El desastre s'ha consumat. Aquest dimecres 8 de juliol passarà a la història de l'Espanyol com el dia en el qual el club va baixar a Segona Divisió en territori enemic. La derrota dels pericos al Camp Nou certifica matemàticament el seu descens i, a més, trenca una ratxa de 26 anys a Primera. Molts seguidors blanc-i-blaus encara no havien vist mai el seu equip a la categoria de plata.
Tot i que en les darreres temporades l'Espanyol ha estat incapaç d'aconseguir bons resultats a la Lliga, no cal oblidar que els pericos són el quart equip del campionat amb més temporades a Primera (85), un registre que comparteixen amb el València. Només el Barça, el Reial Madrid i l'Athletic Club (89), equips que no han baixat mai, sumen més temporades a la categoria reina.
Submergit en una gran crisi econòmica i institucional a la dècada dels 90, l'Espanyol va pujar a Primera el 23 d'abril de 1994 després de derrotar el Cadis per 4-0 a Sarrià. Des de llavors, els blanc-i-blaus han encadenat 26 anys a Primera, un període de poques alegries i emocions fortes a la Lliga.
En les últimes dues dècades, l'Espanyol s'ha instal·lat regularment a la zona tranquil·la de la classificació, tot i que aquesta estabilitat va estar a punt de trencar-se al final de les temporades 2002/03 i 2005/06. Aquesta última, amb un gol providencial de Ferràn Corominas contra la Reial Societat, és història viva del club.
Deixant de banda els partits de Copa del Rei i Europa League, el gran moment del club perico en els darrers quinze anys va tenir lloc al mateix escenari on aquest dimecres han certificat el seu descens als inferns. Els fets van tenir lloc l'any 2007, quan Raúl Tamudo va signar el segon gol d'un 2-2 que, sumat a l'empat del Reial Madrid a la Romareda, provocaria que el Barça s'acomiadés de la Lliga. Curiositats de la vida: l'assistència d'aquella diana la va signar Rufete, avui entrenador de l'Espanyol. Han hagut de passar 13 anys, però els culers per fi es curen les ferides del Tamudazo.