Els dies passen i el Barça estreny el cèrcol sobre els fitxatges abans de començar oficialment la temporada, el pròxim 12 d'agost contra el Sevilla en el marc de la Supercopa d'Espanya. Un dels noms subratllats en l'agenda de la secretaria tècnica blaugrana és el de Willian Borges, un migcampista ofensiu del Chelsea.
El futbolista brasiler, que en els pròxims dies farà 30 anys, apareix com un relleu de Paulinho en l'apartat numèric. Willian, indiscutible amb el Brasil en l'últim Mundial de Rússia, va fitxar pel Chelsea l'estiu del 2013 i ha aconseguit adaptar el seu joc, vertical i vertiginós, a la Premier League. A més, el seu fitxatge asseguraria gols i assistències. El dubte apareix quan les informacions que es publiquen a Anglaterra asseguren que el Barça ja ha fet tres ofertes i està disposat a pagar 72 milions d'euros per vestir-lo de blaugrana.
La pregunta sembla clara. El Barça, que ja ha tancat les incorporacions d'Arthur Melo i Clément Lenglet, necessita fer un dels fitxatges més cars de la seva història per signar un futbolista que jugaria enganxat a la banda i frenaria la progressió d'Ousmane Dembélé? Amb el Brasil i el Chelsea, Willian sempre ha jugat d'extrem. La seva exhibició contra el Barça en els vuitens de final de la passada Champions és una mostra de tot el que pot oferir un jugador consagrat en l'elit del futbol mundial. La direcció esportiva, però, ha d'acabar d'analitzar si aquesta operació casa amb la seva política de fitxatges.
El club, que després de veure com Neymar canviava Barcelona per París va assegurar que no entraria en el joc d'un mercat inflacionat, ha tancat fitxatges per sobre dels cent milions com els de Dembélé i Philippe Coutinho. Els dos jugadors són una clara aposta de futur. Però el cas de Willian és diferent per l'edat. El Barça podria guardar-se els milions per reforçar el mig del camp, on la necessitat és major després de la sortida d'Andrés Iniesta, i atacar les operacions d'Adrien Rabiot o Frankie de Jong.
L'aposta per Willian posa en qüestió el model del Barça, que en els últims mesos ha desviat la mirada de la Masia per clavar-la en en l'aparador internacional, on les subhastes de talent cada dia es tanquen per un preu més alt. El projecte ha de marcar els noms i no al revés. La bombolla del futbol convida a que la secretaria tècnica reflexioni: selecció de les inversions en clau de futur i sense les urgències del present.
El club, més enllà d'oportunitats de mercat, necessita consolidar un relat versemblant en les seves operacions. Tant d'entrada com de sortida. El rendiment dels juvenils, vigents campions de la UEFA Youth League, pot suposar l'excusa perfecta per recuperar l'aposta decidida pel talent del futbol base.
Ernesto Valverde, que confiava en les particularitats de Paulinho i sembla decidit a reconstruir els ponts amb el filial, reclama més armes per intentar l'assalt a la Champions. Ara és la direcció esportiva qui en els pròxims dies ha d'acabar de perfilar el Barça 2018/19. I fer-ho a cop de talonari amb jugadors com Willian, que basen la seva fortalesa en la condició física, no sembla la millor opció.