Oposició. La Fiscalia Anticorrupció ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona perquè revoqui la resolució del jutge del cas Negreira, de l'octubre passat, en què imputa el president del FC Barcelona, Joan Laporta, pels pagaments que va fer en el seu primer mandat al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, i al seu fill, Javier Enríquez. El Barça va efectuar els pagaments des del 2001 al 2018 i van sumar uns 7,6 milions d’euros per rebre informes sobre àrbitres, i que les acusacions sospiten que era per influir en els colegiats. La Fiscalia sosté que la prescripció delictiva s'ha de comptar des que Joan Laporta va fer el darrer pagament, el juny de 2010, i que encara que se l'acusi del delicte de suborn, com ara apunta el jutge, i s’apliqui la prescripció en els següents 10 anys, com passa en delictes greus, la seva responsabilitat penal hauria prescrit el 2020, i la denúncia de la Fiscalia no es va presentar al jutjat fins al 2023, acció que atura la prescripció.
En el recurs, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, els fiscals Anticorrupció, Luis García Cantón i Ricado Sanz- Gadea, també hi exposen que no qüestionen si el delicte del cas Negreira ha de ser el suborn o no, com ha fixat el jutge, però, alerten que el magistrat ha aplicat a Laporta uns tipus penals que no eren vigents quan va fer els pagaments.
El càlcul de la prescripció
En la seva resolució, el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, el magistrat Joaquín Aguirre, raona que els pagaments a Negreira podrien encaixar en un delicte de suborn i que com aquest “és continuat” en el temps, la norma fixa que la seva prescripció s’allarga fins als darrers deu anys a comptar des de l’últim fet suposadament delictiu, és a dir el pagament (el 17 de juliol 2018), i per això amplia els fets a investigar fins al 17 de juliol de 2008, que coincideix amb el primer mandat de Laporta, president blaugrana del 2003 al 2010. A parer de la Fiscalia no es pot comptar cap enrere la prescripció.
La Fiscalia Anticorrupció defensa el que va exposar en la seva denúncia pel cas Negreia: s’ha d’investigar els pagaments que la direcció del FC Barcelona va fer entre els anys 2011 al 2018, on hi són els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, dos directius, i el Barça com a entitat jurídica, a més dels Negreira. Els delictes apuntats fins ara per la Fiscalia són la corrupció en l’esport i administració deslleial.
No hi ha acord entre presidents
Els fiscals tampoc combreguen amb el raonament del jutge que hi ha una “adhesió delictiva” entre els diferents presidents del Barça, fins i tot construint el delicte continuat, com fa el magistrat. Afirmen que no hi ha cap pacte entre presidents del Barça per seguir fent els pagaments al llavors número 2 dels àrbitres i al seu fill. Per tant, ni Rosell respon pel que va fer Bartomeu després, ni Laporta pel que van fer els dos presidents que el van succeir, raonen els fiscals. La defensa de Rosell, exercida per Pau Molins, ja defensava aquesta argumentació.