El futbol, l'esport rei, no és fenomen de masses per casualitat. Té alguna cosa que enganxa i que mou passions, malgrat que el seu gran moment, el gol, és escàs si es compara amb altres esports. I un dels seus punts màgics és que és impredictible com pocs esports, sempre hi ha marge per a la sorpresa, perquè David derroti Goliat. I en part ho és perquè no hi ha un sol camí per guanyar, perquè no sempre guanya el que més dispara a porteria o més minuts té la pilota. Hi ha mil i una formes per competir.
Hi ha equips que poden apostar pel joc de posició, amb el Barça de Guardiola com a gran paradigma. Aquell equip va ser màgic i va guanyar 14 títols en 4 anys, però també va patir la derrota, va caure eliminat de la Champions contra equips com l'Inter o el Chelsea, que van optar per tancar-se al darrere i sortir al contraatac. I aquest dissabte Hansi Flick va posar a sobre del tapet l'ús del fora de joc fins a l'extrem, una aposta que, aparentment, era molt arriscada, però que va resultar ser un encert incontestable. Flick acabava de convertir el fora de joc en art, un fet que no es veia en l'elit del futbol des de finals dels anys 80, quan el Milan d'Arrigo Sacchi el va popularitzar.
El revolucionari Milan de Sacchi
Com va succeir amb Pep Guardiola i el Barça, Arrigo Sacchi només va estar 4 temporades en el Milan, des de la 87-88 fins a la 90-91, però va crear escola, fins al punt que aquell equip serà per sempre un dels millors de tots els temps. Per posar-ho en context, a mitjans dels 80 a Itàlia predominava el denominat catenaccio, un estil ultradefensiu creat per l'austríac Karl Rappan als anys 40 i que en els 60 va popularitzar Helenio Herrera. Sacchi renegava d'aquella imatge i es va fixar en l'Holanda de Michels i Cruyff, la del futbol total. L'italià va apostar per allunyar la defensa de l'àrea. "El futbol que jo volia era actiu també en la fase defensiva; els jugadors havien de ser protagonistes gràcies a la pressió", va explicar en la seva biografia.
Sacchi va treballar el concepte de l'espai-temps, va transmetre la necessitat de defensar cap a dalt, pressionant, i amb les línies molt juntes, asfixiant el rival i, sobretot, explotant l'opció del fora de joc, ja que l'espai entre la seva defensa i el porter convidava el rival a jugar en llarg, una trampa, ja que el moviment cap a dalt de la línia defensiva en el moment de la passada, deixava el davanter en fora de joc.
Del Milan de Sacchi al Barça de Flick
L'art del fora de joc, però, necessita una coordinació perfecta de la línia defensiva, ja que un error acaba sent letal, ja que deixa l'atacant sol davant del porter. És per això que es necessita un líder que indiqui el moment just de sortir i que aconsegueixi que els seus companys confiïn en ell, ja que la reacció lògica de tot defensa en veure una pssada en llarg és la de recular, no la d'anar cap endavant. I en el cas del Milan d'Arrigo Sacchi, el gran capo va ser Franco Baresi, un mestre de la lectura del joc. Sacchi ho denominava "atacar a l'atac rival".
Tots aquests conceptes són els que està aplicant Hansi Flick en el Barça. El mèrit d'haver-ho aconseguit en només 3 mesos és enorme, ja que assolir el nivell que es va veure en el Clàssic en tan poc temps sembla un autèntic miracle. El Barça sap que els seus rivals ja estan treballant de valent per trobar la manera de trencar l'estratègia de Flick. L'alemany ha recuperat l'art del fora de joc, un autèntic homenatge a aquell inoblidable Milan en el qual, per cert, jugava un tal Carlo Ancelotti.