Armand 'Mondo' Duplantis contra el món. Així és com es podria haver resumit la final de salt de perxa viscuda durant la jornada d'ahir a París. L'atleta suec, que ja he entrat en els llibres d'història de les Olimpíades, només tenia un rival: ell mateix. El seu or es donava per descomptat des de la fase de classificació, però la gran incògnita era saber si seria capaç de trencar el rècord mundial. Doncs bé, Duplantis va firmar un salt de 6.25m i es va convertir en el nou Déu del cel. Un atleta que en cada prova desafia les normes de la física i que té una gran història darrera d'aquests èxits, que no tothom coneix.
Armand Duplantis, un 'ovni' nascut per sobrevolar el cel
Perquè els èxits d'Armand Duplantis són també els de la seva família. El seu pare, Greg, que també va ser atleta en la mateixa disciplina, s'encarrega de la preparació tècnica, mentre que la seva mare, nascuda a Suècia, s'ocupa de l'apartat físic. Per tant, Duplantis ha nascut amb l'esport a l'ADN. La seva relació amb el salt de perxa existeix quasi des de les seves primeres passes, i ara recull les llavors sembrades durant 24 anys. El seu sostre sembla infinit, ja que se supera any a any, però ara toca gaudir d'un rècord que ja llegenda de l'esport.
Duplantis ha assegurat en nombroses ocasions que els seus pares juguen un paper fonamental dintre de tot el que està aconseguit. I en el documental que va dirigir el director de cine Brennan Robideaux, anomenat 'Born to Fly', tot això queda reflectit. De fet, el director ho explica amb detalls: "Quan s'han de vestir amb els hàbits d'entrenadors, ho fan. Però quan es tracta de veure una pel·lícula en família, tenen una relació molt equilibrada, dinàmica".
Duplantis materialitza el seu somni des de les altures
'Mondo' Duplantis ha robat tots els focus d'aquests Jocs Olímpics de París. No només per batre el rècord mundial, sinó per la forma com ho ha fet: superant per 20 centímetres la marca anterior, del brasiler Thiago Braz (6.03). Un somni fet realitat que l'atleta va voler transmetre així: "Encara no he assimilat com de fantàstic que va ser aquell moment. És una de les coses que no semblen reals, una experiència fora del cos. Encara em costa assimilar-ho. El meu somni més gran des de petit era batre el rècord del món als Jocs Olímpics i ho he complert".
A més, ho ha fet un escenari immillorable: un Stade de France amb 80.000 persones. "Hi havia tant de soroll que semblava un partit de futbol americà. Tinc una mica d'experiència en estadis amb capacitat per a cent mil espectadors, però mai no he estat el centre d'atenció. Només intentava canalitzar l'energia que em donaven tots i me'n donaven molta. Va funcionar", explica un Duplantis que serà un dels noms més recordats d'aquests Jocs Olímpics.