcions per reforçar l'extrem esquerre
El pla B, Luis Díaz, tampoc no va sortir bé. El Liverpool va exigir 75 milions d'euros per deixar-lo sortir. Una quantitat que el Barça no es podia permetre si, a més, havia de cobrir les pretensions econòmiques del futbolista. La mateiza tesitura que en el cas de Nico.
Ara el Barça es planteja unes altres dues opcions. La més desitjada és la de Rafael Leao. Tanmateix, aquesta operació tampoc no tindrà bon final. El jugador, amb una clàusula de 175 milions d'euros, té contracte fins a 2028. El Milan, necessitat de diners, hauria acceptat rebaixar les seves pretensions a 80 'quilos'. Però aquesta xifra continua sent prohibitiva per al Barça. Fins i tot s'ha plantejat incloure algun jugador en l'operació, però els futbolistes que podrien entrar no interessen al club italià.
Així les coses, als blaugrana només els queda l'última opció. Estem parlant de Federico Chiesa, actualment l'única opció factible per als culers. Un fitxatge que, a dir veritat, genera certs dubtes, tenint en compte a la lesió que va patir al genoll. No obstant això, és l'única a què pot aspirar l'entitat catalana. Sense perdre del tot de vista Leao, Chiesa és la via en què el Barça està invertint més esforços per completar el trident d'Hansi Flick.
Sobre el paper, Chiesa és l'única opció possible en aquest mercat
Una operació que, si tot va bé, s'adaptarà a les capacitats econòmiques del Barça. La Juventus de Torí reclama 15 milions d'euros, encara que estan disposats a rebaixar les seves pretensions. Al cap i a la fi, Chiesa acaba contracte el 2025, amb la qual cosa al gener podrà negociar amb qui vulgui com a agent lliure, i tampoc no compta per a Thiago Motta. Mentre que el futbolista també acceptaria una rebaixa salarial respecte als 6 milions que cobra actualment, ficant una part del seu sou en variables.
Com dèiem, el Barça continua pendent de Leao. En el club no perden l'esperança que hi hagi algun canvi d'última hora. Però saben que, si volen evitar un nou ridícul i no arriscar-se a quedar-se sense extrem, no poden treure el peu de l'accelerador per Chiesa. En el dia d'avui és l'única opció factible.