El francès Anthony Turgis guanya la novena etapa del Tour de França en un dia molt diferent del d’ahir. La poca intensitat que hem vist en les darreres jornades ha desaparegut, per fi, en una etapa diferent del que ens té acostumats la cursa francesa. 14 sectors d’sterrato han posat a prova la resistència tant física com mental dels ciclistes com si es tractés d’una de les clàssiques de primavera. Molts moviments importants des del primer quilòmetre i molta ambició per part dels preferits ens han brindat una carrera plena d’emoció en l’última etapa de la primera setmana. Avui sí, entreteniment de primer nivell.
El primer tram de terra ja ha portat atacs dels especialistes en aquest terreny. Tom Pidcock, Ben Healy i Arnaud de Lie han posat la por al cos de molts dels preferits a guanyar l’etapa en escapar-se del grup. Grans noms com el mateix Wout van Aert també han intentat sortir, però el pilot no ho ha permès. El segon tram, encara a més de 130 km del final, ha generat els primers problemes per la gent de la general. L’alt ritme del grup ha creat els primers talls, amb ciclistes baixant de la bici per les dificultats del terreny. Primož Roglič, quart de la general, ha sortit del tram 30 segons per darrere dels seus rivals, i aquests no han dubtat a accelerar per evitar el retorn de l’eslovè.
Still 4 white roads to go... 🌫
— Tour de France™ (@LeTour) July 7, 2024
Plus que 4 chemins blancs... 🌫#TDF2024 pic.twitter.com/PKWZgAKmyi
El desgast dels preferits
Amb un sobreesforç de Roglič en primera persona, el grup s’ha tornat a unificar, però les energies ja no eren les mateixes. El ritme ha continuat sent infernal i la tensió màxima. Punxada de Vingegaard al tercer tram i l’UAE accelera sense pietat, però sense aconseguir allunyar-lo. La fuga, però, no massa contenta amb aquest ritme; no han pogut ser protagonistes i semblava que la seva aventura estava a punt d’acabar. El grup, en el que hi havia ciclistes com el mateix Turgis, Pidcock o Álex Aranburu, no s’ha rendit en cap moment. A partir d’aquí, la carrera s’ha aturat una mica, fins a 78 km de meta. Nou tram d’sterrato, carretera picant cap amunt i Evenepoel que no s’ho ha pensat. El terreny recordava al de la seva clàssica preferida, la Liège-Bastogne-Liège, i el belga ha llançat un atac que ha fet tremolar les cames dels seus rivals.
Ningú sortia a neutralitzar-lo, i ha estat el mateix Pogačar qui ha hagut d’atacar, amb Vingegaard a la seva roda. I així ens hem trobat amb els tres grans corredors d’aquest Tour de França en solitari a falta de 75 km. Han arribat a cap de cursa i Evenepoel, pletòric, ha continuat tirant. Cada segon que li treia a Roglic, que s’ha quedat al grup principal, li donava vida. La manca de contribució de Vingegaard, però, ha significat una aturada i el retorn dels tres líders al gran grup, davant la visible irritació d’Evenepoel, que ha vist com se li escapava una oportunitat d’or. L’inici frenètic ha arribat a un final, i el ritme ha afluixat per preparar-se pels darrers 6 trams de terra, que decidirien l’etapa. Per destacar, una caiguda esfereïdora d’Aleksandr Vlasov que, miraculosament, no s’ha fet res.
Uns últims quilòmetres de patiment
A 43 km pel final, els especialistes en aquest tipus de terreny s’han començat a moure. Van der Poel ha marxat endavant amb un petit grup en què es trobava l’home del moment, Biniam Girmay, i el líder no s’ha oposat al moviment. El pilot molt dividit en grups petits, però pocs moviments. Fins que a falta de 22 km, de nou a una zona de terra, Pogačar ha decidit fer el seu gran moviment. Ni Evenepoel ni Vingegaard han pogut seguir-li el ritme. Amb l’ajuda de companys d’equip han aconseguit tancar el forat, però l’eslovè ja havia mostrat les seves cartes i ha vist com els seus dos grans rivals patien per seguir-li el ritme. Roglic, desaparegut tot el dia, també aguantava en el grup dels preferits. L’escapada, que no ha tingut mai més de dos minuts de marge, ha col·laborat de manera excepcional i, quan semblava que ja era morta a mitjans d’etapa, finalment s’han jugat la victòria. Lutsenko, el més ambicions, llançant atacs sempre que el ritme afluixava.
Els últims 10 km han començat amb l’atac de Jesper Stuyven a davant. S’ha mantingut a roda tota l’etapa, guardant les energies per aquest moment. Un minut per darrere, a l’últim tram d’sterrato, hi tornava Pogačar, amb més ambició que cames, sense aconseguir obrir un forat. A 5 km del final, bandera blanca al grup de preferits. Stuyven mantenia 7 segons d’avantatge sobre el grup perseguidor i patia a més no poder per no defallir. Fins que no ha pogut més. Dins de l’últim quilòmetre, els atacs de Healy han portat al grup fins al belga, i s’han jugat l’etapa a l’esprint. Anthony Turgis ha estat el més fort i ha travessat la línia de meta per davant del preferit del dia, Tom Pidcock. El francès és el vuitè ciclista diferent en guanyar una etapa en aquesta edició del Tour de França, i retorna al seu equip, el Total-Energies, al graó més alt del podi 7 anys després de la seva última victòria a la gran volta. A la general, Pogačar manté el mallot groc, sense cap canvi.