La trampa econòmica del Barça: l'intercanvi Pjanic-Arthur és qüestió de diners

El Barça deixa escapar Arthur Melo i s'emporta Miralem Pjanic de la Juventus. Un intercanvi de dos jugadors taxats més o menys pel mateix valor, però que soluciona els problemes econòmics dels dos clubs involucrats en l'operació. Després de la crisi del coronavirus, tant Barça com Juventus han hagut de fer trampes financeres per quadrar comptes.

Una trampa legal

Josep Maria Bartomeu ha tornat a efectuar un nou traspàs amb la idea d'obtenir un guany a través de l'enginyeria financera. Un intercanvi sense condicionants, sense diners pel mig i sense amortitzacions no hauria tingut sentit, però el que s'ha buscat des dels despatxos del Camp Nou és resoldre els números de l'actual exercici econòmic —que acaba aquest 30 de juny— amb un últim cop de timó i aconseguint uns ingressos extres gairebé quan sonava la botzina.

FC Barcelona

El Barça ha acabat facturant Arthur cap a Torí per 72 milions d'euros fixes més 10 en variables. Però la trampa que dona sentit a l'operació, igual que va passar amb l'intercanvi la temporada passada entre els porters Cillessen i Neto​, és que els diners ingressats per la venda es comptabilitzen al moment. Per tant, un dia abans de tancar l'exercici 2019/20, el Barça afegirà una milionada als seus comptes.

El que beneficia comptablement als clubs és que en els casos dels fitxatges, les compres i les vendes no es compten de la mateixa manera. Quan vens un jugador, automàticament obtens el 100% dels ingressos en els comptes d'aquell any, mentre que les despeses generades per la compra d'un jugador els divideixes en els anys de contracte a través de les amortitzacions.

Com és el cas de Pjanic, que ha costat 60 milions d'euros i ha firmat per 4 temporades. Al Barça li costarà 15 milions per any. I inclourà les despeses de Pjanic a partir dels comptes de la temporada vinent.

EuropaPress

Amortitzacions i beneficis

L'amortització és el que finalment dona els grans beneficis de l'operació. Com que Arthur va costar 31 milions per 6 temporades de contracte i només n'ha estat 2 anys, ja s'han amortitzat 10,3 milions. Si ara la seva venda és per 72 milions fixes, si se li resten els 20,7 que quedaven per amortitzar en les 4 temporades que li quedaven de contracte al Barça, i el benefici comptable del club és de 51,3 milions.

Així doncs, feta la llei, feta la trampa. Tant el Barça com la Juventus, que apliquen el mateix criteri, surten guanyant econòmicament amb l'intercanvi i arreglen els números de l'exercici de l'actual temporada. I ja no cal pensar en el cost de Pjanic, perquè el club blaugrana no començarà a amortitzar els 60 milions que ha costat el migcampista bosnià fins a la temporada vinent, quan sobre el paper comença el seu contracte amb el Barça.

Això sí, esportivament el Barça surt clarament perdent perquè fitxa un jugador de 30 anys a canvi d'un de 23 que tenia un gran futur al davant.

Les xifres de l'intercanvi Pjanic-Arthur