La Sra. Ada Colau Ballano, Alcaldessa de l’Ajuntament de Barcelona, vol expressar la seva total discrepància enfront de les informacions aparegudes al diari digital ElNacional.cat, a la notícia  publicada el 30 de març de 2021 titulada “Colau va renunciar que Barcelona acollís el Tour de França”. La informació facilitada a la notícia als lectors del diari conté informació errònia, falsa i/o inexacte, i per tant, procedim a exercir el nostre dret de rectificació que està avalat per les següents dades i fets:

En el mandat de Jordi Hereu (2006-2011) es va organitzar l’arribada del Tour a Barcelona després de 44 anys d’absència, el 9 de juliol en una etapa des de Girona. L’èxit popular de la jornada va animar als responsables del Consistori a incrementar la demanda d’un inici de carrera, que es va negociar i va deixar apunt la signatura. Va ser a inicis del 2011 i per al Tour 2014. No obstant això, aquest acord del 2011 no es va arribar a signar per respecte a la imminència de les eleccions i per a no hipotecar els candidats davant d’un possible canvi de color polític en l’alcaldia. Al 2011 va ser nomenat alcalde el Sr. Xavier Trias i és llavors quan Barcelona renuncia a signar l’acord amb el Tour de França.

Aquesta notícia es publica en substitució de la publicada el dia 30 de març de 2021

Colau va renunciar que Barcelona acollís el Tour de França

El Tour de França, la prova ciclista més important de totes, estava treballant de valent per fer la seva sortida des de Barcelona. L'organització i l'administració barcelonina tenien un acord molt avançat, però amb l'arribada d'Ada Colau a l'Ajuntament es va acabar l'assumpte.

Ho assegura el director del Tour

Així ho ha assegurat Christian Prudhomme, periodista televisiu que des del 2007 és el director del Tour de França en una entrevista amb el diari El País. Prudhomme no fa referència directa a Colau, però per les seves paraules queda clara quina va ser la seva postura.

Tadej Pogacar public tour de frança efe

Aficionats i ciclistes durant una etapa del Tour / EFE

"Teníem moltes candidatures, del Regne Unit, d'Itàlia. Fa 10 anys, havíem pensat una sortida de Barcelona. Va arribar una etapa allà i ho vam parlar amb els responsables de la ciutat, però van canviar els dirigents i els nous no tenien aquest interès. Depenem molt dels polítics, que canvien cada quatre anys. Amb Barcelona havíem avançat molt, però després es va acabar", ha comentat el director del Tour.

L'any 2009 es va organitzar una arribada Girona-Barcelona del Tour, el 9 de juliol, i l'endemà Barcelona-Andorra. També la prova ciclista va fer escala a la capital catalana el 1957 i el 1965.

Després d'aquestes tres dates, l'organització treballava amb la potent idea de començar la cursa des de Barcelona. La iniciativa del 2009 va ser liderada per l'alcalde Jordi Hereu i després el seu successor, Xavier Trias, va mantenir i consolidar els contactes amb el Tour, segons ha informat La Vanguardia.

La feina encara no s'havia finalitzat i l'alcaldia de Colau havia de ser qui confirmés aquesta fita. El seu govern va preferir apostar per activitats esportives ciutadanes i no per esdeveniments esportius d'àmbit mundial.

Altres ciutats sí que s'han interessat per fer el tret de sortida del Tour de França. Aquest 2021, començarà a Brest, a la Bretanya francesa; el 2022, des de Copenhaguen; i el 2023 serà des de Bilbao. "Vaig venir per primera vegada a Bilbao el 2016, convidat pel meu amic Javier Guillén a la Vuelta. Em van recordar que volien el Tour a Euskadi. La candidatura tenia 25 anys! La primera petició a Jean Marie Leblanc era de 1996, per al Tour de 2000. Quan jo era director adjunt, van enviar una carta a ASO en la qual demanaven ser el 2013: durant aquests 25 anys, el govern basc, Biscaia i Bilbao han demanat constantment que arribés el Tour. Jo no era conscient. És un cas únic. Hauríem d'haver vingut fa molt", ha reconegut Prudhomme.

 

Imatge principal: Colau durant la presentació de l'Open Banc Sabadell / Sergi Alcàzar