No hi ha millor adversari que el Reial Madrid per intentar rescabalar-se dels cops rebuts. No hi ha millor rival que l'equip blanc per recuperar prestigi i el lloc que correspon a l'encara ara campió de la Lliga. No hi ha un estadi forà on guanyar motivi més que el Santiago Bernabéu. Som-hi, Barça! Sense por! Com tu saps. El futbol dóna aquestes segones oportunitats i davant del totpoderós Reial Madrid tens l'ocasió de brindar una enorme alegria a la teva gent, a aquesta afició que et va acomiadar amb honors de triomfador el passat dimecres de la Champions quan realment estaves eliminat.
La visita al Bernabéu arriba en un moment en què el Barça pot estar amb la moral baixa per la seva absència en les semifinals de la Champions. Però en aquest clàssic, que agafa el Madrid amb l'ànim pujat, i el Barça amb molts crítics que desitgen veure'l a l'UCI o que ja l'han sepultat, el desafiament blaugrana no és cap altre que donar un cop d'autoritat.
Impedir la coronació
El repte més gran per al Barça en aquest clàssic és no permetre que el Madrid proclami la seva coronació a la Lliga. L'única consigna vàlida per al culer és sortir del Bernabéu amb la cara ben alta i el cos ple de satisfacció.
El Barça sabia que, per molta raó que tingués Neymar, no li deixarien jugar aquest partit. El Barça coneix el perill del Madrid a pilota parada com també els errors arbitrals sempre a favor seu. El Barça és conscient que la seva derrota és desitjada per la majoria dels espanyols, ansiosos de derrotar tot allò que faci olor de catalanisme, encara que sigui en el terreny esportiu.
Ja sap el Barça que molts volen veure Messi, Neymar, Rosell i Bartomeu als jutjats o a la presó, abans que veure'ls triomfadors. I que xiularan Gerard Piqué fins a la sacietat. No és un partit en el qual només estiguin en joc tres punts. No és un Clàssic per definir qui és el millor entre Messi i Cristiano. És un partit per demostrar orgull, per presumir de bandera, per vanagloriar-se d'allò que es representa.
No serà fàcil la contesa esportiva. El Madrid té un atac tan demolidor com el del Barça, però, a més, sap defensar pilota aturada i gaudeix d'un migcamp que actua amb més duresa que el blaugrana.
Arriba el Barça a aquest partit en desavantatge tant en la classificació com en la part anímica, però necessita amb urgència un triomf que silenciï les veus que tota la temporada vaticinen el final d'un cicle. Necessita un èxit que recompensi la tremenda ovació amb què el Camp Nou el va acomiadar el passat dimecres després de ser eliminat pel Juventus de la Champions.
Atacar, atacar i atacar, va ser la consigna llançada per Luis Enrique en la prèvia davant del Juventus. I atacar ha de continuar sent l'objectiu en el Bernabéu, però més que mai cuidant l'esquena perquè si alguna cosa desitja el madridisme, i en general l'espanyolisme, és humiliar el Barça.
Juga sense por, Barça. Juga com tu saps, però no et deixis dominar. En els últims anys, el Bernabéu t'ha anat moltes vegades millor que malament. No desaprofitis aquesta oportunitat. Sense por, Barça!