Aleix Garcia (Ulldecona, 1997) està vivint una de les seves millors temporades com a professional. Amb només 21 anys, el migcampista del Manchester City cedit al Girona és una peça de molt de pes per Eusebio Sacristán, amb qui està gaudint de molts minuts. La temporada passada, sota les ordres de Pablo Machín, el català va passar-ho malament, però ara, gràcies a l'estil alegre del tècnic val·lisoletà, s'ha aconseguit fer un lloc a l'onze blanc-i-vermell. Tant, que en el darrer partit de Lliga contra l'Espanyol va ser titular i va aconseguir l'assistència del segon gol a Stuani. 

Aleix es mulla i parla sobre el polèmic derbi català, sobre Machín i sobre Pep Guardiola, l'entrenador que el rebrà amb els braços oberts un cop hagi acabat de madurar a Montilivi.  

Vau derrotar l'Espanyol al seu estadi, on fins ara no hi havia guanyat ningú. Quina va ser la fórmula?

Seguir el plantejament d'Eusebio. El vam aprofitar al màxim i vam tenir la sort que Stuani va estar espectacular de cara a porteria. L'equip va saber patir i aguantar el resultat, i al final ens vam poder endur els tres punts.

El postpartit s'ha escalfat bastant. Perquè creus que ha fet tant mal la vostra victòria?

Admiro l’Espanyol, el futbol que fan i els hi dono l’enhorabona, però potser es pensaven que era impossible que el Girona guanyés al seu camp. Som un equip que fa poc temps que és a Primera Divisió, i encara que ja els vam guanyar la temporada passada, potser aquest cop els hi vam trastocar els plans.

Potser l'Espanyol es pensava que era impossible que guanyéssim

Dídac Vilà i David López han acusat Stuani d'antiesportiu...

Si la jugada d’Stuani hagués estat una agressió, l’haurien expulsat amb el VAR. No creiem que sigui un jugador brut ni molt menys.

Els hi esteu discutint la condició de segon equip de Catalunya?

No sé si els hi discutim, però només estem a punt d’ells i sí, estem lluitant per ser el segon equip de Catalunya.

Tal com està la Lliga, el Girona té dret en somiar en alguna cosa més a banda de la salvació?

Nosaltres hem de pensar en la salvació, que és l’objectiu primordial. Si podem aspirar a més ho farem, tant de bo puguem entrar a Europa. És difícil perquè tot i que els grans no estan en el seu millor moment, la temporada és molt exigent. Intentarem salvar-nos tan aviat com puguem.

La temporada passada vas sumar 8 titularitats i en aquesta ja en portes 7. A què creus que es deu aquest fet?

A l’estil de joc d’Eusebio, que potser em beneficia, i al fet que he respost al camp. El curs passat vaig jugar molt poc i vaig patir bastant. 

En l'àmbit personal, quina diferència hi ha entre Pablo Machín i Eusebio?

Amb Pablo Machín tenia bona relació. Ell decidia qui jugava i jo potser pensava una altra cosa, però la relació que tenia amb ell no era dolenta. Amb Eusebio la relació és molt bona.

A principi de temporada Eusebio va intentar consolidar el 4-3-3 però finalment va aposar pel 5-2-3. Creus que el primer sistema t'hagués beneficat més?

Els migcentres lluitem per un lloc i potser amb 4-3-3 tenim més opcions, però ell m’ha donat l’oportunitat i jo l’he aprofitat. Espero que segueixi així.

Et veus un tercer any a Girona?

Jo ara només penso en fer-ho el millor possible aquí. El Girona es mereix estar a primera un altre any i no penso en el futur. Estic jugant, gaudeixo i sóc feliç aquí. El que hagi de passar ja passarà.

En què s’assemblen Eusebio i Guardiola?

En el sentit que sempre volen jugar la pilota. Tenen en comú la manera com veuen el futbol: volen tenir la possessió i ser agressius amb la pressió.

Guardiola i Eusebio volen jugar la pilota, tenir la possessió i ser agressius amb la pressió

Sents que el City s'interessa per tu, al llarg de la temporada?

Sí, i ho demostra el fet que diumenge passat Txiqui Begiristain era a l’RCDE Stadium, per exemple.

Et veus capacitat per formar part d'una plantilla de primer nivell com la del City, la temporada que ve?

Jo confio molt en mi. Ara el primordial és fer-ho el millor possible a Girona, però sí que m’hi veig. Puc aportar coses a la manera com Guardiola juga al futbol i intentaré fer-me un lloc.

Ets una d'aquelles perles que va marxar al futbol anglès sent molt jove. Què t’oferia el City que no et donés el Vila-real?

Marxar quan tens 16 anys potser és massa precipitat, però en aquell moment jo ja en tenia 18. Vaig esperar i crec que va ser un bon moment. Confiava en el meu futbol i vaig voler passar a jugar a un equip més gran. Allà, del filial vaig passar al primer equip en un any, i al cap i a la fi, el que busques és viure experiències com aquesta. 

Al vestidor del Girona es parla de la situació del país?

Evidentment, el que passa a la societat es comenta, però són coses en les quals no podem entrar.

Entens les crítiques cap als esportistes que es posicionen políticament?

Sabem que als futbolistes, per sort o per desgràcia, ens mira molta gent. Dins del vestidor parlem sobre diversos temes, però si algú es mullés hi hauria polèmica i no volem que repercuteixi.