Tenia un timbre de veu suau, gairebé de nen, i també d'adult que semblava mesurar delicadament el que deia per no pretendre ofendre ningú o per no ser malinterpretat. Parlava pausadament, fet que com a periodista agraïa perquè no se m'escapava ni una sola paraula del seu missatge. Mai no vaig sentir ningú del gremi dir-li pel nom (Agustí) o pel cognom (Montal) com ha passat en els últims temps en què la distància entre els presidents i els periodistes ha desaparegut, mentre que ha crescut un excés de confiança.
Ell sempre va ser el Senyor Montal.
Aquest senyor, alt, fort, podia semblar dèbil en algun moment de la història del barcelonisme. La seva gestió econòmica va ser durament criticada perquè va deixar el club endeutat, però es va atrevir a comprar Johan Cruyff, Johan Neeskens i fins i tot Cholo Sotil. No va deixar grans resultats esportius, però en la ment de tots els culers perdurarà tota la vida el 0-5 del Bernabeu.
De la gestió d'Agustí Montal en quedarà subratllada en la història la seva plena identificació catalana en temps realment difícils per fer política i reclamar llibertats i drets. Restarà a la història com un dels grans presidents del Barça, a l'altura de Gamper i de l'afusellat Josep Sunyol.
Amb Montal, el Barça i tota la seva massa social van viure la temporada 1973-74 una felicitat indescriptible tant en el terreny de joc com a fora d'ell.
Amb Montal es va enfortir el lema, encunyat per Narcís de Carreras, que "el Barça és més que un club". Amb ell, el Camp Nou va començar a vestir-se de senyeres, preparades a la seva pròpia fàbrica o en la d'altres membres de la seva directiva, grans empresaris del món tèxtil, per assistir a la primera aparició pública de l'expresident de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas.
També amb el president Montal es va estrenar el marcador electrònic i la megafonia en català, que calia traduir al castellà per als comissaris polítics.
En la seva època també va ser estrenat l'actual himne, cantat amb orgull pels barcelonistes de qualsevol part del món.
Amb Montal va arribar Marinus Michels, un dels artífexs de la "taronja mecànica". I amb ell, Johan Cruyff, el líder d'un equip que portava catorze anys sense guanyar una Lliga, i que va aconseguir un inoblidable i immortal 0-5 sobre el Reial Madrid al Santiago Bernabeu en persona.
Coincidències de la vida, dos dies abans del primer aniversari de la mort de Johan Cruyff, Agustí Montal, el senyor Montal, aquest senyor que no aixecava la veu, el president que va contractar l'holandès, ha dit adéu als seus 82 anys.