Els Estats Units tenen un complex de superioritat surrealista. Una frase que es podria aplicar en gairebé qualsevol aspecte de la seva societat, però que, per alguna raó, incrementa exponencialment en el món de l'esport. Si bé és cert que són els grans dominadors en diversos esports, el seu narcisisme i les faltes de respecte cap a la resta de països generen polèmiques constants. La més viral de l'últim any, el "Campions del món de què?" de Noah Lyles, referint-se a les lligues domèstiques nord-americanes (NBA, NFL i MLB).
Doncs aquesta arrogància ha tornat a aparèixer aquesta setmana. Ahir va acabar la Intercontinental Cup Singapore 2024, un torneig de pretemporada en què participaven diversos equips d'arreu del món. Entre ells, el G League United, amb un róster format per les principals estrelles de la G League, la "segona divisió" de l'NBA, on juguen els aspirants a arribar a la millor lliga del món. Un equip ple d'egos americans que pensaven destrossar la resta d'equips. Sorpresa, potser no són tan bons com es pensaven.
L'Unicaja esclafa la supèrbia nord-americana
El torneig va començar amb unes declaracions de Juan Toscano-Anderson, jugador de la G League i campió de l'NBA amb els Warriors l'any 2022: "Crec que la G League és la segona millor lliga del món, i volem demostrar-ho". A la fase de grups van derrotar amb facilitat el Quimsa argentí en la primera jornada, però ja van patir molt per a superar, amb dos tirs lliures a l'últim segon del partit, els Jackjumpers de Tasmania en la segona. Amb això van tenir suficient per a arribar a la final, on es van trobar amb l'Unicaja de Málaga, que havia destrossat el Petro angolès i l'Al-Riyadi del Líban a la primera fase. Els nord-americans se sentien imparables i no tenien gens de por d'un equip europeu que ni tan sols jugarà l'Eurolliga aquesta temporada.
Però, contra tot pronòstic (el seu), es van trobar amb una defensa europea que els va ofegar en tot moment. Els malaguenys els van superar en totes les facetes del joc: eficiència, intensitat, rebots, assistències, recuperacions. Absolutament en tot. I en un temps mort a la meitat del tercer quart, amb un resultat de 52-34, van arribar unes noves paraules de Toscano-Anderson que han encès les xarxes: "El nostre somni no és jugar a la maleïda ACB o l'Eurolliga. El nostre somni és jugar a l'NBA i guanyar milions de dòlars. El que ens estan fent és vergonyós, inacceptable". L'Unicaja va acabar guanyant la final per 15 punts (75-60) i aixecant el títol. Els nord-americans, desolats en rebre la medalla de plata.
Els jugadors de l'Eurolliga s'uneixen a la festa
Aquest comentari no va passar desapercebut per tots els jugadors de la màxima competició europea. Mike James, exjugador de l'NBA i actual líder del Monaco, no va poder resistir la temptació de contestar a la xarxa social X: "Simplement perquè el teu somni sigui jugar a l'NBA no vol dir que siguis millor que els jugadors de l'Eurolliga o l'ACB. Ser humiliat per un equip que no juga a l'Eurolliga després de parlar així és molt graciós". El base de 35 anys ja havia respost anteriorment a les declaracions de Toscano-Anderson sobre la G League amb un simple "Ni de prop. Has de ser molt agosarat per pensar això".
Però ell no va ser l'únic a reaccionar a X. Un vell conegut del Barça, Malcolm Delaney (també ex NBA i actual jugador de l'Olimpia MIlano), va ser encara més contundent amb l'equip americà: "No sé per què els jugadors de la G League pensen que són millors que els de l'elit europea. Sento ser jo qui us ho digui. NO HO SOU. L'ACB és la millor lliga domèstica i ho és des de fa temps pel seu nivell i l'estil de joc. El Màlaga no és ni el millor equip". Tots dos jugadors van continuar amb aquesta baralla a les xarxes durant hores, amb una cura d'humilitat per tots els seguidors de la G League.
Al cap i a la fi, l'Unicaja no només va aixecar el títol, també va baixar els fums de tots els americans seguidors del bàsquet i va demostrar que aquest esport, jugat en equip, és més maco i eficient.