El Barça s'ha vist totalment anul·lat per un Reial Madrid (75-88) que, a base d'un joc coral i un domini sense pal·liatius a la pintura, n'ha tingut prou per endur-se el primer punt de la final de la Lliga Endesa a un Palau Blaugrana que ha assistit atònit a un exercici de superioritat molt notòria del màxim rival.

El partit més esperat, i repetit

Segurament, quan va començar la temporada, si haguéssim fet una enquesta per saber quina podia ser la final , una gran majoria hauria pronosticat un Barça-Madrid. Moltes vegades, allò més bonic de l'esport són les sorpreses, o aquells guanyadors inesperats, però quan es compleixen els pronòstics, com ha passat aquesta temporada l'esport també ens regala una bateria de Clàssics finals per tancar una temporada on blaugranes i merengues s'havien vist les cares en set ocasions.

Amb un balanç de cinc victòries pels blaugrana, però amb el regust del triomf madridista en les semifinals de l'Eurolliga, el primer d'un màxim de cinc partits ha començat amb un clar color blanc. Tot i que el primer avantatge ha arribat amb el 7-9 després d'un triple de Causeur, els blancs han començat a carburar.

El Madrid domina des del principi

Amb un gran Adam Hanga, anotador de nou punts al primer quart, y un Causeur amb la mira calibrada des del perímetre, amb vuit punts en un primer període que ha acabat 17-30. El Madrid no ha deixat de percudir a la pintura blaugrana, mermada per la baixa de Sanli, y ni Mirotic ni Smits ni Davies eren capaços d'opacar un Tavares i Poirier que feien el que volien als dos costats de la pista.

Laprovittola ha inaugurat el segon quart amb un triple fent creure al Palau que alguna cosa podia canviar, però ha estat un miratge. Els blaugrana feien la guerra pel seu compte, i mentre Jasikevicius es desesperava a la banda, els madridistes, encara sense Pablo Laso, recuperant-se, ho feien tot molt fàcil. Sense un encert desbordant, però doblant en rebots al Barça, han aconseguit eixamplar la diferència al descans fins als 18 punts (31-49).

Intent de reacció sense èxit

Un Palau Blaugrana ple de gom a gom esperava una reacció dels seus, i l'ha tinguda. Els de Jasikevicius han endurit la defensa, i a falta de gairebé cinc minuts ja estaven en bonus. Els tirs semblava que podien començar a entrar, amb dos triples gairebé seguits d'Smits i Kuric per posar-se a 14. 

Però tot i que el Palau s'encenia amb cada jugada, els blancs no han perdut el pla de partit, i entre els tirs lliures i un Gaby Deck que ha agafat el relleu de Hanga, es seguia mantenint una distància similar durant tot el quart, fins arribar als últims 10 minuts amb un 51-74 tan realista com dolorós pel Barça.

Rebel·lió sense temps

I al començament d'últim quart, el Barça ha fet el que se li ha trobat a faltar durant els 30 minuts previs, rebel·lar-se contra el guió establert. Vuit punts seguits, amb cinc d'un Jokubaitis amb ganes de protagonisme, han obligat Chus Mateo a demanar un temps mort que no ha servit per a massa. 

Al tornar a jugar-se dues cistelles ràpides posaven el Barça a 11 punts, amb més de set minuts per jugar-se. El Palau hi ha tornat a creure, i el Madrid ha tornat a encomanar-se al seu referent a la segona part, un Gaby Deck que, des del triple ha anotat els primers punts madridistes del darrer quart.

El rebot, la clau de la derrota

Però el Barça ha xocat tota l'estona contra el rebot. Cada rebot era una daga a les esperances de remuntada, que tot i que mai ha semblat impossible, en cap moment ha semblat a prop. Jasikevicius ha inventat una estratègia més semblant de l'handbol, amb Kuric i Mirotic a la banqueta en defensa, quan podia, i entrant per atacar.

I així, amb un Barça lluitant però xocant, el Madrid ha acabat tancant el duel amb més sensació de perill que perill real de perdre'l. Després d'aquest primer partit, amb un intent de remuntada frustrat, el Barça es veu gairebé obligat a guanyar dimecres, també al Palau a les 21:00h, per no anar a Madrid sense xarxa de seguretat.

 

Imatge principal: Tavares i Davies lluiten per una pilota / EFE