El Barça de Luis Enrique va ser un dels equips més mortífers de la història a l’àrea contraria. Gràcies a la qualitat de Leo Messi, Luis Suárez i Neymar, aquell conjunt no necessitava jugar bé per guanyar els seus partits de manera contundent. Només calia que la pilota arribés a la tripleta atacant i ells s'encarregaven de resoldre el problema.
La recepta, però, només va funcionar durant un curs. En la segona i la tercera temporada del tècnic asturià al Camp Nou, la ineficàcia puntual del trident sud-americà es va traduir en caigudes doloroses a la Champions League, primer, i la Lliga, després.
EFE
Aquest Barça, salvant les distàncies, s’assembla molt a aquell equip. L’adéu de Neymar s’havia venut com una oportunitat per a tornar a ordenar l’equip des del centre del camp, quelcom que en certa manera va succeir durant les dues primeres temporades d’Ernesto Valverde a la banqueta blaugrana.
L’arribada d’Antoine Griezmann, però, ha tornat a alterar l’ordre dels factors. El davanter francès és un jugador d’una qualitat excelsa -ho ha tornat a demostrar amb un golàs- i fins i tot es sacrifica en defensa, però aquest fet no impedeix que la resta de l’equip, com ja havia passat abans, torni a dependre exclusivament de la seva tripleta ofensiva.
Messi és el millor del món, Suárez un 9 pràcticament letal i Griezmann un gran complement, però la història demostra que fiar-ho tot a l’atac és un mal negoci. En escenaris com el Juventus Stadium, Anfield, el Parc dels Prínceps i també Anoeta, cal aportar quelcom més.