Set anys d'acció de responsabilitat a can Barça

L'acció de responsabilitat de la junta de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu contra la de Joan Laporta ha ocupat una part molt important dels processos judicials en què ha estat involucrat el Barça l'última dècada. Uns anys molt durs que han donat finalment dues vegades la raó a Laporta i els seus directius.

Set anys de tribunals i molta incertesa, amb greus acusacions, recursos i patiment. Dues resolucions del jutge José Manuel Martínez Borrego de l'Audiència de Barcelona desestimant les demandes del Barça i donant com a correctes els comptes auditats en l'acabament del mandat de Laporta i els seus setze directius.

Un conflicte ja històric

Una decisió de l'assemblea de compromissaris, una demanda del Barça, una primera sentència, un recurs del Barça i una segona sentència en un període de set anys.

Una controvertida assemblea

Aquesta desavinença, vinguda de lluny, va passar al camp judicial després que el 16 d'octubre del 2010 el Barça presentés a l'assemblea de compromissaris una acció de responsabilitat contra la Junta de Laporta per resultats negatius en finalitzar el seu mandat. Va ser una reformulació dels comptes a través d'una auditoria de Deloitte i encarregada per Rosell. En aquesta nova formulació es contradeien algunes xifres del tancament del mandat de Laporta (2003-2010) i amb un resultat que passava a ser de 47,6 milions d'euros en pèrdues. "És el moment més important de la història social del club", va afirmar Rosell aleshores, però també va ser l'inici de la guerra social més important de la història del Barça.

En aquella assemblea es volia decidir si la junta del Barça presidida per Rosell havia d'emprendre accions legals contra Laporta i la seva junta perquè donessin explicacions sobre les pèrdues, que l'última auditoria de Rosell havia determinat. Aquell va ser el dia dels 468 vots a favor, 439 vots en contra i 113 en blanc, un dels quals del president Rosell. El juliol del 2011 el Barça va demandar la junta de Laporta perquè es fessin responsables d'aquells deutes (calculats a posteriori) durant el període 2003-2010, raonant-ho per la Llei de l'Esport en l'apartat de la naturalesa jurídica de la responsabilitat.

Els demandats van ser Joan Laporta, Rafael Yuste, María Elena Fort, Josep Ignasi Macià, Xavier Bagués, Xavier Sala-i-Martin, Alfons Godall, Jaume Ferrer, Jordi Torrent, Joan Boix, Albert Perrín, Jacint Borràs, Alfonso Castro, Josep Cubells, José Antonio Colomer, Patrick Auset i Magda Oranich.

Primera raó de Laporta

La incertesa es va acabar resolent el 27 d'octubre del 2014 amb la sentència del jutge Martínez Borrego. Dels comptes auditats, la raó era per a Laporta i els beneficis acabaven sent de "4.097.000 euros o 5.202.000 euros en termes de patrimoni net comptable", tal com afirmava la sentència en el seu punt número vint-i-u. La sentència no validava totalment els comptes de Laporta, en què es deia que acabaven l'últim any amb 11 milions de beneficis, cosa que el jutge va dir que eren gairebé 27 de pèrdues, però finalment el benefici total del mandat era de 4 milions.

La resolució del jutge assegurava: "He de desestimar i desestimo la demanda formulada pel Futbol Club Barcelona". D'aquesta manera la junta de Laporta quedava exempta de responsabilitats i també confirmava haver fet bé la feina en els comptes auditats per la junta sortint.

Els resultats econòmics positius de la junta de Laporta durant el mandat entre el 2003 i el 2010 (inclòs el primer any de mandat pels vuit dies del 2002/03) són desgranats per la sentència de la següent manera:

Inclosos els famosos vuit dies

En totes les xifres que acaba incloent el jutge de l'Audiència de Barcelona als comptes, hi afegeix les pèrdues dels famosos vuit dies. Joan Laporta va prendre possessió del càrrec de president del Barça el 22 de juny del 2003 i va tancar el primer any de mandat el dia 30 de juny. Aquest fet va provocar que, segons els estatuts, s'havia d'atribuir 63 milions de les pèrdues de la temporada 2002/03 en què només va presidir vuit dies.

"Els resultats econòmics negatius corresponents a l'exercici 2002/03 (-63.831.000) s'imputen al primer exercici del primer mandat de la junta directiva presidida pel senyor Laporta i Estruch, per derivar o ser conseqüència d'una decisió adoptada per la mateixa junta", diu la sentència.

Quatre excepcions

Dins la sentència s'explica que l'auditoria de la junta de Rosell, feta per Deloitte, té uns punts discordants amb la resolució del jutge. Els demandants van detallar que en l'últim any de mandat de Laporta, la temporada 2009/10, s'hauria tancat amb uns números de -79.643.000 euros. Aquesta última xifra era la que confirmava els 47,6 milions d'euros de pèrdues en tot el mandat. Malgrat tot, posteriorment el jutge Martínez Borrego corregiria l'últim any en quatre excepcions per deixar-lo en -26.804.000 d'euros de pèrdues (no -79 milions) i que acabaria deixant en positiu tot el mandat de Laporta.

