L'Audiència Nacional ha confirmat aquest divendres la Resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central, que va imposar al Barça el pagament de gairebé 23 milions d'euros per l'IRPF entre els anys 2012 i 2015, amb Josep Maria Bartomeu com a president, derivat de les retribucions abonades als agents esportius dels jugadors. El jutge, doncs, desestima el recurs presentat pel club blaugrana en el 2020 i l'insta a fer front a la quantia derivada de la liquidació tributària, de 8.764.118 euros, a la qual cosa s'ha d'afegir, en concepte de sanció, l'abonament de 3.031.893 euros (2012), 4.348.402 euros (2013), 5.172.955 euros (2014) i 1.414.158 euros (2015).
L'Administració afirma que les retribucions pagades pel club als agents dels jugadors, ja que presten els seus serveis als futbolistes i no al club, d'acord amb l'establert al Reglament d'Agents de Jugadors, tenen la naturalesa de rendiments de treball i estan subjectes a retenció en el moment de l'abonament, per la qual cosa està obligat a practicar i ingressar la corresponent retenció. El FC Barcelona, per la seva part, entén que els imports abonats als agents contractats pel club corresponen a la retribució acordada pels seus serveis prestats a l'entitat esportiva i, en aquest sentit, no es pot imputar com a retribució dels jugadors les quanties que corresponen a prestacions de serveis al club.
L'Audiència Nacional nega que els serveis siguin prestats al Barça
"Dels fets constatats per la Inspecció, resulta que els pagaments realitzats pel Club ho han estat en nom i per compte dels esportistes que són els efectius destinataris dels serveis deixats pels agents, mentre que es dona l'aparença que els agents estan prestant un servei encarregat pel Club o representant al Club, la qual cosa no s'acredita en cap forma i la realitat que reflecteixen els documents de l'expedient és contrària a aquestes circumstàncies, ja que els agents representen als jugadors i actuen en interès d'ells", afirma la resolució de l'Audiència Nacional.
"La Inspecció arriba a la conclusió que la relació instrumentada entre el FCB i els agents, tan sols serveix per donar cobertura als pagaments realitzats pel Club als jugadors. Aquesta apreciació és compartida per la Sala", afegeix l'escrit.
Una simulació buscada
L'Audiència Nacional va més enllà, en considerar que tot es tractava d'una simulació buscada per reduir els pagaments corresponents. "Es fingeix retribuir per part del club a l'agent uns serveis inexistents, quan en realitat s'està abonant part de la retribució al jugador d'aquesta forma, pels serveis que deixa al club, amb la corresponent incidència tributària, que afecta l'IS, l'IVA i l'IRPF, distorsionant la base imposable de tals conceptes tributaris".
El tribunal explica que en la simulació tributària és necessària la utilització d'artificis encaminats a l'elusió impositiva, això és, a gaudir d'avantatges fiscals que no corresponen a la real operació realitzada. Es tracta, afegeix, d'obtenir un tractament fiscal del fet imposable i les seves circumstàncies concurrents, més favorable del que correspondria a la real operació.
El Barça presentarà recurs al Suprem
El Barça no ha trigat a reaccionar a la decisió de l'Audiència Nacional i ha anunciat que presentarà un recurs al Tribunal Suprem. "Sorprèn que aquesta secció del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Nacional no hagi tingut en compte la jurisprudència més recent del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió i per la qual se n’han pogut beneficiar altres clubs de futbol en sentències recents per la mateixa problemàtica", explica el Barça.
"També sorprèn el divergent criteri de l’Audiència Nacional quan fa pocs mesos una altra secció va estimar un recurs del nostre club en un tema idèntic a l'actual que derivava de la mateixa inspecció amb relació a l'Impost sobre la Renda dels No Residents".