Enmig de la polèmica artificial sobre el passadís del Barça al Reial Madrid pel Mundial de Clubs, els blaugrana arriben al Santiago Bernabéu amb la possibilitat de deixar la Lliga encaminada en només 17 jornades (13.00 hores / beIN LaLiga).
El Barça, amb una ratxa d'imbatibilitat de 24 partits a les esquenes, té a l'abast instal·lar els blancs a 14 punts abans de l'aturada de Nadal. Una oportunitat d'or per descarrilar un rival pel títol i tenyir de blau i grana una nansa del trofeu.
El Barça torna al lloc dels fets
La Supercopa d'Espanya va destapar de la manera més cruel totes les vergonyes del Barça. Les derrotes en els dos partits contra el Madrid van obrir una ferida massa profunda per cosir-se a base de punts. Sense Neymar, les sensacions van ser pitjors que el resultat. Aquell 5-1 global semblava el preludi d'una travessia pel desert en forma de temporada en blanc. Però al futbol, el que un dia és negre l'endemà pot ser blanc. I més si tens Leo Messi com a pintor.
De la mà del davanter argentí, el Barça va aixecar el cap quan semblava ensorrat. Ernesto Valverde, tot i començar amb mal peu, s'ha reivindicat com un gran entrenador i excel·lent gestor de grups. La seva naturalitat ha contribuït a canviar la inèrcia de l'equip. I ara, quatre mesos després, tot són bones paraules cap a Valverde i el Barça.
A base de guanyar partits, alguns de manera més brillant que altres, l'equip manté la velocitat de creuer en totes les competicions. Molt més sencer en defensa i rodat en atac, el Barça que arriba avui a Madrid està a les antípodes del que va perdre la Supercopa el passat 16 d'agost.
Poques sorpreses
Les lesions limiten a Valverde el marge de maniobra. L'entrenador extremeny ja sap com contrarestarà les baixes de Samuel Umtiti i Paco Alcácer. El gran beneficiat dels problemes amb els centrals té nom i cognoms: Thomas Vermaelen. El futbolista belga ha passat de la grada al camp. I ho ha fet rendint amb garanties. Vermaelen comença a treure's de sobre l'etiqueta de fràgil i no ha perdonat cap minut en els últims tres partits. Es perfila com a parella de Gerard Piqué a l'eix de la defensa.
El Barça no vol forçar Ousmane Dembélé, en la recta final de la seva recuperació, pel que el més natural seria reforçar el mig del camp per suplir Alcácer. Valverde ha introduït el 4-4-2 com una variant per fer-se forts davant rivals que exploten els espais per córrer al contracop. El Madrid és un altre amb metres per davant i l'entrada de Paulinho igualaria les forces. Tal com va passar al camp del València o del Vila-real.
Al davant, Messi i Luis Suárez són intocables. El '10' aterra al seu estadi preferit, on suma 14 gols, després d'estavellar tres pilotes al pal contra el Deportivo de la Corunya. Ter Stegen, Andrés Iniesta, Sergio Busquets i companyia ompliran un onze plenament capacitat per assaltar el Bernabéu, tal com va succeir l'any passat a la Lliga.
El Madrid, sense xarxa
El Madrid no té opció: guanyar o guanyar. Els quatre empats i les dues derrotes lliguen els blancs de mans i peus. Tot el que no sigui sumar els tres punts en el Clàssic difuminaria l'estat d'eufòria del Mundial de Clubs.
Zinedine Zidane no té cap condicionant per preparar el partit. Ni un lesionat. Ni un sancionat. Tota la plantilla disponible per intentar que l'afició segueixi somniant en revalidar el títol de Lliga. Això sí, el club ha amagat Cristiano Ronaldo. El portuguès, sense cap comunicat mèdic, s'ha entrenat al marge de l'equip fins aquest divendres. Tot i això, tornarà a ser la referència dels blancs.
Les cases d'apostes donen el Madrid com a favorit, pel fet de jugar com a local. I fer-ho amb urgències. Els Clàssics no entenen de precedents ni estats de forma. Els 90 minuts signifiquen un parèntesi en les trajectòries dels dos equips. Les forces s'igualen i els pronòstics s'esguerren. El Barça, disfressat de Grinch, es prepara per robar-li el Nadal al Santiago Bernabéu.
Els onze d'El Nacional
