Hauria pogut ser un ball en tota regla, però aquest Barça té cor. L'equip blaugrana hauria pogut sentenciar en la primera part, però ha preferit continuar jugant amb el resultat. L'Atlètic de Madrid mai no ha trobat la pilota en el primer període, ha estat dominat, fins i tot l'ha ballada, i se n'ha anat enfonsat al descans (0-2), però ha trobat el camí de la recuperació en el segon i sort n'ha tingut l'equip blaugrana que només ha rebut un gol en la reacció dels de Simeone. No obstant això, el Barça ha posat un peu a la final de la Copa del Rei.

El futbol és això i de vegades, els periodistes, no en tenim ni idea. Una alineació que resulta ideal per trobar les contrasenyes que serveixen per obrir ferris conceptes defensius com els que sempre ha imposat l'Atlètic de Diego Simeone.

Una estratègia que sembla contemplativa però que és de Déu n'hi do, de si em gires l'esquena gaudiré com mai. Una tàctica en la qual et convidaré a casa meva, entraràs al jardí però no a la cuina, però si avances una mica més saps que et despullaràs i jo correré cap a la teva, i a la teva porteria és quan la meva alegria serà més gran.

Una defensa implacable, amb un Umtiti i Piqué tremendament expeditius, un Mascherano en el migcamp com en els millors temps, i una davantera ràpida, veloç, que aprofitava els espais com ningú, han servit al Barça de Luis Enrique per dir "aquí hi ha el campió d'aquesta competició", "respecti", "tracti'm de vostè" i "aprengui".

Golassos de Suárez i Messi

El partit més temut ha resultat ser el més entretingut i el més gaudit pels blaugrana. El Barça s'ha divertit jugant al contraatac. En aquesta modalitat té l'art de ser el millor. Els seus tres alfils són letals. Luis Suárez ho ha demostrat als 7 minuts quan després d'una gran recuperació de Mascherano –immens en el centre del camp- ha driblat Godin i s'ha fet una autopassada espectacular sobre Savic per finalitzar amb un tret creuat a l'esquerra del porter.

El 0-1 ha posat el Barça en òrbita i ha fet baixar dels núvols l'Atlètic. A partir d'aquell moment, l'equip de Luis Enrique ha ofert un recital, tot un ball de futbol. Domini i control. Anul·lació total de l'enemic. Iniciativa. La pilota en el seu poder i ganes i empenta i una qualitat exquisida.

Corrent darrere de la pilota com estava, l'Atlètic ha anat a la deriva. El Barça l'havia convidat on no hi trobaria res. I ha quedat marejat. Gairebé borratxo. No sabia on era i es trobava a casa seva, però el Barça l'havia envaïda.

I la demostració que qui manava era el Barça ha arribat en el minut 33, quan una jugada que ha començat pel costat esquerre de l'atac blaugrana amb Suárez ha acabat amb un xut amb l'esquerra, un golàs, una joia, una preciositat, una bogeria de gol de Messi, després de passar abans la pilota per Neymar, Messi, Rakitic, i l'argentí l'ha col·locada allà on un dels pals elegeix si hi entra o no. Ha entrat. Ha estat el 0-2.

Però tothom sap que l'equip de Simeone no és un equip covard, que es rendeixi tot i perdre 0-2 en el seu camp. No. Calia esperar la reacció a la segona part dels blanc-i-vermells, i ha arribat. En el minut 60, Griezmann ha trobat la fórmula per superar la resistència d'una assegurança Cillessen.

Es podria discutir que hi ha hagut falta a la jugada, que ha permès a Godin assistir de cap el davanter francès, però a aquestes alçades de la temporada ja tothom sap què és el que toca.

Mirant el rellotge

El Barça ha acabat demanant aigua i temps. Gens lògic en un equip que ha dominat com ha dominat el primer temps. Però molt natural perquè el rival no era pas cap altre que l'Atlètic de Madrid, un equip que no es rendeix mai.

El Barça s'ha abraçat a una nova victòria des del patiment quan havia hipnotitzat l'adversari en els primers 45 minuts en un partit electritzant. Però ja té un peu a la final de la Copa del Rei.

Els gols

0-1 Suárez 6'

 

0-2 Messi 33'

 

1-2 Griezmann 59'