La FIFA i la UEFA poden vetar a clubs i futbolistes que participin en una futura Superlliga europea, segons Athanasios Rantos, advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Rantos va donar a conèixer aquest dijous les seves conclusions sobre la polèmica generada per la hipotètica creació de la Superlliga. El seu dictamen no vincula el TJUE, però proposa una solució jurídica a aquest assumpte, sobre el qual el Tribunal dictarà sentència. Dotze dels millors clubs de futbol d'Europa van anunciar l'abril de 2021 el projecte de la Superlliga (els espanyols Reial Madrid, FC Barcelona i Atlètic de Madrid; els italians Milan, Inter i Juventus, i els britànics Manchester United, Liverpool, Tottenham, Arsenal, Manchester City i Chelsea), que seria la primera competició europea de futbol al marge de la UEFA.
Després, la UEFA i la FIFA van fer una declaració en la que es negaven a reconèixer la nova entitat (European Super League Company) i van advertir que els jugadors i els clubs que participessin en la Superlliga serien expulsats de les seves competicions. La UEFA i la FIFA són els organismes directius del futbol europeu i mundial, respectivament. Conforme als seus estatuts, tenen el monopoli per autoritzar i organitzar competicions internacionals de futbol professional a Europa. L'European Super League Company (ESLC) és una societat de Dret espanyol integrada per clubs de futbol europeus el projecte dels quals consisteix a organitzar la Superlliga com a primera competició europea anual de futbol tancada o semioberta, que existiria al marge de la UEFA. Els seus clubs continuarien participant en les competicions de futbol organitzades per les federacions nacionals de futbol i per la UEFA i la FIFA.
Tanmateix, l'ESLC va recórrer davant del Jutjat del Mercantil número 17 de Madrid en al·legar que la conducta de la UEFA i de la FIFA era contrària a la competència i que violava el Dret de la UE en matèria de competència i en relació amb les llibertats fonamentals. Aquest Jutjat va sol·licitar al TJUE que es pronunciï sobre aquest assumpte, concretament que examini si els estatuts de la FIFA i de la UEFA podrien utilitzar-se per minar qualsevol iniciativa privada que pogués fer-los la competència en el camp de l'organització de competicions futbolístiques.
Conclusions
L'advocat general Rantos proposa algunes conclusions al Tribunal de Justícia de la UE. Així, indica que "les normes de la FIFA i de la UEFA que supediten qualsevol nova competició a una autorització prèvia són compatibles amb el Dret de la Unió en matèria de competència". Per tant, els efectes restrictius derivats del sistema d'autorització prèvia a la Superlliga són "inherents i proporcionats" perquè la UEFA i la FIFA aconsegueixin els seus "objectius legítims". Rantos apunta que les normes de la UE en matèria de competència no prohibeixen a la FIFA, a la UEFA, a les seves federacions membre o a les seves lligues nacionals amenaçar amb sancions els clubs afiliats a aquestes federacions en cas que aquests participin en la Superlliga.
Afegeix que les llibertats fonamentals reconegudes pel Dret de la Unió no s'oposen als estatuts de la FIFA i la UEFA, que preveuen que la creació d'una nova competició paneuropea de futbol entre clubs quedi sotmesa a un sistema d'autorització prèvia. "Si bé l'European Super League Company té llibertat per crear la seva pròpia competició de futbol independent fora de l'ecosistema de la UEFA i de la FIFA, no pot, a més de crear aquesta competició, continuar participant en les competicions de futbol organitzades per la FIFA i la UEFA sense l'autorització prèvia d'aquestes federacions," recalca Rantos.
D'aquesta forma, Rantos recolza el model actual del futbol europeu basat en una estructura piramidal en la base del qual se situa l'esport aficionat i que té el seu cim en l'esport professional. A més, el sistema de governança del futbol a Europa té entre els seus objectius principals promoure competicions obertes, a les quals es pugui accedir gràcies a un sistema transparent en el qual els ascensos i descensos de categoria mantinguin un equilibri competitiu i afavoreixin el mèrit esportiu.