Mikel Arteta li ha canviat la cara a l'Arsenal. Els gunners sempre han estat entre els més forts de la Premier League, però no aconseguien consolidar-se a dalt de tot des de la final de la Champions League de 2006 que van perdre contra el FC Barcelona. El curs passat van estar a punt de donar la campanada i emportar-se de nou la Premier. Al final va ser el Manchester City el que es va emportar el títol. Però aquest curs han tornat a presentar candidatura a ser els nous campions. I no els hi va gens malament.
Els londinencs són líders per sobre del Liverpool i del City. Encara que amb un partit més disputat, li treu 5 punts als 'red' i 6 al conjunt de Pep Guardiola. I tot això mentre firmen actuacions estel·lars.
Tres ofensives per Raphinha
Un dels futbolistes que Arteta sempre va voler a la seva plantilla és Raphinha. Ja el volia quan el brasiler jugava al Leeds, però llavors es va quedar amb les ganes de sumar-lo al seu projecte. El FC Barcelona va aconseguir els seus serveis.
Va tornar a insistir en el passat mercat hivernal. Llavors Raphinha no acabava de convèncer a la ciutat comtal. I el jugador, sempre a l'ombra d'Ousmane Dembélé, no estava del tot content. I Arteta va voler aprofitar l'ocasió. Però el club català va rebutjar asseure's a negociar.
L'estiu passat hi va haver una nova ofensiva, però en aquesta ocasió va ser el propi Raphinha el que es va negar a sortir de la capital catalana. Després de la sortida de Dembélé, tindria més oportunitats i protagonisme. Una negativa que sembla haver convençut a l'Arsenal per descartar definitivament la incorporació del davanter.
L'Arsenal descarta anar de nou a per Raphinha
De fet, no han estat només les negatives el que ha portat Arteta a oblidar-se del crac. També ha influït el fet que el míster sent que està servit amb el que té. I també la bona sintonia que es respira al vestidor gunner. És sabut que Raphinha és un futbolista amb ego que vol jugar-lo tot. Una actitud que quadra poc en un vestidor com el de l'Arsenal, on Arteta ha sabut rebaixar egos i transmetre la sensació de conjunt on no hi ha ningú més important que un altre.