Un altre any més, el Barça femení marxarà a l'aturada de Nadal amb el títol de Lliga pràcticament a la butxaca. Després d'una temporada per al record, amb la consecució d'una nova Lliga i de la segona Champions League, les blaugrana s'enfrontaven al repte de continuar mantenint el nivell a què havien acostumat els culers. Després de la victòria d'aquest diumenge a casa del Granadilla Tenerife per 0-2, les de Jonatan Giráldez només han de complir a casa davant del Rosengard per a mantenir el ple de victòries en totes les competicions la temporada 2023/24.
Malgrat l'espectacularitat del joc i els resultats, no està sent un any fàcil per al Barça. La temporada va començar amb certs dubtes, després de dues victòries sense brillantor a casa del Madrid CFF i de l'Sporting Huelva. Un inici que també va estar marcat pel conflicte amb la Federació Espanyola de Futbol arran del cas Rubiales i que va obligar les jugadores a haver de portar unes dures negociacions amb la RFEF després de ser convocades contra la seva voluntat. Però l'equip va anar recobrant sensacions i va tornar a les seves clàssiques golejades. El resultat és que en 12 partits de Lliga, han anotat 50 gols i només rebut 2.
El Barça, sota una plaga de lesions
Quan es fa un repàs de l'any del Barça, és inevitable parlar de les lesions. Després d'una temporada 2022/23 en la que Alèxia Putellas no va tenir gaire presència a causa de la seva greu lesió al genoll abans de l'Eurocopa, s'esperava que per fi l'equip pogués comptar amb tots els seus efectius una vegada la catalana estigués recuperada. Lluny d'això, Fridolina Rolfö va haver de passar per la sala d'operacions després del Mundial per solucionar els seus problemes al genoll. Una intervenció que la tindrà de baixa durant un temps indefinit. Més recentment, Mapi León es va trencar el menisc del genoll dret en un entrenament. Un contratemps que la tindrà, com a mínim, tres mesos de baixa.
A més d'aquestes lesions de llarga durada, són diversos els problemes físics que han patit les jugadores culers. La mateixa Alèxia va tornar a sentir molèsties al genoll on es va trencar el lligament encreuat el passat 14 de novembre davant del Benfica. Des d'aleshores, no ha tornat a disputar ni un sol minut. Irene Paredes, Jana Fernández, Bruna Vilamala o Cata Coll són algunes de les jugadores amb qui Jonatan Giráldez no pot comptar ara mateix. Però l'entrenador gallec ja s'ha acostumat que una part de la plantilla estigui de baixa, com ha estat el cas d'Asisat Oshoala, Caroline Graham Hansen o Patri Guijarro, entre d'altres.
Una època de transició
La direcció esportiva culer s'ha emportat una sorpresa dolorosa per acabar l'any, el comiat de Jonatan Giráldez. Segons Relevo, el tècnic gallec ja li va comunicar al club i les jugadores que no acceptarà l'oferta de renovació i no seguirà a final de temporada. Després d'arribar el 2021, el de Vigo abandonarà el club una vegada acabi el seu contracte el pròxim 30 de juny de 2024 i tot fa pensar que marxarà als Estats Units. Un dur revés que, almenys, arriba amb prou temps perquè el club pugui treballar en el seu substitut.
Un imprevist que se suma a la llarga llista de deures que té Marc Vivés, que va ser nomenat director esportiu del Femení el passat 8 de novembre en substitució de Markel Zubizarreta, un dels grans impulsors del moment que està vivint la secció. Abans de final de temporada, el club haurà de decidir què fer amb les vuit jugadores que acaben contracte al juny. Aquestes són Alèxia Putellas, Mapi León, Sandra Paños, Lucy Bronze, Mariona Caldentey, Asisat Oshoala, Marta Torrejón i Gemma Font. La majoria d'elles són peces vitals a la plantilla, i de les negociacions per la seva renovació depèn el futur de l'equip.
Un any per al record
Les complicacions que ha patit l'equip, i que en cap cas no han afectat el seu rendiment, tampoc no poden fer oblidar la quantitat de bons records que ha deixat aquest 2023. Després d'aconseguir la Champions, fins a nou jugadores culers es van proclamar campiones del Món amb la selecció espanyola. Un èxit que no se li pot atribuir al Barça, però que serveix com a mostra de la importància d'aquest equip en el futbol femení, com confirma també el reconeixement com a Millor Equip Femení del Món a la Gala de la Pilota d'Or. Un títol que va quedar refrendat després de la maneta al Clàssic del Lluis Companys, i el qual va servir com un cop sobre la taula contra un Reial Madrid que cada vegada es veia amb més capacitat per a competir-li al Barça.
A nivell individual, les dues màximes estrelles de l'equip han tingut els seus moments de glòria. Malgrat perdre's la meitat de l'any, Alèxia va tenir temps per coronar-se com la màxima golejadora de la història del FC Barcelona femení després d'anotar el seu gol 182 davant de l'Atlètic de Madrid el passat 15 d'octubre. Però la gran protagonista de l'any ha estat, sens dubte, Aitana Bonmatí. Guardonada amb la Pilota d'Or, la centrecampista catalana s'ha convertit en un referent dins i fora del camp, i un presagi que els èxits del Barça no semblen veure el seu final.