Satisfacció del Reial Madrid en el Clàssic disputat a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Un partit marcat pel futbol, però també per tot allò que l'ha envoltat, com és habitual, amb l'afegit protagonisme dels Rolling Stones. La famosa llengua del veterà grup britànic de rock and roll ha estat present a la samarreta del Barça també en tot l'estadi culer. Un logotip que ha anat acompanyat de tot un negoci que està fent el club blaugrana juntament amb Spotify, el patrocinador de l'elàstica blaugrana. Però el Barça i els culers han acabat renegant de la mítica banda londinenca.
L'homenatge del Barça als Rolling Stones
En els minuts previs a l'inici del partit s'han escoltat diverses cançons dels Stones. I abans de l'himne del Barça, un preludi del que passaria: 'Start Me Up'. El Barça ha sabut venerar la banda de rock de la millor manera. Si els Rolling Stones sempre han estat uns rebels als escenaris i fora d'ells, aquest Barça tan jove liderat per Xavi Hernández també té aquest nervi quan el futbol és protagonista.
A Montjuïc s'ha vist com els jugadors culers han estat punxants, desesperant els rivals i deixant-s'ho tot en el seu particular escenari verd. I tant Mick Jagger com Ronnie Wood, dos dels membres dels Rolling Stones, ho han gaudit com mai i han vist en directe aquest partit des de la llotja de l'Olímpic Lluís Companys.
En el cas de Wood, no és una sorpresa, ja que viu a la capital catalana i també s'ha deixat veure en algun altre partit del conjunt blaugrana. Però sí que ha estat una gran sorpresa la presència de Mick Jagger, potser el que més han acabat lamentant els culers.
La maledicció de Mick Jagger
Però el Barça també ha acabat renegant dels Rolling Stones. Ha estat de manera figurada, ja que cap jugador culer ha llançat un insult a Mick Jagger i la seva banda. Però si els Rolling Stones s'han definit com un grup que s'ha adaptat a totes les generacions, ara no passa el mateix a Montjuïc. I menys a partir d'ara.
La mitjana d'edat dels jugadors del Barça que han jugat el partit ha estat de 25 anys. I han jugat aquest duel futbolistes com Alejandro Balde, Pablo Gavi, Fermín López o Lamine Yamal, que no superen la vintena. I també cal ser conscients que els futbolistes més joves són abans d'Ozuna, Bad Bunny o Bad Gyal que dels Rolling Stones. Un grup format a Londres a l'any 1962, potser abans que nasquessin els pares de les joves perles del Barça.
Però els culers sí que reneguen de veritat per culpa de la coneguda 'maledicció de Mick Jagger', que diu que cada vegada que el líder dels Stones presencia un partit de futbol, més concretament de la selecció anglesa, la derrota està assegurada. I el seu equip sempre acaba sent el perjudicat. Aquesta vegada el Barça no li ha sabut treure la llengua a la maledicció i ha acabat perdent contra el Reial Madrid.
En definitiva, però, aquesta unió entre el Barça i els Rolling Stones gràcies a Spotify sí ha estat un èxit a nivell comercial. L'únic positiu són els diners. I també ha estat una manera perfecta de promocionar l'últim disc dels britànics, 'Hackney Diamonds', el primer amb temes propis en els últims 18 anys.