La Fiscalia Anticorrupció acota els possibles efectes del cas Negreira i ha informat la jutgessa de Barcelona que s’oposa que la investigació sobre suposats pagaments irregulars del FC Barcelona a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira, xifrats en uns 7,5 milions d'euros, es remunti a accions anteriors al 2010 perquè considera que estan “prescrites”. Per tant, l’actual president del Barça, Joan Laporta, es deslliurarà, segurament, d’una investigació penal en el seu primer mandat al club.
A més de la prescripció, els dos fiscals d’Anticorrupció raonen que abans del 2010 no existia el delicte de corrupció en l’esport, ni el d’administració deslleial, ni tampoc el de responsabilitat de la persona jurídica, que s’investiga actualment, segons els escrits als quals ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres.
Causa secreta
La magistrada de Barcelona Sílvia López Mejía va decretar el secret de les actuacions del cas Negreira aquest juny, i durant un mes, a més d’ampliar la investigació a Javier Enríquez, fill de Negreira, i el qual també va fer informes sobre àrbitres per al Barça. S'investiga si Enríquez ha comès el delicte de blanqueig de capitals, perquè es desconeix on han anat a parar els diners que va cobrar. De moment, el club blaugrana no ha rebut cap requeriment judicial ni de la Guàrdia Civil, que és l'encarregada de la investigació, segons fonts judicials.
Fins ara, la magistrada Silvia López Mejía, que està de reforç en el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, va acceptar la denúncia de la Fiscalia contra els expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, els exdirectius del club Òscar Grau i Albert Soler i contra el mateix FC Barcelona, com a persona jurídica, i l’excap dels àrbitres José María Enríquez Negreira, per haver cobrat uns 7,5 milions d’euros del Barça entre el 2011 al 2018. A més, ha admès com a acusacions l'àrbitre Xavier Estrada, La Lliga i el Real Madrid.
Els delictes no s’hereten
En el seu escrit, els fiscals d’Anticorrupció, Luis García Cantón i Ricardo Sanz-Gadea, demanen a la magistrada que no accepti la proposta del querellant Miguel de Armas d’ampliar la investigació als anteriors mandats dels presidents del club blaugrana de Joan Laporta i Joan Gaspart perquè no hi ha indicis, a més de la prescripció. “Les diferents juntes directives del F.C Barcelona van actuar d'acord amb els seus propis criteris, heretant únicament l’estat de comptes del club (...) No hi ha successió en les actuacions presumptament il·legals, no s’hereten els suposats delictes”. I conclouen: “No hi ha cap indici que apunti que els senyors Gaspart o Laporta, en la seva qualitat de president del club de fútbol, actuessin concertadament amb els senyors Rosell o Bartomeu, a mesura que cada un assumia la presidència.”
Oposició al Barça d’acusació
Paral·lelament, els expresidents del Barça i els exdirectius investigats han comunicat a la magistrada que rebutgen que el Barça, a més d’investigat, tingui la condició d’acusació particular, en el cas Negreira, ja que els seus advocats van adduir que vol aclarir si també ha estat perjudicat en el delicte d’administració deslleial. “És un exercici de cinisme”, i de “podria ser un frau processal” afirma Daniel Pérez-Esqué, advocat de Negreira sobre que el Barça vulgui tenir la condició de perjudicat, tot i que -admet-que en el pla teòric podria.
Miguel Capúz, advocat d’Albert Soler, també s’hi oposa a aquesta personació en argumentar que no s’ha demostrat que el club blaugrana hagi sortit perjudicat. El mateix sosté Josep Riba, advocat d’Òscar Grau, i José María Fuster Fabra, en nom de Bartomeu; i Pau Molins, advocat de Sandro Rosell, que raona que el mateix Laporta va fer una roda de premsa en la qual va assegurar que el club havia pagat totes les factures de les feines encarregades i que mai va pagar per influir als jutges, com Hisenda ja va admetre. La Fiscalia també s’hi oposa.
Ara la magistrada ha de resoldre si accepta la petició del Barça o no, i d’acotar la investigació, com demanen els fiscals d'Anticorrupció.