Dins aquestes excepcions la sentència comença per treure els 261.000 euros de la partida de Sant Joan Despí. "A efectes del present plet, únicament podrà considerar-se la quantitat consignada en l'excepció; la resta, en no haver quedat convenientment acreditada, no pot integrar o formar part dels 'resultats econòmics negatius' que es reclamen", diu el document. Per tant, aquells més de 79 milions de pèrdues ja quedarien reduïts, a instàncies del jutge.

La segona excepció són els 11.550.000 euros de la partida dels terrenys de Viladecans. "D'acord amb el que s'ha exposat en el present fonament jurídic, haurà de rebutjar-se que el referit import d'11,5 milions d'euros pugui integrar-se o formar part de les quantitats utilitzades en la demanda per quantificar els 'resultats econòmics negatius' que es reclamen als demandats", explica la sentència.

Descartats també els 3.250.000 euros de la partida del concurs de Mediapro. "Com no s'aprecia que s'hagi acreditat convenientment l'existència d'una raó que expliqui o justifiqui satisfactòriament el diferent tractament donat a aquestes diferents quantitats, s'haurà de rebutjar -també per aquest motiu- que aquesta partida integri o formi part dels resultats econòmics negatius que es reclamen, sense que sigui necessari per això entrar a conèixer de la resta de qüestions suscitades en torn a la mateixa", conclou el text.

I finalment també deixa de comptar com a comptes negatius de l'últim any els 37.778.000 euros de la partida del litigi de Sogecable. "Tot i que pugui estar correctament comptabilitzat en els comptes reformulats, la citada quantitat de 7.689.000 euros (o de 6.037.000 euros) no pot tenir el tractament de 'resultat econòmic negatiu' a efectes de la present resolució", acaba dient la sentència.

Recurs per a obrir un nou capítol

Després de la sentència, desfavorable a la ja junta de Bartomeu dirigint el Barça, es va recórrer amb un recurs presentat el novembre del 2014. Els motius van ser el desacord amb la no computació com a pèrdues del litigi de Sogecable, el concurs de Mediapro, els terrenys de Viladecans i el de Sant Joan Despí. Bàsicament les quatre excepcions que el jutge havia desestimat de l'auditoria feta per la junta demandant.

El 18 de desembre del 2016 va ser el següent gran pas. En l'assemblea de compromissaris es va aprovar l'acord per desistir parcialment al recurs presentat dos anys abans contra els disset exdirectius per donar responsabilitat a les pèrdues generades durant el mandat de Laporta. Aleshores onze exdirectius es van acollir a un pacte amb el club per no haver d'avalar en cas que la sentència del recurs ho requerís. Alfons Godall, Jaume Ferrer, Jordi Torrent, Joan Boix, Albert Perrín, Jacint Borràs, Alfonso Castro, Josep Cubells, José Antonio Colomer, Patrick Auset i Magda Oranich van ser els firmants d'aquell pacte que ja quedaven exempts de qualsevol cost. "Era necessari i proposo la retirada del curs en la sentència de primera instància", va dir Josep Maria Bartomeu.

El 21 de febrer del 2017 va arribar la retirada de part del recurs. El Barça va fer oficial a través d'un comunicat que després de la reunió ordinària de la junta directiva es va presentar un escrit a la secció dinovena de l’Audiència Provincial de Barcelona en el qual es desistia parcialment al recurs d’apel·lació en la demanda d’acció de responsabilitat.

Segona sentència amb raó per a Laporta

Ja el 25 de maig del 2017 l'Audiència de Barcelona va desestimar el recurs d'apel·lació contra Laporta i la seva junta. La sentència tornava a defensar la primera resolució del 2014 en què el jutjat considerava que no s'havien acreditat resultats econòmics negatius durant l'etapa de Laporta com a president del Barça que justifiquessin l'acció de responsabilitat.

Josep Maria Bartomeu va anunciar que ja no anirien més enllà i no recorrerien al Tribunal Suprem. D'aquesta manera la segona sentència de l'Audiència de Barcelona sobre l'acció de responsabilitat posa punt final al cas.

Però encara no hi ha res en ferm sobre el seu final. Alguns exdirectius com Xavier Sala-i-Martin, Josep-Ignasi Macià o Rafael Yuste han parlat de la possibilitat de portar la junta de Bartomeu als tribunals per danys i perjudicis. "Hem patit durant set anys i les nostres famílies també", explicava Sala-i-Martin. A més, Joan Laporta ha deixat la porta oberta a plantejar-se una moció de censura com a un primer pas a la posterior tornada a la presidència del Barça.

La sentència de l'acció de responsabilitat