El primer clàssic de l'any! Quina manera de començar la temporada. Primer partit oficial, primer Reial Madrid-Barça. Aquesta tarda ha començat una nova edició de la Supercopa d'Espanya i la sort (i la mala temporada del Barça l'any passat) ha volgut que la semifinal sigui aquest partidàs, gairebé una final anticipada. Dos equips molt renovats i amb moltes ganes de triomfar en els pròxims mesos que, ja des de l'inici, han mostrat un nivell de bàsquet estel·lar. Un partit molt igualat, amb el conjunt blanc com a lleu dominador, que s'ha acabat decidint en els darrers instants. Amb un resultat final de 89-83, el Reial Madrid és el primer finalista de la Supercopa. 

Grans defenses o nervis inicials?

Els primers minuts han estat interessants, si més no. 4-7 quan ja en portaven 5, i amb molts més errors que encerts per part dels dos equips. Cap llançament entrava i totes les passades relliscaven de les mans. Potser ho podem atribuir a les bones defenses dels dos equips, però és discutible. A poc a poc, els llançadors han començat a agafar ritme. Campazzo pel Madrid i Brizuela pel Barça s'han encarregat de posar-se el joc exterior a l'esquena amb els seus triples. Al final, el primer quart ha tingut una anotació decent (20-18). 

L'entrada d'Ibaka pel Reial Madrid al segon quart ha canviat la dinàmica als dos extrems del camp. 2 taps i 6 punts en 7 minuts per intimidar els blaugrana i forçar un parcial de 8-1 que col·locava els de Chus Mateo 8 per sobre. Temps mort del Barça i no sé què haurà dit Peñarroya, però el seu equip ha tornat a la pista amb un ritme completament diferent. Justin Anderson en defensa i Jabari Parker en atac han dominat el següent minut per tornar a empatar el partit. Quan semblava que el Madrid marxaria al descans amb un gran avantatge, canvi de guió i 41-42 pel Barça. 

La intensitat blanca ha fet tremolar el Barça

La segona part ha començat un Hezonja endollat. 2 triples en 30 segons per tornar a posar els de Mateo per sobre. Errades de concentració i mals llançaments han posat el Barça al congelador, i els blancs han agafat un avantatge de 12 punts que ha obligat Peñarroya a demanar un altre temps mort. I, com amb l'anterior, reacció immediata. 2 triples consecutius d'Abrines han tornat a donar esperança a l'equip, però aquesta dinàmica positiva s'ha trencat amb una antiesportiva de Willy Hernangómez quan podia posar els seus a 4 punts. Del possible 63-59 hem passat al 67-57 en 10 segons. Els darrers 50 segons del quart han tornat a ser positius pel Barça, que ha marxat a l'últim parcial només 6 a sota (67-61). 

L'últim quart ha començat amb el domini físic dels blancs sota l'anella. Ibaka ha tornat a demostrar que, malgrat tenir 35 anys, ser el màxim taponador de l'NBA no ho fa qualsevol. 4 taps per a protegir la cistella com ningú. Però, si per dins no es pot, Brizuela t'ho fa per fora. La mamba basca tornava a picar des del triple per posar el Barça a 4 quan faltaven 7 minuts. El Reial Madrid no ha tingut cap jugador destacat en atac, però tots han aportat. A l'altra banda de la pista, Parker i Brizuela han hagut de portar el pes de l'atac. Dos estils molt diferents, però que ens han portat als últims 5 minuts amb un 70-69 a favor dels de Mateo i tot per decidir. 

En un final a cara o creu, no hi ha hagut sort

Amb els dos equips en bonus des de ben aviat, l'últim quart ha estat marcat pels tirs lliures. Molta intensitat defensiva ha tornat a baixar l'anotació i augmentar les pèrdues. Amb una safata complicada d'Anderson, el Barça tornava a empatar el partit per primer cop en tota la segona meitat. Ha tornat a ser Hezonja qui ha aparegut per castigar el seu exequip. 2+1 en l'últim minut per posar el Madrid 3 amunt, però Satoransky ha respost immediatament amb un triple per posar el 80-80 a 49 segons pel final. 

Amb el Barça llançat en atac, 2 a sota i amb 30 segons per davant, Jan Veselý s'ha convertit en el protagonista desafortunat del partit amb una pèrdua que ha acabat en contraatac madridista. Els blaugrana han pogut anotar ràpidament i s'han tornat a posar a 2, però obligats a fer falta per tornar a tenir la possessió. I els llançadors de tirs lliures del Madrid no són els menys fiables. 2 de 2 per Llull per sentenciar el partit. Només un triple podia tornar a posar esperances, però els blancs no volien jugar-s'ho. Falta i tirs lliures que el mateix Veselý ha desaprofitat. 

El partit ha acabat amb una mort lenta i dolorosa, amb faltes i més faltes, per posar un resultat final de 89-83. I així, acaba el camí del Barça a la Supercopa d'Espanya. El Reial Madrid torna, un any més, a la final, i intentarà endur-se el títol per setena temporada consecutiva. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!